L'actualitat de la salinització de les aigües públiques per salmorra perduda dels runams salins i dels esforços d'Iberpotash per corregir-ho, amb els resultats d'anàlisi de clorurs a surgències salines mostrejades el 20.12.2013 a l'entorn de Sallent i de Santpedor i les següents noves imatges a la galeria:
• El torrent de Mas les Coves intensament salinitzat a la capçalera als Emprius (Sallent). (x2)
• Una ampla rasa en construcció a mig vessant boscós dels Emprius (Sallent).
• Un nou tub per conduir salmorra des de la base del runam del Cogulló a la planta minera de Sallent. (x2)
• Les obres de captació de la font de la Serra al Fusteret (Súria) finalitzades amb la impermeabilització de la bassa.

La DG d'Ordenació del Territori i Urbanisme desestima totes les raons de Montsalat en contra del PEU de noves línies elèctriques associades al subministrament a les instal·lacions d'Iberpotash a Súria i en contra del seu traçat per Cererols. No ens estranya. La resposta s'ha obtingut un any després de presentada l'al·legació i mercès a la insistència de l'Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat. Text de l'al·legació.

Mentre la Generalitat i Iberpotash s'entesten a explicar que l'anul·lació pel TSJC de l'autorització ambiental a la mineria de potassa de Sallent és una mera qüestió formal, les poblacions situades avall de la conca pateixen la salinització a les aigües de subministrament. Els resultats obtinguts el 28.11.13, un dia qualsevol, a aigües de xarxa són els següents:
•  Castellgalí = 375 mg Cl/L, aigua captada del Cardener.
•  Sant Vicenç de Castellet = 210 mg Cl/L, aigua captada del Llobregat just abans de la confluència del Cardener.
•  Olesa de Montserrat = 280 mg Cl/L, aigua captada del Llobregat avall de la confluència del Cardener.
El valor màxim de clorurs orientatiu a les aigües de subministrament és de 250 mg Cl/L; valors per sobre són tolerables de manera transitòria, però no permanent. (resultats d'anàlisis d'aigües de subministrament)

Unió Salinera Española presenta a la Generalitat una sol·licitud de revisió d'ofici de l'autorització ambiental de l'explotació d'Iberpotash a Súria, arran de l'anul·lació pel TSJC de l'autorització a Sallent. Vegeu la notícia a Manresainfo.cat el 26.11.13.

Gràfiques dels ions clorur, sodi i potassi entre els anys 2007 i 2012 al riu Llobregat abans de la confluència amb el Cardener, al riu Cardener a Manresa i al Llobregat a Monistrol de Montserrat, en base a les mitjanes anuals de resultats obtinguts a les estacions de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Destaca la reducció de salinitat al Llobregat entre el 2007 i el 2009, atribuïble en part als valors de salinitat intensificats pel gran episodi de sequera de l'any 2007 i dels primers mesos del 2008 i en part al progressiu funcionament de la rasa perimetral del runam del Cogulló. En canvi, no s'aprecia cap tendència aparent al Cardener entre aquests anys.

Gràfiques d'ions clorur, sodi i potassi l'any 2012 als rius Llobregat i Cardener, en base a la mitjana anual de resultats obtinguts a les estacions de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua. Ambdós rius es salinitzen al seu pas per la comarca de Bages, més intensament el Cardener que el Llobregat.

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña anula la autorización ambiental de las escombreras de la minera Iberpotash en Sallent (pdf). Article publicat a www.alertaminera.net, blog en llengua castellana dedicat a la defensa popular davant de la megamineria d'arreu del món.

El riu Llobregat rep la salinització més intensa en un tram d'un centenar de metres davant del polígon industrial i la font de l'Illa, on desguassa l'aqüífer de la terrassa fluvial de la Botjosa salinitzat pels runams de Sallent. Il·lustrem i analitzem una mostra d'aquesta filtració d'aigua salada al Llobregat.

L'abocador de residus salins de Sallent és il·legal. Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia que detalla els incompliments del grandiós runam salí del Cogulló de Sallent que la sentència del TSJC del 15.10.13 considera il·legals, motius pels quals n'anul·la l'autorització ambiental. (esp)

La sentència del 15.10.2013 del TSJC al contenciós promogut per l'AV La Rampinya de Sallent amb Montsalat anul·la l'autorització ambiental de l'explotació minera d'Iberpotash a Sallent i Balsareny atorgada el 19.04.2008 del dpt. de MAiH de la Generalitat. Vegeu la notícia elaborada per l'ACN i publicada per Manresainfo.cat, i la crònica a Regió7 del 23.10.13.
La sentència anul·la la resolució del 19.04.2008 del dpt de MAiH, i amb ella revoca l'autorització ambiental de la mineria de potassa de Sallent, per incompliment urbanístic i perquè el procediment d'autorització no va fer una avaluació dels impactes ambientals suficient ni d'acord amb la legislació autonòmica, estatal i comunitària. El tribunal ha estimat els fets presentats pels pèrits, tant l'extralimitació del runam del Cogulló en relació al planejament urbanístic vigent en diferents períodes, com la salinització greu de les aigües de l'entorn per lixiviats originats als runams salins, un fet que posa en evidència la insuficiència de les mesures de control. A més, aquesta nova sentència reitera l'obligatorietat d'un programa de restauració d'aplicació immediata pels runams salins de Sallent i una fiança d'acord amb la magnitud d'aquests runams, com ja establia la sentència del 11.10.2011 del mateix tribunal pel cas promogut per Sebastià Estradé.
En un primer apartat la sentència desgrana i admet el dret, qüestionat per les parts demandades Iberpotash i Generalitat, dels representants de l'AV a presentar el contenciós. La resolució d'aquest contenciós es va endarrerir un any perquè les parts demandades van sol·licitar la traducció de l'expedient del català al castellà (vegeu La Generalitat contra el català).

La instal·lació de bombeig de salmorra de la font de la Serra, a Súria, està ja acabada.
La intercepció de la salmorra de la font de la Serra ha tingut un efecte beneficiós i mesurable a la salinitat del Cardener. Si fins a l'agost del 2013 el salt de salinitat al Cardener era dels 45 mg Cl/L a la ribera de Coaner, abans de Súria, fins a valors quasi sempre per sobre dels 300 mg Cl/L a Antius, avall del Fusteret, un cop captada la font de la Serra, els valors a Antius els mesos de setembre i octubre del 2013 han estat al voltant dels 260 mg Cl/L. (anàlisi)

Una explosió poc controlada a la mina de potassa de K+S Kali Chemie, a Unterbreizbach (Alemanya), causa la mort per asfíxia de 3 miners. Euronews, 02.10.2013.

Iberpotash construeix una rasa perimetral–autènticament perimetral i de mida suficient- al runam de la Botjosa per interceptar la salmorra lixiviada i conduir-la cap a la planta de tractament, des d'on podrà evacuar-se pel col·lector general fins al mar. Per fi comencen aplicar-se mesures correctores al runam de la Botjosa (Sallent), que deixarà d'estar mal abandonat. Ho celebrem! Vegeu imatges de les obres a la galeria (x5).

Al·legació de Montsalat al projecte de modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, de la societat Iberpotash SA, conegut com a Pla Phoenix. El Pla Phoenix es basa en dues grans falsedats, la primera que totes les qüestions ambientals de la planta de Súria estan resoltes -el sobtat increment de salinitat al Cardener al seu pas pel Fusteret ho desmenteix, el cost de dessalinització a les ETAPs el paguem entre tots-, la segona que el col·lector de salmorres té capacitat il·limitada i eterna -en realitat aquest col·lector envellit rebenta i vessa salmorra cada dos per tres-, i en objectius comercials molt hipotètics.

Afegim Terrassa a la llista de poblacions perjudicades per la salinitat de l'aigua del Llobregat i la seva aigua de subministrament com a nou punt de mostratge. Terrassa capta majoritàriament l'aigua del Llobregat a Abrera.

El cartell a l'entrada monumental a Manresa pel Pont Vell dóna la benvinguda a la Festa Major 2013 i informa de la contaminació que hi causa Iberpotash.

Entrada al túnel en construcció per accedir a la mina de Cabanasses, l'obra estrella del pla d'expansió emprès per Iberpotash a Súria.

Extracte de la sentència del TSJC sobre el contenciós presentat per l'AAVV Sant Antoni de la Rampinya contra el POUM de Sallent del 2010, que anul·la la qualificació "clau 19 - zona de dipòsit de residus salins" a les àrees ocupades pels runams salins.
Al nostre entendre, un pla d'ordenació urbanística no podia concedir la compatibilitat urbanística per la via dels fets consumats a uns grandiosos abocadors salins que han crescut fora de plans d'ordenació, i molt menys encara quan la salmorra lixiviada contamina greument les fonts i torrents de l'entorn i el riu Llobregat. També ho ha entès així el TSJC. La sentència afegeix que una qualificació com aquesta s'ha d'estudiar de debò amb arguments ambientals i urbanístics, omplir-la de contingut de detall, que cal separar entre runams actuals i possibles noves àrees d'abocament i que el POUM ha de tenir per objectiu la reducció dels dipòsits salins.

Ruta de la salmorra clandestina des del runam de Súria al riu Cardener al Fusteret per la font de la Serra i sota el torrent de Camprubí.

Les imatges de la galeria (x8) mostren la font de la Serra i el torrent de Camprubí intensament salinitzats pel runam de Súria. La captació instal·lada a la font de la Serra no funciona, està abandonada, de manera que la salmorra concentrada circula un tram pel torrent de Camprubí, s'infiltra al terreny i, junt amb tot el cabal addicional de salmorra que circula subterràniament pel nivell freàtic del torrent de Camprubí, s'incorpora al riu Cardener al seu pas pel barri del Fusteret. Aquesta és l'afectació més greu a la qualitat de l'aigua del Cardener. (anàlisi).

El torrent d'Hortons, a Súria, continua salinitzat per la salmorra que les basses situades sota el pou de Cabanasses no retenen. L'empresa minera no en fa el manteniment adequat o no les buida quan cal. (anàlisi).

L'aigua que regalima al marge de la carretera d'entrada sud a Súria, davant del pont de la Pobla, diposita cristalls de sal. Vegeu les imatges a la galeria (x4). No és estrany; seguint l'orientació dels estrats s'arriba al runam salí de Súria. De fet, la salmorra que apareix aquí n'és només la mostra, el cabal principal circula per sota i entra subterràniament al riu Cardener. La salinitat de l'aigua del riu Cardener puja de 45 a 390 mg Cl/L durant la travessa de Súria (anàlisis del 06.07.13, punts de mostra a la ribera de Coaner i Antius respectivament).
Amb una salinitat per sobre de 250 mg Cl/L, l'aigua no es pot destinar a potabilització per processos convencionals, tot i que Sorea i l'ajuntament de Castellgalí en fan cas omís (anàlisi).

Vegeu els dos vídeos consecutius del programa "El medi ambient", de Televisió de Catalunya:
La muntanya de sal de Sallent: l'impacte (03.07.2013)
La muntanya de sal de Sallent: el futur (04.07.2013)

Enllaç al vídeo ¡Salvemos Galicia de la megaminería!. Galícia viu sota l'amenaça de grans projectes de mineria a cel obert, ja aprovats per la Xunta, que pretenen remoure grans extensions de terra i deixar rere seu un paisatge desolat. Aprofiteu per signar la petició de Change.org per aturar-ho.
A la Catalunya central la petjada ambiental de la mineria ja és descomunal i, si no ho aturem, s'hi afegeixen el pla Phoenix d'Iberpotash d'ampliació de l'explotació de potassa a Súria, les investigacions pel fracking de gas i les pretensions d'explotació d'urani a cel obert a Calaf.
La megamineria és l'activitat més devastadora a la Terra.

Pla Especial Urbanístic de les noves infrastructures elèctriques associades al subministrament a Iberpotash. Endesa ha redactat el projecte per la millora de dos trams i per la instal·lació de dos nous trams més de línies elèctriques de 110 kV cadascuna, d'Olius a Solsona i de Sant Mateu de Bages a Súria, amb l'objectiu específic de satisfer nous requeriments d'Iberpotash. La nova línia de 110 kV al Bages baixaria de Sant Mateu en direcció est cap a Antius on, després de creuar el Cardener, enfilaria en direcció nord cap al lloc enlairat de Cererols i entraria a la planta d'Iberpotash a Súria. Les torres elèctriques quedarien molt properes a ambdós nuclis, Antius i Cererols. El projecte, de 6,1 M€, ja aprovat inicialment pel dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (DOGC 6270, 10.12.2012), és ara en exposició pública fins al 10.01.2013.

Rivers of salt: The Llobregat. How salt mining has destroyed some rivers in Sallent area (Catalonia, NE Spain) and still is a threat for the Llobregat river ecosystem, the water supply of great Barcelona region and the health of more than 2 million people.

Presentació a càrrec de Narcís Prat i col·laboradors del grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) que proporciona dades d'índexs de qualitat biològica al riu Llobregat i afluents, relacionant-les amb la conductivitat de l'aigua i l'activitat minera.

CAT Sallent. Montsalat proposa reconvertir el fallit Centre d'Acollida Turística de Sallent, tancat i barrat poc després de ser estrenat, en un Centre d'Interpretació dels Desastres Ambientals de la Mineria de Potassa al Bages. La situació del CAT Sallent és immillorable per aquesta funció. Un extracte d'aquest article surt publicat a la revista El Pou, febrer-2012.

Proposta de resolució, presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya el 13.12.2011, per la finalització de les obres de segregació d'efluents salins de les indústries del Baix Llobregat.

L'objectiu és que els efluents salins actualment abocats per les indústries siguin conduïts per mitjà d'una xarxa de col·lectors fins al col·lector general de salmorres del Llobregat i no arribin a l'EDAR del Prat de Llobregat, ja que l'excessiva salinitat impedeix la reutilització de l'aigua depurada. La xarxa de col·lectors de salmorres dels efluents de les indústries del Baix Llobregat, ja gairebé acabada, costa 4,3 milions d'euros. Les salmorres de les indústries provenen dels sistemes propis de tractament per extreure sal de l'aigua de subministrament abans d'utilitzar-la als seus processos. Al seu torn, la sal de l'aigua de subministrament al Baix Llobregat prové, majoritàriament, de la salmorra lixiviada dels runams salins del Bages.

La salinitat de l'aigua resta competitivitat a les indústries pròpies, afegeix costos i complexitat a la depuració d'aigües residuals i obliga a extreure del riu cabals molt més grans que acaben circulant per tubs soterrats.

L'espasa de Damocles de la conca del Llobregat ha tornat a caure. El col·lector envellit de les maleïdes salmorres ha tornat a vessar, ara a tocar del pont de La Pobla (Súria) i a Sant Joan de Vilatorrada, prop de les instal·lacions esportives. Vegeu les tristes imatges (x2).

Però no és només el vell col·lector el que escampa la mort a les ribes del Cardener i el Llobregat. També el nou, que va des d'Abrera fins al mar, s'ha trencat a Martorell i ha devastat uns 15000 m2 d'horta. Els arbres fruiters han quedat fulminats pel vessament de molts metres cúbics de salmorra. El sòl ha quedat salinitzat; l'horta és morta per anys. Pous d'abastament de Martorell poden haver quedar també salinitzats. Vegeu les encara més tristes imatges (x8).

Aquests vessaments de salmorra se sumen a centenars de fuites i desgràcies anteriors. El traçat dels col·lectors soterrats de salmorres es pot seguir en superfície per les clapes de vegetació morta a la riba causades pels seus vessaments. Amb quin dret les autoritats arrisquen tota la ribera fluvial? Els continus vessaments de salmorra letal posen en evidència que la solució als impactes ambientals causats pels residus i la salmorra de la mineria del Bages no és la construcció de més i més col·lectors que, com una ruleta russa, distribueixen el problema entre els més desafortunats, sinó, simplement, no generar-los en origen.

Just abans de la confluència, l'aigua del Cardener, contaminada pel runam de Súria, és més salada que la del Llobregat, contaminat pels runams de Sallent. Els valors de clorurs analitzats el 20.07.2011, són 320 mg Cl/L al Cardener a Castellgalí, i 215 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara.

Aquesta salinitat excessiva als rius es retroba exactament a les aigües de subministrament a les poblacions. Castellgalí, que capta l'aigua del Cardener, aquest mateix dia té a l'aigua de xarxa 325 mg Cl/L, bastant per sobre del límit de potabilitat; mentre que Sant Vicenç de Castellet, que la capta del Llobregat abans de la confuència, té 215 mg Cl/L.

Comprovem, una vegada més i explícitament per desenmascarar les falsedats del Sr. Antonio Julian, que el problema de salinització del riu Cardener és greu i té l'origen a Súria. L'anàlisi de l'aigua a la ribera Coaner, amunt de Súria, dóna 45 mg de clorur per litre; a Antius, avall de Súria, 325 mg de clorur per litre. Entremig, subterràniament a l'alçada del barri del Fusteret, el Cardener incorpora els lixiviats de salmorra procedents del runam de Súria. A més de les dades històriques, de la proximitat del runam de Súria i de la hidrogeologia, també el contingut de potassi n'assenyala l'origen miner. Avall de Súria, l'aigua del Cardener no és apta per potabilitzar degut a l'excés de sal.

Mentrestant, en una tertúlia a la televisió comarcal Canal Taronja el 14.07.2011, el Sr. Antonio Julian, ex-alcalde de Súria, afirma que la contaminació minera era cosa d'abans. Vegeu la carta al Canal Taronja d'un espectador indignat.

Entrevista a Roger Lloret, de Montsalat, amb motiu de la presentació del documental La sal de la mort al Museu Marítim de Barcelona, en el marc de l'exposició Aigua, Rius i Pobles. (1ª, 2ª i 3ª part a Youtube)

La sal de la mort from cc baxter on Vimeo.

La sal de la mort, documental realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions que segueix sobre el terreny la feina de Montsalat, n'entrevista alguns dels integrants i presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages.

Aquest hivern es van realitzar les feines de revegetació, la darrera de les grans fases que culminava l'ambiciós projecte de restauració del runam de Vilafruns (Balsareny). Vegeu-ne les imatges (x3) a finals de gener.

Aquesta primavera, el verd tendre dels sembrats comença a il·luminar l'antic runam ja restaurat. El miracle s'ha obrat. Vegeu-ne les imatges (x2) a primers d'abril.

El 21 d' abril de l'any 1935, la Federació de Pescadors de Barcelona i les entitats agrícoles del Bages van convocar un meeting a Manresa per reclamar a les autoritats públiques -la Generalitat Republicana- que posessin remei a l'abocament de sal al riu Llobregat. Hem recuperat la carta per la qual l'alcalde de Cornellà anima a participar-hi al seu homòleg del Prat de Llobregat.

Després de tants anys i de tants discursos sobre sostenibilitat, estem més o menys igual. Però, això sí, amb una vergonyosa autorització ambiental a l'explotació minera de Sallent aprovada des de la Generalitat recuperada per aquells que es fan dir ecosocialistes.

Revisió de l'execució de les obres per la minimització de la incidència dels runams salins del Bages i per la millora de les aigües de la conca del Llobregat. Agència Catalana de l'Aigua, gener del 2011.

El document de l'ACA revisa el compliment, al gener del 2011, de les diferents actuacions per esmorteir la salinització de les aigües a causa dels runams salins del Bages i l'afectació a les aigües de consum que la pròpia ACA havia presentat el març del 2009, a Manresa, en l'acte d'estrena del documental "La sal de la mort" organitzat per Montsalat. Com a major objectiu aconseguit recentment destaca la restauració del runam de Vilafruns (Balsareny), mentre que el tema pendent més gran és la construcció d'un nou col·lector de salmorres en el tram Cardona-Balsareny-Abrera. Tampoc s'han interceptat encara les surgències d'aigua salinitzada a Sallent i a Santpedor, tal com establia l'autorització ambiental. Mentre l'ACA compleix la restauració de Vilafruns, la intercepció de surgències salines a l'entorn del Cogulló i al Llobregat a Sallent -de les quals Iberpotash n'és responsable al 100%, però se li demana que en pagui només el 50%- no avança.