Després de l’última i desconcertant
acció de la direcció d’Iberpotash, la Generalitat de Catalunya, el Consell
Comarcal del Bages i el comitè d’empresa, esperant que l’empresa expliqui d’una
vegada quin és el futur industrial i laboral d’Iberpotash, aquesta s’ha
despenjat amb sis acomiadaments més sense cap explicació. Tot seguit la
consellera Tura s’omple de glòria amb mètodes que tothom donava per extingits.
Per fi Treball fa els deures i munta una reunió amb les parts, de la qual surt
el compromís de reprendre les reunions empresa-comitè. El reingrés dels
acomiadats queda com a matèria pendent de parlar.
Properament es reprendran les
negociacions, el comitè hi anirà amb la voluntat de trobar una solució i un
futur empresarial amb cara i ulls i el compliment de la promesa de la
reincorporació dels acomiadats. Seria molt dur que per enèsima vegada
Iberpotash els prengués el pèl. Molt dur i decebedor. És, segurament, l’última
ocasió perquè l’empresa posi les cartes sobre la taula, que digui la veritat
sobre la seva intenció pel que fa a l’explotació potàssica. Si no és així,
hauríem d’entendre que es tracta d’una negociació trampa, per perdre el temps.
La Generalitat té l’obligació, moral i per llei, de vetllar perquè el jaciment
potàssic català sigui gestionat amb tota cura. Si no és així, que els retiri la
concessió i el permís d’explotació i busqui una empresa que actuï com a tal.
Pere Giner Sala (Sallent)
Regió7 – 9 de juliol del 2005