Cada fuita del col·lector de salmorres té per conseqüència la mort fulminant de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl. Als primers anys de funcionament del col·lector de salmorres de tant en tant es produïen vessaments accidentals, gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els vessaments de salmorra del col·lector són cada vegada més freqüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres s'ha envellit. El tub principal és fet de material plàstic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall s'ha deteriorat. Ara, el col·lector de salmorres pesa com una espasa de Dàmocles a les ribes del Cardener i del Llobregat.

Fa uns anys la salmorra va sobreeixir de la torre de trencament de pressió situada prop de Sant Salvador de Torroella, al tram de col·lector de Cardona a Súria. Des de al torre en qüestió fins al riu Cardener, una franja estèril d'uns deu metres d'amplada, buida de vegetació i amb els cadàvers dels pins encara dempeus, dibuixa el rastre de la salinització del sòl. Les tapes del col·lector -com és el cas del vessament d'Antius- i les torres són punts molt susceptibles de vessament de salmorra quan la pressió interior és excessiva.

Només a la branca del Cardener, es poden comptabilitzar vessaments de salmorra del col·lector al pont de Malagarriga, en una torre del propi col·lector prop de Palà de Torroella, a l'entrada sud de Súria, al bosc d'Antius (Callús), a Sant Joan de Vilatorrada on va matar els plàtans del passeig, a la pollancreda de Miralpeix (Manresa) i tres més encara a Manresa, només al curt tram comprès entre el Pont Vell i el barri de Sant Pau. Amb el col·lector, els rius que haurien de ser connectors de natura esdevenen rosaris de mortaldat i de contaminació. (10.2006)