Llobregat


	ANÀLISI D'AIGÜES

CLORURS A LA XARXA FLUVIAL DEL BAGES EL 28.07.2007, EN ÈPOCA DE SEQUERA

Riu/Torrent/Font/Xarxa	Localitat (en sentit descendent de la conca)	Municipi	Clorurs (mg/L)	Origen de la variació de clorurs; als rius Llobregat i Cardener en relació al punt de mostra anterior
Riu Llobregat	Dreta. Vilafruns, al polígon industrial, a l'alçada de l'estació automàtica de l'ACA	Balsareny	35	Valor de base de clorurs al Llobregat, abans de l'activitat minera.
	Esquerra. Al nord del nucli urbà, sota el pont de la C-15	Sallent	52	Runam de Vilafruns.
	Esquerra. Al sud del nucli urbà, sota la cinta transportadora de material de la mina.	Sallent	210	Runam del Cogulló, a través de la surgència al Pont Nou de Sallent.
	Esquerra. Canal de Cabrianes	Sallent	200	Runam del Cogulló, a través de la surgència al Pont Nou de Sallent.
	Dreta. La Corbatera	Sallent	1500	Runam del Cogulló, a través de les surgències al Pont Nou i a la Botjosa de Sallent. Abans de la surgència salina de la Botjosa, la major part del cabal del riu s'ha desviat pel canal de Cabrianes.
	Dreta. Canal de la Corbatera	Sallent	280	Runam del Cogulló, a través de les surgències al Pont Nou i a la Botjosa de Sallent.
	Esquerra. Sota la resclosa, just abans de la desembocadura de la riera de Santa Creu	Pont de V. i Rocafort	340	Runam del Cogulló, a través de les surgències al Pont Nou i a la Botjosa de Sallent i al Riu d'Or.
	Esquerra. Canal del Burés	Castellbell i el Vilar	370	Valor final, resultat dels runams salins del Bages.
Riu Cardener	Dreta. Fàbrica de la ribera de Coaner	Sant Mateu de Bages	75	Muntanya de sal, runams de Cardona i mina de sal comuna de Cardona.
	Esquerra. Colònia Antius	Callús	520	Runam salí de Súria, a través de la surgència al Fusteret.
	Dreta. Canal al pont de can Font de Cirerencs	Castellgalí	390	Valor final de clorurs al riu Cardener
Riera d'Hortons	Cal Trist, Súria	Súria	19000	Lixiviats del runam de Cabanasses. Poca aigua.
Riera de Bellver	Surgència a cal Filosa	Callús	22000	Runam del Cogulló de Sallent. Tota l'aigua de la riera de Bellver prové de la filtració salada. Riera eixuta al tram final.
Torrent del Solà	Carretera de Cabrianes, abans de la desembocadura al Llobregat	Sallent	270	Molt cabal, probablement d'origen artificial.
Afluent del torrent de Soldevila	Afluent per l'esquerra del torrent de Soldevila, al toll uns 400 m amunt de la desembocadura a la cruïlla del camí Sallent-Santpedor	Sallent	85	L'aiguabarreig entre l'afluent i el torrent de Soldevila està totalment salinitzat, però, uns centenars de metres amunt de l'afluent, per ara l'aigua es manté dolça.
Torrent de Soldevila	Cruïlla entre el torrent i el camí de Sallent a Santpedor	Sallent	210000	Salmorra saturada, lixiviada del runam del Cogulló
Torrent de mas les Coves	Al creuament de la via dels FGC	Sallent	1250	Lixiviats del runam del Cogulló
Estany	Estany de la Corbatera	Sallent	75	Aigua dolça
Riera Gavarresa	Creuament C-25	Artés	1300	Fonts salades d'Oló i Avinyó, d'origen natural.
Riera de Riudor	Al creuament del camí entre el mas Llussà i la Caseta	Santpedor	18500	Runam del Cogulló, a través de la surgència a la caseta de Llussà. Hi ha precipitació de sal a la vora de la riera. Molt poca aigua circulant.
Riera de Riudor	Al mas Llussà	Santpedor	18500
Font d'Antius de baix	Font que havia patit el vessament del col·lector de salmorres l'estiu del 2006	Callús	260	Malgrat la bona tendència, la qualitat de l'aigua de la font no està encara totalment recuperada.
Font de les Feixes	Prop de la riera de Bellver	Callús	--	Font eixuta
Surgència del pont Nou de Sallent	Surgència de salmorra del pont Nou, al nucli urbà de Sallent, a la riba dreta del Llobregat	Sallent	100000	Runam del Cogulló. Dipòsit de sal als voltants.
Surgència a l'Illa i la Botjosa	Surgència de salmorra de l'Illa i la Botjosa, a la riba dreta del Llobregat. Mostra del contenidor.	Sallent	90000	Surgència provinent dels runams de la Botjosa i del Cogulló. S'aprecien crostes de sal dipositada als marges del Llobregat.

Novetats en relació a controls anteriors:

Les afectacions de salinitat s'aguditzen amb la sequera de l'estiu; més a les rieres (Hortons, Bellver, Riudor, Gavarresa,...) que als rius Llobregat i Cardener.
L'aigua de la riera de Riudor, al tram de Santpedor entre la Caseta de Llussà on rep la surgència salada provinent del runam del Cogulló i el creuament amb la Sèquia de Manresa de la qual rep desguassos, és ja tan salada com la de mar, a més d'escassa. L'any 2007, el Riudor assoleix un récord notable de salinitat. L'expansió cap a l'oest del runam del Cogulló té per conseqüència l'agreujament de la salinitat del Riudor.
S'aprecien dipòsits de sal a les rieres de Riudor, Soldevila i Conangle, i als marges del Llobregat sota el Pont Nou i a l'entorn de la Botjosa, les dues àrees principals d'entrada al Llobregat de surgències salines generades als runams de Sallent, a més del tram amb poc cabal de la Corbatera.
Malgrat l'aprovació del programa anomenat de restauració del runam de Súria (s'ha restaurat res al runam de Súria ?????), l'entrada de sal al Cardener al tram del Fusteret provinent del runam de Súria segueix creixent i la qualitat de l'aigua minvant.
El petit runam de Cabanasses (Súria), malgrat que va ser cobert de terra, continua salinitzant la desembocadura de la riera d'Hortons.
Malgrat la llarga tramitació d'un programa anomenat de restauració dels runams de Balsareny i Sallent, la salinitat s'estén a l'entorn de Sallent i les dades de salinitat al Llobregat i als seus afluents s'agreugen a causa de l'expansió del runam del Cogulló. Especialment notòries continuen essent les surgències d'aigües salines situades a la Botjosa i al Pont Nou de Sallent, les quals vessen directament al Llobregat.
La font d'Antius de baix, que l'estiu del 2006 va patir el vessament del col·lector de salmorres, mostra bona tendència encara que la qualitat de l'aigua no s'ha recuperat totalment.

Anàlisi d'aigües del riu Llobregat i els seus torrents tributaris a Balsareny i Sallent

Anàlisi d'aigües del riu Cardener i els seus torrents tributaris a Cardona i Súria

Anàlisi d'aigües del Riudor, pous i fonts de Santpedor