La mort dels pollancres a causa de la salinitat de l'aigua i del sòl s'havia constatat ja uns pocs anys enrera a la Corbatera (Sallent), on la salinitat a l'aigua del Llobregat és més alta perquè coincideixen en aquest tram de riu la filtració salina de la Botjosa amb el cabal escàs degut al canal de Cabrianes, i a la riera darrerament salinitzada de Bellver (Callús i Sant Joan de Vilatorrada). Des de l'any 2005 però, amb l'augment de la salinitat mitjana a l'aigua del Llobregat a conseqüència del creixement del runam del Cogulló i de la poca pluviositat, l'afectació al bosc de ribera s'ha estès des de Súria i de Sallent, els punts d'entrada respectivament al Cardener i al Llobregat de filtracions salades procedents dels runams miners, riu avall. Els pollancres plantats a les vores del riu progressivament es deterioren, s'assequen i moren. La mort silent avança. Les espècies que primer resulten afectades són el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un arbre molt abundós perquè es planta com a arbre fuster, i el salze. El pollancre autòcton (Populus nigra) mostra ja símptomes de decrepitud. En canvi, per ara aguanten bé l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita que creix a la vora el Cardener. Si seguim el Cardener trobarem pollancredes moribundes a Miralpeix i a la zona de la depuradora i dels Comtals al terme de Manresa, i als Torrents (Castellgalí). L'estat de les pollancredes al Llobregat no és pas millor. Les plantacions de pollancres vora el Llobregat moren avall del Pont de Vilomara, a l'Angle (Manresa, El Pont de Vilomara) i a tot el tram de riu de Sant Vicenç de Castellet. En canvi, les mateixes pollancredes de pollancre del Canadà creixen verdes i ufanoses als dos rius més amunt de l'afectació de la mineria, al nord de Palà de Torroella vora el Cardener o a sota del castell de Balsareny al Llobregat, o vora la riera de Rajadell al Suanya (Manresa). La geografia de la devastació del bosc de ribera coincideix plenament amb la de la salinitat de l'aigua. La devastació és més greu allà on hi ha poc corrent al riu, el que permet l'estratificació de l'aigua que tendeix a augmentar la salinitat cap al fons i on hi el rentat de la sal del sòl ha de ser menor. Els arbres moren començant pels més alts i d'arrels més fondes. La mort generalitzada de les pollancredes és un greu perjudici econòmic, ecològic i paisatgístic. A la imatge, la pollancreda de l'Angle en progressiu deteriorament. Vegeu una altra imatge: foto226. (09.2006)