Amb Sorea a Súria, Sant Vicenç i Sallent, el servei d’aigua va malament

L’edició del dimecres 24 d’agost de Regió7 explica que, temporalment, el nucli de Cabrianes i el barri de la Rampinya de Sallent tenen l’aigua de xarxa salinitzada. La tempesta de la tarda del dijous 18 ha enterbolit l’aigua del Llobregat a Sallent, per la qual cosa ara no es pot captar i s’ha de recórrer als pous que l’any 2003 es van deixar en desús, precisament a causa de la salinització. L’empresa responsable del servei d’aigua a Sallent, Sorea, afegeix, textualment a l’article, que “els índexs tan alts de salinització són per les característiques geològiques”, que “les capes geològiques estan molt carregades de potassi”, que “seria molt costós treure la sal de l’aigua” i que “els runams de les explotacions mineres no són, en aquest cas, factors determinants perquè les captacions són profundes”.

Anem a qüestionar aquestes afirmacions de l’empresa Sorea.

Els pous de captació que havien proveït d’aigua durant molts anys Sallent es van salinitzar sobtadament l’any 2002, coincidint amb l’aparició a la riba dreta del Llobregat, sota la resclosa del pont Nou i a només un centenar de metres d’aquests pous, d’una nova surgència de salmorra que vessa directa al riu. Un miracle geològic a Sallent?

Segons les pròpies dades de Sorea, l’aigua salada del pou, a més de clorur sòdic, conté una concentració alta de clorur potàssic. També la filtració salada del pont Nou conté potassi. Però, malgrat que Sorea sembla desconèixer-ho, les capes del capdamunt de l’estrat salí són compostes exclusivament per clorur sòdic. Una veta d’aigua en contacte amb l’estrat salí quedaria salinitzada només per clorur sòdic –com és el cas de les fonts salades naturals d’Oló i d’Horta d’Avinyó-, però no pas per potassi que, com bé saben els miners, s’ha de buscar per sota dels 400 metres de fondària i després d’haver travessat un bon gruix de sal comuna. Com s’explica doncs la presència del potassi a les filtracions de Sallent? A diferència de les capes superiors de l’estrat salí, els runams sí que contenen el potassi que la planta de tractament no ha aconseguit destriar i que s’ha abocat com a residu.

Geogràficament, l’àrea del nord del Pla de Bages afectada per les aigües intensament salinitzades s’ha anat estenent més i més, en especial a la vall de la riera de Soldevila. A través de les capes de roca calcària lacustre que hi ha a la zona, molt fracturades i per això mateix capaces d’acumular i conduir molta aigua, la salmorra filtrada del runam del Cogulló circula subterràniament i brolla a molt diversos punts. En direcció a l’oest, la salmorra filtrada del runam del Cogulló ha arribat subterràniament fins al Riudor al mas Llussà, a fonts de Santpedor i de Callús i a la riera de Bellver. Què permet suposar que la salmorra no circula també subterràniament en direcció est, cap a Sallent, precisament en el sentit de la riera de Soldevila ja morta per la sal?

No, senyors de Sorea, les roques del subsòl de Sallent no van experimentar cap canvi miraculós l’any 2002. La raó de la salinització dels pous de Sallent és, malgrat les seves desinformacions, l’arribada d’aigua salada originada al runam del Cogulló i conduïda majoritàriament a través de la roca calcària. La cronologia, el contingut de potassi a l’aigua i la geologia de la zona ho delaten.

Els veïns de Súria esperen encara de Sorea una explicació sobre l’episodi de salinització de la xarxa que van suportar els mesos d’octubre, novembre i desembre de l’any 2002.

També els veïns de Sant Vicenç de Castellet mereixen una explicació sobre la qualitat de l’aigua que Sorea serveix actualment a les seves llars. Totes les anàlisis realitzades setmanalment a l’aigua de xarxa de Sant Vicenç donen aquest any resultats de salinitat per sobre del màxim admès a les aigües potables, amb una punta de 460 mil·ligrams de clorur per litre mesurada el passat 19 d’agost. La legislació tolera que en casos esporàdics se superi el valor de 250 mg Cl/L; però només com a excepció, no pas com a norma. La salinitat creixent de l’aigua de xarxa de Sant Vicenç no és una fatalitat del destí, com Sorea sembla acceptar sense buscar-hi causa ni remei, sinó la conseqüència directa de la sal que el Llobregat i el Cardener arrosseguen del seu pas per les zones mineres de Sallent i de Súria on reben les filtracions dels runams.

Potser ja és hora de desempallegar-se d’aquest conformisme i passar a l’acció. Per part de la mineria potàssica, l’origen d’aquest insidiós desastre a les aigües, com a mínimes accions urgents cal aturar l’abocament de residus –tal com sol·licita el fiscal de medi ambient- i captar en origen, a l’entorn dels runams, molta més aigua salada per canalitzar-la cap al col·lector de salmorres. Per la seva banda, l’empresa pública ATLL prepara una inversió milionària en filtres a la planta potabilitzadora d’Abrera amb l’objectiu d’eliminar sals de l’aigua extreta del Llobregat.

I mentrestant, davant dels problemes, Sorea què fa? Amaga el cap sota l’ala, com sempre ha fet; para la mà i cobra el rebut al ciutadà.

Plataforma Montsalat

agost del 2005