FAQs THMs H2O
Un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona alerta
de l’excés puntual de compostos trihalometans (THMs) cancerígens a l’aigua (H2O) de
consum provinent del Llobregat i subministrada a alguns barris de la ciutat.
L’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat de l’Agència Catalana de l’Aigua i
la privada Aigües de Barcelona SA s’han afanyat a menystenir l’informe i a
tirar terra sobre l’assumpte. Amb la brevetat de la nota de premsa extreta de
l’informe original de l’Agència de Salut i, sobretot, amb l’interès de l’ACA i
AGBAR per amagar el tema, queden un munt de preguntes per respondre. Tot
seguit, les preguntes i respostes més evidents (FAQs) per gentilesa de la
plataforma cívica Montsalat.
Què són els trihalometans?
Els THMs són compostos orgànics derivats del metà amb tres
àtoms de clor, brom o iode substituint àtoms d’hidrogen. El més conegut és el
cloroform, amb tres àtom de clor, però n’hi ha d’altres com el bromoform o el
bromodiclorometà.
Són els trihalometans cancerígens?
Sí, tots ells són reconeguts cancerígens, més encara els que
contenen brom. El consum d’aigua amb nivells alts de THMs es relaciona amb el
càncer de bufeta en homes.
Quin és el nivell de THMs admissible a l’aigua de consum?
El RD 140/2003 sobre criteris sanitaris de l’aigua de consum
humà i que transcriu una directiva europea fixa un màxim de 150 micrograms de
la suma de tots els THMs per litre d’aigua, fins a final de l’any 2008. A
partir de l’1 de gener del 2009, el límit es rebaixa a 100 μg/L.
D’on procedeixen els THMs a les aigües?
Es produeixen a les plantes potabilitzadores durant el
procés de clorar o oxigenar l’aigua. Tres factors influencien la formació dels
THMs: el procés en sí a la planta, el contingut de matèria orgànica i la
salinitat de l’aigua tractada.
Per què THMs a les aigües captades del Llobregat i no a les
del Ter?
Perquè les aigües del Llobregat tenen una salinitat o
contingut de clorurs alt. Durant els darrers anys, el contingut de clorur a
l’aigua del Llobregat supera sistemàticament el límit de 250 mg Cl/L establert
a les aigües destinades a potabilització. Les aigües del Llobregat, a més de
clorur, tenen bromur, sodi i potassi.
D’on prové la sal a l’aigua del Llobregat?
De les gegantines muntanyes de residus o runams salins que
la mineria de potassa té a Súria i Sallent (Bages). L’aigua de pluja dissol la
sal dels runams i salinitza greument els rierols i les aigües subterrànies de
l’entorn que acaben per filtrar-se al Cardener i el Llobregat.
Per què s’ha incrementat la salinitat al Llobregat?
La salinitat al riu creix tal com creix l’acúmul de residus
salins a la conca.
Són legals els runams salins de la mineria de potassa del
Bages?
En opinió de Montsalat, els runams salins incompleixen totes
les lleis ambientals que els són aplicables: les de mines (perquè és evident
que no es restaura), les d’aigües (perquè és un fet incontestable la
salinització de les aigües) i les de residus (perquè no compleixen les
condicions tècniques d’abocadors). Per aquests motius, l’empresa Iberpotash
està denunciada al jutjat i la Generalitat de Catalunya a la DG de Medi Ambient
de la Comissió Europea.
Què fa el dpt. de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat
per aturar els runams salins?
El dpt de MAiH, sota el govern de CiU, va concedir l’autorització
per l’ampliació del runam de Súria.
Actualment, el dpt de MAiH fa mans i mànigues per concedir
autorització ambiental i per permetre l’ampliació del runam del Cogulló de
Sallent, sense acord previ per solucionar l’impacte ambiental del runam actual.
La plataforma Montsalat i l’enginyeria Grup Solucions van
presentar l’esborrany de com impermeabilitzar els runams salins del Bages amb
l’ús de tècniques de condicionament d’abocadors. Aquestes i altres tècniques
s’han d’aplicar per tapar el runam abandonat de Vilafruns (Balsareny), però no
hi ha plans de restauració pel runam gegantí i en actiu creixement del Cogulló,
ni tampoc pel de Súria.
L’excés de THMs afecta només l’aigua de Barcelona?
No, afecta totes les poblacions que s’abasteixen d’aigua
captada del Llobregat avall de Sallent, gairebé la meitat de la població de
Catalunya. Caldria revisar particularment les dades de poblacions que, com Sant
Vicenç de Castellet i Olesa, s’abasteixen exclusivament d’aigua del riu o de
l’aqüífer subalvi del Llobregat.
És segur pel que fa al risc d’excés de THMs el subministre
d’aigua barrejada del Ter i del Llobregat?
Tampoc. Amb els valors actuals de THMs que mostra l’informe
de l’Agència de Salut Pública de Barcelona per als barris on es rep l’aigua
barrejada dels dos orígens, l’any 2009, quan els THMs seran tan cancerígens com
ara, l’aigua es qualificaria com a no potable.
Què fan les empreses de subministrament d’aigua per millorar
la qualitat?
ATLL i AGBAR instal·len grandiosos equips dessalinitzadors a
les seves plantes, respectivament d’Abrera i Sant Joan Despí, que tracten aigua
del Llobregat. L’ACA desdobla el col·lector de salmorres per conduir l’aigua
més salada que abocaran aquestes plantes. Tot plegat és una inversió pública
grandiosa i tindrà un cost energètic de funcionament importantíssim.
No seria més fàcil solucionar en origen el problema dels
runams salins?
Sí, seria més fàcil, més just, més barat i tota la conca en
resultaria beneficiada.
Plataforma Montsalat
novembre 2007