Després de les pluges, la salmorra sobreeix de la rasa perimetral, al vessant nord-oest del runam del Cogulló, i vessa cap al bosc de la Malesa. Després de les pluges, la salmorra sobreeix de la rasa perimetral, al vessant nord-oest del runam del Cogulló, i vessa cap al bosc de la Malesa. En circumstàncies normals, la salmorra que pugui recollir la rasa en aquest tram es desvia cap a l'interior del runam. Òbviament la salmorra es perdrà de vista, però reapareixerà més avall. En cas de pluges generoses com les d'aquest agost, la salmorra desborda la rasa i baixa en esporàdics torrents improvisats pel mig del bosc. La devastació que deixa el pas de la salmorra és total i duradora. Iberpotash va fer les anomenades rases perimetrals impermeabilitzades al voltant dels runams del Cogulló i de Súria l'any 2005, amb el lloable objectiu explícit de controlar-ne les aigües salines superficials. Amb propietat, però, no són rases, ni perimetrals, ni impermeables; ni la majoria de salmorra procedent dels runams salins flueix en superfície. No són rases perquè, en proporció a les muntanyes de residus salins que han de controlar, amb prou feines si arriben a regueró. No són perimetrals perquè en molts trams s'allunyen de la base del runam o fins i tot passen per cotes enlairades, amb l'objectiu implícit de conquerir terreny per a l'ampliació del runam, no pas de recollir-ne salmorra lixiviada. Malgrat que efectivament la base està impermeabilitzada amb goma, la rasa en conjunt no es comporta com a impermeable perquè vessa quan plou, i quan no plou la salmorra s'aboca altra vegada a l'interior de la muntanya de residus. No és estrany doncs que la incidència de les mal anomenades rases perimetrals sobre la salinització final del Cardener i el Llobregat, o als nombrosos torrents i surgències salines, hagi estat nul·la; els valors de salinitat han seguit empitjorant, al ritme de l'acumulació de més i més residus salins. En canvi sí que la rasa va complir perfectament dues altres funcions per Iberpotash. Una va ser la de guanyar terreny per a l'expansió dels runams. L'altra, probablement la més buscada, va ser aconseguir una memorable foto, emulant aquella famosa del trio de les Açores, ara amb uns altres protagonistes d'una altra guerra. A la imatge apareixia el llavors Conseller de Medi Ambient Sr Salvador Milà flanquejat per l'alcalde de Súria Sr Antonio Julian i el directiu d'Iberpotash Sr Antonio Sánchez amb la rasa en qüestió al darrera; una imatge que falsament transmetia el missatge que es posava remei a l'impacte dels runams salins d'Iberpotash a les aigües, quan en realitat era només un pedaç minúscul que el temps i la falta de manteniment han reduït a insignificant. A la imatge, el punt baix de la rasa on la salmorra flueix cap a l'exterior. (08.2007) |
|||