INFORME SOBRE ELS PLANS D’IBERPOTASH PER AL CREIXEMENT DEL RUNAM SALÍ DEL
COGULLÓ DE SALLENT
Sota l’equívoc nom de “programa
de restauració”, l’any 1998 l’empresa minera Potasas del Llobregat SA
–actualment Iberpotash- va presentar al dpt. de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya una sol·licitud per a l’ampliació del runam salí del Cogulló.
Actualment, aquell projecte d’ampliació s’ha rescatat i es considera de nou.
La plataforma cívica Montsalat,
que des de l’any 1997 estudia l’afectació ambiental derivada de la mineria de
potassa i en particular la salinització de les aigües, emet el present informe
tècnic sobre els plans de futur de la mineria de potassa de Sallent i Balsareny
per als seus runam salins.
Qualsevol projecte pel futur del
runam del Cogulló ha de basar-se en una diagnosi prèvia i acurada de les seves
condicions presents. Relacionem per tant, de manera abreujada, les dades
ambientals i legals actuals més notòries del runam salí del Cogulló de Sallent.
El runam salí del Cogulló
constitueix una enorme muntanya, d’uns 40 milions de tones de sal i que deu
superar les 40 Has d’extensió, situada a la cresta dels Emprius i el Cogulló
que limita pel nord el Pla de Bages, a la dreta del Llobregat. Aquesta carena
divisòria separa la conca de la riera de Soldevila al nord, de la dels torrents
menors de mas les Coves i mas Terradelles que baixen al sud, vers el Pla.
El substrat geològic on
s’assenta el runam del Cogulló és constituït per l’alternança de gresos més o
menys argilosos amb estrats de roques calcàries lacustres, que daten del
període eocè superior i principis de l’oligocè.
En uns 15 km en línia recta del
sud-oest a nord-est, des del nord de Santpedor fins a Horta d’Avinyó, aquesta
àrea del Bages està travessada per la gran falla encavalcada del Guix. El runam
del Cogulló es troba emplaçat justament damunt de pla de la falla del Guix, i
precisament al tram central del recorregut de la falla on el desplaçament dels
estrats és més gran.
La situació topogràfica
carenera, l’existència d’estrats de roca calcària i i la disposició del terreny
tectònicament trencat per la falla del Guix són tres condicionants geològics
tremendament negatius per al runam del Cogulló. La posició enlairada del runam
del Cogulló d’una banda n’accentua i eixampla l’impacte visual i de l’altra
permet que les salmorres lixiviades flueixin cap a totes les direccions. Els
estrats continus de roca calcària de la zona transporten a llarga distància
cabals importants de salmorra procedent del runam. Igualment, el llarg pla de
fractura de la falla del Guix, que creua el Llobregat, ha de ser una zona de
circulació preferent d’aigua salada del runam. En definitiva, el lloc és
decididament inadequat per a un dipòsit de sal.
Les conseqüències ambientals
perjudicials de tan mala tria del lloc, sumada a l’absència de mesures prèvies
de condicionament del terreny i de programes de restauració, no es van fer
esperar. Ja als inicis de la dècada del 1980, tan bon punt començà l’abocament
de residus salins al runam del Cogulló, les aigües de l’entorn van començar a
salinitzar-se. Cap mesura correctora posterior s’ha mostrat capaç d’impedir la
salinització de les aigües. No hi ha, ni tampoc es preveu en un futur proper,
cap acció de restauració per esmorteir l’impacte visual del runam del Cogulló.
A continuació ve una enumeració
dels impactes ambientals actuals al paisatge i a les aigües que el runam del
Cogulló ocasiona al seu voltant.
a) L’impacte visual
L’any 1998, l’estudi de l’Agenda
21 comarcal del Bages estimava que el runam del Cogulló era visible des d’un
25% del territori comarcal. Des de llavors ençà, el runam ha crescut molt
notablement. per tant la seva visibilitat ha augmentat; és d’esperar que ara
sigui visible ja des de més del 25% de la comarca i sobretot de manera més
notòria. Cal afegir a més l’impacte visual ocasionat pel runam del Cogulló a
les comarques veïnes.
b) La salinització de les aigües
Els lixiviats
de salmorra del runam del Cogulló salinitzen les aigües en totes direccions,
malgrat l’existència de la presa a la part més baixa del runam, a la capçalera
del torrent de mas les Coves.
En una volta
començant pel nord i en el sentit de gir de les agulles del rellotge, els
lixiviats salats del runam del Cogulló arriben, com a mínim, als següents cursos
fluvials, pous i fonts:
-
(nord) La
riera de Soldevila, amb tots els seus torrents afluents, està íntegrament
salinitzada. La tendència de la salinització a la vall ha estat, en els darrers
anys, a estendre’s i a intensificar-se; han aparegut noves surgències de
salmorra i l’afectació ha remuntat fins quasi totes les capçaleres dels petits
torrents. La font de Sant Anton, al vessant de la Malesa sobre el qual es troba
el runam, està salinitzada. La riera ja no porta aigua salada, sinó salmorra
totalment saturada de sal que precipita a les vores en temps d’estiu.
-
(nord-est)
Els pous de captació d’aigua per al subministrament de Sallent, situats a la
vora del riu Llobregat al nord del nucli urbà, s’han hagut d’abandonar
precisament a causa de la salinització recent.
-
(nord-est)
La font del Borinot, situada a la riba dreta del Llobregat sota la resclosa del
pont Nou de Sallent, prop dels antics pous de subministrament, ha esdevingut
una gran surgència d’aigua salada que vessa al riu. L’afectació d’aquesta filtració
salada és un increment d’uns 100-200 mg Cl/L al cabal sencer del riu Llobregat.
-
(est) Font
de l’Illa, al polígon industrial Sud de Sallent o polígon de l’Illa.
-
(est)
Filtració salada al Llobregat al tram de la Botjosa, que s’incorpora
subterràniament i des de les ribes. L’impacte d’aquesta filtració al cabal
íntegre del Llobregat és similar a l’anterior, d’uns 100-200 mg Cl/L més. En
l’origen d’aquesta filtració salada, igual com en la de l’antiga font de
l’Illa, deuen sumar-se els lixiviats dels dos runams de Sallent, el de la
Botjosa i el del Cogulló.
-
(est) Allà
on el pla de falla del Guix és visible, com per exemple a la trinxera de la
via, regalima aigua salada.
-
(sud) El
torrent de mas les Coves ha estat més o menys intensament salinitzat en funció
de les obres de captació d’aigua salada a la presa del runam del Cogulló. El
seu nivell de salinitat actualment és baix.
-
(sud-oest)
El riu d’Or (Santpedor, Sant Fruitós de Bages) a partir de la caseta de Llussà,
més tots els pous associats a l’aigua subàlvia d’aquesta riera com són el del
propi mas Llussà o el del Ferrerot al mas Lladó.
-
(oest) La
font del Clot de les Aigües, al nucli urbà de Santpedor, que dècades enrera
havia abastit d’aigua la població.
-
(oest) Riera
de Bellver (Callús, sant Joan de Vilatorrada) a partir de la confluència entre
els torrents de Viladelleva i de Vallbona, així com els pous associats com són
els de cal Francisquet, cal Cots i de la granja Planes, més algunes fonts com
la de les Feixes i la de cal Tinarro.
En tots els casos citats, la
història de la salinització i la presència també de ió potassi a l’aigua proven
que l’origen de la salinització és el runam salí del Cogulló.
La tendència observada durant
l’any 2005 i registrada mitjançant anàlisis periòdiques és a l’empitjorament.
L’àrea directament afectada per aigües salinitzades s’ha ampliat a la vall de
la riera de Bellver i s’ha intensificat l’afectació a la de la riera de
Soldevila. El riu Llobregat ha registrat l’any 2005 els valors de salinitat més
alts des de l’entrada en funcionament del col·lector de salmorres. La població
de Sant Vicenç de Castellet, que s’abasteix exclusivament d’aigua captada del
Llobregat després de la seva travessa per la zona de la mineria de potassa, ha
tingut una salinitat molt, molt alta durant tot l’any a l’aigua de subministre.
Aquest progressiu deteriorament de la qualitat de l’aigua de la conca del
Llobregat ha estat ocasionat pel progressiu creixement del runam del Cogulló de
Sallent.
a) Urbanisme
Consultat l’Ajuntament de
Sallent, aquest confirma que el runam actual ha excedit l’àrea que tenia
assignada urbanísticament. Els terrenys que l’envolten estan catalogats com a
sòl no urbanitzable, en part agrícola i en part bosc, on en principi l’activitat
d’abocament de residus miners no és compatible.
b) Programa de restauració
El decret 343/1983 estableix
l’obligatorietat de la restauració dels espais afectats per activitats mineres.
L’aprovació de plans d’explotació va lligada a l’aprovació també de programes
de restauració i al dipòsit d’una fiança. És evident, però, que als terrenys
ocupats pel runam del Cogulló no s’ha restaurat res. Iberpotash no té aprovat
cap programa de restauració per al runam del Cogulló. El programa en tràmit,
més de 20 anys després de l’aprovació del decret, en realitat és un projecte
d’ampliació. L’al·legació de Montsalat contrària a aquest programa mal anomenat
de restauració és avui encara més vàlida que quan va ser presentada el desembre
del 2003, ja que el temps ha confirmat l’anunciada progressiva salinització del
Llobregat i els seus afluents.
(vegeu http://www.lasequia.org/montsalat/Documentacio/Programa
Sallent.htm)
c) La causa judicial per la salinització de les aigües
El Fiscal de
Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar la
investigació de la salinització de les aigües. Acabades les investigacions de
la Policia Judicial, el Fiscal de Medi Ambient va concloure, el dia 15.12.2003,
que efectivament els runams salins actuals del Fusteret (Súria) i del Cogulló
(Sallent) salinitzen i les aigües i va establir la mesura cautelar de
paralitzar ulteriors abocaments salins als esmentats runams.
Però malgrat la progressiva
salinització de les aigües, l’incompliment urbanístic, la falta de programa
aprovat i de cap activitat real de restauració i l’ordre de paralització dels
abocaments emesa pel tribunal, els abocaments al runam del Cogulló han seguit.
El Reial Decret 2/2004 de
derogació del Plan Hidrológico Nacional estableix explícitament la
restauració dels runams salins del Bages com un objectiu per a la millora de la
qualitat de l’aigua. Però, en aquest punt, tampoc aquest RD s’ha complert. És
com si la mineria de potassa visqués completament al marge de legislacions i de
les consideracions ambientals mínimes, i com si de l’obligació de vigilància de
la qualitat ambiental a tot territori que té el Departament de Medi Ambient, la
mineria de potassa del Bages en quedés exclosa.
Vist que el lloc és inadequat i
vistos els impactes ambientals creixents al paisatge i sobretot a les aigües
que l’actual acumulació de residus salins ocasiona i els seus incompliments
legals, l’informe és totalment contrari a qualsevol opció d’ampliació del runam
del Cogulló.
Tal com s’ha demostrat a
bastament, el lloc no reuneix les condicions geològiques. Tampoc les reuneix la
zona annexa de pretesa ampliació. La irregularitat topogràfica del lloc i la
falta d’un sol punt de base farien molt difícil o pràcticament impossible la
contenció dels lixiviats.
L’ampliació del runam del Cogulló planejada per
Iberpotash significaria doblar-ne la superfície estenent-lo cap al sud, damunt
de terrenys irregulars i inclinats, cap als masos de Martorell i les Coves.
Sota aquest despropòsit, el runam avançaria cap al Pla fent-se més visible
encara i salinitzant aqüífers del Pla i els torrents de mas les Coves i mas
Terradelles que queden als seus peus. També totes les afectacions ja enumerades
per salinització s’agreujarien en la mesura que cresqués el runam.
L’ampliació del runam del
Cogulló seria una greu irresponsabilitat envers la conca del Llobregat,
comparable només a la d’aquells que han ordenat o tolerat l’acumulació actual
de residus salins a la muntanya del Cogulló amb les seves nefastes
conseqüències.
En definitiva, els abocaments de
residus salins al Cogulló de Sallent s’han d’aturar quan abans millor, no pas
fer-los créixer més encara. L’impacte ambiental a les aigües no permet altra
opció.
L’empresa minera ha de buscar
seriosament alternatives a l’abocament de residus al Cogulló. Hi ha diverses
possibilitats per reduir la generació dels residus que actualment s’aboquen,
com a mínim les següents:
-
Major precisió en l’explotació
del mineral a les galeries
-
Retorn del residu a l’interior
de la mina, omplint galeries a mesura que s’abandonen
-
Instal·lació de la planta de
separació a l’interior de la mina
-
Increment de les vendes de
clorur de sodi per l’obertura de nous mercats o noves aplicacions
-
Transport del residu al mar
Evidentment és la pròpia empresa
d’explotació minera qui ha de conèixer la seva activitat. No cal doncs entrar
en més detalls sobre aquestes opcions, només recordar que dècades enrera
s’havia explotat la potassa a les mines del Bages pràcticament sense abocaments
a l’exterior i que existeixen estudis i se n’elaboren de nous al voltant
d’aquests temes.
Si una vegada aplicades totes
les mesures possibles de reducció de residus encara l’empresa minera té
necessitat d’abocar-ne una part a l’exterior, llavors caldria pensar no en una
ampliació del runam actual del Cogulló incontrolable, mal emplaçat i amb
defectes històrics ja insalvables, sinó en l’obertura d’una nova zona amb les
condicions i la gestió realment d’un abocador.
La tecnologia per instal·lar
abocadors és coneguda. No cal anar gaire lluny del Cogulló per visitar-la; es
troba per exemple a l’abocador comarcal del Bages al Malbalç (Manresa) o a
l’abocador de coll de Cardús (Vacarisses). Els aspectes més transcendents en el
projecte d’un abocador són la selecció del lloc d’acord amb la topografia
–normalment una petita vall que vessa totes les aigües cap a una sortida única-
i el substrat geològic –com més impermeable millor i sense accidents
tectònics-, la impermeabilització prèvia i total del vas que ha de contenir
residus solubles per mitjà d’argiles compactades i de geotèxtils, la separació
de les aigües exteriors perquè no es dirigeixen cap al vas, la recollida de
l’aigua de pluja lixiviada al fons i un pla de treballs per al progressiu
cobriment impermeable a mesura que la zona d’abocament avança. Totes les
mesures tècniques d’un abocador són aplicables al cas dels abocadors o dipòsits
–tant li fa el nom- de sal de la mineria. En el cas dels residus salins, un
dels materials més solubles que es poden tenir, és especialment important tot
allò que fa referència a la impermeabilització prèvia i a les aigües.
A la zona de Sallent-Balsareny
existeixen àrees que, a diferència dels terrenys del Cogulló, probablement sí
que complirien les característiques per iniciar un abocador o dipòsit de
residus salins amb garanties de condicionament previ del terreny, control de
les aigües salades i d’impacte visual menor i transitori. Caldria, això sí, la
voluntat explícita de canviar l’actual model d’abocament salvatge per la d’un
dipòsit de residus salins solubles ultracontrolat.
Plataforma Montsalat
Bages, gener del 2006