El runam salí del Cogulló de Sallent, en una imatge presa el maig del 2007. Compareu aquesta foto de l'any 2007, amb les anteriors dels anys 2004, 2001 i 1999. Malgrat les bones paraules del dpt. de Medi Ambient de la Generalitat i de l'empresa abocadora, el creixement del runam ha estat del tot desorbitat. La magnitud del despropòsit ratlla la immensitat. Si l'any 1999 la muntanya de residus es qualificava de gegantina i descomunal, s'acaben les paraules per donar una justa mesura del que s'observa l'any 2007. Tots aquests milions de tones de sal estan a l'aire lliure, damunt de terreny sense impermeabilitzar. En proporció al creixement del runam del Cogulló de Sallent, ha crescut igualment la salinitat al riu Llobregat. L'aport de clorur al riu Llobregat a causa dels lixiviats de les muntanyes de residus salins de Sallent i de Balsareny, mesurat el mateix dia que s'obtenia la foto, és de + 525 mg Cl/L; la diferència entre el valor de clorur mesurat al Llobregat a Sant Benet de Bages, 580 mg Cl/L, després que el riu passi per la zona minera, i el valor obtingut abans, a la resclosa del Manresans a Balsareny, de 55 mg Cl/L. Les aigües del riu Llobregat, després del seu pas per la mineria de Sallent i Balsareny, l'any 2007 superen ja àmpliament el doble del límit de clorur de les aigües destinades a potabilització, segons estableix la legislació sanitària. (05.2007)
|