Al·legació de Montsalat al projecte bàsic d’ampliació del runam salí del Fusteret demanant un nou programa de restauració i pla de gestió de residus que abasti tot el runam i que sigui factible en un termini breu després de la finalització dels abocaments una vegada entri en funcionament el nou col·lector de salmorres.

La Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental ha publicat el seu informe-proposta sobre el programa de restauració i el pla de gestió de residus del projecte bàsic d’ampliació del dipòsit salí del Fusteret (Súria) en alçada i en superfície, promogut per Iberpotash SA.
El projecte preveu la retirada de residus de l’àrea de recreixement en alçada entre els anys 2027 i 2032 i de l’àrea d’ampliació propera a Cererols entre els anys 2032 i 2041, assumint que es disposarà de l’aigua necessària per dissoldre aquests residus i enviar-los a través del nou col·lector de salmorres encara pendent de construcció. També segons el projecte d’Iberpotash SA, la revegetació no començaria fins l’any 2068 a l’àrea de recreixement en alçada i fins al 2072 a l’àrea d’ampliació. En aquesta data quedarien encara molts milions de tones de residus salins més a les parts del runam anomenades Fusteret Vell i Fusteret Nou.
La resolució de l’informe-proposta de la DG de CCiQA estableix però que la restauració de cadascuna de les àrees haurà d’estar finalitzada en un termini màxim de 4 anys a comptar des de la finalització de la vida útil de la instal·lació. A més, la resolució fixa un import total de fiança de restauració per a les dues àrees de 21.831.246 € amb una reducció del 50% perquè no s’afecten espais de la Xarxa Natura 2000, que queda per tant en 10.915.623 €.

Súria dona llum verd a la instal.lació d’un camp solar municipal al runam vell. L’Ajuntament ha aprovat inicialment per ple el projecte executiu del complex fotovoltaic i ja ha signat amb ICL la cessió del terreny, de 6.000 m2, d’una part del dipòsit del Fusteret. Article de David Bricollé a Regió7 el 29.11.2024.

"La vigilància de Sallent continua, ara sense risc humà". El control del moviment del sòl va ser bàsic per poder preveure un desallotjament de les famílies que vivien al barri el 2008 i 2009. Els tècnics de l’ICGC consideren que cal mantenir-lo tot i que, sense habitatges, ara no hi ha perill evident per a les persones. Article d'Enric Badia a Regió7 el 25.11.2024.

Reforcen el monitoratge del barri de l'Estació de Sallent assajant una nova tecnologia. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi provarà una tecnologia desenvolupada per la catalana Worldsensing que consisteix en una xarxa de sensors GNSS autònoms. Article a NacióManresa el 24.11.2024.

El barri de Sallent que s'ha enfonsat dos metres en vint anys (i no s'atura). És un dels fenòmens geològics més significatius que hi ha actius a Catalunya i Espanya. La Generalitat vigila l'evolució interna i externa de l'espai des del 1997 i ara provarà una nous sistemes de control. Article d'Enric Badia a Regió7 el 24.11.2024.

ICL Iberia, una empresa israelí en suelo catalán. Article de la Plataforma Prou Sal publicat al número 50 de la revista Soberanía Alimentaria.

Ercros dona per retirat i descontaminat el runam nou de Cardona. L’antic dipòsit de residus salins ja és ara una gran àrea de 20 ha de terra, que es comença a replantar. Article de David Bricollé a Regió7 el 18.10.2024.

El Pla de les Hortes de Súria recupera el verd després de la restauració per la salinització. ICL Iberia ha completat el pla per refer la zona del greu vessament de salmorra que hi va haver fa un any i mig. Article de David Bricollé a Regió7 el 03.10.2024.

La restauració per part d’Ercros SA dels terrenys que havia ocupat el runam Nou de Cardona s’ha estroncat, no avança; des del 2021 està pendent encara de la revegetació, amb risc d'esdevenir un immens xaragall d'erosió.

ICL Iberia ha completat eficaçment la restauració de l’àrea del Pla de les Hortes, a Súria just sota la planta de tractament del mineral, afectada per sengles grans vessaments de salmorra del col·lector el març i el juny de 2023. (vegeu les imatges x2).

Acord de modificació de la declaració d'impacte ambiental del Projecte d'explotació del dipòsit salí Terrer Vell, al terme municipal de Cardona, promogut per l'empresa Ercros SA, aprovat per la Ponència Ambiental el 14.09.2022, i publicat al DOGC del 22.08.2024.

La Generalitat recorda a Ercros que té deures pendents al runam vell de Cardona. La directora de Qualitat Ambiental encara en funcions fa públic l’acord del 2022 que obliga l’empresa a fer un pla d’intervenció en el dipòsit salí. Article de David Bricollé a Regió7 el 24.08.2024.

2027: l’horitzó per a la fi dels runams salins. L’aprovació del tram que quedava per resoldre del nou col·lector de salmorres posa data a l’entrada en funcionament de la futura canonada: finals del 2026. És la peça clau perquè ICL deixi d’abocar a l’únic dipòsit salí que queda actiu, el de Súria. Article de David Bricollé a Regió7 el 21.08.2024.

El traçat del Cardener de col·lector de salmorres es començarà el 2025. El tram ja ha rebut el llum verd, després que se n’hagi modificat el projecte per incorporar-hi la canonada que durà aigua de la depuradora de Manresa fins a la planta d’ICL a Súria. Article de David Bricollé a Regió7 el 13.08.2024.

Sallent impulsa una comissió per recuperar els espais de la mineria. Inclourà representants polítics i membres d'entitats ecologistes i ambientalistes, que analitzaran el futur d'espais malmesos per l'explotació. Article de Lluc Grandia a Regió7 l'11.08.2024.

Urbanisme dóna llum verd definitiu al creixement del runam de Súria. En la darrera comissió territorial es va aprovar el projecte perquè el dipòsit salí del Fusteret pugui créixer tant en superfície com en altura. Article de David Bricollé a Regió7 el 10.08.2024.

Ercros té pendent el nou pla de restauració per al runam vell de Cardona. La Generalitat encara espera resposta a l’exigència d’un projecte de clausura convincent, i l’Ajuntament demana a l'empresa que sigui conseqüent amb la riquesa que n’ha extret. Article de David Bricollé a Regió7 el 07.08.2024.

El col·lector de salmorres -el maleït col·lector de salmorres que de manera aleatòria, capriciosa i irracional escampa mortaldat arreu de la conca del Cardener i Llobregat- va tornar a vessar a primers de juny, aquesta vegada als horts del Fusteret, a la riba del Cardener a Súria (vegeu les imatges x3).

Montsalat aposta pel cobriment dels runams del Bages, en lloc de la retirada. L’entitat creu que cal estendre l’experiència que es va fer a Vilafruns, si cal amb noves tècniques i materials, com a solució ràpida i per assolir l’eliminació de les aigües salobres a curt termini. Article de David Bricollé a Regió7 el 08.06.2024.

Urbanisme aprova la captació de surgències salines que van a parar al riu a Sallent. El projecte el promou ICL, dins dels plans per conduir aquests punts d’aigües salobres que ara entren al Llobregat, tal com establia una sentència del 2016. Article de David Bricollé a Regió7 el 25.05.2024.

Castellgalí construirà una planta per tractar l’aigua que capta de pous i millorar-ne la qualitat. Incorpora un sistema per retenir els components químics, que s’eliminaran a través de la xarxa de clavegueram. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 23.05.2024.
Celebrem que, després de dècades de subministrament per part de Sorea d'aigua no potable a la població degut a un excés notable de salinitat, l'Ajuntament de Castellgalí i l'ACA planegin la solució tècnica.

David Saldoni: "Haurem d'afrontar que els runams no es poden dissoldre només amb aigua". El diputat i exalcalde de Sallent va de número 14 a la llista de Junts a les eleccions al Parlament. Article de Pere Fontanals a NacióManresa el 07.05.2024.

El Primer de Maig de Manresa exigeix a la UPC que deixi de col·laborar amb ICL. La manifestació incideix en el conflicte d'Israel, en la crisi alimentària i climàtica i en l'increment de preus. Article de Pere Fontanals a NacióManresa el 01.05.2024.

Vegeu les obres de construcció del nou col·lector de salmorres, al tram de Sant Benet de Bages.
Tot allò que té a veure amb la mitigació o la solució dels impactes ambientals de la mineria de potassa del Bages va amb anys o desenes d’anys de retard; també la construcció del nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat que ha de substituir l’actual envellit i de capacitat insuficient per a tanta salmorra.

El Govern reclama a Ercros un pla de tancament pel runam vell de Cardona i una fiança de 3 milions d'euros. Mireia Boya, directora general de Canvi Climàtic, s'ha traslladat a Cardona per comunicar-li a l'alcalde i al regidor de Medi Ambient aquesta decisió. Article de Xavi Moraleda a Regió7, l'11.04.2024.

Antics veïns de l'Estació de Sallent: "Hi havia gent que vivia amb la bossa feta per si mai havia de marxar corrents". Eva Mas i Ramon Sala són dos dels centenars de veïns de l’Estació que, en diferents moments, van haver de deixar casa seva i van veure com s’enderrocava el barri i, amb ell, "els seus records". Article de Queralt Casals a Regió7, l'11.04.2024.

El TSJC insta definitivament ICL a la retirada forçosa del runam salí del Cogulló. El tribunal desestima els recursos presentats per la multinacional i l'Ajuntament de Sallent contra l'execució forçosa de la sentència. Article de Pere Fontanals a NacióManresa el 22.03.2024.

El TSJC valida una resolució que demanava la retirada del runam del Cogulló. La nova sentència respon a un recurs interposat per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent, que el Tribunal ha desestimat. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.03.2024.

La Sala 3ª del contenciós del TSJC, en data 06.03.2024, ha acordat desestimar el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Sallent i Iberpotash SA contra la interlocutòria del 08.09.2022 del mateix tribunal que dicta l’execució forçosa de la sentència 34/2014 de 18.02.2014.

L’any 2008, l’Associació de Veïns La Rampinya de Sallent va demandar l’Ajuntament de Sallent per haver-se negat a obrir un expedient de protecció urbanística que aturés l’abocament de residus salins per part d’Iberpotash al Cogulló, en terrenys que no podien admetre aquest ús. Arran del contenciós iniciat per aquesta demanda, el TSJC va emetre el 18.02.2014 la sentència 34/2014 que ordena a Iberpotash el restabliment de la realitat física alterada i el desmantellament dels residus salins acumulats al Cogulló. El 14.11.2016, el TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació presentat per Iberpotash contra aquesta sentència, de manera que la sentència va esdevenir ferma. Iberpotash va presentar un recurs de cassació contra aquesta sentència ferma que, amb data 19.10.2017, el Tribunal Suprem va decidir no admetre. L’any 2019, Iberpotash va aturar l’abocament de residus al Cogulló que se seguia produint malgrat la sentència que n’ordenava el desmantellament. Posteriorment, l’auto del TSJC del 08.09.2022 va dictar l’execució forçosa de la sentència 34/2014 que obliga al buidatge de residus del runam salí del Cogulló i a la restauració del terreny. L’Ajuntament de Sallent i Iberpotash també van recórrer contra aquest auto, al·legant que la sentència s’havia complert ja amb la tramitació d’un nou POUM i l’aturada dels abocaments. Aquest mes de març, el TSJC ha desestimat el recurs de l’Ajuntament de Sallent i d’Iberpotash, a l’entendre, tal com havia exposat l’AV de La Rampinya, que el runam del Cogulló, del qual no s’ha retirat ni un quilo de residu salí, segueix a la vista de tothom i que, per tant, no s’ha donat compliment a la sentència.

La CUP presentarà mocions per revocar la concessió d'aigua de la depuradora de Manresa a ICL. Qüestionen l'ús per part d'una empresa privada que consideren "responsable" de la salinització del Llobregat. Article a NacióManresa, el 13.03.2024.

La CUP Catalunya Central reclama la revocació del permís a ICL per usar aigua de la depuradora de Manresa. La formació diu que la concessió de l'ACA a la multinacional és insostenible en el context de sequera, i impulsarà mocions en contra en ajuntaments i al Consell Comarcal. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 12.03.2024.

Els Comuns porten al Consell del Bages el debat sobre la concessió d’aigua a ICL. La formació demana un posicionament comarcal reclamant a la Generalitat que aturi la tramitació. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.02.2024.

UP qüestiona que ICL pugui fer ús del 80% de l'aigua de la depuradora de Manresa: "La societat necessita aquesta aigua". L'ACA va atorgar la concessió a l'empresa l'any 2021 però encara s'ha de construir una canonada. Article de Nia Escolà (ACN) a Regió7, el 26.02.2024.

La sequera i el cabal escàs enfilen la salinitat de l'aigua del Llobregat fins a 375 mil·ligrams de clorur per litre, mesurats al canal de La Corbatera, una vegada el riu ha passat tot el tram de la mineria de potassa de Sallent. Actualment, el riu Llobregat avall de Sallent torna a superar àmpliament el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que poden destinar-se a potabilització amb mitjans tradicionals.

Els Comuns insten el Govern a aturar concessions d'aigua com la de Depuradora de Manresa amb ICL. La formació lila ha registrat una proposta de resolució al Parlament en la qual també demana dissenyar un pla d'actuació per a la preservació de l'horta a la ciutat mentre duri la sequera. Article d'Aina Font a NacióManresa, el 30.01.2024.

Els Comuns porten al Parlament una petició perquè s’aturi la concessió d’aigua a ICL. La formació considera inadmissible que en un context de sequera es destini aigua de depuradores a usos industrials. Article de David Bricollé a Regió7, el 30.01.2024.

Proposta del grup parlamentari En Comú Podem, presentada a la Mesa del Parlament el 29.01.2024, per aturar la concessió d'aigua de l'EDAR de Manresa a l'empresa minera ICL Iberia mentre es mantingui la situació de sequera.

Fem Manresa s'oposa a la concessió per permetre a ICL utilitzar un 80% de l'aigua de la depuradora. Article a Nació Manresa, el 29.01.2024.

La impossibilitat dels programes de restauració dels runams salins del Cogulló i del Fusteret: un volum d’aigua equivalent a 3 pantans de La Baells plens, un termini de més de 100 anys i, mentrestant, una despesa inassolible en gestió de salmorra i un risc ambiental permanent.

Vegeu la restauració tot just acabada del Pla de les Hortes, a Súria, que va quedar malmès per sengles vessaments de salmorra el març i el juny del 2023. S’han abocat al lloc noves terres i adob, s’ha esplanat i s’hi han plantat arbres per donar continuïtat al bosc de ribera. En primer terme s’intueix un tamariu, i s’han plantat també plançons de freixe de fulla petita, d’arç blanc i segurament de més espècies. Esperem que no calgui lamentar un tercer vessament de salmorra.

Les millores a l’entorn d’aquesta àrea natural de Súria han de prosseguir com a mesures compensatòries a l’autorització de la segona ampliació en superfície del runam salí del Fusteret, amb accions d’eliminació d’espècies invasores del bosc de ribera del Pla de Reguant, l’execució d’un itinerari interpretatiu de natura per dins del mateix bosc del Pla de Reguant, i l’endreça de l’entorn del pou del Salí situat a tocar de l’àrea ara restaurada i on al 1912 es descobrí l’existència de la potassa.

Les anàlisis de l'aigua del Cardener donen valors de salinitat de 65 mg Cl/L a la Ribera de Coaner i 370 mg Cl/L a Antius. L'aigua del Cardener continua sent massa salada degut a filtracions de salmorra al seu pas per Súria.

Súria preveu tenir en funcionament el futur parc solar del Fusteret el 2025. L’Ajuntament és a punt d’adjudicar la redacció del projecte, amb la idea d’iniciar les obres la segona meitat de l’any que ve. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 17.12.2023.

L’aigua del Cardener, mostrejada a Antius, dona un valor de salinitat de 430 mil·ligrams de clorur per litre, molt per sobre del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals.

Aquest dies, els governs de l’estat espanyol i de la Generalitat s’enorgulleixen d’invertir 480 milions d’€ en dues noves plantes dessalinitzadores d’aigua a Catalunya, una a Tordera i l’altra a Cubelles. A la vegada, les grans plantes salinitzadores d’aigua -els runams salins al descobert del Bages- continuen a ple rendiment, especialment la planta salinitzadora de Súria que malmet el Cardener, amb la complaença còmplice en el delicte ambientald’ambdós governs.

Potser sí que cal instal·lar i posar en marxa les costoses dessalinitzadores per tenir aigua potable a Catalunya. Però molt abans cal aturar les plantes salinitzadores d’aigua. Això significa, simplement, impermeabilitzar els runams salins a cel obert que salinitzen l’aigua -tal com es va impermeabilitzar i restaurar el runam de Vilafruns i com s’ha fet en la clausura de molts altres abocadors-, i deixar d’abocar residus salins.
També faria bé l’Agència Catalana de l’Aigua d’investigar per Súria i de preguntar a ICL i a Sorigué, perquè alguna errada greu hi ha d’haver amb les captacions de salmorra procedent del runam salí del Fusteret per aconseguir aquesta salinitat tan alta al Cardener avall de Súria, més enllà del cabal baix degut a la sequera.

El nou col·lector de salmorres s’obre camí al sud del Bages. Les obres de l’esperada infraestructura ja són una realitat en el tram entre Castellgalí i Castellbell. Article de David Bricollé a Regió7, el 10.11.2023.

L'estat dels runams salins: un panorama divers a 50 anys vista. La situació dels diferents dipòsits va des de l'activitat encara creixent del Fusteret fins a la restauració ja iniciada a la Botjosa, mentre el Cogulló espera l'inici de la retirada i, potser, esdevenir un camp solar temporal. Article de David Bricollé a Regió7, el 26.10.2023.

Iberpotash tramita un cobriment temporal del runam de Cabanasses. Inicialment, l’empresa ho plantejava com a solució definitiva, però se li ha requerit que l’acabi retirant. Article de David Bricollé a Regió7, el 21.10.2023.

Urbanisme aprova que ICL pugui bombar aigua de la depuradora de Sallent per tractar la sal. La utilització està recollida en el PDU de la Mineria i ja es preveia amb la de Manresa per a l’activitat de Súria. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.08.2023.

ICL Iberia ha publicat la seva Memòria de Sostenibilitat 2022. Malgrat les bones paraules i les auto-felicitacions, una dada destaca per sobre de tot: 1,6 milions de tones de residu salí abocades durant l'any 2022 al runam del Fusteret, a Súria.

ICL Iberia ha començat ja els treballs de preparació del terreny per a una altra ampliació del runam del Fusteret, a Súria. Aquesta nova ampliació s’acosta a Cerarols i tindrà una extensió comparable a l’anterior del 2019 que ja està gairebé plena del tot.

Compareu la imatge del runam salí del Fusteret, a Súria, obtinguda des del veïnat de Cerarols el 28.07.2023 amb la del 02.05.2020. L’àrea d’ampliació del runam del Fusteret que es va iniciar l’any 2019, a la dreta de les imatges, ja està pràcticament plena fins dalt de residu salí. El runam salí del Fusteret creix a un ritme frenètic a base de més i més abocaments.

L’avaria del col·lector de salmorres a Súria el passat mes de juny va ser per embús al seu interior i va tenir conseqüències greus. Per reparar el tram de col·lector de salmorres obturat i a la vegada poder seguir evacuant salmorra, Sorigué, l’empresa concessionària del maleït col·lector de les maleïdes salmorres, va instal·lar en superfície un tub provisional de polietilè de 355 mm de diàmetre, des de l’arqueta del col·lector situada a tocar del pont de la Pobla fins més avall d’Antius, al voltant d’1 km de distància. Vegeu les imatges x5.

Vegeu la imatge de buidor que queda a l’àrea del Pla de les Hortes i del pou del Sal, a Súria, després de les successives inundacions per salmorra ocasionades per avaries amb el vell col·lector. L’àrea que per la proximitat al riu hauria de ser la més fèrtil és, hores d’ara, un desert.

El col·lector de salmorres torna a fer un vessament a Sant Joan. Segons l'ACA, l'episodi que ha tingut lloc aquest divendres ja estaria resolt i la salmorra ja passa per la conducció. Article a Regió7, el 4.08.2023.

ICL calcula que pot tenir el runam de la Botjosa de Sallent retirat el 2027. L’empresa ho calcula en base al ritme d’extracció assolit enguany, més de 40.000 tones mensuals. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.08.2023.

El col·lector de salmorres torna a afectar un tram de riu, ara a Sant Joan. El vessament, ja resolt, ha matat arbres de ribera en un tram d’uns 50 metres entre el pont blau i el petit. Article de David Bricollé a Regió7, el 31.07.2023.

Nou vessament de salmorra del col·lector, aquesta vegada a la riba esquerra del Cardener davant de Sant Joan de Vilatorrada entre el pont Blau i el pont Petit, a la partida de Mas d’en Pla en terme municipal de Manresa. La conseqüència ha estat la mort fulminant dels grans àlbers i pollancres en un tram d’uns 50 metres del bosc de ribera (vegeu les imatges x4).
Els grans arbres morts, rostits per la sal, donen ara una tètrica benvinguda a qui arriba a Sant Joan de Vilatorrada pel pont Blau, el pont central de la població que enllaça amb el carrer Cardener.

Les incidències greus en la gestió de la salmorra d’ICL a Súria segueixen estenent la mortaldat i la contaminació del sòl pel Pla de les Hortes -on cada vegada queden menys hortes- i l’àrea del Salí

Si el passat mes de març va ser el trencament d’una conducció des de la bassa immediata al col·lector de salmorres situada al mateix Pla de les Hortes, ara, a finals de juny, la torrentada de salmorra ha arribat gairebé al mateix lloc provinent de les instal·lacions d’ICL situades més amunt, al costat est de la carretera c-1410z Manresa-Súria. Aquí mateix hi ha una altra bassa de salmorra. No sabem si la salmorra ha baixat pel sobreeiximent degut a una capacitat d’emmagatzematge insuficient combinada amb pluges quantioses que han escombrat el runam, perquè el col·lector envellit a partir de Súria no dona ja per més o, simplement, perquè aquesta vegada són les conduccions d’aquesta bassa propera a la carretera les que s’han avariat o trencat per un enfonsament del terreny. El resultat ha estat la contaminació salina de la part més al sud del Pla de les Hortes, afectant horts supervivents al vessament del mes de març. El dissabte 1 de juliol vam registrar una salinitat de 430 mg Cl/L a l’aigua del Cardener a Antius, un valor anòmalament alt.
La reparació del terreny després del vessament de salmorra del març ha durat ben poc. Ara s’hi ha de tornar, i en una extensió encara més gran. Els horts que alguns veïns cuidaven amb delicadesa han quedat barroerament arrasats. El Pla de les Hortes ja pot pensar en canviar-se el nom.
Aquests dies, els camions cisterna fan cua a l’entrada de l’estació de tren per bombar salmorra des de la vora de la carretera, al lloc per on la salmorra va baixar cap a l’entorn de l’antic pou del Salí, transportar-la i buidar-la a l’entrada de la branca del Llobregat del col·lector, a Sallent.
Les imatges mostren un camió cisterna omplint salmorra des de la carretera a tocar de les instal·lacions d’ICL, el camí a mitja alçada entre la carretera i el pla pel qual va circular la salmorra que va baixar de les instal·lacions d’ICL, la desolació de l’àrea del Salí on la salmorra es va estendre abans d’arribar a la confluència entre la riera del Tordell i el Cardener (x4), i la destrossa irreparable d’horts al Pla de les Hortes (x3).

Per sobre dels problemes greus existents i la precarietat en la gestió de la salmorra que posa en perill béns aliens i l’entorn, hi ha la causa primera de la generació de salmorra, sempre creixent en paral·lel al creixement de l’extensió del runam de Súria. La millor solució, probablement l’única possible i certament la més econòmica, és ben sabuda des de l’any 2010 quan es va completar la impermeabilització i el cobriment del runam salí de Vilafruns, a Balsareny.

La surgència salina de la font de cal Filosa que coneixem des de fa molts anys, a la riba dreta de la riera de Bellver a Callús, s’estén remuntant la vora de la riera de Bellver. A la feixa propera a la riera, sota el marge de pedra seca, han mort totes les herbes. Al seu lloc queda només un fang persistent amb polsim blanc de sal als punts més fondos. Uns metres enllà de la riera, els àlbers estan morint a causa de la salmorra al subsol, començant pels més propers a aquesta nova clapa de terra erma salinitzada (vegeu les imatges x4).

El riu Cardener, amb 430 mg de clorur per litre a Antius (Callús-Súria), segueix amb salinitat excessiva, malgrat el cabal alt i el color marró terrós després de les pluges del 29.06.23.
La qualitat de l'aigua dels rius Cardener i Llobregat també depèn de si la seva aigua prové de les capçaleres -on no hi ha mines de sal ni runams salins al descobert- o de la pluja caiguda al Bages, a la conca mitjana.

El TSJC admet un recurs que vol aturar el canvi que permet posar plaques solars als runams. El contenciós l'ha impulsat l'Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent amb l'advocat Climent Fernández, que ja va guanyar el judici que va acabar amb els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.06.2023.

L'Audiència requereix a Iberpotash un calendari del pla de recuperació d'aqüífers. Alhora, el tribunal accepta la petició de l'empresa que sigui un expert de l'ACA qui validi la proposta presentada. Article a Regió7, el 22.06.2023.

L'Audiència de Barcelona insta Iberpotash que detalli l'inici de la retirada del runam de Súria i Sallent. L'Audiència aprova, a petició d'Iberpotash, que un tècnic de la Generalitat revisi el pla de retirada de residus salins de la zona. Article de Mayte Piulachs a El Nacional, el 20.06.2023.

La justicia exige a Iberpotash un calendario de restauración de los pozos que contaminó. La Audiencia de Barcelona ha urgido a la empresa Iberpotash a presentar un calendario de actuaciones para cumplir la condena que la obliga a restaurar los pozos contaminados por los residuos de sus minas de sal y ha ordenado que un técnico de la Generalitat supervise el plan. Article a La Vanguardia, el 20.06.2023.

La secada fa pujar la salinitat dels rius del Bages fins a valors que retornen a aquells de la dècada del 2000-2010 i que superen àmpliament el límit de les aigües que es poden destinar a potabilització amb tractament convencional: 295 mg Cl/L al Cardener a Antius, avall de Súria, i 435 mg Cl/L al Llobregat al pont de Navarcles, avall de Sallent.

ICL Iberia inicia el transport de sal de desgel amb ferrocarril. Hi haurà en marxa un tren diari de 21 vagons amb una capacitat total de 840 tones que permetrà eliminar la circulació d'una mitjana de 8.000 camions l'any. Article a NacióManresa, el 03.04.2023.

Farien bé l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona d’adonar-se que obstaculitzar o endarrerir la restauració del runam salí del Fusteret és una acció contrària a l’interès ambiental comú i manifestament il·legal perquè:

1) El decret 343/1983 obliga a la restauració dels espais afectats per activitats extractives. El runam del Fusteret no n’és una excepció.

2) L’auto del 17.01.2022 emès pel jutjat penal nr.1 de Manresa al voltant de l’executòria 190/2016 de la sentència del 18.12.2014 que condemna Iberpotash pel delicte ambiental de salinització de les aigües i obliga a la restitució dels seus valors de salinitat originals, conclou que:
“En virtud de todo lo expuesto, NO HA LUGAR a aprobar el plan de recuperación ambiental presentado por parte de la empresa IBERPOTASH.
Se concede el plazo de un mes a la mencionada empresa a fin de que presente un nuevo plan que incluya todas las acciones generales, destinadas a actuar en los lixiviados salinos y recuperar los niveles de salinidad natural en los términos que contempla el informe pericial presentado. Asimismo, deberán incluir en su plan fecha de inicio y calendario de los trabajos de retirada de los escombros salinos al descubierto sobre terrenos no impermeabilizados previamente en los terrenos de Cabanasses, Fusteret, Súria, Botjosa, Cogulló y Sallent."

3) El PDU de la Mineria del Bages recentment modificat per donar cabuda a l’ús de parc solar fotovoltaic als runams salins del Bages, en el qual es fonamenta la pretesa legalitat del projecte de parc fotovoltaic al runam salí del Fusteret, està recorregut i sota contenciós precisament per haver entrat temeràriament a regular sobre la restauració, un objecte que està fora de la seva competència.

A més, els grans números de la idea d’un parc solar fotovoltaic al runam del Fusteret presentada per l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona ignoren clamorosament el cost econòmic i ambiental de la gestió de la salmorra que el runam al descobert genera. Si es té en compte el cost ben real de la gestió de la salmorra, resulta evident que la seqüència correcta i beneficiosa per tothom és primer buidar de residus salins o bé impermeabilitzar i restaurar la zona per acabar amb el maldecap de la salmorra i després, aleshores sí, instal·lar un gran parc solar fotovoltaic.

ICL assegura que el parc solar del Fusteret de Súria no n’interferirà la restauració. El director de Sostenibilitat de la companyia el destaca com a exemple de col·laboració público-privada "extrapolable a altres municipis". Article de David Bricollé a Regió7, el 30.03.2023.

Dotze claus de les mines de sal de Sallent i Súria.
ICL, l'empresa israeliana que gestiona aquesta activitat al Bages, està en el punt de mira per l'impacte ambiental, així com per les condicions laborals dels treballadors.
Una sentència ferma obliga a la companyia a buidar la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, on ara vol fer una planta fotovoltaica; veïns i entitats ambientalistes temen que sigui una excusa per evitar enretirar el runam salí. Article de Núria Segura Insa a la publicació Setembre, el 27.03.2023.

Súria presenta el projecte de parc solar fotovoltaic al runam salí vell. La iniciativa tindrà una subvenció d'1,2 milions d'euros de la Diputació de Barcelona. Article a NacióManresa, el 28.03.2023.

Súria posarà en marxa un parc municipal d'energia solar al dipòsit salí vell d'ICL. L'Ajuntament preveu estalviar més de 340.000 euros anuals del consum de l'enllumenat públic i dels equipaments municipals. Article a NacióManresa, el 25.03.2023.

Súria tindrà la primera instal·lació de plaques solars en un runam. Ocuparà una petita part del dipòsit del Fusteret, serà de titularitat municipal i abastirà tot l'enllumenat públic. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.03.2023.

La mina de Súria porta dues setmanes treballant per neutralitzar els efectes del darrer vessament de salmorra. L’obstrucció d’una canonada va desencadenar la fuita d’aigua salada a la riera de Tordell. Article d'Helena Carbonell a Regió7, el 18.03.2023.

L'ACA expedienta ICL Iberia per un vessament de salmorra a la riera del Tordell. L'empresa ha argumentat que la fuita d'aigua salada es va produït per l'obstrucció accidental d'una canonada. Article a NacióManresa, el 17.03.2023.

Una avaria al sistema de bombament de la bassa d’entrada de salmorra al col·lector a Súria ha causat la inundació de l’entorn per salmorra concentrada. Aquesta bassa està situada a l’àrea del Pla de les Hortes i el Salí, sota la planta de tractament d’ICL al Fusteret. L’afectació s’estén des de la bassa fins al tram final de la riera del Tordell, just abans de la seva confluència al Cardener. La salmorra, d’una concentració de 190.000 mg Cl/L (10 vegades la de l’aigua de mar) ha quedat aquí embassada i envoltada de fang. L’àrea afectada ha quedat inservible. No és la primera vegada que aquesta bassa de salmorra vessa, per això mateix la desgràcia no ha atrapat noves víctimes ni es veuen arbres morts. Però el descontrol i l’expansió de la salmorra amenaça de catàstrofe total als horts veïns.
La salinitat al Cardener aigües avall, a Antius, ha pujat d’uns valors anteriors de 100-150 mg Cl/L a 400 mg Cl/L, segons l’anàlisi del 16.03.2023.
Vegeu les imatges (x3).

El riu Llobregat té aquests dies una salinitat de 340 mg Cl/L al Pont de Vilomara, i el Cardener de 335 mg Cl/L a Antius, ambdós valors dobles dels esperats.
La minva dels cabals per la llarga sequera hi té molt a veure. L'entrada principal de d'aigua salada al Llobregat és al tram de la font i el polígon industrial de l'Illa (Sallent) on destaca el cabal alt de la font saladíssima de l'Illa tot i la sequera, i el salt principal de salinitat al Cardener segueix sent al tram del Fusteret (Súria).
Vegeu les taules de resultats d'anàlisis al Llobregat i als seus afluents, i al Cardener i els seus afluents.

El pou de glaç de La Torre d’en Roca testimonia que, segles enrere, la riera de Conangle portava aigua dolça. Vegeu la imatge i l'explicació a la galeria.

Resultats obtinguts per Íngrid Ortiz d'anàlisis dels ions clorur i potassi d'aigües de l'entorn del runam del Cogulló mostrejades el dia 29.10.2022. Vegeu resultats del Llobregat, del torrent de Soldevila, del torrent de Mas les Coves i del Riudor.

ICL podrà abocar al Fusteret un terç més del previst a l’inici, pel nou retard del col·lector. Quan es va començar a tramitar una ampliació del dipòsit era per a 5,6 milions de tones, que podran ser 8,6. Article de David Bricollé a Regió7, el 25.11.2022.

Ens preguntem des de Montsalat: no serà que ICL transporta des d'Israel residus salins addicionals per abocar-los a Súria?

Presentació de la Memòria de Sostenibilitat 2021 d’ICL, un document extens publicat al web de l’empresa que presenta, posa xifres i fa el balanç anual de tots els seus aspectes ambientals. El document s’inscriu en el compromís d’ICL de publicar anualment una memòria ambiental. De la memòria de l’any 2021, destaquem les dades següents:

• Signatura del conveni amb l’ACA per la construcció d’un nou col·lector de salmorres.
• 1,3 milions de tones de residus salins abocats al runam del Fusteret.
• 10,4 milions d’euros en inversions ambientals.
• Disminució de la salinitat als rius Llobregat i Cardener que s’han mantingut per sota de 250 mg Cl/L -el límit de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals- mercès a millores en els sistemes de captació d’aigües salades a l’entorn dels runams i a l’inici de l’obra de captació de surgències salines al Fusteret.

Cardona reclama la restauració pendent de l’antic traçat del riu. L’Ajuntament vol reactivar la comissió de la Vall Salina d’acord amb la Generalitat i demana que s’actualitzi el projecte que es va redactar fa dues dècades i que es concreti el calendari d’actuacions. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.04.2022.

Les anàlisis de clorurs als rius donen avui els resultats de 160 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara i 105 mg Cl/L al Cardener a Antius (Súria-Callús). Després de tot un segle, el Cardener avall de la mineria aconsegueix un valor de clorurs més que correcte i inferior al del Llobregat. Cal comparar els 105 mg Cl/L d'avui a Antius amb la mitjana en aquesta estació de mostratge de 300-400 mg Cl/L durant el que portem de segle XXI i valors superiors durant el segle XX. La dada de 105 mg Cl/L d'avui 02.04.2022 té encara més valor per la circumstància del cabal baix al riu. Excel·lent, ens en felicitem!
La reducció de clorurs al Cardener avall de Súria és conseqüència del funcionament de la nova captació d'aigua salada construïda per ICL a la riba esquerra del Cardener al Fusteret (Súria).

Iberpotash ha d'ampliar el pla de retirada del runam salí a Súria i Sallent. La jutgessa ordena a l'empresa condemnada que presenti un nou pla per recuperar els nivells de salinitat natural de la zona. Article de Mayte Piulats a El Nacional.Cat, el 27.03.2022.

Resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, adoptada a la reunió del 02.02.2022, per la qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages en el sentit de permetre el recreixement en alçada i l’ampliació en superfície en direcció a Cerarols del runam salí del Fusteret, a Súria, i d’admetre l’ús per instal·lacions fotovoltaiques a les àrees ocupades pels runams, si no en comprometen la restauració.

Ambdues modificacions del PDU de la Mineria responen a sol·licituds d’ICL. El PDU de la Mineria es modifica a la carta. És clar que, a la pràctica, el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages no dirigeix res, és paper mullat, per més que fou redactat i anunciat amb tota la pompa com l’eina que havia de conduir el desenvolupament de la mineria de potassa al Bages.

La Direcció General de Qualitat Ambiental va tenir en compte l’opinió de Montsalat indicant que l’opció d’abocament menys dolenta era el recreixement del runam del Fusteret només en alçada, ja suficient per les necessitats d’abocament de l’empresa minera expressades al document tècnic de l’Avanç de Modificació. Però, lamentablement, la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme hi afegeix l’autorització de l’ampliació en superfície que significarà un altre increment de l’afectació al paisatge, del volum de salmorra per gestionar durant anys i més anys i de les obligacions de restauració.

Per la segona qüestió, seguim pensant que la seqüència d’intervenció correcta és primer la impermeabilització i restauració del runam –seguint l’exemple de Vilafruns i d’altres abocadors de residus salins o d’altres tipus- i, llavors sí, la cara sud del runam del Cogulló quedaria com un emplaçament adequat per a una estació fotovoltaica.

Urbanisme haurà de validar la proposta del camp solar al Cogulló. L’empresa haurà de presentar un projecte executiu i, per donar-hi llum verda, la comissió haurà de determinar si és compatible amb la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.03.2022.

ICL estrena nova planta de sal de desgel a Súria. La nova planta permetrà també tractar el material que es vagi retirant en la restauració de la Botjosa, la qual cosa n'accelerarà la seva retirada. Article a Nació Manresa, l'1.03.2022.

El runam del Fusteret podria assolir una dimensió superior a la del Cogulló. L’ampliació aprovada inicialment per Urbanisme preveu que el dipòsit surienc pugui arribar, si fa falta, fins a una cota de 515 metres, 40 més que ara, i ocupar una superfície afegida, cap a Cerarols, de 16,8 hectàrees, un terç més de l’actual. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.02.2022.

Un jutjat de Manresa veu insuficient el pla de recuperació ambiental d'ICL i li dona un mes per refer-lo. La decisió arriba 8 anys després de la sentència que va condemnar tres directius per la salinització de rius i aqüífers. Article a Nació Manresa, el 07.02.2022.

Un jutjat de Manresa requereix a Iberpotash un nou pla per complir una sentència del 2014. Article de David Bricollé a Regió7, el 07.02.2022.

El jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat posteriorment a les parts interessades, refusa el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dona un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar el Pla de recuperació ambiental. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua.

La sentència 242/14 del 18.12 2014 va condemnar tres executius d’Iberpotash pel delicte ecològic de salinització de les aigües i a l’empresa a presentar i executar un Pla de recuperació ambiental per restituir la qualitat de les aigües afectades. El Pla presentat per Iberpotash consisteix en una sèrie de captacions de surgències salines, les principals de les quals formen part també del conveni signat el 2015 entre els departaments d’Economia i Empresa i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i Iberpotash i dels programes de restauració aprovats per les explotacions mineres de Súria i de Sallent-Balsareny. Després d’estudis, de tràmits al jutjat i de l’assessorament tècnic d’un pèrit en hidrogeologia nomenat pel propi jutjat, la jutgessa ha resolt rebutjar de Pla de recuperació ambiental presentat per Iberpotash per insuficient i no donar resposta plena a l’obligació de retornar les aigües a la qualitat original. D’aquesta manera, la jutgessa atén els arguments del fiscal de medi ambient en el sentit que el Pla de recuperació és insuficient i els del Col·lectiu Ecologista L’Alzina / Montsalat en què cal complir plenament la disposició executòria de la sentència.

El runam del Fusteret de Súria podrà créixer en alçada, i en superfície cap al vessant sud. És la solució que ha donat la Generalitat davant la demanda de l’empresa de disposar d’un nou dipòsit temporal pel retard del nou col·lector de salmorres. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.02.2022.

Urbanisme obre la porta a la creació d'un macroparc solar al runam del Cogulló d'ICL. També aprova inicialment la construcció d'un nou abocador de sal a Súria. Article a Nació Manresa, el 02.02.2022.

La Generalitat obre la porta a la instal·lació de plaques solars al runam del Cogulló. Urbanisme ha donat llum verda a una modificació del PDU de la Mineria per permetre l'ús dels dipòsits per a energies renovables si no n'entorpeixen la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2022.

La salinización de ríos y lagos: una agenda de investigación para una amenaza global. Un equipo internacional propone una hoja de ruta para comprender las consecuencias de la salinización del agua dulce a escala global y hacer frente a las necesidades de investigación más urgentes. Article de la Universitat de Barcelona al portal iagua, el 26.01.2022.

El Consell del Bages demana més claredat sobre el futur del runam de Cabanasses. L’ens comarcal aprova un informe en què exposa que Iberpotash no deixa clar si el confinament seria el futur definitiu del dipòsit o si es podria explotar. Article de David Bricollé a Regió7, el 26.01.2022.

Vilafruns: model de runam disfressat. El dipòsit de Balsareny es va tapar fa una dècada i és la referència per a propostes com la que Iberpotash planteja per al de Cabanasses. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.01.2022.

Iberpotash proposa tapar el runam petit de Súria en comptes de traslladar-lo. L’empresa té presentada una proposta a Indústria per cobrir i aïllar el dipòsit, com a alternativa al que preveu el pla de restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 20.01.2022.

Malgrat no conèixer detalls del projecte que no ha estat exposat, donem credibilitat i suport a les raons ambientals que impulsen la proposta d'Iberpotash per tapar el runam de Cabanasses. Esperem que el Consell Comarcal del Bages s'hi pronunciï també a favor.

El govern de Sallent manté que el canvi urbanístic al Cogulló ha de dur un nou pla de restauració. L’executiu d’ERC reitera que per veure viable el camp solar al runam ha de quedar molt clar com es compatibilitzaria amb la retirada del dipòsit. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.01.2022.

Avança la tramitació d'una planta fotovoltaica sobre el runam salí de Sallent, tot i l'ordre judicial de retirar-lo. El procediment de modificació del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages (PDU) ja està força avançat i permetria que l'empresa ICL Iberia –antiga Iberpotash– desenvolupés el projecte batejat com Cogulló Solar Plant. En un primer moment, la mateixa Generalitat havia descartat l'operació per "incompatible" amb els usos establerts de retirada d'aquesta muntanya formada per l'acumulació de residus salins contaminants, producte de l'activitat minera, ordenada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Article de Gemma Garcia a La Directa, l'11.01.2022.

Pere Aragonès defensa a Súria que una mineria sostenible és la garantia de continuïtat. El President de la Generalitat ha conegut de primera mà la mina i les instal·lacions d'ICL i ha destacat el treball conjunt fet entre Govern i empresa. Article de David Bricollé a Regió7, el 05.01.2022.

Mor José Antonio Martínez Álamo, expresident de les mines del Bages. El directiu va ser el màxim responsable del pla d’expansió de l’empresa que l’ha rellançat. Article a Regió7, el 08.12.2021.

Els maquis no ho farien! Crònica de l'acte de protesta de ProuSal! pel "blanqueig" del runam del Cogulló per mitjà de la Cursa dels Maquis, segurament de manera no volguda o inconscient per molts dels participants. Article a la Taula del Llobregat, el 29.11.2021.

Ecologistes denuncien que ICL "blanqueja el delicte ecològic" del Cogulló enlloc de treure el runam salí. Han fet una protesta coincidint amb la cursa dels Maquis, en la que centenars de corredors han pujat dalt del runam. Article d'ACN a Regió7, el 28.11.2021.

Dies enrere, l’Agència Catalana de l’Aigua publicava el seu Programa de 2022-2027 del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, acompanyat d’una Memòria econòmica. Aquest és el compromís de la Generalitat en gestió de l’aigua pels propers 5 anys.
Sota l’epígraf C7, el programa contempla l’apartat específic “Reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat”, quan la resta de mesures per l’assoliment dels objectius ambientals als rius són generals i apliquen a tot l’àmbit de Catalunya.
La Memòria econòmica pressuposta els següents imports destinats a la reducció de la contaminació salina de la conca del Llobregat:
- Import ACA = 90.473.686 €
- Import altres =  58.414.853 €
- Total = 148.888.539 €
Cal entendre que aquests altres són les empreses mineres de sal que operen al Bages.
La mitjana de despesa en control de la salinitat s'acosta als 30 milions d’euros anuals.

El trist del cas és que aquesta despesa enorme ha de servir per reduir la contaminació salina, però no acabarà amb el problema en origen. Pels següents anys, del 2028 al 2033, es pot esperar una despesa d'ordre semblant en control i gestió de salmorra, i així durant els propers 75-100 anys mentre es mantinguin els runams salins de Cardona, Súria i Sallent al descobert.
Mentre es treballa en les noves mesures de captació de salmorra més imprescindibles i ja encarrilades que contempla el Programa 2022-2027, caldria començar un nou plantejament perquè en un termini breu i raonable, no pas després de 75-100 anys com estableixen els programes de restauració de l’activitat extractiva aprovats per Súria i Sallent basats en enviar salmorra i més salmorra per un encara hipotètic col·lector, aquesta recollida de salmorra a l’engròs i des de múltiples punts ja no sigui necessària.
Quan s’ha demostrat que la sal dels runams no es pot vendre, clarament la solució passa per models d’impermeabilització i restauració dels runams salins seguint l’experiència de la restauració de Vilafruns i de d’altres runams salins del món, de la impermeabilització de l’àrea ampliada al runam de Súria o del segellat d’abocadors com el del Garraf. Si fem cas dels terminis dels programes de restauració, l’estalvi en el que queda d’existència dels runams abans aquests no desapareguin és de l’ordre de 500 milions d’euros, probablement més si els terminis es respecten tan poc com fins ara, a repartir entre l’ACA i les empreses mineres. Cal afegir els beneficis ambientals de l’alliberament de molts hm3 d’aigua que d’altra manera es retirarien de la conca per esdevenir salmorra contaminant, d’evitar els riscos d’avaries i incidències amb la salmorra que tenen sempre afectació ambiental, la tranquil·litat de deixar un gran tema solucionat, la disminució de la petjada ecològica, l’oportunitat de posar aquesta sal poc a poc al mercat si un dia és rendible, l’opció de donar altres usos als espais ocupats pels runams, la integració paisatgística... i podeu anar sumant.

"Treure’s l’ombra d’un problema costa, però crec que ho hem fet". Carles Aleman assegura deixar com a llegat una empresa modernitzada i més connectada al territori. Entrevista a Carles Aleman, el dia que deixa la presidència d'ICL Iberia. Article de Carles Blaya a Regió7, el 30.10.2021.

ERC de Sallent veu bé que s’obri la porta al camp solar si hi ha garantia de restauració. L’alcalde diu que el canvi al pla director ha de concretar com es faria compatible el parc amb la retirada del runam. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.09.2021.

Fem Poble de Sallent retreu que la Generalitat està fent una normativa a mida d’ICL. El grup de l’oposició posa en dubte que el projecte del camp solar no afecti la restauració del runam, "ordenat per un jutge i que ja hauria d’haver començat". Article de David Bricollé a Regió7, el 23.09.2021.

Urbanisme obre la porta a fer viable el camp solar al runam del Cogulló. Inicia el procés per modificar el PDU de la Mineria perquè es puguin implantar energies renovables en els seus àmbits si no afecten els plans de restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.09.2021.

L'anàlisi d'avui, 30.07.21, de l'aigua del riu Cardener a Antius, avall de les instal·lacions mineres de Súria i amb el cabal baix propi de l'eixut estiuenc, dona un resultat de 170 mil·ligrams de clorur per litre, ja per sota del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització amb tractament convencional. El descens de la salinitat al riu ha de ser degut a l'entrada en funcionament la rasa de captació de salmorra al Fusteret. Una data i una dada per la història del riu Cardener!
Vegeu l'historial de resultats de clorurs al riu Cardener a Antius.

Opinió de Montsalat en la consulta engegada per la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental sobre el document d'Avanç de la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages que té per objectiu ampliar la capacitat d'abocament de residus salins a Súria.

ICL inaugura la rampa de Cabanasses després de gairebé 9 anys d'obres. El túnel, de 5,2 km d'extensió i gairebé 900 metres de profunditat, permetrà el transport directe del mineral amb cintes i evitarà 800 viatges diaris de camió. Article a Regió7, el 09.07.2021.

El trencament d'una peça del col-lector de salmorres provoca un vessament de sal al riu. Vegeu vídeo de elprattv.

La ruleta russa del col·lector de salmorres continua escampant la dissort. El premi gros de la mortaldat del bosc de ribera ha caigut aquesta vegada a un tram d’uns 50 metres de la vora del Llobregat, entre la Gola del Bigaire i la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes, al terme de Manresa. La dissort ha quedat repartida entre pollancres -els més desafortunats-, àlbers i roures. El vessament deuria succeir ja fa uns dies, probablement a començaments de juny, perquè està ja reparat. Vegeu les imatges de la mort fulminant del bosc (x7).

Aquesta situació que pensaríeu anòmala, de fet no ho és tant. Seguint la riba cap al nord, les dues properes tapes del col·lector tenen sengles vessaments antics de salmorra, amb la consegüent mort de trams de bosc on vivien grans pollancres.Vegeu els resultats que perduren dels vessaments de salmorra poc més avall de la Gola del Bigaire (x2) i abans d’arribar a la casa de les Hortes (x1).

Vegeu imatges de les obres de construcció d’una captació d’aigua salina a la vora del riu Cardener al Fusteret, a Súria (x3).
Si l’obra projectada i finançada per ICL i executada per Excavacions Mas SA aconsegueix el resultat de captació d'aigua salina esperat, l'aigua del Cardener recuperarà, després de 100 anys de mineria de potassa i avall de Súria, la qualitat per poder ser destinada al consum humà mitjançant tractaments convencionals de potabilització.

ICL ja ha extret 30.000 tones de material del dipòsit de La Botjosa. Article a Regió7 l'11.06.2021.

La ACA y ICL Iberia firman un convenio para financiar y construir un nuevo colector de salmueras. Estará terminado en 2025, mejorando la calidad del agua del río LLobregat, reduciendo los depósitos salinos y garantizando una minería sostenible. Article a RETEMA, Revista Técnica de Medio Ambiente, el 16.04.2021.

Emma Riverola presentarà divendres a Sallent la seva novel·la «Sal», inspirada en les mines del Bages. L'acte tindrà lloc a la Sala Vilà i Valentí a les 7 de la tarda i serà entrevistada per membres de Prou Sal. Article a NacióManresa, el 14.04.2021.

El Govern fixa per al 2025 el col·lector de salmorres, que començarà enguany. L'ACA i l'empresa ICL signen a Súria l'acord per impulsar una obra «d'interès prioritari», i que es considera clau per garantir l'activitat minera i reduir el runam. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 13.04.2021.

El nou col·lector de salmorres d'ICL estarà enllestit l'any 2025. L'empresa minera pagarà 98 dels 110 milions d'euros que costa la infraestructura, però l'ACA li avançarà i avalarà la meitat. Article a NacióManresa, el 12.04.2021.

El Govern es compromet a treballar per «fer viable» el parc solar al runam del Cogulló. El conseller Calvet diu que «no es pot perdre l'oportunitat que hi hagi nous camps eòlics i fotovoltaics al nostre país». Article d'ACN a Regió7, el 12.04.2021.

La Generalitat considera inviable el parc fotovoltaic al runam del Cogulló. És el tercer dels projectes de l'àmbit de les energies renovables plantejats al Bages que la ponència tècnica tomba en menys d'un mes de diferència. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.04.2021.

La Generalitat inicia el procés per refer la riera de Soldevila de Sallent. Territori ha posat a exposició pública l'avanç del Pla Especial Urbanístic de restauració de la torrentera, molt afectada per les salinitzacions. Article de David Bricollé a Regió7, el 05.04.2021.

La salinitat d'origen miner a les aigües del Bages. Article al Notícies de la Institució Catalana d'Història Natural nr.154, març-abril 2021, pàgines 5-7.

Vegeu la gràfica de salinitat mitjana als rius Cardener i Llobregat avall de la mineria durant el període 2009-2020, a partir de les dades mensuals de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Escrit de Montsalat, presentat als Serveis de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya Central, sobre l'avanç del Pla Espacial Urbanístic de restauració de la riera de Soldevila.
L'eficàcia de les captacions de surgències salades requereix seguir un ordre d'execució de més properes a més allunyades de l'origen als runams salins. Això dona prioritat a les captacions a la riera de Soldevila que aquest PEU ha d'emparar urbanísticament, per davant d'altres captacions previstes al municipi de Sallent.

Vegeu la gràfica de les mitjanes anuals de cabal al riu Llobregat durant el període 2009-2020, a partir de les dades de l'estació d'aforament a Castellbell de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Mentre avança la restauració del runam Nou de Cardona ja completament buit de residus salins amb la morfologia del terreny i els canals adequats per recollir aigües que han de ser cada vegada menys salades i menys sobtades i el terra a punt de ser revegetat, el runam Vell s'ha quedat a mig buidar al bell mig de la Vall Salina, encara amb 4,5 milions de tones de residus salins i sense perspectives d'una restauració efectiva com la que es du a terme al runam Nou. Vegeu a la galeria les imatges actuals del runam Nou i del runam Vell (x2).

Pel torrent de Mas les Coves circula aigua salinitzada, amb un valor de clorurs de 12500 mg Cl/L mesurat sota l'aqüeducte per on creua la Séquia de Manresa (vegeu anàlisi).
El torrent de Mas les Coves té per sobre el runam salí del Cogulló. Alguna fuita de salmorra hi ha d'haver a la captació de la capçalera del torrent o a la gran bassa de la base del runam.

El Riudor, al tram entre el Mas Llussà i la Caseta de Llussà, a Santpedor, incorpora una segona surgència d’aigua salada, discreta però d’impacte notable, que durant anys ens havia passat desapercebuda, emmascarada per l’afectació major de la surgència de la resclosa de la Caseta de Llussà situada a uns 400 metres aigües amunt.
Una pinassa de tronc dret i capçada esclarissada i malaltissa assenyala aquesta segona surgència que denominem de la pinassa bandera. L’anàlisi de l’aigua de la surgència dóna 7200 mg Cl/L i ocasiona un salt de salinitat al Riudor de 580 mg/L fins a 1100 mg Cl/L. (Vegeu la imatge i les anàlisis al Riudor del 27.02.2021).

Montsalat diu que no es pot canviar el PDU de la mineria dos anys després d'aprovar-lo. La plataforma creu que "no hi ha motius per alterar substancialment l'acord expressat com a directrius i ordenament dels usos del sòl". Article de David Bricollé a Regió7, el 24.02.2021.

El Govern haurà de fer un primer canvi al Pla Director de la Mineria pel dipòsit de Súria. Aquesta setmana s'ha tancat el procés participatiu obert pel Govern per determinar com ha de ser el runam "temporal" que requereix ICL. Article de David Bricollé a Regió7, el 16.02.2021.

El consell d'administració de l'ACA aprova la proposta de conveni amb l'empresa ICL per fer possible el nou col·lector de salmorres. Comunicat de premsa de la Delegació de la Catalunya Central del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, del 28.01.2021.

Carta de Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat reiterant que el projecte de Parc Solar Fotovoltaic al runam del Cogulló només té sentit i viabilitat com a instal·lació permanent després d'haver impermeabilitzat degudament tot el runam.

Cardona espera 20 anys després la restauració de l'antic traçat del riu. La llera del que era el pas natural del Cardener per la Coromina, que es va desviar el 2000, és una àrea que té pendent una revegetació i adequació que la reintegri a l'entorn del nucli. Article de David Bricollé, el 23.01.2021.

El pla urbanístic de Sallent dona la clau al consistori sobre el parc solar del Cogulló. L'Ajuntament ha de donar la seva aprovació explícita si un camp fotovoltaic supera les 0,5 hectàrees. Article a Regió7, el 21.01.2021.

El govern sallentí veu bé el camp solar del Cogulló si no n'entorpeix la retirada. L'executiu també considera essencial que "reverteixi de manera directa en benefici del poble". Article de David Bricollé a Regió7, el 19.01.2021.

ICL vol fer un camp fotovoltaic al runam del Cogulló i els ecologistes ho titllen de "cortina de fum". Prou Sal lamenta que l'empresa minera vol "amagar grans agressions al territori" com la planificació d'un nou runam. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 15.01.2021.

Montsalat diu que el parc solar "contravé" el pla establert per al Cogulló. La plataforma ecologista no tanca la porta al projecte, però el supedita a un nou programa de restauració que passés per impermeabilitzar el runam. Article de David Bricollé a Regió7, el 13.01.2021.

Nota de Montsalat sobre l'avantprojecte de Parc Solar Fotovoltaic, 30MW, al runam del Cogulló.

ICL projecta un camp fotovoltaic a la cara sud del runam del Cogulló. La proposta, que té un avantprojecte redactat, planteja una instal·lació de 12,5 hectàrees; l'empresa remarca que seria una activitat compatible i complementària amb l'explotació de la sal del dipòsit i la seva restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 12.01.2021.

El col·lector de salmorres acumularà una dècada de retard quan entri en servei. El primer pas ferm es va fer el 2012, amb el compromís en aquell moment que estigués a punt 3 anys després; ara l'objectiu és tenir-lo el 2025. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.01.2021.

Comencem l'any 2021 amb una altre vessament de salmorra del col·lector a Sant Joan de Vilatorrada, al passeig entre el Centre Cultural Cal Gallifa i el riu Cardener.
El regal enverinat que aquesta vegada ha arribat el dia de Reis es repeteix insidiosament cada any. La mortaldat per salmorra vessada del col·lector envellit segueix i afecta a tercers que res tenen a veure amb la mineria de potassa. La salmorra haurà matat els plàtans del passeig, replantats al lloc després de la fuita de salmorra de l'any 2013 al mateix lloc. Vegeu les imatges (x3).

El Govern impulsa la construcció del nou col·lector de salmorra que estarà del tot operatiu el 2025. Els treballs, que executarà Infraestructures.cat amb un cost de més de 110 milions d'euros, començaran al setembre. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 29.12.2020.

Iberpotash projecta omplir tota la cara sud del runam salí del Cogulló de plaques solars, per convertir-lo en un enorme Parc Solar Fotovoltaic de 30 MW. Per ara, l’avantprojecte ha estat redactat per l’empresa Disolar. El departament de Territori i Sostenibilitat obre una ronda de consultes perquè parts interessades puguin expressar opinions sobre el projecte.
El runam del Cogulló, improductiu i encarat al sud, seria un emplaçament idoni per a un gran parc solar fotovoltaic –sempre que la sal no fes malbé les instal·lacions. Però el compromís establert al programa de restauració vigent és la retirada dels residus salins, mitjançant la venda de sal i l’abocament de salmorra a un futur nou col·lector. La contradicció no pot ser més flagrant.

La Generalitat obre un procés participatiu per la ubicació d'un runam temporal a Súria. El dipòsit ha de complementar durant un temps el del Fusteret. Article a Regió7 el 29.12.2020.

ICL connecta la rampa i la mina de Cabanasses de Súria. Les obres ja fa 8 anys que van començar i són una peça clau del projecte Phoenix. Article a Regió7, el 22.12.2020.

L’Agència Catalana de l’Aigua, després de rebre les al·legacions de la Cubeta d’Abrera –organisme que vetlla per les aigües subterrànies d’Abrera- , dels ajuntaments d’Abrera, de Terrassa i d’Ullastrell, de la Taula del Llobregat / XNCA, de Benjac SA –el major explotador de minicentrals hidroelèctriques al Llobregat- i de la Plataforma cívica Montsalat, de donar oportunitat a Iberpotash SA a manifestar allò que cregués oportú envers les al·legacions i de valorar-les des de les seves àrees d’Abastament i de Gestió del Medi, conclou que és procedent continuar la tramitació de la concessió d'aigües regenerades procedents de l’EDAR de Manresa per a ús industrial a Súria sol·licitada per Iberpotash SA, amb un volum màxim anual de 6,86 hm3. Vegeu l'informe sencer de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Acaba de sortir publicat El sendero del río rojo, d’Óscar Escudero.
El llibre és un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat...- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.
El títol és una al·lusió a l’origen del nom Llobregat atribuït a la forma llatina Rubricatus que significa roig.
No espereu una guia de ruta plàcida; El sendero del río rojo segueix fidelment el riu i les seves vicissituds, sense concessions ni edulcorants. Tampoc hi espereu flors i violes, que n’hi ha, però poques; al transcurs del Llobregat hi ha més penes que alegries, algunes tan grans com la primera presa a tan sols 150 metres de les mítiques fonts, el pantà de La Baells -el darrer del franquisme que negà i esborrà del mapa el poble de Sant Salvador de la Vedella- i la presència intimidatòria del descomunal runam salí del Cogulló a Sallent que transfigura el paisatge i salinitza l’aigua.
El caminant-autor documenta amb llenguatge brillant i concís les incidències naturals i artificials amb les quals, una darrera l’altra, troba el Llobregat, mantenint sempre l’atenció a la relació que mantenen la gent i el riu.
Coneixíem, sobretot pels A peu per... de Josep Maria Espinàs, la narrativa de rutes com a gènere literari per explicar un territori; amb El sendero del río rojo neix el gènere de la narrativa de rius, els rius que tan bé condensen i reflecteixen com tractem el país.
Molt recomanable. Més informació a Caligrama Editorial.

Estem de dol, consternats per la mort sobtada de Jordi Falip Sabartés, un dels fundadors de Montsalat l’any 1997 i des d’aleshores participant actiu. Jordi Falip ha dedicat el seu bon fer, durant tota la vida, a treballar sobre el terreny en favor de la natura, sobretot en feines silvícoles i de restauració i millora d’hàbitats naturals. A la seva vila de Santpedor, els aiguamolls de la Bòbila i l’ADF Defensors dels Bosc porten profundament gravada la seva empremta.

ICL fa les primeres proves d'extracció de material del dipòsit de la Botjosa. Els treballs permetran disposar de dades per a la planificació de la futura restauració de l'antic dipòsit. Article de David Bricollé a Regió7, el 23.10.2020.

ICL fa les primeres proves operatives a escala real al dipòsit de la Botjosa. Es tracta d'una prova pilot que consisteix en l'extracció de material del dipòsit i el seu trasllat a la planta de Sallent per avaluar el seu tractament. Article a NacióManresa, el 23.10.2020.

Escrit d’al·legació de Montsalat  a la sol·licitud d’Iberpotash SA de concessió d’aigües depurades procedents de l’EDAR de Manresa.
Atesa la voluntat de l’empresa minera d’acabar definitivament amb l’abocament de residus salins que hi ha darrera d’aquesta sol·licitud i entenent que el cabal, tot i ser important, encara és assumible per la conca, Montsalat no s’hi oposa sempre que l’aigua es destini únicament al procés industrial actual i no signifiqui un primer pas cap a l’ús sistemàtic de grans volums d’aigua dolça de la conca per diluir les ingents quantitats de residus salins acumulats als runams per seguidament enviar-los al mar a través d’un nou col·lector de salmorres.

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a informació pública el projecte de mesures compensatòries requerides per a la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l'àmbit del Baix Llobregat, termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera i Martorell i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (DOGC 8231 - 23.09.2020).

ICL demana una concessió anual d'aigua depurada que equival a 35 llacs de l'Agulla. El cabal, que l'empresa ha sol·licitat a Territori, s'agafarà de la planta de Manresa. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.09.2020.

Iberpotash sol·licita usar més d'un 80% de l'aigua depurada a Manresa per al seu ús industrial. L'ACA ha donat curs a una concessió d'aigües depurades regenerades de 6,86 hm3 anuals, quan la producció de la depuradora de Manresa és només de 8,5 hm3. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 22.09.2020.

ICL Iberia presenta als comitès d'empresa una reducció de plantilla de 110 treballadors. Proposa un pla de jubilacions anticipades, baixes voluntàries i l'amortització de llocs de treball per redundància de funcions. Article a NacióManresa, el 01.09.2020.

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat fa pública la sol·licitud d'Iberpotash per la concessió d'un cabal d'aigua de 6,86 hm3 anuals procedent de l'EDAR de Manresa per ser utilitzada a les seves instal·lacions de Súria, i obre el termini d'un mes per la presentació d'al·legacions a l'Agència Catalana de l'Aigua (DOGC 8214 - 31.08.2020).

Sí, heu llegit bé, 6,86 hm3/any que, per fer-vos una idea de la magnitud, equivalen a 34 estanys de L'Agulla plens cada any. El pla consisteix en apropiar-se d'aquest ingent volum d'aigua regenerada de la depuradora de Manresa que d'altra manera aniria al Cardener durant aproximadament els 100 anys propers, mentre existeixin residus salins a Súria, per convertir-la en salmorra concentrada letal que cal evacuar fins al mar a través d'un col·lector perillós de 70 km de longitud per les ribes del Cardener i el Llobregat. És difícil imaginar un ús pitjor de l'aigua.

Convocatòria conjunta de la Unió de Pagesos i de la Universitat Pompeu Fabra de la 2ª trobada "Afectacions al sòl i a l'aigua causades per les mines de potassa del Bages. Com avancem?", el divendres 4 de setembre de 17:00 a 19:30h al local El Centru, a Cabrianes. El taller comptarà amb la presència de Miguel Cañedo (dpt. Ecologia UB), Núria Roca (dpt Fisiologia Vegetal UB), Marta Conde (UPF) i Mariana Walter (ICTA-UAB).
Agrairem als interessats que feu saber anticipadament la vostra assistència a l'adreça mcondep@gmail.com.

La mina d'Iberpotash de Sallent tanca tenyida de dol i inseguretat. Els sindicats s'han queixat reiteradament de manca de seguretat a la mina de Vilafruns, on la majoria de treballadors pertanyen a l'empresa subcontractada Montajes Rus. Després de dos accidents mortals el mes de juny, la multinacional israeliana ha pres la decisió de tancar l'explotació definitivament. Article de Gemma Garcia a La Directa, el 22.07.2020.

El fals conflicte entre treballadors i ecologistes per les mines d'Iberpotash al Bages. Aquest mes de juny, dos miners han mort a les mines d'Iberpotash. Poques setmanes abans, a tall d'advertència, un tercer va salvar la vida miraculosament. D'aquesta manera, al drama mediambiental de què és responsable la multinacional israeliana prosionista s'hi suma un drama familiar i laboral. Hi ha una pregunta, extemporània, que plantegen aquests accidents: quin nexe hi pot haver entre els accidents a la mina i l'atemptat ecològic que l'activitat genera?. Article de Guille R.Scheurer a La Directa, el 17.07.2020.

El cessament de l'extracció de potassa a Vilafruns deixa en suspens 420 llocs de treball. La mina, tancada des de fa tres setmanes després de dues morts, ja no reprendrà l'activitat perquè "no és sostenible econòmicament". Article de Carles Blaya a Regió7, el 18.07.2020.

Iberpotash atura l'extracció de potassa de la mina de Vilafruns de forma definitiva. L'empresa afirma que intentarà buscar nous usos a les instal·lacions de Balsareny i Sallent · Esgrimeix motius econòmics i preveu que d'aquí a dos anys la mina de Súria ja produeixi la mateixa quantitat de potassa que ara es generava entre les dues explotacions · La decisió deixa a l'aire el futur d'uns 400 treballadors · CCOO acusa la firma d'haver pres una decisió "totalment oportunista". Article de Carles Blaya a Regió7, el 17.07.2020.

El Cogulló adormit espera la 'desescalada'. El 30 de juny del 2019 es van aturar els abocaments al runam de Sallent, del qual els propers anys s'ha d'iniciar la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.07.2020.

Vegeu l'àrea d'ampliació del runam salí del Fusteret (Súria), on actualment ICL aboca els residus (x3).

La forma de vall de pendent uniforme, la impermeabilització mitjançant làmines de polietilè a la base i al contacte amb la part vella del runam, el sistema de conducció de la salmorra fins al punt més baix on es recull i la rasa perimetral que evita l'entrada d'aigua dolça pels laterals fan de l'àrea d'ampliació del runam del Fusteret un abocador amb moltes més garanties que no pas la part vella del mateix runam o els altres runams salins a cel obert que hi ha a la comarca.

Hem mesurat la salinitat dels rius Cardener i Llobregat, ambdós amb cabal alt d'aigua ben clara. Els resultats obtinguts són excepcionalment baixos: 155 mg Cl/L al Cardener a Antius (Callús) i 105 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara.

El resultat al Cardener a Antius és el mínim registrat a aquesta estació per les anàlisis que Montsalat realitza regularment des del 2002 i el del Llobregat al Pont de Vilomara és el segon més baix de l'historial. A més, s'ha de tenir en compte que no es tracta del mostreig al pic d'una riuada, sinó d'un cabal alt i sostingut d'aigua clara. Fantàstic!
La pluviositat molt més alta que la mitjana durant el què portem d'any 2020 ha de ser, sens dubte, la principal raó de la disminució de la salinitat; però no s'ha de descartar el benefici a la qualitat de l'aigua dels rius de possibles actuacions de control i captació de salmorra a les plantes mineres i als runams de Súria i de Sallent, situats més amunt dels punts de mostratge.

Una delegació de l’ACM amb alcaldes de la mineria potàssica catalana viatja a Alemanya per conèixer l’explotació i gestió de la conca minera del Werra. Actualitat de l'Associació Catalana de Municipis, 22.03.2019.

Els alcaldes dels municipis miners del Bages mostren sorpresa i satisfacció pels bons resultats del confinament dels residus salins a la conca minera del Werra per evitar la salinització de les aigües; una solució de gestió ambiental eficaç i immediata, semblant a la impermeabilització i restauració realitzada al runam de Vilafruns (Balsareny).
D'altra banda, els programes de restauració i el PDU de la Mineria preveuen primer l'eliminació física dels residus dels runams salins del Bages en base a la venda de sal i a l'enviament al mar pel col·lector de salmorres en dates que, en el millor dels casos, tardaran 50 anys per l'eliminació dels runams de Sallent i 80 anys per desfer-se dels residus de Súria. Durant tots aquests anys s'ha de recollir la salmorra que els residus salins generen. Després vindria la restauració pròpiament dita i amb ella s'acabaria el problema de les salmorres.
Les propostes de Montsalat per considerar la impermeabilització mitjançant tècniques de poliuretà projectat o d'altres d'ús en la clausura d'abocadors i les al·legacions en aquest sentit presentades al PDU de la Mineria i als programes de restauració de Sallent i Súria van ser sistemàticament desateses per la Generalitat.

Salt in freshwaters: causes, ecological consequences and future prospects. Recull d'articles científics compilat i editat per Miguel Cañedo Argüelles (Grup de Recerca FEHM, dpt. Ecologia, Universitat de Barcelona), Ben Kefford (Institute of Applied Ecology, Universitat de Canberra) i Ralf B.Schäfer (Department of Quantitative Landscape Ecology, Universitat de Koblenz-Landau). Philosophical Transactions of the Royal Society B (Biological Sciences), vol.374, número 1764 del 21.01.2019.

El volum aporta una visió internacional sobre la problemàtica de la salinització de les aigües dolces i les seves conseqüències biològiques i socials. No és pas anecdòtic que d'entre els 3 científics que han compilat el volum 2 d'ells treballin en regions amb una llarga història de mineria de potassa: M.Cañedo a Catalunya, on les explotacions de potassa d'ICL salinitzen la conca del riu Llobregat i Ralf B.Schäfer a Turíngia (Alemanya), on les explotacions de potassa de K+S Kali salinitzen les conques dels rius Werra i Wipper.

La Sala del contenciós administratiu, secció 3ª del TSJC, ha resolt deixar sense efecte la pretensió de la Generalitat de Catalunya, d’Iberpotash SA i de les seves empreses subcontractades Montajes Rus SL, Josep Gonzàlez Àlvarez, Excavacions del Bages SA, Excavacions Vila Vilà SA, Entidad Multimodal de Graneles SL, Exland Excavaciones y Transportes SL i Talleres Deseuras SA de negar la capacitat processal –és a dir, negar el dret a anar al jutjat- de l’Associació de Veïns Sant Antoni del barri de La Rampinya de Sallent.

Amb aquesta mala jugada processal, la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits pretenien deixar sense efecte les sentències contràries a la Generalitat i a Iberpotash dels contenciosos sobre el runam del Cogulló, sobre l’autorització ambiental de l’activitat minera a Sallent, sobre el seu programa de restauració i sobre el POUM de Sallent que havien tingut a l'Associació de veïns a la part actora. És a dir, Iberpotash, empreses subcontractades i la pròpia Generalitat, sense que els caigués la cara de vergonya, demanaven al jutjat seguir abocant més i més milers de tones de residus salins al runam del Cogulló, malgrat l’evidència ben coneguda i sentenciada que una part de d’aquesta sal es filtra al terreny que no ha estat impermeabilitzat i va a parar sobretot al torrent de Soldevila, justificant-ho no en base a raons materials, a dades ambientals o a millores en les condicions de l’abocament, sinó en una pretesa “falta de capacitat processal” de l’Associació de Veïns.

Evidentment, el TSJC ha desestimat la pretensió de la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits, donant la raó, una vegada més i ja n’hem perdut el compte, a l’Associació de Veïns de La Rampinya de Sallent.

El TSJC referma que:
- L’última pròrroga atorgada a Iberpotash per seguir amb els abocaments al runam del Cogulló finalitza el 30.06.2019.
- S’ha de procedir a retirar els residus abocats al Cogulló des del 29.04.2008 perquè no estan emparats per cap autorització ambiental.

Es trenca el dipòsit de formigó previ a l'entrada al col·lector de salmorres a La Botjosa (Sallent). Vegeu-ne les imatges (x4).
La nit del 25 al 26 de maig del 2018, va caure sencera una de les parets del dipòsit de salmorra previ a l’entrada al col·lector a La Botjosa (Sallent). La salmorra, evidentment, es va vessar; va contaminar més encara el sòl d’un entorn ja salinitzat i, seguint el torrent de Soldevila, en part deuria arribar al riu Llobregat.
El motiu de l’ensorrament de la paret sembla ser, a primera vista, l’estat intensament rovellat de l’estructura de ferro dins del formigó de les parets, provocat per la pròpia salmorra.
El succés ha coincidit amb un cabal al Llobregat excepcionalment alt per aigua de desglaç de la neu del Pirineu. Si el vessament de salmorra ha ocasionat un pic de salinitat al Llobregat, aquest ja era història quan dissabte 26 a la tarda hem mostrejat i analitzat l’aigua més avall, a Navarcles i al Pont de Vilomara.
La pregunta evident és: què se’n farà de la salmorra concentrada que contínuament generen els runams a l’aire lliure del Cogulló i de la Botjosa i la planta de flotació de potassa de la Botjosa, mentre es construeix d’urgència un nou dipòsit?

Carta de Montsalat a la DGQAiCC en la qual demana que la planta de purificació de sal que ICL Iberia projecta a Sallent s'avaluï ambientalment sota el supòsit que seguirà funcionant per aprofitar residu salí dels runams després del tancament de la mina.

El DOGC núm.7442 del 28.08.17 fa pública la Declaració d'Impacte Ambiental favorable al "projecte de creixement del runam del Cogulló a partir del 1988", amb més mesures correctores pel control i la captació de de la salmorra i amb limitacions.
Aquesta DIA substitueix l'autorització ambiental anterior basada en una mera avaluació ambiental que va passar de puntetes per la realitat del control insuficient de les salmorres generades als runams de Sallent i que fou anul·lada per la sentència del 15.10.2013 del contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya.

Actualitzem la gràfica de salinitat a la riera de Conangle (Balsareny), amb valors mensuals des de la restauració del runam de Vilafruns fins a aquest agost, mostrejats 50 metres més amunt de l'aqüeducte de la Séquia.
La salinitat a la riera de Conangle ha baixat molt des de la restauració i impermeabilització del runam de Vilafruns, però més amunt de la conca continua havent-hi una aportació de salinitat relacionada molt probablement amb els pous miners abandonats de l'intent d'explotació de la Fodina. A més, a ple estiu quan l'aigua s'estanca, la salinitat pot pujar transitòriament molt amb l'evaporació.

El DOGC 7407 del 07.07.2017 publica l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que, atenent a la interlocutòria dictada pel jutge del TSJC, corregeix el redactat del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat de concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre un termini més llarg per arribar a la fase d'estabilització del runam salí del Cogulló.

La maquinària legislativa, executiva i judicial de Catalunya s'ha posat en marxa al servei d'ICL perquè pugui allargar els abocaments de residus salins al runam del Cogulló de Sallent per més que salinitzi aigües de l'entorn, incompleixi el POUM de Sallent i se li hagi revocat l'autorització ambiental. Vegeu les dates i els passos.

A Catalunya hi ha separació de poders? Vista la ingerència del Parlament en un afer judicial, la resposta és no.
A Catalunya "las cosas de palacio van despacio"? En l'incident d'execució de sentència d'ICL, les coses no corren, volen. És l'indiscutible récord Guiness de celeritat aconseguit per l'administració catalana. En canvi, des de la presentació a la Fiscalia de Medi Ambient de dades sobre la salinització d'aigües a causa dels runams salins fins a la sentència van transcórrer 17 anys i 6 mesos i han passat 2 anys i 6 mesos més amb la sentència encara pendent de complir.
A Catalunya som tots iguals davant la llei i l'administració? No, evidentment no.

Prou Sal: “la salinització és un problema de país”. El col·lectiu farà una acció a diverses ciutats catalanes aquest cap de setmana per demanar el compliment de la sentència que obliga a deixar d'abocar al Cogulló el 30 de juny. Article de Carmina Oliveras a Manresadiari, el 15.06.2017.

ICL ja ha presentat al jutge la petició per poder abocar dos anys més al runam del Cogulló. Article a Regió7, el 14.06.2017.

Dos nous vessaments del col·lector de salmorres a la riba dreta del Llobregat, prop de Sant Benet de Bages per la carretera de Torroella de Baix, al terme de Sant Fruitós de Bages, han malmès sengles trams de bosc de ribera i han contaminat el sòl. Vegeu la imatge de la galeria. Mentrestant, el desdoblament del col·lector és només sobre el paper, en projecte aprovat definitivament per l'ACA.

Els miners de Sallent traslladen el seu neguit a l'Ajuntament i la delegació del Govern. Article de Carles Blaya a Regió7, el 08.06.2017.

ICL no sap encara si podrà seguir abocant al Cogulló quan resta un mes per a la data límit. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.06.2017.

Moció sobre la salinització del Llobregat provocada per ICL-Iberpotash, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat el 26.05.2017 a proposta del Moviment Ecologista Santfeliuenc.

Mina Muga, ni técnica ni económicamente viable. Article de Miguel Ángel Conejos Montalar al diari AraInfo el 12.05.2017.

Carles Aleman: "el 2021 el Bages tindrà mineria sostenible". Article de Carles Blaya i David Bricollé a Regió7, el 12.05.2017, que recull el més destacat de l'entrevista al conseller delegat d'ICL Súria & Sallent.

Sallent podria tenir en marxa una planta de sal purificada a principi del 2018. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.05.2017.

La galeria incorpora dues imatges per entendre millor la circulació subterrània de salmorra generada pel runam del Cogulló: les obres per la construcció d’una estació de bombament de salmorra en un punt relativament baix del perímetre del runam situat a la vertical d’on la riera de Soldevila pateix les pitjors entrades de salmorra, i el contacte de la base del runam amb un estrat de calcàries amb fissuració que aquestes obres mostren.

Mor un camioner manresà que es va accidentar fa tres setmanes a la carretera de Castelladral, a Súria
El camió, d'una empresa subcontractada d'Iberpotash, va bolcar a l'alçada del pou de Cabanasses. Article a Regió7, el 31.03.2017.

ERC diu que "les sentències s'han de complir" i la CUP denuncia xantatge als treballadors. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 31.03.2017.

L'explotació de les mines i el respecte al medi ambient han de ser compatibles. Vídeo de la CUP Sallent.

L'associació de la Rampinya recorda que la sentència del Cogulló s'ha de complir. Article de Carles Blaya a Regió7, el 30.03.2017.

Iberpotash demana créixer a Súria dins de l'actual centre de producció. Article de David Bricollé a Regió7, el 17.03.2017.

Iberpotash demana continuar l'activitat minera a Sallent fins que s'acabi la rampa de Cabanasses. Article a NacióManresa, el 17.03.2017.
Convé recordar que la data límit d'abocaments al runam del Cogulló del 30.06.2017 és ja un bonus concedit per Urbanisme malgrat que el lloc no té la qualificació ni les condicions exigibles, que l'Ajuntament de Sallent té l'ordre expressa del TSJC de fer aturar d'immediat els abocaments i obrir un expedient de disciplina urbanística, que l'abocament al Cogulló no té autorització ambiental i que és ben sabut i sentenciat pel jutjat penal com a delicte ecològic que els runams d'Iberpotash -també el del Fusteret a Súria- salinitzen les aigües de l'entorn.

Tràiler del projecte "L'Estació, el meu barri", un documental dirigit per José Carlos Rodríguez Gordillo sobre el barri de l'Estació de Sallent que s'hagué d'abandonar per la subsidència del terreny situat damunt d'una bòfia i de galeries de l'antiga mina de potassa Enrique.

L'informe financer del 4rt trimestre del 2016 presentat per ICL a la borsa de Nova York inclou una provisió dde fons de 51 milions de dòlars (= 48,6 M€) per la retirada dels residus salins acumulats al Bages. (vegeu pàg.3 de l'informe financer ICL, Q4-2016).

Súria aprova una moció de suport a l'activitat minera. Article a Regió7, el 28.02.2017.

Convergència de Balsareny demana que es retiri el runam de Vilafruns, actualment tapats. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.02.2017.
Montsalat analitza mensualment els clorurs de l'aigua de la riera de Conangle situada al sud del runam impermeabilitzat i restaurat de Vilafruns; parlem doncs de fets i resultats, no pas de creences i voluntats. Des de la impermeabilització de Vilafruns, la coneguda entrada de salmorra a la riera de Conangle, situada al tram poc més amunt de l'aqüeducte de la Sèquia i provinent del runam i del sòl salinitzat del seu entorn, s'ha reduït moltíssim. Es manté però una altra entrada d'aigua salada més amunt de la vall que no té a veure amb el runam, sinó amb els pous miners de la Fodina que no van arribar a posar-se en explotació.

Els comitès d'Iberpotash temen per 5.000 llocs de feina al Bages. Article de Carmina Oliveras a El Punt Avui, el 09.02.2017.

Nota de premsa de l’empresa Inovyn (abans Solvay) on anuncia la inversió per importar dicloretà a través del port de Barcelona i transportar-lo en tren fins a la seva planta de Martorell per mantenir la producció de PVC (clorur de polivinil).
Es confirma l’aturada de l’actual línia de producció de compostos clorats basada en cèl·lules de mercuri, d’acord amb noves normatives europees que obliguen a abandonar aquesta tecnologia com a màxim a final del 2017. El canvi significa també que Inovyn deixarà de consumir a Martorell 450.000 tones/any de sal bruta provinent de Súria.

Resultats de l'anàlisi de clorurs d'algunes mostres d'aigües de xarxa:
- Manresa = 50 mg Cl/L. Aigües de Manresa capta l'aigua del riu Llobregat més amunt de la mineria de potassa de Balsareny-Sallent.
- Sant Vicenç de Castellet = 150 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Sant Vicenç de Castellet del subalvi del Llobregat avall de la mineria de Balsareny-Sallent i just abans de la confluència del Cardener.
- Castellgalí = 340 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Castellgalí del subalvi del Cardener avall de la mineria de potassa de Súria, poc abans de la confluència al Llobregat. Excedeix el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es destinen a la població.
- Olesa de Montserra = 220 mg Cl/L. La Comunitat Minera Olesa capta l'aigua per Olesa de Montserrat del subalvi del Llobregat, força avall de la mineria de Balsareny-Sallent i de Súria i de la confluència del Cardener.

Carles Aleman, nomenat nou conseller delegat de les mines del Bages d'ICL. Article a Regió7, el 09.02.2017.

Evolució del preu mundial de la potassa entre 1999 i 2016, segons l'Index Mundi que elabora el Banc Mundial.
Destaca la volatilitat, amb un pic de 682,51 €/tona el febrer del 2009 i un preu al desembre del 2016 de 203,96 €/tona.

Un treballador de la mina de Súria, ferit crític després de caure-li una pedra a sobre. Article a NacióManresa, el 07.02.2017.
En només 3 dies, hi ha hagut 2 accidents greus a la mina de Súria.

Ferit greu un treballador a les mines de Súria. Article a Regió7, el 06.02.2017.

La salmorra que goteja del broc rovellat de la font abandonada del Borinot testimonia l'entrada de salmorra al riu Llobregat per la seva riba dreta al tram del pont de la Concòrdia, a Sallent.

ICL relleva a la cúpula directiva de l'empresa a les mines del Bages. Article de Carles Blaya a Regió7, el 02.02.2017.

La Cambra vol més bonificacions a l'autopista si la C-55 ha d'absorbir el transport del residu de la mina. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2017.

El grup municipal d'ERC a Sallent presenta nou al·legacions al PDU de la mineria. Article a NacióManresa, el 28.01.2017.

Sallent proposa que es desviï l'eix per la Botjosa quan el runam sigui fora. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.01.2017.

El consistori de Callús concentra les seves al·legacions en la preservació del sector d'Antius. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.01.2017.

"Montsalat y otras organizaciones sociales presentan alegaciones pidiendo la retirada del Plan Director Urbanístico de la actividad minera en el Bages". Article a AlertaMinera.net, el 20.01.2017.

El TSJC ordena a l'Ajuntament de Sallent que faci aturar els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.01.2017.

Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent sumen una altra derrota als jutjats davant de l’AV La Rampinya de Sallent.
La Sala 3ª de Contenciós-Administratiu del TSJC, en la seva sentència nr.786 del 14.11.2016 que ha estat notificada el 17.01.2017, desestima el recurs d’apel·lació promogut per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent contra la sentència nr.34 del 18.02.2014.
Per tant, confirma íntegrament la sentència del 18.02.2014 que a la seva part dispositiva diu textualment: “…la resolución de la Alcaldia del Ayuntamiento de Sallent de fecha 18 de Agosto de 2008, anulándola, y condenando al Ayuntamiento recurrido a incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, a ordenar en su seno la suspensión inmediata de los usos consistentes en vertido y depósito de residuo salino en la zona de “Cogulló”, a requerir a la interesada la legalización de tal uso en cuanto se ajuste al ámbito determinado en el planeamiento urbanístico en vigor en el municipio, y a ordenar, en resolución de restablecimiento de la realidad física alterada, el desmantelamiento del residuo salino acumulado extramuros de aquel ámbito, de cuyos actos habrá de dar cuenta a este Juzgado en el plazo de un mes a contar desde la notificación de la firmeza de la sentencia, y con periodicidad mensual, hasta la completa ejecución de la misma, haciéndose responsable al/la Secretario/a de la Corporación de la citada obligación de dación de cuenta.”
La sentència també obliga a Iberpotash i a l’Ajuntament de Sallent a pagar les costes del recurs d’apel·lació que han promogut.

Complirà algun dia Iberpotash alguna cosa de les sentències que els són desfavorables pel seu incommensurable abús en la generació i la mala gestió dels residus salins?
Comprendrà algun dia l’administració catalana que no pot fer tot allò que li dóna la gana, sinó que en una democràcia s’ha d’acceptar la divisió de poders, que no pot passar per damunt de lleis comunes ni de sentències de tribunals quan els perjudicats es queixen per les infraccions?
Tindrà l'Ajuntament de Sallent la decència de no interposar més recursos, de no anar contra els seus veïns, d'acatar la sentència i d’obrar en conseqüència?

ICV lamenta que el PDU de la minera no afronti amb valentia l'eliminació dels runams. Article a NacióManresa, el 16.01.2017.

Olesa reclama que s'avanci el nou col·lector de salmorra. El consistori considera que el deficient estat de l'actual canalització fa necessari accelerar el projecte. Article a Regió7, el 14.01.2017.

Santpedor reclama 6 milions d'euros a Iberpotash per contaminar aigües subterrànies del poble. Article a NacióManresa, el 13.01.2017.

Santpedor reclama a Iberpotash 6 milions d'euros per la contaminació d'aigües. Article a Regió7, el 13.01.2017.

Veïns de La Rampinya i Montsalat preveuen anar al jutjat pel PDU de la mineria. Article d'Enric Badia a Regió7, el 13.01.2017.

Sota l'interès general es justifica la invasió de competències municipals. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

Montsalat no entén que no es prevegin actuacions d'impermeabilització. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

Montsalat i La Rampinya de Sallent demanen la nul·litat del pla urbanístic de la mineria. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

"El Tribunal Supremo confirma la fianza de 65 millones de euros a Fertiberia para limpiar los fosfoyesos de Huelva". Article de WWF, el 10.01.2017.
L'acumulació de residus de l'empresa Fertiberia a Huelva té un notable paral·lelisme amb els residus d'Ercros abocats al riu Ebre a Flix i amb els runams salins d'Iberpotash al Bages.

Programa de les V Jornades de Patrimoni, organitzades pel Centre d'Estudis del Bages, que enguany són dedicades a l'anàlisi del Patrimoni Miner i que comprenen diversos actes els dies 20, 21 i 28 de gener.

Model d'al·legació contra el PDU de l'activitat minera al Bages que presenten propietaris de finques directament perjudicades per salinització d'aigües a causa de salmorra lixiviada dels runams, perplexos davant del fet que el PDU facilita la continuïtat d'una situació condemnada per delicte ecològic tant a Sallent com a Súria, i en el cas de Sallent no autoritzada, en comptes d'acatar la sentència i corregir la situació actual.

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per l'Associació de Veïns Sant Antoni de La Rampinya, de Sallent, al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per nombroses raons legals: es desvia de les facultats urbanístiques suplantant la legislació ambiental sense tenir capacitat per executar res de la qüestió ambiental, ignora la sentència penal que pesa sobre l'activitat, per la inexistència de l'interès públic que el PDU esgrimeix, per basar-se en un conveni entre el govern i el particular més interessat que inverteix la jerarquia d'ordre... Per tot plegat, se'n demana l'aturada de la tramitació.

El Govern fixa una inversió de 64 milions en 5 anys per reduir contaminació salina. Les actuacions es recullen al Pla de Gestió de l'AIgua i la Generalitat hi aportarà el 40% del cost. Article a Regió7, el 05.01.2017.

Al·legació al Projecte (= realitat!) de creixement del dipòsit (= runam!) salí del Cogulló a partir de 1988 presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. d'Empresa i Coneixement.
L'al·legació és a la totalitat de l'anomenat projecte perquè es presenta al 2016 quan està executat. Es demana l'aturada immediata de l'abocament de residus a Sallent. A més, s'exposen alguns punts per corregir deficiències.

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per ser legalment inviable i estar mal plantejat, i també als seus aspectes tècnics principals per mal resolts.