Vegeu el gràfic de la salinitat, expressada com a contingut de clorur, a l'aigua de xarxa a la població de Sant Vicenç captada al riu Llobregat i subministrada per Sorea durant els anys 2004 i 2005. Les anàlisis de l'any 2005 són de periodicitat setmanal.

La salinitat a l'aigua subministrada a Sant Vicenç de Castellet deriva de la salinitat del riu Llobregat, que al seu torn la rep de la mineria de potassa de Súria i Sallent-Balsareny. L'aigua de Sant Vicenç de Castellet, al captar-se just després de la confluència entre el Cardener i el Llobregat, és un excel·lent indicador de la salinitat ocasionada per la mineria al conjunt de la conca del Llobregat.

El valor màxim de clorur recomanat a les aigües potables segons el R.D. 140/2003 és de 250 mg Cl/L, tot i que abans del 2003 la legislació admetia només 200 mg Cl/L.

Noteu com, malgrat les oscil·lacions que la variabilitat de cabal i de concentració de clorur al riu Llobregat transmet a l'aigua de xarxa, la tendència durant l'any 2005 ha estat molt clarament cap a l'increment de la salinitat. En tot l'any 2005, l'aigua de xarxa només ha complert tres setmanes la recomanació de contingut de clorur inferior als 250 mg Cl/L que marca la legislació d'aigües potables. A final d'any, la salinitat a l'aigua subministrada arriba ja al doble del màxim recomanat. (taula de dades)