AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

A l’atenció del Sr. MANUEL HERNÀNDEZ I CARRERAS

Doctor Roux, 80

08017 BARCELONA

Manresa, 13 d’abril del 2004

Assumpte: Cànon de deposició també per als residus miners

Distingits Senyors,

La Llei 16/2003 estableix un cànon que grava la deposició de residus urbans en abocadors controlats. Com que la llei ha entrat en vigor amb l’any 2004 i la seva liquidació és trimestral, aquests dies els municipis de Catalunya i els gestors d’abocadors estrenen aquest cànon, fixat inicialment en 10 € per tona. Els objectius del cànon són els de reduir la generació de residus, d’incentivar altres procediments de tractament de residus –com és la recollida selectiva de materials i el seu posterior reciclatge- i el de finançar les infrastructures necessàries per a l’abocament. Ens sembla excel·lent aquesta iniciativa de la Generalitat que ha de contribuir a una reducció dels residus en origen, a l’aplicació del principi de qui contamina paga i a una gestió ambientalment més acurada dels residus generats.

Qualsevol llei però, fins i tot aquella promulgada sota el millor dels propòsits, només aconsegueix ser justa si s’aplica i se n’exigeix el compliment a tothom per igual.

A la comarca de Bages, però, el més gran generador de residus no està sotmès a cap cànon de deposició equivalent al que ara s’exigeix als municipis. Es tracta d’Iberpotash, l’empresa explotadora de les mines de potassa de Súria, Sallent i Balsareny, que cada any aboca prop de 4 milions de tones de residus salins als runams del Cogulló -Sallent- i del Fusteret -Súria-.

Entenem que s’ha de corregir aquest greuge comparatiu i exigir també un cànon de deposició per als residus miners, tal com es fa per als residus urbans.

La comparació entre la composició, la quantitat i les condicions de dipòsit dels residus de la mineria de potassa i les dels residus urbans que van a l’abocador comarcal del Bages és favorable, en tots els aspectes, a la gestió que es fa dels residus urbans. La composició dels residus de la mineria de potassa és majoritàriament clorur sòdic o sal comuna, per tant molt soluble en aigua. Aquesta composició material els assimila a residus industrials especials. La quantitat desorbitada, estimada en 4 milions de tones anuals de residus salins, equival al total de residus urbans generats a Catalunya. I finalment, les condicions de dipòsit d’aquests residus salins no són les correctes. Prova d’aquesta afirmació -que en els mateixos termes hem portat a la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC- són els sobtats increments de salinitat de l’aigua del riu Cardener al seu pas pel Fusteret -Súria- i del Llobregat a la Botjosa -Sallent- o les surgències salades que afecten les rieres de Soldevila -Sallent- o de Riudor -Santpedor-, totes elles originades per filtracions procedents dels runams salins.

Pels motius exposats, en cap cas el cànon de deposició dels residus salins de la mineria de potassa del Bages hauria de ser inferior al cànon ja establert per als residus urbans.

L’aplicació d’un cànon de deposició sobre els residus miners tindria un efecte doblement beneficiós per al cas de la mineria de potassa del Bages. D’una banda recaptaria els diners per al finançament de les obres públiques destinades a pal·liar els efectes negatius a la població derivats de l’existència d’aquests abocadors de sal. Exemples d’obres actuals finançades públicament i destinades a esmorteir els perjudicis que els runams salins causen són el projecte d’ampliació de la capacitat de càrrega del col·lector de salmorres, les noves instal·lacions de captació, potabilització i distribució d’aigua a la població de Sallent o la restauració de l’àrea ocupada pel runams de Cardona, abandonats en tancar l’explotació l’any 1990. De l’altra, l’establiment d’un cànon de deposició donarà raons econòmiques a l’empresa per a reduir en origen la generació i l’abocament de residus salins. Aquest cànon sobre la deposició de residus miners, tal com el cànon sobre els residus urbans, aniria doncs directament a l’arrel del problema ambiental.

A les terres de la comarca de Bages i de la resta de conca del Llobregat, actualment la més gran de les afectacions ambientals per residus, tan pel seu impacte paisatgístic com per la contaminació de les aigües, no prové dels residus urbans generats pels ciutadans sinó dels residus salins de la mineria. Per tant, sense oblidar-nos dels residus urbans, és sobretot un cànon que gravi sobre l’abocament dels residus salins de la mineria el que ha de contribuir a la conservació d’aquesta part del país i dels seus recursos naturals.

En la confiança que s’atendrà aquesta proposta d’igualar als ciutadans de Catalunya pel que fa al cànon d’abocament de residus, els saludem ben cordialment.

Plataforma cívica MontSalat

(vegeu la resposta de l’Agència Catalana de Residus del dia 16.06.2004)