L'objectiu és que els efluents salins actualment abocats per les indústries siguin conduïts per mitjà d'una xarxa de col·lectors fins al col·lector general de salmorres del Llobregat i no arribin a l'EDAR del Prat de Llobregat, ja que l'excessiva salinitat impedeix la reutilització de l'aigua depurada. La xarxa de col·lectors de salmorres dels efluents de les indústries del Baix Llobregat, ja gairebé acabada, costa 4,3 milions d'euros. Les salmorres de les indústries provenen dels sistemes propis de tractament per extreure sal de l'aigua de subministrament abans d'utilitzar-la als seus processos. Al seu torn, la sal de l'aigua de subministrament al Baix Llobregat prové, majoritàriament, de la salmorra lixiviada dels runams salins del Bages.
La salinitat de l'aigua resta competitivitat a les indústries pròpies, afegeix costos i complexitat a la depuració d'aigües residuals i obliga a extreure del riu cabals molt més grans que acaben circulant per tubs soterrats.
A l'entorn de La Botjosa, la maledicció de la sal empitjora amb l'episodi de pluges sobre els runams salins a l'aire lliure. Pel pla de la falla del Guix circula aigua saladíssima que ve del runam del Cogulló. El runam de La Botjosa s'escapça per l'aigua al seu llarg costat oest i la salmorra s'infiltra. Tot plegat salinitza l'aqüífer de la terrassa fluvial i la font de L'Illa. La salmorra finalment s'incorpora al riu Llobregat, a l'alçada del polígon industrial de L'Illa. (anàlisi)
17.11.2011
Un jutge obliga Iberpotash a pagar més fiança per continuar abocant al Cogulló. El jutge estima que l'import de la fiança de restauració establerta a Iberpotash per l'explotació de Sallent no s'adiu al cost de restauració del runam del Cogulló i que el programa de restauració no és realista ni té terminis adequats. (Regió-7, 17-11-11)
17.11.2011
Amb les pluges intenses, la salmorra del runam del Cogulló s'estén més i més a Sallent. Al seu vessant nord, les clapes de devastació per la salmorra creixen prop del torrent de Soldevila; mentre que al seu vessant sud part de la salmorra no s'atura a la presa i salinitza el torrent de Mas les Coves. El desastre de la sal Sallent empitjora a mesura que el temps passa, malgrat la rasa perimetral del Cogulló i malgrat l'autorització ambiental. (anàlisi)
Carta als veïns de Callús davant de les informacions confuses al voltant de la pretensió de requalificar a sòl industrial 80 Has dels plans rurals de la Tossa i d'instal·lar-hi indústries d'Iberpotash.
23.08.2011
L'espasa de Damocles de la conca del Llobregat ha tornat a caure. El col·lector envellit de les maleïdes salmorres ha tornat a vessar, ara a tocar del pont de La Pobla (Súria) i a Sant Joan de Vilatorrada, prop de les instal·lacions esportives. Vegeu les tristes imatges (x2).
Però no és només el vell col·lector el que escampa la mort a les ribes del Cardener i el Llobregat. També el nou, que va des d'Abrera fins al mar, s'ha trencat a Martorell i ha devastat uns 15000 m2 d'horta. Els arbres fruiters han quedat fulminats pel vessament de molts metres cúbics de salmorra. El sòl ha quedat salinitzat; l'horta és morta per anys. Pous d'abastament de Martorell poden haver quedar també salinitzats. Vegeu les encara més tristes imatges (x8).
Aquests vessaments de salmorra se sumen a centenars de fuites i desgràcies anteriors. El traçat dels col·lectors soterrats de salmorres es pot seguir en superfície per les clapes de vegetació morta a la riba causades pels seus vessaments. Amb quin dret les autoritats arrisquen tota la ribera fluvial? Els continus vessaments de salmorra letal posen en evidència que la solució als impactes ambientals causats pels residus i la salmorra de la mineria del Bages no és la construcció de més i més col·lectors que, com una ruleta russa, distribueixen el problema entre els més desafortunats, sinó, simplement, no generar-los en origen.
06.08.2011
L'esperada reducció de salinitat a la riera de Conangle amb la restauració del runam de Vilafruns no és completa perquè encara hi ha filtracions de salmorra que provenen de les instal·lacions mineres de Vilafruns i que l'entrada del col·lector de salmorres no capta. Vegeu les imatges (x8).
20.07.2011
Just abans de la confluència, l'aigua del Cardener, contaminada pel runam de Súria, és més salada que la del Llobregat, contaminat pels runams de Sallent. Els valors de clorurs analitzats el 20.07.2011, són 320 mg Cl/L al Cardener a Castellgalí, i 215 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara.
Aquesta salinitat excessiva als rius es retroba exactament a les aigües de subministrament a les poblacions. Castellgalí, que capta l'aigua del Cardener, aquest mateix dia té a l'aigua de xarxa 325 mg Cl/L, bastant per sobre del límit de potabilitat; mentre que Sant Vicenç de Castellet, que la capta del Llobregat abans de la confuència, té 215 mg Cl/L.
19.07.2011
Comprovem, una vegada més i explícitament per desenmascarar les falsedats del Sr. Antonio Julian, que el problema de salinització del riu Cardener és greu i té l'origen a Súria. L'anàlisi de l'aigua a la ribera Coaner, amunt de Súria, dóna 45 mg de clorur per litre; a Antius, avall de Súria, 325 mg de clorur per litre. Entremig, subterràniament a l'alçada del barri del Fusteret, el Cardener incorpora els lixiviats de salmorra procedents del runam de Súria. A més de les dades històriques, de la proximitat del runam de Súria i de la hidrogeologia, també el contingut de potassi n'assenyala l'origen miner. Avall de Súria, l'aigua del Cardener no és apta per potabilitzar degut a l'excés de sal.
Mentrestant, en una tertúlia a la televisió comarcal Canal Taronja el 14.07.2011, el Sr. Antonio Julian, ex-alcalde de Súria, afirma que la contaminació minera era cosa d'abans. Vegeu la carta al Canal Taronja d'un espectador indignat.
08.07.2011
El conte de mai acabar. Article de Jordi Badia publicat a la revista El Pou, el juliol de 2011, amb motiu de l'enèssima fuita de salmorres del col·lector, aquesta vegada al passeig del Riu de Manresa. El col·lector de salmorres saboteja els esforços de Manresa per crear un parc a la riba del Cardener; els efectes indesitjats de la mineria de potassa acaparen la inversió pública a la comarca de Bages.
08.06.2011
La restauració del runam de Vilafruns. Article de Jordi Badia publicat a la revista El Pou, el juny de 2011, que explica com s'han realitzat obres i els resultats obinguts en la restauració del runam de Vilafruns (Balsareny), el primer runam salí de la comarca de Bages que ha estat plenament restaurat.
Vista actual dels runams de Cardona des del castell. El runam Nou, ja totalment explotat, és ara una conca nua i salina, pendent de restauració. El runam Vell està en procés d'explotació, reduint-se de mida i obrint la vista de la muntanya de Sal natural.
15.05.2011
Després de la tempesta d'ahir, la riera de Conangle baixa cabalosa i tèrbola, i amb una salinitat de només 430 mg Cl/L. És clar que doncs que després de la restauració del runam de Vilafruns ja no li arriba aigua superficial salina.
29.04.2011
L'anàlisi de l'aigua del riu Cardener a Antius (Callús) dóna 335 mg Cl/L, molt per sobre del límit de salinitat de les aigües que es poden destinar a potabilització amb tractaments habituals. El sobtat increment de salinitat al riu Cardener s'esdevé al Fusteret, on s'hi incorpora subterràniament la salmorra procedent del runam salí de Súria. Mentrestant, autoritats municipals, comarcals i autonòmiques celebren els plans d'ampliació de l'explotació a Súria anunciats per l'empresa minera. La salinització del riu és un delicte ambiental que avergonyeix, l'aplaudiment del cor d'autoritats aduladores a l'empresa que més contamina el rius encara més.
25.04.2011
Imatges actuals del runam Nou de Cardona després de ser explotat, de la conducció que transporta la seva aigua salada i fangosa per sota dels carrers de La Coromina cap al canal del Palà, i del canal mig ple de fang salabrós. El cabal de salmorra que es desvia cap al col·lector i els riscos a La Coromina, a la llera acabada de restaurar del Cardener i a la qualitat de l'aigua del Cardener cada vegada que plou s'acabarien si el problema es solucionés en origen, és a dir, si la superfície del runam Nou de Cardona es restaurés tal com s'ha fet amb el runam de Vilafruns.
25.04.2011
Entrevista a Roger Lloret, de Montsalat, amb motiu de la presentació del documental La sal de la mort al Museu Marítim de Barcelona, en el marc de l'exposició Aigua, Rius i Pobles. (1ª, 2ª i 3ª part a Youtube)
La sal de la mort, documental realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions que segueix sobre el terreny la feina de Montsalat, n'entrevista alguns dels integrants i presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages.
25.04.2011
La plataforma Prou Sal, de Sallent, al Notícies de la cadena Cuatro. Hi destaca la intervenció de la directora general de Qualitat Ambiental negant rotundament les evidències.
22.04.2011
El río de agua salada, documental del programa El Escarabajo Verde de TVE2 que explica la salinització del Llobregat a causa dels runams salins de la minera de potassa al Bages.
02.04.2011
Aquest hivern es van realitzar les feines de revegetació, la darrera de les grans fases que culminava l'ambiciós projecte de restauració del runam de Vilafruns (Balsareny). Vegeu-ne les imatges (x3) a finals de gener.
Després de tants anys i de tants discursos sobre sostenibilitat, estem més o menys igual. Però, això sí, amb una vergonyosa autorització ambiental a l'explotació minera de Sallent aprovada des de la Generalitat recuperada per aquells que es fan dir ecosocialistes.
26.03.2011
La salinitat a la riera de Conangle segueix baixant després de la restauració del runam de Vilafruns. El valor d'avui és 2850 mg de clorurs per litre.
30.01.2011
El resultat de la restauració del runam de Vilafruns s'aprecia ja clarament al torrent de Soldevila. Ha calgut només un mes. El rastre blanc de la sal, visible encara l'octubre del 2010 a la riba esquerra, ha desaparegut ja completament. Aquest hivern l'aigua del torrent de Soldevila s'ha glaçat, el que no havia passat mai en hiverns anteriors per massa sal a l'aigua. L'anàlisi de clorurs de l'aigua dóna un valor de 4000 mg Cl/litre, és a dir que la salinitat s'ha reduït ja a un 25% del valor mitjà d'abans de la restauració i cal esperar que segueixi baixant. Compareu la imatge actual, amb la imatge d'abans.
El document de l'ACA revisa el compliment, al gener del 2011, de les diferents actuacions per esmorteir la salinització de les aigües a causa dels runams salins del Bages i l'afectació a les aigües de consum que la pròpia ACA havia presentat el març del 2009, a Manresa, en l'acte d'estrena del documental "La sal de la mort" organitzat per Montsalat. Com a major objectiu aconseguit recentment destaca la restauració del runam de Vilafruns (Balsareny), mentre que el tema pendent més gran és la construcció d'un nou col·lector de salmorres en el tram Cardona-Balsareny-Abrera. Tampoc s'han interceptat encara les surgències d'aigua salinitzada a Sallent i a Santpedor, tal com establia l'autorització ambiental. Mentre l'ACA compleix la restauració de Vilafruns, la intercepció de surgències salines a l'entorn del Cogulló i al Llobregat a Sallent -de les quals Iberpotash n'és responsable al 100%, però se li demana que en pagui només el 50%- no avança.
04.12.2010
La Generalitat contra el català. Article de Jordi Badia publicat a la revista El Pou, el desembre de 2010, sobre la demanda de la Generalitat al TSJC perquè l'expedient del contenciós sobre l'autorització ambiental de l'explotació minera de Sallent sigui traduït del català al castellà pels serveis jurídics.
04.06.2010
Negar les evidències. Article de Jordi Badia publicat a la revista El Pou, el juny de 2010, sobre la irracionalitat i explícita mala fe d'aquells qui insisteixen en negar fets sobradament comprovats.
13.05.2010 16.05.2010
El programa El Escarabajo Verde de TVE2 emet a les 19.30h del dijous 13 i el diumenge 16 de maig, el documental El río de agua salada que explica la salinització del Llobregat a causa dels runams salins de la minera de potassa al Bages.
del 4 al 30 de maig de 2010
Aigua, Rius i Pobles: tot un mes de jornades i exposicions al Museu Marítim de Barcelona i d'activitats dedicades als problemes de l'aigua, als mundials i als que més de prop ens afecten, sota l'organització de la Asociación Agua Ríos y Pueblos i amb la contribució de nombroses entitats ciutadanes, entre elles Montsalat i Prou Sal!. L'impacte dels runams salins del Bages a la conca del Llobregat hi serà ben present amb la taula rodona del divendres 7 a les 18h, la passejada col·lectiva en bus pel runam del Cogulló el diumenge 16 al matí, i la presentació del documental La Sal de la Mort el dimecres 19 a les 19h. Vegeu el programa complet.
12.04.2010
Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental. La llei 26/2007, que trasposa a legislació de l'estat la Directiva 2004/35/CE, obliga als infractors mediambientals a reparar el mal ocasionat. Explícitament, la llei 26/2007 detalla que els residus miners entren en el seu àmbit d'aplicació i que els danys causats a l'aigua i als hàbitats han de ser subjectes de reparació. Mentrestant, la salmorra del runam del Cogulló devasta la riera de Soldevila. Iberpotash pretén ignorar-ho; el dpt. de Medi Ambient també.
Manresa skyline. Article de Jordi Badia publicat a la revista El Pou, el desembre de 2009, sobre l'impacte paisatgístic dels runams salins.
27.11.2009
Sant Vicenç de Castellet ha rebaixat molt notablement el contingut de trihalometans (THMs) a l'aigua de subministrament. Per fi una bona notícia!
Però les aigües de Castellgalí i d'Olesa de Montserrat, segons els resultats d'anàlisis independents encarregades per Montsalat, contenen un nivell de THMs per sobre del límit de potabilitat. A més, agreujant la qüestió sanitària, els compostos THMs d'aquestes aigües de subministrament són majoritàriament derivats de brom -sobretot bromoform-, no pas de clor. Malgrat que la legislació estableix un límit comú de100 ug THMs en total per litre d'aigua de subministrament, els derivats de brom tenen un perfil toxicològic pitjor que els corresponents compostos de clor. Les observacions indiquen que l'excés de salinitat, degut a la mineria de potassa, va lligat amb trihalometans derivats de brom, els més cancerígens, a l'aigua subministrada.
02.11.2009
Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí continuen amb l'aigua més salada del que és apte per al subministrament a la població. I així segueix des de fa anys. Mentrestant, com sempre, l'empresa Sorea SA adjudicatària del servei d'aigua a ambdues poblacions, els respectius Ajuntaments i el Consell Comarcal abandonen les seves responsabilitats i miren cap a un altre costat.
03.10.2009
Després de la tempesta del dia 01.10.09 al Bages, el riu Llobregat baixa cabalós i tèrbol. Però malgrat el cabal alt, la salinitat al Llobregat també és alta, 340 mg Cl/l al pont de Navarcles. A Sallent es van registrar els valors de pluviositat més alts. Si les pluges sobre Sallent, on hi ha els runams del Cogulló i de la Botjosa, incideixen directament sobre la salinitat de l'aigua del Llobregat fins a fer-la pujar a un valor molt per sobre del límit admès a les aigües que es destinen a potabilització, ¿com es pot pretendre ignorar que els gegantins runams salinitzen el riu?, ¿com es pot autoritzar ambientalment l'explotació de Sallent i Balsareny i permetre que es segueixi abocant amb la mateixa absència de condicions? Pregunteu-ho, amb amable insistència, al dpt. de Medi Ambient i Habitatge, en particular al seu conseller, Hble. Sr. Francesc Baltasar, i a la directora de Qualitat Ambiental, Sra. Maria Comellas.
05.09.2009
Des de fa molts anys, Manresa també salinitza el riu Cardener. Renfe pren el mal exemple dels runams salins d'Iberpotash i manté una estesa de munts de sals a l'àrea de mercaderies de l'estació de Manresa, que salinitzen el Cardener i impedeixen el creixement del bosc de ribera. Vegeu-ho a la galeria d'imatges (x3) i a l'article Manresa també salinitza el riu.
L'aigua de Castellgalí, captada al tram final del riu Cardener i subministrada per Sorea amb una salinitat de 370 mg Cl/L (anàlisi 11.08.09) per gentilesa d'Iberpotash-Súria, a més de no ser potable, és la de pitjor qualitat entre les poblacions del Bages.
Les absències de restauració als runams salins d'Iberpotash i d'una fiança pel cost total estimat de restauració, a més d'estar incomplint des de l'any 1982 la legislació estatal (RD 2994/1982) i des del 1983 (Decret 343/1983) la catalana, ara incompleixen també, absolutament i de manera flagrant, la legislació comunitària vigent sobre la matèria (RD 975/2009, Directiva 2006/21/CE). Això no seria possible sense la complicitat de l'administració catalana.
El col·lector de salmorres torna a vessar en dos llocs: a la Corbatera (Sallent) i a l'extrem nord del terme de Castellbell i el Vilar. Aquesta vegada el vessament de salmorra a la zona humida de la Corbatera ha estat uns 50 metres avall d'on l'estiu passat una altra fuita de salmorra ja va ocasionar una extensa mortaldat d'arbres. Es calcula el volum de salmorra abocat a la Corbatera en 280 m3. Una segona àrea de vegetació morta per vessament recent de salmorra s'observa a la riba dreta del Llobregat, uns 500m al nord del castell de Castellbell, a l'alçada del pont sobre el riu que enllaça les carreteres C-55 i la C-58. No hi ha data per a la construcció del tram Cardona-Balsareny-Abrera d'un nou col·lector, mentre l'actual, envellit i més que saturat, pateix contínues avaries i vessaments letals de salmorra.
L'excepcional període de desglaç de la neu a la capçalera de la conca d'enguany ha rebaixat la salinitat de l'aigua del Llobregat fins a 120 mg Cl/L al Pont de Vilomara, el valor mínim al registre d'anàlisis de Montsalat iniciat l'any 2004.
16.05.2009
El DOGC del 7 de maig del 2009 publica la Llei 6/2009 del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. És evident que l'Informe de Sostenibilitat Ambiental del PGOU de Sallent, que no sap mesurar l'aport de salinitat del riu Llobregat causat per la mineria de potassa de Sallent, malgrat ser aquest un dels problemes d'aigües més greus de Catalunya, i que ignora la presència de sòls salinitzats al municipi, no compleix el que estableixi aquesta llei. Per a una exposició més detallada, vegeu Informe sobre els informes.
30.04.2009
Llei promulgada el dia 11.08.1933 pel President de la Generalitat de Catalunya M.Hble.Sr. Francesc Macià que estableix la prohibició d'abocaments a les aigües públiques que facin pujar la salinitat i fixa el cas extraordinari de les explotacions de sals potàssiques, els abocaments totals de les quals, en conjunt, no poder fer superar el límit de 250 mg Cl/L al Llobregat a Pallejà. Quina diferència entre l'actuació de la Generalitat de la IIª República i la de la Generalitat recuperada des de l'any 1977 ençà, quina vergonya per als governants actuals!
24.04.2009
Informe sobre els informes. Article de Jordi Badia, publicat a la revista El Pou el maig del 2009, al voltant de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sallent.
24.04.2009
Notícia històrica de l'acord per la construcció del col·lector de salmorres del Cardener i el Llobregat, publicada pel diari La Vanguardia el 27 de juny del 1937. Si en fa d'anys que la mineria de potassa és el gran problema de la conca del Llobregat i de la qualitat de l'aigua! L'obra del col·lector de salmorres per conduir les aigües salades de la mineria de potassa del Bages no va ser una realitat fins l'any 1988. El col·lector de salmorres ha estat una mesura pal·liativa important, però no pas definitiva. Recull les aigües salades de les plantes mineres, però la major part dels lixiviats salats dels runams s'escapen. Ara, el col·lector de salmorres envellit s'ha de desdoblar per augmentar la capacitat. S'ha construït ja un nou col·lector des d'Abrera fins al mar per recollir el rebuig de la dessalinització de les potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí, i està en projecte el tram des de Cardona i des de Sallent fins a Abrera. I, sense prendre solucions en origen, la mineria de potassa i els seus desorbitats residus salins seguiran sent el gran problema de la conca del Llobregat per moltíssims anys més!
Salinització de la conca del riu Llobregat. Resum històric de la salinització de la conca del Llobregat, presentat per Roger Lloret a l'estrena del documental "La Sal de la Mort", el dia 27.03.09 al teatre Kursaal de Manresa.
21.03.2009
Text de la moció presentada el gener del 2008 pel Grup Comarcal d'Esquerra Republicana sobre les solucions als impactes ambientals dels residus salins de la mineria de potassa del Bages i sobre la qualitat de l'aigua. Aquesta moció va ser rebutjada per la resta de grups del Consell Comarcal del Bages.
19.03.2009
Estrena, pel proper dia 27 de març, a les 20,30h a la sala petita del teatre Kursaal de Manresa, del documental d'E2S Produccions "La Sal de la Mort". El documental, realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions, segueix sobre el terreny la feina de Montsalat i n'entrevista alguns dels integrants. El resultat presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages, amb un èmfasi especial en els perjudicis a la qualitat de l'aigua. El documental dura 30 minuts. Després hi haurà un debat amb els convidats següents: Gabriel Borràs (Agència Catalana de l'Aigua), Roger Lloret (Montsalat), Alba Alsina (Ajuntament Manresa) i Ricard Planas (Enginyeria Grup Solucions).
19.03.2009
La plataforma Montsalat participa a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat de Catalunya del diumenge 22 de març a Barcelona.Vegeu-ne el cartell que encapçalarà la marxa, al costat d'altres reivindicacions en favor del territori a Catalunya. Els residus salins de la mineria de potassa del Bages, abocats en quantitats ingents i sense control, causen la salinització de les aigües de la conca del Llobregat, grans despeses per subministrar aigua potable -si és que ho arriba a ser- a la població i l'artificialització del paisatge. Aquest és probablement el conflicte ambiental més greu i més gran abast a Catalunya, tant pel que fa a la gestió d'aigües com de residus.
06.03.2009
Des de l'1 de gener del 2009, el límit màxim de la suma de compostos tri-halometans (THMs) admesos de l'aigua d'abastament a la població és de 100 micrograms THMs per litre. Hem fet analitzar una mostra d'aigua de 4 poblacions: Manresa, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Olesa de Montserrat. Mentre que els THMs a l'aigua de Manresa són sobretot compostos de clor, els de l'aigua de Castellgalí, Sant Vicenç i Olesa, poblacions que capten del Llobregat ja afectat per la salinització de la mineria de potassa, són sobretot compostos de brom, en particular dibromclormetà i tribrommetà o bromoform, més cancerígens que no pas els THMs de clor. Els valors més alts, notablement excessius, s'han trobat a l'aigua (potable?) servida per Sorea a Sant Vicenç de Castellet, amb 143 ug/L de tribrommetà + 45 ug/L de dibromclormetà.
La loteria sinistra del col·lector de salmorres segueix repartint infortunis entre aquells que mai haurien volgut participar-hi, ni tenen cap responsabilitat en l'origen del mal. Un altre vessament de salmorra del col·lector ha devastat la pollancreda de l'Angle, situada a la riba dreta del riu Llobregat, davant del Pont de Vilomara en terme de Manresa. Una vàlvula trencada ha permès la fuita de la salmorra que s'ha filtrat al sòl i ha emergit formant una bassa al terreny més baix. Les tristes imatges de la mortaldat a La Corbatera (Sallent) de l'estiu passat es repeteixen ara a l'Angle: la bassa de salmorra letal, la tapa d'accés a la vàlvula malmesa i les feines de bombeig de la salmorra. No es pot parlar d'accidents, quan els incidents i avaries del col·lector de salmorres envellit es compten per centenars i són cada vegada més freqüents. Fins quan, per tal de donar servei públic a aquells qui més i amb més impunitat contaminen, es mantindran en risc permanent les ribes del Cardener i al Llobregat?
05.01.2009
Encetem l'any 2009 amb una situació de pluges recents i d'aigua embassada immillorable a la conca del Llobregat. Però malgrat l'aigua abundosa a la conca, tant el Cardener (355 mg Cl/L a Antius, Callús) com el Llobregat (315 mg Cl/L al canal de la Corbatera, Sallent) i l'aigua de xarxa a Sant Vicenç de Castellet (255 mg Cl/L) sobrepassen el límit admès de salinitat a l'aigua potable (250 mg Cl/L) a causa de les entrades de salmorra al Cardener i al Llobregat, procedents respectivament dels runams salins de Súria i de Sallent. Ni sota la més favorable de les condicions meterològiques -ni evidentment sota una autorització ambiental que certifica allò incertificable- es pal·lia el desastre de salinització a les aigües que causen els gegantins runams salins.
Hores d'ara, algú pot creure's encara que el col·lector de salmorres és una instal·lació fiable? Algú pot parlar d'accidents, quan es repeteixen cada dia? Perquè es pretén fer passar més i més cabal de salmorra i a més pressió per aquesta instal·lació envellida, amb risc permanent de desgràcies ambientals? Perquè s'obliga als vaixells petrolers ha tenir doble casc, mentre que al col·lector de salmorres, que amb els seus trencaments i fuites ha provocat ja incomptables desastres ambientals, no se l'obliga a ser una canonada doble concèntrica? Perquè el dpt. de MAiH és incapaç de fer complir les lleis ambientals a Iberpotash, el que portaria les bones soluciones en origen?
04.11.2008
El dia 27.07.2008 pronosticàvem nous episodis de salinització del Cardener a Cardona, per la manca de captació de la salmorra que desguassa la conca salina del runam Nou. Les pluges de la setmana del 27 d'octubre al 2 de novembre ens han donat la raó. La Coromina ha viscut un nou episodi de riu de salmorra baixant del runam Nou i confluint a la llera antiga del Cardener. A més de fer malbé els baixos de les cases, el torrent de salmorra evidentment contamina el Cardener. Entre un i altre episodi, mentre s'evidencia que les captacions de salmorra a Cardona no funcionen, el dpt. de MAiH i l'Ajuntament de Cardona s'han dedicat a inaugurar actuacions estètiques intrascendents a la llera antiga del riu.
També la captació de salmorra al vessant sud del runam del Cogulló de Sallent, l'única que Iberpotash pot mostrar amb una mínima dignitat quan afirma que capta les salmorres lixiviades dels runams, ha sobreeixit amb les pluges de la setmana del 27 d'octubre al 2 de novembre i contaminat el torrent de Mas les Coves. El dia 04.11.2008, al Lleó, l'aigua del torrent de Mas les Coves tenia encara 9000 mg de clorur per litre, el valor més alt registrat per Montsalat en aquest torrent. La causa de la salinitat al torrent de Mas les Coves és el vessament de salmorra de la presa insuficient a la base del vessant sud del runam del Cogulló.
25.10.2008
Hem baixat al Clot de les Aigües o Font de les Escales, al nucli antic de Santpedor. Per mitjà d'una xarxa de galeries, aquesta font portava aigua corrent a algunes cases del nucli antic. Però a la dècada del 1980, quan la mineria de Sallent va començar a abocar els residus salins al Cogulló, la font de les Escales de Santpedor es va salinitzar. Tota la construcció subterrània, singular i antiga del Clot de les Aigües va perdre el sentit. L'aigua hi continua rajant, però salada. L'anàlisi dóna un valor de 14500 mg Cl/L.
La paperassa de l'autorització ambiental i la parafernàlia del Fòrum de la Mineria no passen de ser un sarcasme; res a veure amb la realitat.
19.10.2008
El gust de l'aigua del Llobregat s'acostarà al de la del Ter, article de Xabier Barrena a El Periòdico, 19.10.2008. L'article explica com la posada en marxa de noves instal·lacions de diàlisi a la planta potabilitzadora d'Abrera i d'smosi inversa a la de Sant Joan Despí permetran reduir el nivell de sal de l'aigua del Llobregat que es destina a la potabilització i en conseqüència millorar-ne el gust i evitar la formació de compostos trihalometans cancerígens. El que no explica l'article és que la salinitat a l'aigua del Llobregat és conseqüència de l'existència de les muntanyes de residus salins de la mineria de potassa del Bages. Per saber sobre l'origen de la salinitat a l'aigua del Llobregat, consulteu aquesta web. Per cert, la gent de Sant Vicenç de Castellet està immunitzada contra els trihalometans?
El TSJC ha admès a tràmit el contenciós presentat per l'associació de veïns de la Rampinya de Sallent i la plataforma Montsalat contra l'autorització ambiental atorgada pel dpt. de MAiH a les instal·lacions d'Iberpotash a Sallent i Balsareny. Els lixiviats dels runams salinitzen les fonts, els pous i les rieres fins a quilòmetres al voltant i el mateix riu Llobregat; l'autorització dóna per bo un programa de restauració virtual, sense plans ni terminis, establint una fiança d'import irrisori en comparació al cost real de la restauració; és a la vista de tothom que fins ara no s'ha restaurat res de res i, per si no n'hi hagués prou, el runam del Cogulló ocupa terrenys qualificats urbanísticament de protecció. Com ha pogut el dpt. de MAiH ignorar tot això i concedir autorització ambiental a l'explotació minera de Sallent-Balsareny?
04.10.2008
Prou Sal! Sallent, la comarca de Bages, la conca del Llobregat, Catalunya, tots diem prou al major despropòsit ambiental de Catalunya: els residus de sal que la mineria de potassa del Bages aboca per milions de tones cada any i que s'acumulen en gegantines muntanyes artificials que desfiguren el paisatge i salinitzen gravíssimament l'aigua.
L'espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat. Article de Jordi Badia publicat a la revista manresana el Pou que repassa els múltiples accidents ambientals causats pel col·lector de salmorres i les seves causes, i posa en guàrdia dels vessaments de salmorra futurs.
28.08.2008
La tómbola del col·lector de salmorres segueix repartint premis. El premi del dia 27 d'agost ha caigut als horts del barri del Fusteret, a Súria, devastats pel sortidor de salmorra del col·lector trencat. La salmorra va vessar durant poca estona gràcies a l'avís oportú dels afectats, però la suficient per malmetre definitivament l'hort i la vegetació de l'entorn. Totes aquestes pèrdues de natura que anotem dolen, però dol més encara que siguin comeses sistemàticament i amb impunitat per aquells qui tenen les majors responsabilitats ambientals del país.
23.08.2008
El pla situat a la dreta del Llobregat enfront de Cabrianes (Sallent) se salinitza progressivament. Als punts més baixos del terreny apareixen clarianes de sòl nu i humit amb eflorescències blanques de sal quan la temporada és seca(x2). Al seu entorn creixen només plantes especialistes en suportar sòls salins. La collita dels sembrats, allà on encara algú manté la il·lusió de sembrar, és cada vegada més migrada. El pou proper al torrent de Mas les Coves, d'on les cases del veïnat havien tret l'aigua per regar, fa anys que es va haver d'abandonar per la salinització. L'anàlisi de l'aigua del pou dóna actualment un valor de 8500 mg Cl/L. La situació d'aquesta plana -equidistant de nord a sud entre la Botjosa i la Corbatera i d'est a oest entre Cabrianes i el Lleó i al marge esquerre del torrent de Mas les Coves-, les dates de la salinització, el progressiu empitjorament i la concentració de sal al pou -més alta que la del torrent de Mas les Coves salinitzat pel runam del Cogulló però que es beneficia d'aigua dolça de la Sèquia, però sense arribar a la de la font de l'Illa o la de la surgència vora el Llobregat a la Botjosa- tot indica que la salinització d'aquesta plana té l'origen al runam salí del Cogulló. L'aigua salada del runam del Cogulló hi arriba pel nivell freàtic.
12.08.2008
Poc ha durat la intriga. Tan sols uns 500 metres al nord i tan sols una setmana després d'haver-se detectat l'horrorós vessament de salmorra del col·lector a la Corbatera, una nova fuita del col·lector ha destruït la vegetació d'un marge i enverinat el camp de conreu de sota. El camp està situat entre la riba dreta del Llobregat i el tram de carretera entre Cabrianes i la Botjosa, a Sallent. Vegeu les imatges (x3) de l'afectació i dels treballs per localitzar la junta del col·lector per on la salmorra ha vessat.
A la vista de l'historial de desastres creixents i cada vegada més sovintejats protagonitzats pel col·lector de salmorres, és evident que l'ACA i Agbar no en poden garantir el funcionament normal. És una simple qüestió de desgast de materials. Després d'anys de servei, el col·lector de salmorres ha arribat a la seva fi. No hi ha altra opció que aturar-lo definitivament i buidar-lo.
09.08.2008
Mortaldat d'arbres a la zona humida vora el Llobregat a l'àrea humida dede La Corbatera (Sallent) a causa d'un altre vessament de salmorra del col·lector. Vegeu-ne les imatges (x5). Només durant el mes de juliol havíem lamentat ja els vessaments de salmorra del col·lector a Vilafruns (Balsareny), a la torre de la Pobla i uns metres avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 (Súria) i a l'Hostal Nou (Callús), a més del desbordament de les captacions que haurien d'haver conduït la salmorra cap al col·lector a Cardona. La desgràcia de la salmorra, la pesta originada per la mineria de Cardona, Súria i Sallent i que s'estén per aqüífers, torrents, col·lectors i rius avall, ha malmès ara La Corbatera (Sallent). On serà el proper vessament? Qui serà la propera víctima? Facin les seves apostes!
07.08.2008
Resposta del Síndic de Greuges a la queixa presentada per Montsalat l'any 2005 sobre la deixadesa de funcions de la Generalitat en el cas dels impactes ambientals de la mineria de potassa del Bages. L'Exc.Sr. Rafael Ribó conclou que la Generalitat està actuant de forma adequada per controlar els residus miners de sal al Bages. Però els fets -rieres devastades per la salmorra lixiviada dels runams, salinització al Cardener i al Llobregat, muntanyes gegantines de residus de sal creixents, exposades a la pluja i sense intenció de ser restaurades, fiança de restauració a Iberpotash per Sallent i Balsareny d'un import d'1,1 milions d'euros quan només per la restauració del runam de Vilafruns, el menor dels tres, la Generalitat hi destina 9 milions ...- s'entossudeixen a contradir la conclusió del Síndic.
Com la cançó de l'enfadós, tornem-hi amb els vessaments del col·lector de salmorres. Si tan sols 3 setmanes enrera documentàvem el vessament de salmorra la Torre de la Pobla (Súria), hem d'afegir-hi el que s'aprecia a uns 50 metres riu avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 i, molt especialment, el vessament de salmorra a l'Hostal Nou (Callús). Vegeu-ne les imatges (x4). Aquest nou vessament de salmorra a la masia de l'Hostal Nou amb la consegüent mortaldat de la vegetació, l'afectació d'un camp i la salinització del sòl, és molt proper al vessament ocorregut l'any 2006 a Antius. El col·lector de salmorres vessa per mal funcionament (excés de pressió o de cabal?) o pel propi mal estat, no pas per afectacions externes. El traçat del col·lector de salmorres es pot ja seguir en superfície pel rosari de clapes de vegetació arrasada.
Tal com apuntaven els nostres resultats analítics al Cardener del passat dia 15.07.2008, realment hi ha nous problemes de salinització originats a Cardona.
L'àrea del runam nou de Cardona, al ser buidada de la major part de residus salins, ha variat completament la seva morfologia. Ha passat de ser una muntanya de residus salins a ser una vall, una conca de residus salins exposats que concentra l'aigua de pluja i la desguassa acanalada en forma de salmorra. Ni un bri d'herba creix damunt dels residus salins, de manera que quan plou res esmorteeix el corrent de l'aigua que dissol la sal. La pretesa captació d'aigua salada a la base de la conca del runam nou per conduir-la cap al col·lector és ridículament insuficient, mal dissenyada i mal mantinguda; és un safareig allà on caldria un embassament impermeabilitzat. En condicions normals, bona part de la salmorra s'escapa; quan plou, el desastre és majúscul. La pluja transmutada en salmorra concentrada esdevé un torrent que baixa des de la conca del runam nou cap a la Coromina. Després d'afectar els baixos d'algunes cases veïnes i saltar per damunt de la carretera, el torrent vessa la salmorra al canal de Palà i a la llera antiga del Cardener on circula només el cabal d'aigua del canal M.Aranyó que fins llavors era dolça, per confluir després al Cardener, a la sortida del túnel a la Carosa. Acabat l'episodi de la torrentada de salmorra, un rastre blanc de sal i de sòl contaminat el delata. Tres setmanes després de la darrera pluja, la nova conca salina del runam nou de Cardona desguassa encara un cabal significatiu de salmorra saturada, amb 175.000 mg de clorur per litre.
Les fotos són preses el dia 26.07.2008. L'entrada de salmorra procedent del runam nou tendeix a menys, però encara continua i l'afectació es detecta al Cardener (vegeu resultats d'anàlisi). Serà així fins a la propera pluja, que significarà el proper desastre d'aigües salades passejant-se per la Coromina i de salinitat al Cardener.
Les noves aportacions de sal a Cardona se sumen a la del torrent d'Hortons salinitzat pel runam de Cabanasses i, sobretot, als lixiviats coneguts de tants anys i mai solucionats del runam del Fusteret, a Súria, per junts salinitzar l'aigua del Cardener fins a un valor mitjà de 500 mg Cl/L, el doble del límit legal admès a les aigües que es destinen a potabilització.
Tot plegat és d'una misèria, un desgovern i una deixadesa imperdonables, més encara quan en depenen la qualitat de l'aigua d'un riu i la qualitat i salubritat de l'abastament a la meitat de la població de Catalunya.
22.07.2008
Vegeu els resultats analítics de clorurs obtinguts del mostreig sistemàtic del dia 15.07.08 a la conca del Llobregat i del Cardener al Bages, en temporada de cabals excepcionalment alts. Abans de la confluència, el resultat és Llobregat (al Pont de Vilomara) = 185 mg Cl/L - Cardener (a Castellgalí) = 490 mg Cl/L, que junts donen un total de Llobregat (a Castellbell i el Vilar) = 265 mg Cl/L, o sigui, per damunt del límit de potabilització de 250 mg Cl/L, malgrat el cabal alt. Al Cardener s'aprecia el valor anòmal de 180 mg Cl/L a Coaner; per tant, alguna cosa dolenta passa aigües amunt, a Cardona o al col·lector. També és més que destacable l'aportació de clorurs de Súria, que fa pujar el nivell fins a 490 mg Cl/L a Antius, és a dir +310 mg Cl/L en temps de riu crescut. El torrent d'Hortons, a Súria, segueix salinitzat pel runam de Cabanasses, tot i que va ser tapat.
15.07.2008
Els enèssims vessaments de salmorra del col·lector: a Súria, sota la torre de la Pobla, i a Balsareny, prop del torrent de Conangle. Una vegada més es tracta, en ambdós casos, d'errades de funcionament del propi col·lector amb vessaments a través de les juntes de les tapes, no pas de fuites causades externament. Com sempre, les pèrdues de salmorra del col·lector se salden amb la mort de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl.
13.07.2008
Amb les pluges quantioses, els problemes ambientals dels runams salins s'agreugen.
L'àrea de la vall del torrent de Soldevila devastada per culpa de l'aigua salada que prové del runam del Cogulló es fa més i més gran. Les clarianes de vegetació arrasada són cada vegada més extenses. La mortaldat d'arbres i arbustos testimonia com la salinització avança, indiferent a autoritzacions ambientals atorgades pel govern. Vegeu-ne les imatges (x3).
El runam de la Botjosa, al contrari del que es diu, no és pas inactiu. L'aigua circula pel seu marge oest, el que limita amb la Sèquia, on dissol la sal de la base i obre grans cavitats interiors que acaben per esfondrar-se. Des de la base del runam de la Botjosa, l'aigua salada impregna l'aqüífer de la terrassa fluvial i desguassa al Llobregat davant del polígon industrial de l'Illa, indiferent a autoritzacions ambientals atorgades pel govern. Vegeu les imatges dels esvorancs i les ensulsiades recentment ocorreguts al vessant oest del runam de la Botjosa (x4).
04.07.2008
Qui contamina, cobra. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica com la Generalitat de Catalunya, en base a la tergiversació de l'aplicació del decret 343/1983 que obliga a totes les activitats extractives -a totes menys a les de la mineria de potassa- a restaurar els terrenys afectats, a fiances de restauració d'import molt inferior al cost real de restauració dels runams salins, gairebé simbòliques, i a obres per eliminar de la xarxa fluvial i de les aigües de consum la sal lixiviada dels runams pagades amb diners públics, subvenciona Iberpotash perquè contamini les aigües de la conca del Llobregat.
Els salers sempre tapats. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica la higroscòpia de la sal, propietat física per la qual els runams absorbeixen aigua ambiental i desguassen salmorra.
10.03.2008
Burros amb orelleres. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou, on compara l'herència de la Sèquia de Manresa rebuda d'uns avantpassats medievals, amb els gegantins runams salins que la generació actual llega per a les futures.
Resposta obtinguda de l'Ajuntament de Sallent a l'al·legació presentada per Montsalat contrària al trasllat de la línia elèctrica que permetria l'ampliació de la capacitat al runam del Cogulló. Noteu com l'Ajuntament de Sallent acorda l'aprovació inicial del projecte quan encara el període d'exposició pública estava obert. Noteu com la carta de l'Ajuntament de Sallent no respon a cap de les raons exposades a les al·legacions, simplement les traspassa a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, l'organisme amb potestat per fer l'autorització definitiva del projecte. Noteu també com l'Ajuntament de Sallent es permet fer l'aprovació inicial del trasllat de la línia elèctrica, ignorant explícitament les raons de les al·legacions. Per aquestes negligències, que no són pas menors, la Comissió d'Urbanisme ha retornat l'expedient a l'Ajuntament de Sallent.
03.01.2008
Malament comença l'any pel Llobregat. La salinitat del riu Llobregat al Pont de Vilomara és de 570 mg Cl/litre, més de dues vegades el màxim admès a les aigües que es destinaran a potabilització. Molt han de canviar les coses a la mineria de Sallent per acabar amb aquest solemne despropòsit ambiental i per complir amb les directives europees 2000/60/CE marc de l'aigua i 98/83/CE de qualitat d'agües destinades al consum humà.
27.12.2007
El creixement del runam del Cogulló per l'extrem oest, per l'abocament de més i més residus salins llançats des del cim, ha sepultat un tram de la rasa perimetral.A la pràctica, la rasa no serveix ni per delimitar el runam. Vegeu-ne les imatges.
La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea confirma que ha realitzat l'estudi preliminar sobre si la salinització de les aigües causada pels runams salins vulnera la Directiva Marc de l'Aigua i que ha sol·licitat a les autoritats en matèria d'aigües els resultats de qualitat de l'aigua subministrada a Sant Vicenç de Castellet, per si incompleix la Directiva que estableix la qualitat de les aigües de consum.
20.11.2007
FAQs THMs H2O. Les preguntes més freqüents i respostes concises sobre la problemàtica dels tri-halometans cancerígens a l'aigua de consum captada del Llobregat, exposada per un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tapada per les empreses Aigües del Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona SA. (.html, .pdf)
Resultats d'anàlisi de l'aigua de la conca del Cardener dels dies 29 i 30 de Setembre. El runam de Súria i les seves filtracions d'aigua salada a la zona del Fusteret i torrent de Camprubí -malgrat les condicions establertes pel DMAiH al programa sarcàsticament anomenat de restauració de Súria- continua sent el gran problema de qualitat de les aigües de la conca. Avall del Fusteret, l'aigua del Cardener és massa salada per destinar-la a potabilització.
16.09.2007
El perquè del mal gust de l'aigua de Barcelona. Carta de Montsalat tramesa a El Periódico, en reposta a la pregunta perquè els ciutadans hem claudicat de beure aigua de l'aixeta, formulada per Isabel Coixet al seu article del dominical del 9 de Setembre.
11.09.2007
A l'indret de can Carreras de Sallent, al costat de la desembocadura del canal del marge dret del Llobregat, poc més amunt de l'Institut i del barri de l'Estació, és ben manifesta ja una altra surgència de salmorra que va a parar al riu. Allà on l'aigua s'estanca, els cristalls blancs de sal en són testimoni. Vegeu-ne les imatges. L'anàlisi de l'aigua de la surgència dóna uns 20500 mg de clorur per litre, similar a l'aigua de mar, i uns 1000 mg de potassi. Una vegada més, la presència de potassi confirma que es tracta de lixiviats originats per la mineria de potassa, amb tota certesa pel runam del Cogulló. La gran surgència de salmorra de la riba dreta del Llobregat al nucli urbà de Sallent que va contaminar els pous de subministrament del Traval i que aboca amb tota la cruesa amunt del pont de la Concòrdia s'estén i reapareix també uns 750 metres riu avall.
11.09.2007
Iberpotash obre una rasa de dalt a baix de la muntanya per conduir salmorra del runam del Cogulló cap al torrent de Soldevila. Vegeu-ne les imatges. Algú hauria de fer entendre a Iberpotash que no és permès d'abocar sal a la llera pública. Per molt menys en Puigneró va anar a la presó.
24.08.2007
El riu Llobregat, malgrat el seu cabal alt després de les pluges, amb 705 mg Cl/L al Pont de Vilomara bat rècords de salinitat. Aquest és el valor més alt mai obtingut en aquest punt des de l'inici de les anàlisis de Montsalat l'any 2004. El Llobregat i els abastaments que en depenen empitjoren dia a dia, al ritme del creixement del runam del Cogulló. Mentrestrant, Iberpotash incomplint lleis ambientals i la Generalitat, amb un esperit de vol gallinaci molt català, semblen aplicar la màxima de qui dia passa any empeny.
També el riu Cardener bat rècords de salinitat. Els valors de 220 mg Cl/L a Coaner, avall de Cardona, i 830 mg Cl/L a Antius, avall de Súria, obtinguts el dia 15.08.07, són els més alts mesurats des de l'any 2002, quan va entrar en servei el desviament del Cardener a La Coromina per allunyar-lo de l'aflorament salí i de les mines de Cardona.
10.08.2007
La salinitat de l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet bat tot els seus anteriors rècords: 625 mg Cl/L a l'aigua -o amb més propietat a la dissolució salina- de les aixetes de la població, el dia 10.08.07. Sorea i l'Ajuntament segueixen fent el paper de l'estruç, amaguen el cap sota l'ala.
La roureda de la Malesa, un espai de natura interessant i fins ara especialment ben conservat de Sallent, mostra alguns arbres i arbustos secs que molt bé podrien resultar ser els primers símptomes d'afectació per filtracions salines provinents del runam del Cogulló. Mentrestant, a les àrees del vessant obac de la vall del torrent de Soldevila ja malmeses per la maleïda aigua salada, la mortaldat s'estén.
Les afectacions de salinitat s'aguditzen amb la sequera de l'estiu; més a les rieres (Hortons, Bellver, Riudor, Gavarresa,...) que als rius Llobregat i Cardener.
L'aigua de la riera de Riudor, al tram de Santpedor entre la Caseta de Llussà on rep la surgència salada provinent del runam del Cogulló i el creuament amb la Sèquia de Manresa de la qual rep desguassos, és ja tan salada com la de mar, a més d'escassa. L'any 2007, el Riudor assoleix un récord notable de salinitat. L'expansió cap a l'oest del runam del Cogulló té per conseqüència l'agreujament de la salinitat al Riudor.
S'aprecien dipòsits de sal a les rieres de Riudor, Soldevila i Conangle, i als marges del Llobregat sota el Pont Nou i a l'entorn de la Botjosa, les dues àrees principals d'entrada al Llobregat de surgències salines generades als runams de Sallent, a més del tram amb poc cabal de la Corbatera.
Malgrat l'aprovació del programa anomenat de restauració del runam de Súria (s'ha restaurat res al runam de Súria ?????), l'entrada de sal al Cardener al tram del Fusteret provinent del runam de Súria segueix creixent i la qualitat de l'aigua minvant.
El petit runam de Cabanasses (Súria), malgrat que va ser cobert de terra, continua salinitzant el tram més baix de la riera d'Hortons.
Malgrat la llarga tramitació d'un programa anomenat de restauració dels runams de Balsareny i Sallent, la salinitat s'estén a l'entorn de Sallent i les dades de salinitat al Llobregat i als seus afluents s'agreugen a causa de l'expansió del runam del Cogulló. Especialment notòries continuen essent les surgències d'aigües salines situades a la Botjosa i al Pont Nou de Sallent, les quals vessen directament al Llobregat.
La font d'Antius de baix, que l'estiu del 2006 va patir el vessament del col·lector de salmorres, mostra bona tendència però la qualitat de l'aigua no s'ha recuperat encara completament.
La salinitat a l'aigua del riu Llobregat segueix pujant; el valor mesurat avui a Castellbell i el Vilar, al capdavall de la conca minera del Bages, és ja de 510 mg Cl/L. Faria bé l'ACA de plantejar-se la captació de tots els efluents salats a l'entorn de la mineria i dels seus residus, en comptes de projectar costosíssimes plantes dessalinitzadores per a potabilitzar després l'aigua del riu salobre o del mar salat. Vergonya de país i ignomínia d'un dpt. de Medi Ambient regit per aquells que s'autoproclamen ecologistes de debò.
12.06.2007
La plataforma Prou Sal!, nascuda a Sallent, en una acció reivindicativa penja una pancarta al runam salí del Cogulló. Tot i que la pancarta feia 5x25 metres, quedava ben petita al damunt de l'abocador gegantí, suficient però per ser llegida des de l'autovia del Llobregat. Iberpotash es va afanyar a despenjar-la. Llegiu el manifest fundacional de la plataforma Prou Sal!
26.05.2007
Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener durant l'any 2006, segons dades de les estacions d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Malgrat que l'any 2006 va ser més plujós que el 2005, la salinitat de l'aigua dels rius ha incrementat durant l'any 2006 avall de les instal·lacions mineres del Bages, a causa de l'increment del volum de residus als runams de Súria i Sallent i dels vessaments del col·lector de salmorres.
La gegantina muntanya de residus salins del Cogulló de Sallent i la salinitat al riu Llobregat no paren de créixer en paral·lel. Vegeu la foto actual del runam del Cogulló i compareu-ne les mides amb les fotos d'anys anteriors. Compareu també el valor de salinitat al riu Llobregat a Sant Benet, de 580 mg Cl/L obtingut el dia 20.05.07, més del doble del límit de 250 mg Cl/L establert per la legislació sanitària a les aigües que es destinen a potabilització, amb els 310 mg Cl/L de l'any 2005 o els 200 mg Cl/L de l'any 2004 al mateix indret.
El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el passat divendres 30 de Març un monument dedicat a la mineria a Súria. Però més que el de Súria, recomanem la visita del monument instal·lat a Santpedor, a la plaça del Sindicat, també directament lligat amb la mineria de potassa del Bages.
El torrent d'Hortons (Súria), amb un contingut d'ió clorur superior als 10.000 mg Cl/L, torna a estar intensament salinitzat per l'activitat minera del pou Cabanasses. L'any 2004, després que Iberpotash tapés el petit runam salí resultant de l'obertura del pou miner i construís dues basses de recollida de salmorra lixiviada, el torrent d'Hortons es va recuperar i finalment va desguassar al Cardener aigua quasi dolça. Però dura poc l'alegria a casa del pobre. Les anàlisis del 2005 i del 2006 ens retornen a la situació anterior, d'aigua intensament salinitzada a la desembocadura del torrent d'Hortons.
Imatges de l'acumulació de sal a l'andana de l'estació de la RENFE a Manresa. Des de fa anys, el bosc de ribera no creix al tram de riu Cardener paral·lel a l'estació de mercaderies de la Guia, molt probablement a causa de la salinització del sòl pels lixiviats de salmorra.
La salinitat de l'aigua de la font d'Antius afectada pel vessament del col·lector de salmorra es redueix progressivament. Les dades obtingudes són 3700 mg Cl/L el dia 03.09.2006, 1700 mg Cl/L el 30.09.2006 i 1300 mg Cl/L el 13.10.2006.
28.09.2006
La Generalitat impulsa la inversió en el tractament per electrodiàlisi reversible (EDR) a la planta potabilitzadora d'Abrera que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu és eliminar de l'aigua captada del Llobregat la sal procedent de la mineria de potassi que els rius incorporen al seu pas pel Bages i els tri-halometans que es formen en el tractament de potabilització en part precisament a causa de l'elevada salinitat. Aquesta serà la planta més gran, a nivell mundial, que utilitza aquesta nova tecnologia. El cost total d'inversió, que inclou també una ampliació de la capacitat de la planta, és de 65,5 M€. A partir del segon semestre del 2008, quan és previst que el nou tractament per EDR entri en funcionament, caldrà afegir-hi els costos d'operació.
Un altre vessament del col·lector de salmorres, aquesta vegada a Antius (Callús) i d'abast més extens, malmet el que havien estat una magnífica roureda, un de bosc de ribera esponerós i una font d'aigua bona. La salmorra provinent d'una nova fuita del col·lector –pel que sembla envellit pel pas dels anys i de la sal- s'ha filtrat al sòl, s'ha estès i diluït subterràniament i ha matat tota la vegetació allà on l'aigua salada ha aparegut a la superfície. De la font situada al mig de la roureda ara devastada encara en surt l'aigua salada. Vegeu quatre imatges de les clapes de vegetació sobtadament morta a Antius.
Condemnats a un any de presó dos pagesos per abocar purins. Article de Pere Damián a El Periódico de Catalunya. És clar que no es jutja amb la mateixa vara als ramaders per abocar purins a un rierol que als directius d'una empresa minera per abocar centenars de tones de sal diàriament als rius Cardener i al Llobregat.
31.03.2006
"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.
Llobregat 365 - Cardener 400. Passada la conca minera, el riu Cardener a Manresa, amb 400 mg de clorur per litre, supera ara en contingut de sal al Llobregat al Pont de Vilomara. Des de l'any 2003, quan el desviament del riu a Cardona va aconseguir retenir l'aportació de salmorra de Cardona, la salinització del Cardener havia estat sempre menor que la del Llobregat. El canvi de signe d'aquesta vergonyosa competició no és perquè s'hagi reduït la salinització del Llobregat sinó perquè, malhauradament, el Cardener l'ha augmentat. En qualsevol cas, ambdós rius superen amb escreix el valor límit de 250 mg Cl/L admès a les aigües per potabilitzar.
12.03.2006
Taules de valors i gràfiques de clorur, sodi i potassi al rius Llobregat i Cardener durant l'any 2005, segons les dades de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua.
03.03.2006
L'aigua de subministrament a Sant Vicenç de Castellet ja torna a superar el màxim de sal i, altra vegada i com és habitual, no es pot catalogar de potable. Al subministrament de Sant Vicenç l'aigua dolça i potable és l'excepció, l'aigua salobre és la norma.
18.02.2006
Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària. Tesi doctoral de Cristina Villanueva, del dpt. de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi correlaciona estadísticament la presència de trihalometans (THMs) a les aigües clorades amb la incidència de càncer de bufeta. Entre els THMs, aquells que contenen brom a la seva molècula són els cancerígens més reconeguts. Precisament aquests THMs bromats es formen a nivells molt més alts (aprox. 20x) a les aigües potabilitzades que provenen del Llobregat, a causa de la presència de l'ió bromur per la contaminació salina de la mineria de potassa.
17.02.2006
Gràcies a la nevada que ha fet augmentar el cabal al riu Llobregat, l'aigua de subministrament a Sant Vicenç de Castellet és ara legalment potable. Tot i així, manté part del seu mal gust saladet habitual. Amb un contingut de 220 mg de clorur per litre, l'aigua de St.Vicenç queda, per una vegada i justet, justet, per sota del màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües potables.
Resposta de la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea, del 20.12.2005, en la qual explica que no pot intervenir en el cas dels residus salins de la mineria de potassa del Bages ja que la legislació en materia de residus miners no és a nivell europeu, sinó de cada estat i que Espanya disposa efectivament de legislació en aquest àmbit per protegir el medi ambient. També suggereix utilitzar les vies de recurs -administrativa i judicial- pròpies de l'estat espanyol.
L'aportació de sal procedent dels runams que el riu Llobregat rep a Sallent segueix creixent. Tant la filtració de salmorra situada al nucli urbà de Sallent com la de la Botjosa, ambdues aboquen ara més sal al riu, fins a deixar-lo en aquest final d'any més salat que en el punt àlgid de la sequera a principis d'agost. El pas per Sallent significa per al Llobregat el salt de 50 mg clorur per litre (a Balsareny) fins a 600 mg Cl/L (a la Corbatera o al Pont de Vilomara). La qualitat de l'aigua al Llobregat i a les poblacions que se n'abasteixen avall de Sallent segueix empitjorant (vegeu dades de St.Vicenç C.) El progressiu increment de la salinització del Llobregat a Sallent és conseqüència del creixement del runam salí del Cogulló.
La rasa perimetral acabada de construir al runam de Súria, amb els objectiu de delimitar el runam i captar aigües salines. Cal dir però que mentre en alguns trams la rasa segueix la vora del runam on pot recollir aigua salada, en d'altres se n'aparta per permetre ampliacions del runam.
El descens del nivell dels runams per la dissolució amb l'aigua de pluja, posat de manifest pel testimoni de materials abandonats que han protegit una columna de residus salins de la dissolució. El descens d'alçada de runam de Súria, mesurat gràcies a l'antiga llançadora abandonada, és d'uns dos metres.
08.12.2005
Noves dades d'anàlisi de clorur al Riudor prop de mas Llussà i al riu Cardener abans i després de Súria. Els lixiviats del runam de Súria aporten 250 mg Cl/L al Cardener, la diferència entre els resultats obtinguts entre els punts de mostratge d'Antius i de la ribera de Coaner.
29.11.2005
Actualització de les dades de contingut en ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener durant l'any 2005, segons anàlisis de les estacions automàtiques de mostratge de l'Agència Catalana de l'Aigua. Els resultats de l'ACA coincideixen amb els de Montsalat en assenyalar més de 500 mg de clorur per litre al Llobregat avall de Sallent durant el mes d'agost.
Un contaminant cancerigen amenaça l'aigua de Barcelona. Article de M.Ciércoles i J.Elcacho a l'Avui, que explica l'alt contingut en trihalometans cancerígens a l'aigua de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona procedent del riu Llobregat. Els trihalometans es formen a les ETAP al tractar aigües amb continguts alts de clorurs. El contingut de trihalometans és excessiu a l'aigua tractada del Llobregat, però no a la del Ter. La raó és que l'aigua del Llobregat està contaminada pels clorurs dels runams de la mineria de potassa del Bages
La qualitat de l'aigua de subministrament de Sant Vicenç de Castellet ha empitjorat progressivament durant l'agost, a causa de la salinitat creixent al Llobregat i que prové dels runams salins. La salinitat de l'aigua subministrada per Sorea a Sant Vicenç de Castellet registrava valors de 410 mil·ligrams de clorur per litre el dia 05.08.05, de 450 mg Cl/L el 12.08.05 i de 460 mg Cl/L; tots ells molt per sobre del màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües potables. La sequera fa augmentar la salinitat a l'aigua del Llobregat i, en conseqüència, a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet que se n'abasteix.
Denúncia a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. Text provisional de la denúncia contra Iberpotash SA pels seus impactes ambientals continuats a la conca del Llobregat i contra els governs de l'estat espanyol i de la Generalitat per tolerància còmplice, enviada a la DG de Medi Ambient de la Comissió de la Unió Europea.
Les afectacions de salinitat s'aguditzen amb la sequera; més a les rieres (Soldevila, Riudor, Conangle, Gavarresa,...) que als rius Llobregat i Cardener.
El Llobregat mostra una fluctuació important en el valor de clorurs, deguda potser a la regulació artificial del cabal.
Es confirma que les obres de Cardona han aturat l'entrada continuada de sal al Cardener a Cardona.
Els valors anòmals del torrent d'Hortons gairebé sec i del canal de Súria assenyalen una probable incidència a la bassa de lixiviats del runam tapat de Cabanasses.
Tota l'aigua actual de la riera de Bellver (Callús) prové de la filtració salada.
L'aigua de xarxa de les poblacions de Sant Vicenç de Castellet, Olesa i Abrera no és potable per excés de sal.
04.07.2005
Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener, durant els tres primers mesos de l'any 2005, segons dades de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Durant l'any 2005 les dades de salinitat al Llobregat empitjoren més encara, a causa de les filtracions de sal a l'aigua a Sallent.
04.07.2005
Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener l'any 2004, segons resultats de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Malgrat l'existència del col·lector de salmorres, el resultat global del pas del rius Llobregat i Cardener per la zona de la mineria de potassa del Bages, calculat entre l'estació inicial de Balsareny i la final de Castellbell, ha significat la multiplicació per factors de x7, x6 i x18 respectivament dels continguts d'ions clorur, sodi i potassi a l'aigua. Avall de les zones mineres de Súria i de Sallent, les aigües respectivament del Cardener i del Llobregat superen sempre el límit recomanat de potassi i freguen o superen el màxim de clorurs admès a les aigües que s'han de destinar a potabilització.
03.07.2005
Miners reduïts. Carta de Pere Giner a El Periódico de Catalunya.
Una altra font salinitzada: ara la font de les Feixes, a Callús. La font de les Feixes es troba a la sortida de Callús en direcció a Manresa, un centenar de metres després del pont sobre la riera de Bellver. L'aigua de la font de les Feixes ja no es pot beure, degut seu gust salat. Les anàlisis indiquen un contingut de 3300 mil·lígrams de clorurs per litre, que equivalen a 5,44 grams de sal per litre, a més de la presència de l'ió potassi (aprox. 200 mg K/L) que, una vegada més, identifica l'origen de la sal en la mineria. Igual com en la font propera de la Filosa, salinitzada des de fa més temps, la causa de la salinització de la font de les Feixes ha de ser el runan salí del Cogulló de Sallent.
La devastació causada per la salmorra lixiviada a l'àrea del torrent de Soldevila creix, en la mesura que creix el runam del Cogulló. Aquesta primavera es poden veure grans crostes de sal al mig d'àrees de bosc mort recentment, testimoni de la gran quantitat de salmorra que aflora. La mortaldat per la sal remunta cada vegada més amunt a la capçalera del torrent principal i afecta nous afluents. Noves imatges.
Avui, com cada dia, Iberpotash ha abocat 10.000 tones de residus salins als runams de Súria i de Sallent. El paisatge estèril de les muntanyes de residus ha fet mal a la vista de centenars de milers de ciutadans a la Catalunya central.
Avui, com cada dia, l'aigua ha dissolt i s'ha endut un miler de tones de sal dels 7 runams salins del Bages. La meitat d'aquesta salmorra s'ha filtrat cap a la xarxa fluvial de la conca del Llobregat.
Avui, com cada dia, Santpedor, Callús i Sallent no poden abastar-se de l'aigua salinitzada dels seus municipis. A les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l'Alt Penedès i el Garraf l'aigua salinitzada del Llobregat s'ha de diluir amb aigua del Ter; tot i així, la majoria dels seus 4 milions d'habitants beuen aigua envasada perquè la de la xarxa té gust salat.
Avui, com cada dia, el riu Cardener no se'l deixa passar pel seu curs sota el castell de Cardona. L'aigua dolça es filtraria a través de bòfies, inundaria les galeries mineres i provocaria més enfonsaments caòtics del terreny.
Avui, com cada dia, les plantes no creixen a les terres de Cerarols afectades per la pols salina de la planta de tractament del mineral de Súria. Boscos i camps estan arruïnats.
Durant anys, els veïns del barri de l'Estació (Sallent) han vist com les seves cases, construïdes damunt d'un terreny minat que s'enfonsa, s'esquerdaven i arruïnaven. Una gran part del barri s'ha d'abandonar. A mitjans d'agost del 2004, les 61 famílies que vivien als 7 blocs més malmesos s'han reallotjat d'urgència; els propietaris en pisos nous promoguts per l'Incasol en un altre barri de Sallent i els llogaters en pisos d'altres poblacions.
