LES NOVETATS AL WEB
 
 
22.03.2024

El TSJC insta definitivament ICL a la retirada forçosa del runam salí del Cogulló. El tribunal desestima els recursos presentats per la multinacional i l'Ajuntament de Sallent contra l'execució forçosa de la sentència. Article de Pere Fontanals a NacióManresa el 22.03.2024.

22.03.2024

El TSJC valida una resolució que demanava la retirada del runam del Cogulló. La nova sentència respon a un recurs interposat per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent, que el Tribunal ha desestimat. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.03.2024.

22.03.2024

La Sala 3ª del contenciós del TSJC, en data 06.03.2024, ha acordat desestimar el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Sallent i Iberpotash SA contra la interlocutòria del 08.09.2022 del mateix tribunal que dicta l’execució forçosa de la sentència 34/2014 de 18.02.2014.

L’any 2008, l’Associació de Veïns La Rampinya de Sallent va demandar l’Ajuntament de Sallent per haver-se negat a obrir un expedient de protecció urbanística que aturés l’abocament de residus salins per part d’Iberpotash al Cogulló, en terrenys que no podien admetre aquest ús. Arran del contenciós iniciat per aquesta demanda, el TSJC va emetre el 18.02.2014 la sentència 34/2014 que ordena a Iberpotash el restabliment de la realitat física alterada i el desmantellament dels residus salins acumulats al Cogulló. El 14.11.2016, el TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació presentat per Iberpotash contra aquesta sentència, de manera que la sentència va esdevenir ferma. Iberpotash va presentar un recurs de cassació contra aquesta sentència ferma que, amb data 19.10.2017, el Tribunal Suprem va decidir no admetre. L’any 2019, Iberpotash va aturar l’abocament de residus al Cogulló que se seguia produint malgrat la sentència que n’ordenava el desmantellament. Posteriorment, l’auto del TSJC del 08.09.2022 va dictar l’execució forçosa de la sentència 34/2014 que obliga al buidatge de residus del runam salí del Cogulló i a la restauració del terreny. L’Ajuntament de Sallent i Iberpotash també van recórrer contra aquest auto, al·legant que la sentència s’havia complert ja amb la tramitació d’un nou POUM i l’aturada dels abocaments. Aquest mes de març, el TSJC ha desestimat el recurs de l’Ajuntament de Sallent i d’Iberpotash, a l’entendre, tal com havia exposat l’AV de La Rampinya, que el runam del Cogulló, del qual no s’ha retirat ni un quilo de residu salí, segueix a la vista de tothom i que, per tant, no s’ha donat compliment a la sentència.

14.03.2024

La CUP presentarà mocions per revocar la concessió d'aigua de la depuradora de Manresa a ICL. Qüestionen l'ús per part d'una empresa privada que consideren "responsable" de la salinització del Llobregat. Article a NacióManresa, el 13.03.2024.

13.03.2024

La CUP Catalunya Central reclama la revocació del permís a ICL per usar aigua de la depuradora de Manresa. La formació diu que la concessió de l'ACA a la multinacional és insostenible en el context de sequera, i impulsarà mocions en contra en ajuntaments i al Consell Comarcal. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 12.03.2024.

27.02.2024

Els Comuns porten al Consell del Bages el debat sobre la concessió d’aigua a ICL. La formació demana un posicionament comarcal reclamant a la Generalitat que aturi la tramitació. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.02.2024.

26.02.2024

UP qüestiona que ICL pugui fer ús del 80% de l'aigua de la depuradora de Manresa: "La societat necessita aquesta aigua". L'ACA va atorgar la concessió a l'empresa l'any 2021 però encara s'ha de construir una canonada. Article de Nia Escolà (ACN) a Regió7, el 26.02.2024.

15.02.2024

La sequera i el cabal escàs enfilen la salinitat de l'aigua del Llobregat fins a 375 mil·ligrams de clorur per litre, mesurats al canal de La Corbatera, una vegada el riu ha passat tot el tram de la mineria de potassa de Sallent. Actualment, el riu Llobregat avall de Sallent torna a superar àmpliament el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que poden destinar-se a potabilització amb mitjans tradicionals.

31.01.2024

Els Comuns insten el Govern a aturar concessions d'aigua com la de Depuradora de Manresa amb ICL. La formació lila ha registrat una proposta de resolució al Parlament en la qual també demana dissenyar un pla d'actuació per a la preservació de l'horta a la ciutat mentre duri la sequera. Article d'Aina Font a NacióManresa, el 30.01.2024.

30.01.2024

Els Comuns porten al Parlament una petició perquè s’aturi la concessió d’aigua a ICL. La formació considera inadmissible que en un context de sequera es destini aigua de depuradores a usos industrials. Article de David Bricollé a Regió7, el 30.01.2024.

30.01.2024

Proposta del grup parlamentari En Comú Podem, presentada a la Mesa del Parlament el 29.01.2024, per aturar la concessió d'aigua de l'EDAR de Manresa a l'empresa minera ICL Iberia mentre es mantingui la situació de sequera.

30.01.2024

Fem Manresa s'oposa a la concessió per permetre a ICL utilitzar un 80% de l'aigua de la depuradora. Article a Nació Manresa, el 29.01.2024.

23.01.2024

La impossibilitat dels programes de restauració dels runams salins del Cogulló i del Fusteret: un volum d’aigua equivalent a 3 pantans de La Baells plens, un termini de més de 100 anys i, mentrestant, una despesa inassolible en gestió de salmorra i un risc ambiental permanent.

17.01.2024

Vegeu la restauració tot just acabada del Pla de les Hortes, a Súria, que va quedar malmès per sengles vessaments de salmorra el març i el juny del 2023. S’han abocat al lloc noves terres i adob, s’ha esplanat i s’hi han plantat arbres per donar continuïtat al bosc de ribera. En primer terme s’intueix un tamariu, i s’han plantat també plançons de freixe de fulla petita, d’arç blanc i segurament de més espècies. Esperem que no calgui lamentar un tercer vessament de salmorra.

Les millores a l’entorn d’aquesta àrea natural de Súria han de prosseguir com a mesures compensatòries a l’autorització de la segona ampliació en superfície del runam salí del Fusteret, amb accions d’eliminació d’espècies invasores del bosc de ribera del Pla de Reguant, l’execució d’un itinerari interpretatiu de natura per dins del mateix bosc del Pla de Reguant, i l’endreça de l’entorn del pou del Salí situat a tocar de l’àrea ara restaurada i on al 1912 es descobrí l’existència de la potassa.

27.12.2023

Les anàlisis de l'aigua del Cardener donen valors de salinitat de 65 mg Cl/L a la Ribera de Coaner i 370 mg Cl/L a Antius. L'aigua del Cardener continua sent massa salada degut a filtracions de salmorra al seu pas per Súria.

17.12.2023

Súria preveu tenir en funcionament el futur parc solar del Fusteret el 2025. L’Ajuntament és a punt d’adjudicar la redacció del projecte, amb la idea d’iniciar les obres la segona meitat de l’any que ve. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 17.12.2023.

25.11.2023

L’aigua del Cardener, mostrejada a Antius, dona un valor de salinitat de 430 mil·ligrams de clorur per litre, molt per sobre del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals.

Aquest dies, els governs de l’estat espanyol i de la Generalitat s’enorgulleixen d’invertir 480 milions d’€ en dues noves plantes dessalinitzadores d’aigua a Catalunya, una a Tordera i l’altra a Cubelles. A la vegada, les grans plantes salinitzadores d’aigua -els runams salins al descobert del Bages- continuen a ple rendiment, especialment la planta salinitzadora de Súria que malmet el Cardener, amb la complaença còmplice en el delicte ambientald’ambdós governs.

Potser sí que cal instal·lar i posar en marxa les costoses dessalinitzadores per tenir aigua potable a Catalunya. Però molt abans cal aturar les plantes salinitzadores d’aigua. Això significa, simplement, impermeabilitzar els runams salins a cel obert que salinitzen l’aigua -tal com es va impermeabilitzar i restaurar el runam de Vilafruns i com s’ha fet en la clausura de molts altres abocadors-, i deixar d’abocar residus salins.
També faria bé l’Agència Catalana de l’Aigua d’investigar per Súria i de preguntar a ICL i a Sorigué, perquè alguna errada greu hi ha d’haver amb les captacions de salmorra procedent del runam salí del Fusteret per aconseguir aquesta salinitat tan alta al Cardener avall de Súria, més enllà del cabal baix degut a la sequera.

10.11.2023

El nou col·lector de salmorres s’obre camí al sud del Bages. Les obres de l’esperada infraestructura ja són una realitat en el tram entre Castellgalí i Castellbell. Article de David Bricollé a Regió7, el 10.11.2023.

26.10.2023

L'estat dels runams salins: un panorama divers a 50 anys vista. La situació dels diferents dipòsits va des de l'activitat encara creixent del Fusteret fins a la restauració ja iniciada a la Botjosa, mentre el Cogulló espera l'inici de la retirada i, potser, esdevenir un camp solar temporal. Article de David Bricollé a Regió7, el 26.10.2023.

21.10.2023

Iberpotash tramita un cobriment temporal del runam de Cabanasses. Inicialment, l’empresa ho plantejava com a solució definitiva, però se li ha requerit que l’acabi retirant. Article de David Bricollé a Regió7, el 21.10.2023.

24.08.2023

Urbanisme aprova que ICL pugui bombar aigua de la depuradora de Sallent per tractar la sal. La utilització està recollida en el PDU de la Mineria i ja es preveia amb la de Manresa per a l’activitat de Súria. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.08.2023.

16.08.2023

ICL Iberia ha publicat la seva Memòria de Sostenibilitat 2022. Malgrat les bones paraules i les auto-felicitacions, una dada destaca per sobre de tot: 1,6 milions de tones de residu salí abocades durant l'any 2022 al runam del Fusteret, a Súria.

13.08.2023

ICL Iberia ha començat ja els treballs de preparació del terreny per a una altra ampliació del runam del Fusteret, a Súria. Aquesta nova ampliació s’acosta a Cerarols i tindrà una extensió comparable a l’anterior del 2019 que ja està gairebé plena del tot.

06.08.2023

Compareu la imatge del runam salí del Fusteret, a Súria, obtinguda des del veïnat de Cerarols el 28.07.2023 amb la del 02.05.2020. L’àrea d’ampliació del runam del Fusteret que es va iniciar l’any 2019, a la dreta de les imatges, ja està pràcticament plena fins dalt de residu salí. El runam salí del Fusteret creix a un ritme frenètic a base de més i més abocaments.

04.08.2023

L’avaria del col·lector de salmorres a Súria el passat mes de juny va ser per embús al seu interior i va tenir conseqüències greus. Per reparar el tram de col·lector de salmorres obturat i a la vegada poder seguir evacuant salmorra, Sorigué, l’empresa concessionària del maleït col·lector de les maleïdes salmorres, va instal·lar en superfície un tub provisional de polietilè de 355 mm de diàmetre, des de l’arqueta del col·lector situada a tocar del pont de la Pobla fins més avall d’Antius, al voltant d’1 km de distància. Vegeu les imatges x5.

04.08.2023

Vegeu la imatge de buidor que queda a l’àrea del Pla de les Hortes i del pou del Sal, a Súria, després de les successives inundacions per salmorra ocasionades per avaries amb el vell col·lector. L’àrea que per la proximitat al riu hauria de ser la més fèrtil és, hores d’ara, un desert.

04.08.2023

El col·lector de salmorres torna a fer un vessament a Sant Joan. Segons l'ACA, l'episodi que ha tingut lloc aquest divendres ja estaria resolt i la salmorra ja passa per la conducció. Article a Regió7, el 4.08.2023.

03.08.2023

ICL calcula que pot tenir el runam de la Botjosa de Sallent retirat el 2027. L’empresa ho calcula en base al ritme d’extracció assolit enguany, més de 40.000 tones mensuals. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.08.2023.

31.07.2023

El col·lector de salmorres torna a afectar un tram de riu, ara a Sant Joan. El vessament, ja resolt, ha matat arbres de ribera en un tram d’uns 50 metres entre el pont blau i el petit. Article de David Bricollé a Regió7, el 31.07.2023.

30.07.2023

Nou vessament de salmorra del col·lector, aquesta vegada a la riba esquerra del Cardener davant de Sant Joan de Vilatorrada entre el pont Blau i el pont Petit, a la partida de Mas d’en Pla en terme municipal de Manresa. La conseqüència ha estat la mort fulminant dels grans àlbers i pollancres en un tram d’uns 50 metres del bosc de ribera (vegeu les imatges x4).
Els grans arbres morts, rostits per la sal, donen ara una tètrica benvinguda a qui arriba a Sant Joan de Vilatorrada pel pont Blau, el pont central de la població que enllaça amb el carrer Cardener.

28.07.2023
El riu Cardener, amb 370 mg de clorur per litre al seu pas per Antius (Callús-Súria), segueix amb salinitat molt alta degut a les fuites del col·lector de salmorres a Súria, derivades de problemes generals de capacitat i d'obstrucció de la branca del Cardener d'aquest col·lector més que envellit i sobresaturat avall de Súria.
05.07.2023

Les incidències greus en la gestió de la salmorra d’ICL a Súria segueixen estenent la mortaldat i la contaminació del sòl pel Pla de les Hortes -on cada vegada queden menys hortes- i l’àrea del Salí

Si el passat mes de març va ser el trencament d’una conducció des de la bassa immediata al col·lector de salmorres situada al mateix Pla de les Hortes, ara, a finals de juny, la torrentada de salmorra ha arribat gairebé al mateix lloc provinent de les instal·lacions d’ICL situades més amunt, al costat est de la carretera c-1410z Manresa-Súria. Aquí mateix hi ha una altra bassa de salmorra. No sabem si la salmorra ha baixat pel sobreeiximent degut a una capacitat d’emmagatzematge insuficient combinada amb pluges quantioses que han escombrat el runam, perquè el col·lector envellit a partir de Súria no dona ja per més o, simplement, perquè aquesta vegada són les conduccions d’aquesta bassa propera a la carretera les que s’han avariat o trencat per un enfonsament del terreny. El resultat ha estat la contaminació salina de la part més al sud del Pla de les Hortes, afectant horts supervivents al vessament del mes de març. El dissabte 1 de juliol vam registrar una salinitat de 430 mg Cl/L a l’aigua del Cardener a Antius, un valor anòmalament alt.
La reparació del terreny després del vessament de salmorra del març ha durat ben poc. Ara s’hi ha de tornar, i en una extensió encara més gran. Els horts que alguns veïns cuidaven amb delicadesa han quedat barroerament arrasats. El Pla de les Hortes ja pot pensar en canviar-se el nom.
Aquests dies, els camions cisterna fan cua a l’entrada de l’estació de tren per bombar salmorra des de la vora de la carretera, al lloc per on la salmorra va baixar cap a l’entorn de l’antic pou del Salí, transportar-la i buidar-la a l’entrada de la branca del Llobregat del col·lector, a Sallent.
Les imatges mostren un camió cisterna omplint salmorra des de la carretera a tocar de les instal·lacions d’ICL, el camí a mitja alçada entre la carretera i el pla pel qual va circular la salmorra que va baixar de les instal·lacions d’ICL, la desolació de l’àrea del Salí on la salmorra es va estendre abans d’arribar a la confluència entre la riera del Tordell i el Cardener (x4), i la destrossa irreparable d’horts al Pla de les Hortes (x3).

Per sobre dels problemes greus existents i la precarietat en la gestió de la salmorra que posa en perill béns aliens i l’entorn, hi ha la causa primera de la generació de salmorra, sempre creixent en paral·lel al creixement de l’extensió del runam de Súria. La millor solució, probablement l’única possible i certament la més econòmica, és ben sabuda des de l’any 2010 quan es va completar la impermeabilització i el cobriment del runam salí de Vilafruns, a Balsareny.

04.07.2023

01.07.2023

La surgència salina de la font de cal Filosa que coneixem des de fa molts anys, a la riba dreta de la riera de Bellver a Callús, s’estén remuntant la vora de la riera de Bellver. A la feixa propera a la riera, sota el marge de pedra seca, han mort totes les herbes. Al seu lloc queda només un fang persistent amb polsim blanc de sal als punts més fondos. Uns metres enllà de la riera, els àlbers estan morint a causa de la salmorra al subsol, començant pels més propers a aquesta nova clapa de terra erma salinitzada (vegeu les imatges x4).

01.07.2023

El riu Cardener, amb 430 mg de clorur per litre a Antius (Callús-Súria), segueix amb salinitat excessiva, malgrat el cabal alt i el color marró terrós després de les pluges del 29.06.23.
La qualitat de l'aigua dels rius Cardener i Llobregat també depèn de si la seva aigua prové de les capçaleres -on no hi ha mines de sal ni runams salins al descobert- o de la pluja caiguda al Bages, a la conca mitjana.

28.06.2023

El TSJC admet un recurs que vol aturar el canvi que permet posar plaques solars als runams. El contenciós l'ha impulsat l'Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent amb l'advocat Climent Fernández, que ja va guanyar el judici que va acabar amb els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.06.2023.

22.06.2023

L'Audiència requereix a Iberpotash un calendari del pla de recuperació d'aqüífers. Alhora, el tribunal accepta la petició de l'empresa que sigui un expert de l'ACA qui validi la proposta presentada. Article a Regió7, el 22.06.2023.

21.06.2023

L'Audiència de Barcelona insta Iberpotash que detalli l'inici de la retirada del runam de Súria i Sallent. L'Audiència aprova, a petició d'Iberpotash, que un tècnic de la Generalitat revisi el pla de retirada de residus salins de la zona. Article de Mayte Piulachs a El Nacional, el 20.06.2023.

21.06.2023

La justicia exige a Iberpotash un calendario de restauración de los pozos que contaminó. La Audiencia de Barcelona ha urgido a la empresa Iberpotash a presentar un calendario de actuaciones para cumplir la condena que la obliga a restaurar los pozos contaminados por los residuos de sus minas de sal y ha ordenado que un técnico de la Generalitat supervise el plan. Article a La Vanguardia, el 20.06.2023.

06.05.2023

La secada fa pujar la salinitat dels rius del Bages fins a valors que retornen a aquells de la dècada del 2000-2010 i que superen àmpliament el límit de les aigües que es poden destinar a potabilització amb tractament convencional: 295 mg Cl/L al Cardener a Antius, avall de Súria, i 435 mg Cl/L al Llobregat al pont de Navarcles, avall de Sallent.

04.04.2023

ICL Iberia inicia el transport de sal de desgel amb ferrocarril. Hi haurà en marxa un tren diari de 21 vagons amb una capacitat total de 840 tones que permetrà eliminar la circulació d'una mitjana de 8.000 camions l'any. Article a NacióManresa, el 03.04.2023.

02.04.2023

Farien bé l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona d’adonar-se que obstaculitzar o endarrerir la restauració del runam salí del Fusteret és una acció contrària a l’interès ambiental comú i manifestament il·legal perquè:

1) El decret 343/1983 obliga a la restauració dels espais afectats per activitats extractives. El runam del Fusteret no n’és una excepció.

2) L’auto del 17.01.2022 emès pel jutjat penal nr.1 de Manresa al voltant de l’executòria 190/2016 de la sentència del 18.12.2014 que condemna Iberpotash pel delicte ambiental de salinització de les aigües i obliga a la restitució dels seus valors de salinitat originals, conclou que:
En virtud de todo lo expuesto, NO HA LUGAR a aprobar el plan de recuperación ambiental presentado por parte de la empresa IBERPOTASH.
Se concede el plazo de un mes a la mencionada empresa a fin de que presente un nuevo plan que incluya todas las acciones generales, destinadas a actuar en los lixiviados salinos y recuperar los niveles de salinidad natural en los términos que contempla el informe pericial presentado. Asimismo, deberán incluir en su plan fecha de inicio y calendario de los trabajos de retirada de los escombros salinos al descubierto sobre terrenos no impermeabilizados previamente en los terrenos de Cabanasses, Fusteret, Súria, Botjosa, Cogulló y Sallent."

3) El PDU de la Mineria del Bages recentment modificat per donar cabuda a l’ús de parc solar fotovoltaic als runams salins del Bages, en el qual es fonamenta la pretesa legalitat del projecte de parc fotovoltaic al runam salí del Fusteret, està recorregut i sota contenciós precisament per haver entrat temeràriament a regular sobre la restauració, un objecte que està fora de la seva competència.

A més, els grans números de la idea d’un parc solar fotovoltaic al runam del Fusteret presentada per l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona ignoren clamorosament el cost econòmic i ambiental de la gestió de la salmorra que el runam al descobert genera. Si es té en compte el cost ben real de la gestió de la salmorra, resulta evident que la seqüència correcta i beneficiosa per tothom és primer buidar de residus salins o bé impermeabilitzar i restaurar la zona per acabar amb el maldecap de la salmorra i després, aleshores sí, instal·lar un gran parc solar fotovoltaic.

30.03.2023

ICL assegura que el parc solar del Fusteret de Súria no n’interferirà la restauració. El director de Sostenibilitat de la companyia el destaca com a exemple de col·laboració público-privada "extrapolable a altres municipis". Article de David Bricollé a Regió7, el 30.03.2023.

29.03.2023

Dotze claus de les mines de sal de Sallent i Súria.
ICL, l'empresa israeliana que gestiona aquesta activitat al Bages, està en el punt de mira per l'impacte ambiental, així com per les condicions laborals dels treballadors.
Una sentència ferma obliga a la companyia a buidar la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, on ara vol fer una planta fotovoltaica; veïns i entitats ambientalistes temen que sigui una excusa per evitar enretirar el runam salí. Article de Núria Segura Insa a la publicació Setembre, el 27.03.2023.

29.03.2023

Súria presenta el projecte de parc solar fotovoltaic al runam salí vell. La iniciativa tindrà una subvenció d'1,2 milions d'euros de la Diputació de Barcelona. Article a NacióManresa, el 28.03.2023.

29.03.2023
MINOB ha editat, en català i en castellà, els contes La mina contamina i La muntanya somiada. Ambdós contes conviden a reflexionar sobre conseqüències ambientals de la mineria; La mina contamina alerta de la contaminació de l'aigua i La muntanya somiada alerta de la devastació de la terra per l'explotació minera a cel obert.
Els dos contes estan disponibles en paper i es poden descarregar també, en els dos idiomes, des del web MINOB.
 
 
28.03.2023
Vegeu la presentació a MINOB - Observatorio Ibérico de la Minería dels casos de les mines de potassa de Sallent i de Súria, propietat d'ICL Iberia.
El Observatorio Ibérico de la Minería és una eina a disposició dels actors socials que recull dades bàsiques de les explotacions mineres a la península ibèrica, amb una atenció especial a prevenir i quan es produeixen a denunciar vulneracions ambientals o als drets de la població.
 
26.03.2023

Súria posarà en marxa un parc municipal d'energia solar al dipòsit salí vell d'ICL. L'Ajuntament preveu estalviar més de 340.000 euros anuals del consum de l'enllumenat públic i dels equipaments municipals. Article a NacióManresa, el 25.03.2023.

 
24.03.2023

Súria tindrà la primera instal·lació de plaques solars en un runam. Ocuparà una petita part del dipòsit del Fusteret, serà de titularitat municipal i abastirà tot l'enllumenat públic. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.03.2023.

 
18.03.2023

La mina de Súria porta dues setmanes treballant per neutralitzar els efectes del darrer vessament de salmorra. L’obstrucció d’una canonada va desencadenar la fuita d’aigua salada a la riera de Tordell. Article d'Helena Carbonell a Regió7, el 18.03.2023.

 
18.03.2023

L'ACA expedienta ICL Iberia per un vessament de salmorra a la riera del Tordell. L'empresa ha argumentat que la fuita d'aigua salada es va produït per l'obstrucció accidental d'una canonada. Article a NacióManresa, el 17.03.2023.

 
17.03.2023

Una avaria al sistema de bombament de la bassa d’entrada de salmorra al col·lector a Súria ha causat la inundació de l’entorn per salmorra concentrada. Aquesta bassa està situada a l’àrea del Pla de les Hortes i el Salí, sota la planta de tractament d’ICL al Fusteret. L’afectació s’estén des de la bassa fins al tram final de la riera del Tordell, just abans de la seva confluència al Cardener. La salmorra, d’una concentració de 190.000 mg Cl/L (10 vegades la de l’aigua de mar) ha quedat aquí embassada i envoltada de fang. L’àrea afectada ha quedat inservible. No és la primera vegada que aquesta bassa de salmorra vessa, per això mateix la desgràcia no ha atrapat noves víctimes ni es veuen arbres morts. Però el descontrol i l’expansió de la salmorra amenaça de catàstrofe total als horts veïns.
La salinitat al Cardener aigües avall, a Antius, ha pujat d’uns valors anteriors de 100-150 mg Cl/L a 400 mg Cl/L, segons l’anàlisi del 16.03.2023.
Vegeu les imatges (x3).

 
21.01.2023

El riu Llobregat té aquests dies una salinitat de 340 mg Cl/L al Pont de Vilomara, i el Cardener de 335 mg Cl/L a Antius, ambdós valors dobles dels esperats.
La minva dels cabals per la llarga sequera hi té molt a veure. L'entrada principal de d'aigua salada al Llobregat és al tram de la font i el polígon industrial de l'Illa (Sallent) on destaca el cabal alt de la font saladíssima de l'Illa tot i la sequera, i el salt principal de salinitat al Cardener segueix sent al tram del Fusteret (Súria).
Vegeu les taules de resultats d'anàlisis al Llobregat i als seus afluents, i al Cardener i els seus afluents.

 
19.01.2023

El pou de glaç de La Torre d’en Roca testimonia que, segles enrere, la riera de Conangle portava aigua dolça. Vegeu la imatge i l'explicació a la galeria.

 
05.01.2023

Resultats obtinguts per Íngrid Ortiz d'anàlisis dels ions clorur i potassi d'aigües de l'entorn del runam del Cogulló mostrejades el dia 29.10.2022. Vegeu resultats del Llobregat, del torrent de Soldevila, del torrent de Mas les Coves i del Riudor.

 
22.12.2022
Urbanisme fa l'últim pas per permetre la construcció d'un macroparc solar al runam del Cogulló. La modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages també implica que ICL podrà crear un nou runam salí a Súria. Article a NacióManresa, el 19.12.2022.
 
19.12.2022
Urbanisme dona via lliure a la instal·lació de plaques solars als runams. La comissió de Catalunya aprova definitivament la modificació del PDU de la minera que fa compatible els dipòsits amb els camps fotovoltaics. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.12.2022.
 
25.11.2022

ICL podrà abocar al Fusteret un terç més del previst a l’inici, pel nou retard del col·lector. Quan es va començar a tramitar una ampliació del dipòsit era per a 5,6 milions de tones, que podran ser 8,6. Article de David Bricollé a Regió7, el 25.11.2022.

Ens preguntem des de Montsalat: no serà que ICL transporta des d'Israel residus salins addicionals per abocar-los a Súria?

 
05.11.2022
El nou col·lector de salmorres entrarà en servei un any més tard del previst. L’última data per a la posada en marxa és el juny del 2026, tot i que quan se’n va signar l’acord de finançament es va situar al 2025. Article de David Bricollé a Regió7, el 05.11.2022.
 
20.10.2022
Vegeu el resultat del nou vessament de salmorra del col·lector al costat de la canalització del torrent dels Llops, prop de la fàbrica Vermella del barri de Sant Pau, a Manresa. La salmorra ha sobreeixit per una tapa, cal entendre per sobrepressió interna, i ha vessat per l’hort de cal Milan i pel camí que baixa cap a la riba del Cardener, per on passa l’itinerari de natura M-9 de l’Anella Verda de Manresa.
Vegeu les imatges (x2)
 
20.10.2022
ICL rep llum verd per ampliar el runam del Fusteret de Súria. Urbanisme ha aprovat la modificació perquè el dipòsit pugui créixer en alçada i superfície més enllà del que té autoritzat fins ara. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.10.2022.
 
20.10.2022
El Govern aplana el camí perquè una part del Cogulló sigui un camp solar. La comissió d’Urbanisme ha aprovat la modificació del Pla Director de la Mineria que ara admet posar plaques al runam sallentí. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.10.2022.
 
20.10.2022
Urbanisme autoritza que el runam salí del Cogulló es converteixi en un macroparc solar. La modificació del Pla Director de la Mineria del Bages també implica que ICL pugui crear un nou runam salí a Súria. Article a NacióManresa, el 19.10.2022.
 
13.10.2022
ICL es juga el futur dels runams de Súria i Sallent en dos mesos. Abans d’acabar l’any, Urbanisme ha de donar llum verd als canvis per ampliar el Fusteret i posar plaques solars al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 13.10.2022.
 
02.10.2022
Escrit de Montsalat, presentat a la DG.de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, sobre el projecte d'ampliació en alçada i en superfície del runam o dipòsit salí del Fusteret (Súria) promogut per Iberpotash SA.
 
30.09.2022
ICL calcula que el runam de la Botjosa podria estar fora el 2027. Des que es va començar l’explotació formal del dipòsit, a principi d’any, després d’un primer període de proves, se n’han extret unes 200.000 tones de material cap a la planta de purificació. Article de David Bricollé a Regió7, el 30.09.2022.
 
11.08.2022
Cardona vol implicació per complir amb la restauració projectada de la Vall Salina. L’Ajuntament ha reactivat la comissió creada l’any 2000 per recuperar un paratge alterat per l’activitat minera i pel desviament del Cardener. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.08.2022.
 
08.08.2022
Comencen els treballs previs per fer el nou col·lector de salmorra a Esparreguera. Es farà el desbrossament entre el Cairat i Abrera i després es realitzaran estudis geològics i sondejos per definir les característiques del terreny. Article a Regió7, el 08.08.2022.
 
04.07.2022

Presentació de la Memòria de Sostenibilitat 2021 d’ICL, un document extens publicat al web de l’empresa que presenta, posa xifres i fa el balanç anual de tots els seus aspectes ambientals. El document s’inscriu en el compromís d’ICL de publicar anualment una memòria ambiental. De la memòria de l’any 2021, destaquem les dades següents:

  • Signatura del conveni amb l’ACA per la construcció d’un nou col·lector de salmorres.
  • 1,3 milions de tones de residus salins abocats al runam del Fusteret.
  • 10,4 milions d’euros en inversions ambientals.
  • Disminució de la salinitat als rius Llobregat i Cardener que s’han mantingut per sota de 250 mg Cl/L -el límit de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals- mercès a millores en els sistemes de captació d’aigües salades a l’entorn dels runams i a l’inici de l’obra de captació de surgències salines al Fusteret.
 
13.06.2022
El clorurs de l'aigua del Llobregat al Pont Vell de Navarcles es mouen entre els 130 mg Cl/L del 13.06.2022 i els 170 mg Cl/L de l'anàlisi de la mostra del dia anterior.
El riu Llobregat continua amb salinitat més elevada que no pas el Cardener avall de les respectives explotacions mineres de Súria i de Sallent. No és pas que l'aigua del Llobregat hagi empitjorat, sinó al contrari: l'aigua del Llobregat ha millorat però la del Cardener encara més. Vist d'altra manera, l'impacte actual de la mineria de potassa a la qualitat de l'aigua del Llobregat és més alt que a la de Cardener.
 
12.06.2022
L’ACA assegura a l’alcalde d’Olesa que canvia la canonada de salmorres. Les obres, molt esperades, s’han d’iniciar en la part executiva a partir del mes de setembre. Article a Regió7, el 12.06.2022.
 
09.06.2022
La CUP veu en la inclusió dels camps solars als runams una "tergiversació" del pla director. En les al·legacions a la modificació del PDU demana que s’elimini el punt que hi fa referència, perquè es va introduir amb el procediment ja engegat. Article de David Bricollé a Regió7, el 9.06.2022.
 
06.06.2022
L'aigua del Cardener a Antius segueix a 105 mg Cl/L; excel·lent!.
Ha calgut tot un segle per retornar l'aigua del Cardener a un valor de salinitat correcte. Ha calgut un col·lector general de salmorres que s'ha de renovar; desviar el riu per un túnel al meandre de La Coromina; captar les aigües salades de la vall Salina de Cardona; construir i mantenir rases, pous de bombament i sistemes de captació d'aigua salada a l'entorn del runam salí del Fusteret i, darrerament, una llarga rasa drenant per la captació d'aigua salinitzada al costat del riu al Fusteret. Amb tot plegat, el Cardener ha deixat de ser un riu salinitzat. Pau i que duri!
 
02.06.2022
Montsalat demana que no s’aprovi la modificació del Pla Director de la Mineria. La plataforma ha presentat al·legacions al canvi que faria possible ampliar el perímetre del runam de Súria i posar plaques solars al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, l'1.06.2022.
 
18.05.2022
Montsalat demana rectificar un tram del futur nou col·lector de salmorra que s’aparta de l’actual. La plataforma ecologista considera potencialment perjudicial que la nova canonada s’apropi a les terres agrícoles del pla de les Generes, a Talamanca. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.05.2022.
 
17.05.2022
Plàtan del Passeig del Riu, a Manresa, mort per fuita de salmorra del col·lector. El lloc és uns cent metres avall del Pont Vell, al bell mig de la imatge de la Manresa monumental i a l'inici de dos dels itineraris de l'Anella Verda de Manresa. Vegeu les imatges (x2).
 
17.05.2022
Mor el maquinista d’un tren en un xoc amb un vagó descarrilat a Sant Boi. És el primer accident mortal de FGC des que la Generalitat en gestiona el servei. Article d'Arnau Valverde a Regió7, el 17.05.2022.
 
14.05.2022
Restringit l'accés als camins del Pla de Reguant de Súria afectats per l’aparició d’una bòfia. El consistori del municipi bagenc demana a tothom el compliment estricte de la prohibició de transitar per la zona afectada.
 
07.05.2022
El projecte de nou col·lector de salmorres, de construcció imminent, s'aparta de la traça del col·lector actual al tram Sant Fruitós-Talamanca; en comptes se seguir la traça del col·lector actual sota el cingle de La Tolega per la riba dreta del riu al terme de Sant Fruitós, el projecte de nou col·lector travessa cap a la riba esquerra i passa pel pla de Les Generes, al terme de Talamanca. La nova traça afegeix més afectacions, farà malbé una plana fèrtil i augmenta la gravetat del perjudici en cas de vessament de salmorra.
Malgrat ser molt fora de termini, quan encara no s'han compensat les servituds ni s'ha començat l'obra, demanem que l'ACA reconsideri el desviament del nou col·lector en aquest tram i el retorni a un traçat paral·lel a l'original, com és norma al projecte, per tal de no sumar més i més afectacions. Vegeu l'escrit de Montsalat a l'Agència Catalana de l'Aigua.
 
29.04.2022
Unió de Pagesos demana que es retiri la modificació del Pla urbanístic de la mineria del Bages. El sindicat és contrari a permetre l'ampliació temporal dels runams i demana que es reparin els sòls que s'han fet malbé. Article a Regió7, el 29.04.2022.
 
25.04.2022
Al·legació de Montsalat contrària a l'aprovació definitiva de la Modificació del PDU de la Mineria del Bages.
Per Montsalat, és acceptable com a mal menor el recreixement en alçada del runam del Fusteret fins que estigui en servei el nou col·lector de salmorres i la mineria de potassa aconsegueixi processos sense necessitat d'abocament de residus salins, sense però que per això calgui cap ampliació de la superfície del runam.
Entenem també que l'aprovació per part de la Comissió d'Urbanisme d'usos que consolidarien el runam del Cogulló quan s'ha de buidar de residus, tal com estableixen el programa de restauració i una sentència del contenciós-administratiu, contravé la llei.
 
23.04.2022
L'aigua de xarxa de Castelgallí continua a 330 mg de Cl/L, quan l'aigua del riu Cardener té una salinitat notablement inferior des del juliol del 2021 per l'entrada en servei de la captació de surgències d'aigua salada al Fusteret. La companyia de subministrament Sorea segueix enviant aigua no potable per excés de salinitat a la població, quan des de fa molts mesos que té l'oportunitat de posar-hi solució. Sorea i l'Ajuntament de Castellgalí segueixen amb la seva inacció habitual.
 
20.04.2022
L’ACA encarrila el futur col·lector de salmorres, que ha d’estar llest el 2025. La Generalitat està completant els processos d’expropiació de les finques per on passarà la nova canalització als dos ramals del Bages. Article de David Bricollé a Regió7, el 20.04.2022.
 
19.04.2022

Cardona reclama la restauració pendent de l’antic traçat del riu. L’Ajuntament vol reactivar la comissió de la Vall Salina d’acord amb la Generalitat i demana que s’actualitzi el projecte que es va redactar fa dues dècades i que es concreti el calendari d’actuacions. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.04.2022.

 
02.04.2022

Les anàlisis de clorurs als rius donen avui els resultats de 160 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara i 105 mg Cl/L al Cardener a Antius (Súria-Callús). Després de tot un segle, el Cardener avall de la mineria aconsegueix un valor de clorurs més que correcte i inferior al del Llobregat. Cal comparar els 105 mg Cl/L d'avui a Antius amb la mitjana en aquesta estació de mostratge de 300-400 mg Cl/L durant el que portem de segle XXI i valors superiors durant el segle XX. La dada de 105 mg Cl/L d'avui 02.04.2022 té encara més valor per la circumstància del cabal baix al riu. Excel·lent, ens en felicitem!
La reducció de clorurs al Cardener avall de Súria és conseqüència del funcionament de la nova captació d'aigua salada construïda per ICL a la riba esquerra del Cardener al Fusteret (Súria).

 
27.03.2022

Iberpotash ha d'ampliar el pla de retirada del runam salí a Súria i Sallent. La jutgessa ordena a l'empresa condemnada que presenti un nou pla per recuperar els nivells de salinitat natural de la zona. Article de Mayte Piulats a El Nacional.Cat, el 27.03.2022.

 
16.03.2022

Resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, adoptada a la reunió del 02.02.2022, per la qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages en el sentit de permetre el recreixement en alçada i l’ampliació en superfície en direcció a Cerarols del runam salí del Fusteret, a Súria, i d’admetre l’ús per instal·lacions fotovoltaiques a les àrees ocupades pels runams, si no en comprometen la restauració.

Ambdues modificacions del PDU de la Mineria responen a sol·licituds d’ICL. El PDU de la Mineria es modifica a la carta. És clar que, a la pràctica, el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages no dirigeix res, és paper mullat, per més que fou redactat i anunciat amb tota la pompa com l’eina que havia de conduir el desenvolupament de la mineria de potassa al Bages.

La Direcció General de Qualitat Ambiental va tenir en compte l’opinió de Montsalat indicant que l’opció d’abocament menys dolenta era el recreixement del runam del Fusteret només en alçada, ja suficient per les necessitats d’abocament de l’empresa minera expressades al document tècnic de l’Avanç de Modificació. Però, lamentablement, la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme hi afegeix l’autorització de l’ampliació en superfície que significarà un altre increment de l’afectació al paisatge, del volum de salmorra per gestionar durant anys i més anys i de les obligacions de restauració.

Per la segona qüestió, seguim pensant que la seqüència d’intervenció correcta és primer la impermeabilització i restauració del runam –seguint l’exemple de Vilafruns i d’altres abocadors de residus salins o d’altres tipus- i, llavors sí, la cara sud del runam del Cogulló quedaria com un emplaçament adequat per a una estació fotovoltaica.

 
09.03.2022

Urbanisme haurà de validar la proposta del camp solar al Cogulló. L’empresa haurà de presentar un projecte executiu i, per donar-hi llum verda, la comissió haurà de determinar si és compatible amb la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.03.2022.

 
01.03.2022

ICL estrena nova planta de sal de desgel a Súria. La nova planta permetrà també tractar el material que es vagi retirant en la restauració de la Botjosa, la qual cosa n'accelerarà la seva retirada. Article a Nació Manresa, l'1.03.2022.

 
08.02.2022

El runam del Fusteret podria assolir una dimensió superior a la del Cogulló. L’ampliació aprovada inicialment per Urbanisme preveu que el dipòsit surienc pugui arribar, si fa falta, fins a una cota de 515 metres, 40 més que ara, i ocupar una superfície afegida, cap a Cerarols, de 16,8 hectàrees, un terç més de l’actual. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.02.2022.

 
07.02.2022

Un jutjat de Manresa veu insuficient el pla de recuperació ambiental d'ICL i li dona un mes per refer-lo. La decisió arriba 8 anys després de la sentència que va condemnar tres directius per la salinització de rius i aqüífers. Article a Nació Manresa, el 07.02.2022.

 
07.02.2022

Un jutjat de Manresa requereix a Iberpotash un nou pla per complir una sentència del 2014. Article de David Bricollé a Regió7, el 07.02.2022.

 
05.02.2022

El jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat posteriorment a les parts interessades, refusa el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dona un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar el Pla de recuperació ambiental. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua.

La sentència 242/14 del 18.12 2014 va condemnar tres executius d’Iberpotash pel delicte ecològic de salinització de les aigües i a l’empresa a presentar i executar un Pla de recuperació ambiental per restituir la qualitat de les aigües afectades. El Pla presentat per Iberpotash consisteix en una sèrie de captacions de surgències salines, les principals de les quals formen part també del conveni signat el 2015 entre els departaments d’Economia i Empresa i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i Iberpotash i dels programes de restauració aprovats per les explotacions mineres de Súria i de Sallent-Balsareny. Després d’estudis, de tràmits al jutjat i de l’assessorament tècnic d’un pèrit en hidrogeologia nomenat pel propi jutjat, la jutgessa ha resolt rebutjar de Pla de recuperació ambiental presentat per Iberpotash per insuficient i no donar resposta plena a l’obligació de retornar les aigües a la qualitat original. D’aquesta manera, la jutgessa atén els arguments del fiscal de medi ambient en el sentit que el Pla de recuperació és insuficient i els del Col·lectiu Ecologista L’Alzina / Montsalat en què cal complir plenament la disposició executòria de la sentència.

 
03.02.2022

El runam del Fusteret de Súria podrà créixer en alçada, i en superfície cap al vessant sud. És la solució que ha donat la Generalitat davant la demanda de l’empresa de disposar d’un nou dipòsit temporal pel retard del nou col·lector de salmorres. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.02.2022.

 
02.02.2022

Urbanisme obre la porta a la creació d'un macroparc solar al runam del Cogulló d'ICL. També aprova inicialment la construcció d'un nou abocador de sal a Súria. Article a Nació Manresa, el 02.02.2022.

 
02.02.2022

La Generalitat obre la porta a la instal·lació de plaques solars al runam del Cogulló. Urbanisme ha donat llum verda a una modificació del PDU de la Mineria per permetre l'ús dels dipòsits per a energies renovables si no n'entorpeixen la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2022.

 
26.01.2022

La salinización de ríos y lagos: una agenda de investigación para una amenaza global. Un equipo internacional propone una hoja de ruta para comprender las consecuencias de la salinización del agua dulce a escala global y hacer frente a las necesidades de investigación más urgentes. Article de la Universitat de Barcelona al portal iagua, el 26.01.2022.

 
26.01.2022

El Consell del Bages demana més claredat sobre el futur del runam de Cabanasses. L’ens comarcal aprova un informe en què exposa que Iberpotash no deixa clar si el confinament seria el futur definitiu del dipòsit o si es podria explotar. Article de David Bricollé a Regió7, el 26.01.2022.

 
22.01.2022

Vilafruns: model de runam disfressat. El dipòsit de Balsareny es va tapar fa una dècada i és la referència per a propostes com la que Iberpotash planteja per al de Cabanasses. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.01.2022.

 
20.01.2022

Iberpotash proposa tapar el runam petit de Súria en comptes de traslladar-lo. L’empresa té presentada una proposta a Indústria per cobrir i aïllar el dipòsit, com a alternativa al que preveu el pla de restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 20.01.2022.

Malgrat no conèixer detalls del projecte que no ha estat exposat, donem credibilitat i suport a les raons ambientals que impulsen la proposta d'Iberpotash per tapar el runam de Cabanasses. Esperem que el Consell Comarcal del Bages s'hi pronunciï també a favor.

 
14.01.2022

El govern de Sallent manté que el canvi urbanístic al Cogulló ha de dur un nou pla de restauració. L’executiu d’ERC reitera que per veure viable el camp solar al runam ha de quedar molt clar com es compatibilitzaria amb la retirada del dipòsit. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.01.2022.

 
14.01.2022

Avança la tramitació d'una planta fotovoltaica sobre el runam salí de Sallent, tot i l'ordre judicial de retirar-lo. El procediment de modificació del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages (PDU) ja està força avançat i permetria que l'empresa ICL Iberia –antiga Iberpotash– desenvolupés el projecte batejat com Cogulló Solar Plant. En un primer moment, la mateixa Generalitat havia descartat l'operació per "incompatible" amb els usos establerts de retirada d'aquesta muntanya formada per l'acumulació de residus salins contaminants, producte de l'activitat minera, ordenada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Article de Gemma Garcia a La Directa, l'11.01.2022.

 
10.01.2022

Pere Aragonès defensa a Súria que una mineria sostenible és la garantia de continuïtat. El President de la Generalitat ha conegut de primera mà la mina i les instal·lacions d'ICL i ha destacat el treball conjunt fet entre Govern i empresa. Article de David Bricollé a Regió7, el 05.01.2022.

 
08.12.2021

Mor José Antonio Martínez Álamo, expresident de les mines del Bages. El directiu va ser el màxim responsable del pla d’expansió de l’empresa que l’ha rellançat. Article a Regió7, el 08.12.2021.

 
29.11.2021

Els maquis no ho farien! Crònica de l'acte de protesta de ProuSal! pel "blanqueig" del runam del Cogulló per mitjà de la Cursa dels Maquis, segurament de manera no volguda o inconscient per molts dels participants. Article a la Taula del Llobregat, el 29.11.2021.

 
28.11.2021

Ecologistes denuncien que ICL "blanqueja el delicte ecològic" del Cogulló enlloc de treure el runam salí. Han fet una protesta coincidint amb la cursa dels Maquis, en la que centenars de corredors han pujat dalt del runam. Article d'ACN a Regió7, el 28.11.2021.

 
04.11.2021

Dies enrere, l’Agència Catalana de l’Aigua publicava el seu Programa de 2022-2027 del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, acompanyat d’una Memòria econòmica. Aquest és el compromís de la Generalitat en gestió de l’aigua pels propers 5 anys.
Sota l’epígraf C7, el programa contempla l’apartat específic “Reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat”, quan la resta de mesures per l’assoliment dels objectius ambientals als rius són generals i apliquen a tot l’àmbit de Catalunya.
La Memòria econòmica pressuposta els següents imports destinats a la reducció de la contaminació salina de la conca del Llobregat:
- Import ACA = 90.473.686 €
- Import altres =  58.414.853 €
- Total = 148.888.539 €
Cal entendre que aquests altres són les empreses mineres de sal que operen al Bages.
La mitjana de despesa en control de la salinitat s'acosta als 30 milions d’euros anuals.

El trist del cas és que aquesta despesa enorme ha de servir per reduir la contaminació salina, però no acabarà amb el problema en origen. Pels següents anys, del 2028 al 2033, es pot esperar una despesa d'ordre semblant en control i gestió de salmorra, i així durant els propers 75-100 anys mentre es mantinguin els runams salins de Cardona, Súria i Sallent al descobert.
Mentre es treballa en les noves mesures de captació de salmorra més imprescindibles i ja encarrilades que contempla el Programa 2022-2027, caldria començar un nou plantejament perquè en un termini breu i raonable, no pas després de 75-100 anys com estableixen els programes de restauració de l’activitat extractiva aprovats per Súria i Sallent basats en enviar salmorra i més salmorra per un encara hipotètic col·lector, aquesta recollida de salmorra a l’engròs i des de múltiples punts ja no sigui necessària.
Quan s’ha demostrat que la sal dels runams no es pot vendre, clarament la solució passa per models d’impermeabilització i restauració dels runams salins seguint l’experiència de la restauració de Vilafruns i de d’altres runams salins del món, de la impermeabilització de l’àrea ampliada al runam de Súria o del segellat d’abocadors com el del Garraf. Si fem cas dels terminis dels programes de restauració, l’estalvi en el que queda d’existència dels runams abans aquests no desapareguin és de l’ordre de 500 milions d’euros, probablement més si els terminis es respecten tan poc com fins ara, a repartir entre l’ACA i les empreses mineres. Cal afegir els beneficis ambientals de l’alliberament de molts hm3 d’aigua que d’altra manera es retirarien de la conca per esdevenir salmorra contaminant, d’evitar els riscos d’avaries i incidències amb la salmorra que tenen sempre afectació ambiental, la tranquil·litat de deixar un gran tema solucionat, la disminució de la petjada ecològica, l’oportunitat de posar aquesta sal poc a poc al mercat si un dia és rendible, l’opció de donar altres usos als espais ocupats pels runams, la integració paisatgística... i podeu anar sumant.

 
30.10.2021

"Treure’s l’ombra d’un problema costa, però crec que ho hem fet". Carles Aleman assegura deixar com a llegat una empresa modernitzada i més connectada al territori. Entrevista a Carles Aleman, el dia que deixa la presidència d'ICL Iberia. Article de Carles Blaya a Regió7, el 30.10.2021.

 
24.09.2021

ERC de Sallent veu bé que s’obri la porta al camp solar si hi ha garantia de restauració. L’alcalde diu que el canvi al pla director ha de concretar com es faria compatible el parc amb la retirada del runam. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.09.2021.

 
23.09.2021

Fem Poble de Sallent retreu que la Generalitat està fent una normativa a mida d’ICL. El grup de l’oposició posa en dubte que el projecte del camp solar no afecti la restauració del runam, "ordenat per un jutge i que ja hauria d’haver començat". Article de David Bricollé a Regió7, el 23.09.2021.

 
22.09.2021

Urbanisme obre la porta a fer viable el camp solar al runam del Cogulló. Inicia el procés per modificar el PDU de la Mineria perquè es puguin implantar energies renovables en els seus àmbits si no afecten els plans de restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.09.2021.

 
30.07.2021

L'anàlisi d'avui, 30.07.21, de l'aigua del riu Cardener a Antius, avall de les instal·lacions mineres de Súria i amb el cabal baix propi de l'eixut estiuenc, dona un resultat de 170 mil·ligrams de clorur per litre, ja per sota del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització amb tractament convencional. El descens de la salinitat al riu ha de ser degut a l'entrada en funcionament la rasa de captació de salmorra al Fusteret. Una data i una dada per la història del riu Cardener!
Vegeu l'historial de resultats de clorurs al riu Cardener a Antius.

 
22.07.2021

Opinió de Montsalat en la consulta engegada per la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental sobre el document d'Avanç de la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages que té per objectiu ampliar la capacitat d'abocament de residus salins a Súria.

 
09.07.2021

ICL inaugura la rampa de Cabanasses després de gairebé 9 anys d'obres. El túnel, de 5,2 km d'extensió i gairebé 900 metres de profunditat, permetrà el transport directe del mineral amb cintes i evitarà 800 viatges diaris de camió. Article a Regió7, el 09.07.2021.

 
22.06.2021

El trencament d'una peça del col-lector de salmorres provoca un vessament de sal al riu. Vegeu vídeo de elprattv.

 
19.06.2021

La ruleta russa del col·lector de salmorres continua escampant la dissort. El premi gros de la mortaldat del bosc de ribera ha caigut aquesta vegada a un tram d’uns 50 metres de la vora del Llobregat, entre la Gola del Bigaire i la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes, al terme de Manresa. La dissort ha quedat repartida entre pollancres -els més desafortunats-, àlbers i roures. El vessament deuria succeir ja fa uns dies, probablement a començaments de juny, perquè està ja reparat. Vegeu les imatges de la mort fulminant del bosc (x7).

Aquesta situació que pensaríeu anòmala, de fet no ho és tant. Seguint la riba cap al nord, les dues properes tapes del col·lector tenen sengles vessaments antics de salmorra, amb la consegüent mort de trams de bosc on vivien grans pollancres.Vegeu els resultats que perduren dels vessaments de salmorra poc més avall de la Gola del Bigaire (x2) i abans d’arribar a la casa de les Hortes (x1).

 
14.06.2021

Vegeu imatges de les obres de construcció d’una captació d’aigua salina a la vora del riu Cardener al Fusteret, a Súria (x3).
Si l’obra projectada i finançada per ICL i executada per Excavacions Mas SA aconsegueix el resultat de captació d'aigua salina esperat, l'aigua del Cardener recuperarà, després de 100 anys de mineria de potassa i avall de Súria, la qualitat per poder ser destinada al consum humà mitjançant tractaments convencionals de potabilització.

 
11.06.2021

ICL ja ha extret 30.000 tones de material del dipòsit de La Botjosa. Article a Regió7 l'11.06.2021.

 
16.04.2021

La ACA y ICL Iberia firman un convenio para financiar y construir un nuevo colector de salmueras. Estará terminado en 2025, mejorando la calidad del agua del río LLobregat, reduciendo los depósitos salinos y garantizando una minería sostenible. Article a RETEMA, Revista Técnica de Medio Ambiente, el 16.04.2021.

 
14.04.2021

Emma Riverola presentarà divendres a Sallent la seva novel·la «Sal», inspirada en les mines del Bages. L'acte tindrà lloc a la Sala Vilà i Valentí a les 7 de la tarda i serà entrevistada per membres de Prou Sal. Article a NacióManresa, el 14.04.2021.

 
13.04.2021

El Govern fixa per al 2025 el col·lector de salmorres, que començarà enguany. L'ACA i l'empresa ICL signen a Súria l'acord per impulsar una obra «d'interès prioritari», i que es considera clau per garantir l'activitat minera i reduir el runam. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 13.04.2021.

 
12.04.2021

El nou col·lector de salmorres d'ICL estarà enllestit l'any 2025. L'empresa minera pagarà 98 dels 110 milions d'euros que costa la infraestructura, però l'ACA li avançarà i avalarà la meitat. Article a NacióManresa, el 12.04.2021.

 
12.04.2021

El Govern es compromet a treballar per «fer viable» el parc solar al runam del Cogulló. El conseller Calvet diu que «no es pot perdre l'oportunitat que hi hagi nous camps eòlics i fotovoltaics al nostre país». Article d'ACN a Regió7, el 12.04.2021.

 
10.04.2021

La Generalitat considera inviable el parc fotovoltaic al runam del Cogulló. És el tercer dels projectes de l'àmbit de les energies renovables plantejats al Bages que la ponència tècnica tomba en menys d'un mes de diferència. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.04.2021.

 
05.04.2021

La Generalitat inicia el procés per refer la riera de Soldevila de Sallent. Territori ha posat a exposició pública l'avanç del Pla Especial Urbanístic de restauració de la torrentera, molt afectada per les salinitzacions. Article de David Bricollé a Regió7, el 05.04.2021.

 
20.03.2021

La salinitat d'origen miner a les aigües del Bages. Article al Notícies de la Institució Catalana d'Història Natural nr.154, març-abril 2021, pàgines 5-7.

 
19.03.2021

Vegeu la gràfica de salinitat mitjana als rius Cardener i Llobregat avall de la mineria durant el període 2009-2020, a partir de les dades mensuals de l'Agència Catalana de l'Aigua.

 
17.03.2021

Escrit de Montsalat, presentat als Serveis de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya Central, sobre l'avanç del Pla Espacial Urbanístic de restauració de la riera de Soldevila.
L'eficàcia de les captacions de surgències salades requereix seguir un ordre d'execució de més properes a més allunyades de l'origen als runams salins. Això dona prioritat a les captacions a la riera de Soldevila que aquest PEU ha d'emparar urbanísticament, per davant d'altres captacions previstes al municipi de Sallent.

 
12.03.2021

Vegeu la gràfica de les mitjanes anuals de cabal al riu Llobregat durant el període 2009-2020, a partir de les dades de l'estació d'aforament a Castellbell de l'Agència Catalana de l'Aigua.

 
09.03.2021

Mentre avança la restauració del runam Nou de Cardona ja completament buit de residus salins amb la morfologia del terreny i els canals adequats per recollir aigües que han de ser cada vegada menys salades i menys sobtades i el terra a punt de ser revegetat, el runam Vell s'ha quedat a mig buidar al bell mig de la Vall Salina, encara amb 4,5 milions de tones de residus salins i sense perspectives d'una restauració efectiva com la que es du a terme al runam Nou. Vegeu a la galeria les imatges actuals del runam Nou i del runam Vell (x2).

 
28.02.2021

Pel torrent de Mas les Coves circula aigua salinitzada, amb un valor de clorurs de 12500 mg Cl/L mesurat sota l'aqüeducte per on creua la Séquia de Manresa (vegeu anàlisi).
El torrent de Mas les Coves té per sobre el runam salí del Cogulló. Alguna fuita de salmorra hi ha d'haver a la captació de la capçalera del torrent o a la gran bassa de la base del runam.

 
27.02.2021

El Riudor, al tram entre el Mas Llussà i la Caseta de Llussà, a Santpedor, incorpora una segona surgència d’aigua salada, discreta però d’impacte notable, que durant anys ens havia passat desapercebuda, emmascarada per l’afectació major de la surgència de la resclosa de la Caseta de Llussà situada a uns 400 metres aigües amunt.
Una pinassa de tronc dret i capçada esclarissada i malaltissa assenyala aquesta segona surgència que denominem de la pinassa bandera. L’anàlisi de l’aigua de la surgència dóna 7200 mg Cl/L i ocasiona un salt de salinitat al Riudor de 580 mg/L fins a 1100 mg Cl/L. (Vegeu la imatge i les anàlisis al Riudor del 27.02.2021).

 
25.02.2021

Montsalat diu que no es pot canviar el PDU de la mineria dos anys després d'aprovar-lo. La plataforma creu que "no hi ha motius per alterar substancialment l'acord expressat com a directrius i ordenament dels usos del sòl". Article de David Bricollé a Regió7, el 24.02.2021.

 
17.02.2021

El Govern haurà de fer un primer canvi al Pla Director de la Mineria pel dipòsit de Súria. Aquesta setmana s'ha tancat el procés participatiu obert pel Govern per determinar com ha de ser el runam "temporal" que requereix ICL. Article de David Bricollé a Regió7, el 16.02.2021.

 
14.02.2021
Amb l’obertura del confinament a nivell comarcal hem tornat a mostrejar i analitzar surgències d’aigües salades per la mineria.
En valors absoluts les aigües segueixen salades, però en valors relatius s’aprecia tendència a la millora, especialment a la font de la Serra, a Súria, on han disminuït tant el cabal com la concentració de sal a l’aigua, i a la surgència a la resclosa de la caseta de Llussà, a Santpedor, on el cabal i la seva incidència al Riudor és actualment molt menor del què havia estat fins l’any 2019. La font del Pitoi i el torrent de Soldevila, a Sallent, segueixen sent la zona zero de la contaminació salina de les aigües, tot i que el cabal de salmorra al torrent també ha disminuït. Vegeu les dades d'anàlisi (13.02.2021).
 
09.02.2021
Escrit de Montsalat, presentat als Serveis de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya Central, contrari al document d’avanç de modificació del Pla Director d’Urbanisme de la Mineria al Bages que va directament en contra d’allò que estableixen el PDU de la Mineria i el PDU del Pla de Bages. La voluntat que va motivar la redacció del PDU de la Mineria va ser posar límits raonables a l’acumulació de residus salins, no facilitar que les muntanyes estèrils de residus a l’exterior segueixin creixent fins al dia que s’esgotin els recursos de potassa a l’interior.
 
28.01.2021

El consell d'administració de l'ACA aprova la proposta de conveni amb l'empresa ICL per fer possible el nou col·lector de salmorres. Comunicat de premsa de la Delegació de la Catalunya Central del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, del 28.01.2021.

 
26.01.2021

Carta de Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat reiterant que el projecte de Parc Solar Fotovoltaic al runam del Cogulló només té sentit i viabilitat com a instal·lació permanent després d'haver impermeabilitzat degudament tot el runam.

 
23.01.2021

Cardona espera 20 anys després la restauració de l'antic traçat del riu. La llera del que era el pas natural del Cardener per la Coromina, que es va desviar el 2000, és una àrea que té pendent una revegetació i adequació que la reintegri a l'entorn del nucli. Article de David Bricollé, el 23.01.2021.

 
22.01.2021

El pla urbanístic de Sallent dona la clau al consistori sobre el parc solar del Cogulló. L'Ajuntament ha de donar la seva aprovació explícita si un camp fotovoltaic supera les 0,5 hectàrees. Article a Regió7, el 21.01.2021.

 
21.01.2021

El govern sallentí veu bé el camp solar del Cogulló si no n'entorpeix la retirada. L'executiu també considera essencial que "reverteixi de manera directa en benefici del poble". Article de David Bricollé a Regió7, el 19.01.2021.

 
16.01.2021

ICL vol fer un camp fotovoltaic al runam del Cogulló i els ecologistes ho titllen de "cortina de fum". Prou Sal lamenta que l'empresa minera vol "amagar grans agressions al territori" com la planificació d'un nou runam. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 15.01.2021.

 
13.01.2021

Montsalat diu que el parc solar "contravé" el pla establert per al Cogulló. La plataforma ecologista no tanca la porta al projecte, però el supedita a un nou programa de restauració que passés per impermeabilitzar el runam. Article de David Bricollé a Regió7, el 13.01.2021.

 
12.01.2021

Nota de Montsalat sobre l'avantprojecte de Parc Solar Fotovoltaic, 30MW, al runam del Cogulló.

 
12.01.2021

ICL projecta un camp fotovoltaic a la cara sud del runam del Cogulló. La proposta, que té un avantprojecte redactat, planteja una instal·lació de 12,5 hectàrees; l'empresa remarca que seria una activitat compatible i complementària amb l'explotació de la sal del dipòsit i la seva restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 12.01.2021.

 
05.01.2021

El col·lector de salmorres acumularà una dècada de retard quan entri en servei. El primer pas ferm es va fer el 2012, amb el compromís en aquell moment que estigués a punt 3 anys després; ara l'objectiu és tenir-lo el 2025. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.01.2021.

 
05.01.2021

Comencem l'any 2021 amb una altre vessament de salmorra del col·lector a Sant Joan de Vilatorrada, al passeig entre el Centre Cultural Cal Gallifa i el riu Cardener.
El regal enverinat que aquesta vegada ha arribat el dia de Reis es repeteix insidiosament cada any. La mortaldat per salmorra vessada del col·lector envellit segueix i afecta a tercers que res tenen a veure amb la mineria de potassa.
La salmorra haurà matat els plàtans del passeig, replantats al lloc després de la fuita de salmorra de l'any 2013 al mateix lloc. Vegeu les imatges (x3).

 
05.01.2021
El col·lector de salmorres es rebenta a Sant Joan i inunda de sal tot el darrere de Cal Gallifa. L'ACA i els serveis d'emergència ja estan avisats de la important fuita i s'ha deixat de bombejar salmorra des de Súria. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 05.01.2021.
 
30.12.2020

El Govern impulsa la construcció del nou col·lector de salmorra que estarà del tot operatiu el 2025. Els treballs, que executarà Infraestructures.cat amb un cost de més de 110 milions d'euros, començaran al setembre. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 29.12.2020.

 
29.12.2020

Iberpotash projecta omplir tota la cara sud del runam salí del Cogulló de plaques solars, per convertir-lo en un enorme Parc Solar Fotovoltaic de 30 MW. Per ara, l’avantprojecte ha estat redactat per l’empresa Disolar. El departament de Territori i Sostenibilitat obre una ronda de consultes perquè parts interessades puguin expressar opinions sobre el projecte.
El runam del Cogulló, improductiu i encarat al sud, seria un emplaçament idoni per a un gran parc solar fotovoltaic –sempre que la sal no fes malbé les instal·lacions. Però el compromís establert al programa de restauració vigent és la retirada dels residus salins, mitjançant la venda de sal i l’abocament de salmorra a un futur nou col·lector. La contradicció no pot ser més flagrant.

 
29.12.2020

La Generalitat obre un procés participatiu per la ubicació d'un runam temporal a Súria. El dipòsit ha de complementar durant un temps el del Fusteret. Article a Regió7 el 29.12.2020.

 
24.12.2020

ICL connecta la rampa i la mina de Cabanasses de Súria. Les obres ja fa 8 anys que van començar i són una peça clau del projecte Phoenix. Article a Regió7, el 22.12.2020.

 
25.11.2020

L’Agència Catalana de l’Aigua, després de rebre les al·legacions de la Cubeta d’Abrera –organisme que vetlla per les aigües subterrànies d’Abrera- , dels ajuntaments d’Abrera, de Terrassa i d’Ullastrell, de la Taula del Llobregat / XNCA, de Benjac SA –el major explotador de minicentrals hidroelèctriques al Llobregat- i de la Plataforma cívica Montsalat, de donar oportunitat a Iberpotash SA a manifestar allò que cregués oportú envers les al·legacions i de valorar-les des de les seves àrees d’Abastament i de Gestió del Medi, conclou que és procedent continuar la tramitació de la concessió d'aigües regenerades procedents de l’EDAR de Manresa per a ús industrial a Súria sol·licitada per Iberpotash SA, amb un volum màxim anual de 6,86 hm3. Vegeu l'informe sencer de l'Agència Catalana de l'Aigua.

 
12.11.2020

Acaba de sortir publicat El sendero del río rojo, d’Óscar Escudero.
El llibre és un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat...- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.
El títol és una al·lusió a l’origen del nom Llobregat atribuït a la forma llatina Rubricatus que significa roig.
No espereu una guia de ruta plàcida; El sendero del río rojo segueix fidelment el riu i les seves vicissituds, sense concessions ni edulcorants. Tampoc hi espereu flors i violes, que n’hi ha, però poques; al transcurs del Llobregat hi ha més penes que alegries, algunes tan grans com la primera presa a tan sols 150 metres de les mítiques fonts, el pantà de La Baells -el darrer del franquisme que negà i esborrà del mapa el poble de Sant Salvador de la Vedella- i la presència intimidatòria del descomunal runam salí del Cogulló a Sallent que transfigura el paisatge i salinitza l’aigua.
El caminant-autor documenta amb llenguatge brillant i concís les incidències naturals i artificials amb les quals, una darrera l’altra, troba el Llobregat, mantenint sempre l’atenció a la relació que mantenen la gent i el riu.
Coneixíem, sobretot pels A peu per... de Josep Maria Espinàs, la narrativa de rutes com a gènere literari per explicar un territori; amb El sendero del río rojo neix el gènere de la narrativa de rius, els rius que tan bé condensen i reflecteixen com tractem el país.
Molt recomanable. Més informació a Caligrama Editorial.

 
25.10.2020

Estem de dol, consternats per la mort sobtada de Jordi Falip Sabartés, un dels fundadors de Montsalat l’any 1997 i des d’aleshores participant actiu. Jordi Falip ha dedicat el seu bon fer, durant tota la vida, a treballar sobre el terreny en favor de la natura, sobretot en feines silvícoles i de restauració i millora d’hàbitats naturals. A la seva vila de Santpedor, els aiguamolls de la Bòbila i l’ADF Defensors dels Bosc porten profundament gravada la seva empremta.

 
24.10.2020

ICL fa les primeres proves d'extracció de material del dipòsit de la Botjosa. Els treballs permetran disposar de dades per a la planificació de la futura restauració de l'antic dipòsit. Article de David Bricollé a Regió7, el 23.10.2020.

 
24.10.2020

ICL fa les primeres proves operatives a escala real al dipòsit de la Botjosa. Es tracta d'una prova pilot que consisteix en l'extracció de material del dipòsit i el seu trasllat a la planta de Sallent per avaluar el seu tractament. Article a NacióManresa, el 23.10.2020.

 
25.09.2020

Escrit d’al·legació de Montsalat  a la sol·licitud d’Iberpotash SA de concessió d’aigües depurades procedents de l’EDAR de Manresa.
Atesa la voluntat de l’empresa minera d’acabar definitivament amb l’abocament de residus salins que hi ha darrera d’aquesta sol·licitud i entenent que el cabal, tot i ser important, encara és assumible per la conca, Montsalat no s’hi oposa sempre que l’aigua es destini únicament al procés industrial actual i no signifiqui un primer pas cap a l’ús sistemàtic de grans volums d’aigua dolça de la conca per diluir les ingents quantitats de residus salins acumulats als runams per seguidament enviar-los al mar a través d’un nou col·lector de salmorres.

 
24.09.2020

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a informació pública el projecte de mesures compensatòries requerides per a la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l'àmbit del Baix Llobregat, termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera i Martorell i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (DOGC 8231 - 23.09.2020).

 
23.09.2020

ICL demana una concessió anual d'aigua depurada que equival a 35 llacs de l'Agulla. El cabal, que l'empresa ha sol·licitat a Territori, s'agafarà de la planta de Manresa. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.09.2020.

 
23.09.2020

Iberpotash sol·licita usar més d'un 80% de l'aigua depurada a Manresa per al seu ús industrial. L'ACA ha donat curs a una concessió d'aigües depurades regenerades de 6,86 hm3 anuals, quan la producció de la depuradora de Manresa és només de 8,5 hm3. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 22.09.2020.

 
01.09.2020

ICL Iberia presenta als comitès d'empresa una reducció de plantilla de 110 treballadors. Proposa un pla de jubilacions anticipades, baixes voluntàries i l'amortització de llocs de treball per redundància de funcions. Article a NacióManresa, el 01.09.2020.

 
31.08.2020

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat fa pública la sol·licitud d'Iberpotash per la concessió d'un cabal d'aigua de 6,86 hm3 anuals procedent de l'EDAR de Manresa per ser utilitzada a les seves instal·lacions de Súria, i obre el termini d'un mes per la presentació d'al·legacions a l'Agència Catalana de l'Aigua (DOGC 8214 - 31.08.2020).

Sí, heu llegit bé, 6,86 hm3/any que, per fer-vos una idea de la magnitud, equivalen a 34 estanys de L'Agulla plens cada any. El pla consisteix en apropiar-se d'aquest ingent volum d'aigua regenerada de la depuradora de Manresa que d'altra manera aniria al Cardener durant aproximadament els 100 anys propers, mentre existeixin residus salins a Súria, per convertir-la en salmorra concentrada letal que cal evacuar fins al mar a través d'un col·lector perillós de 70 km de longitud per les ribes del Cardener i el Llobregat. És difícil imaginar un ús pitjor de l'aigua.

 
10.08.2020

Convocatòria conjunta de la Unió de Pagesos i de la Universitat Pompeu Fabra de la 2ª trobada "Afectacions al sòl i a l'aigua causades per les mines de potassa del Bages. Com avancem?", el divendres 4 de setembre de 17:00 a 19:30h al local El Centru, a Cabrianes. El taller comptarà amb la presència de Miguel Cañedo (dpt. Ecologia UB), Núria Roca (dpt Fisiologia Vegetal UB), Marta Conde (UPF) i Mariana Walter (ICTA-UAB).
Agrairem als interessats que feu saber anticipadament la vostra assistència a l'adreça mcondep@gmail.com.

 
26.07.2020

La mina d'Iberpotash de Sallent tanca tenyida de dol i inseguretat. Els sindicats s'han queixat reiteradament de manca de seguretat a la mina de Vilafruns, on la majoria de treballadors pertanyen a l'empresa subcontractada Montajes Rus. Després de dos accidents mortals el mes de juny, la multinacional israeliana ha pres la decisió de tancar l'explotació definitivament. Article de Gemma Garcia a La Directa, el 22.07.2020.

 
26.07.2020

El fals conflicte entre treballadors i ecologistes per les mines d'Iberpotash al Bages. Aquest mes de juny, dos miners han mort a les mines d'Iberpotash. Poques setmanes abans, a tall d'advertència, un tercer va salvar la vida miraculosament. D'aquesta manera, al drama mediambiental de què és responsable la multinacional israeliana prosionista s'hi suma un drama familiar i laboral. Hi ha una pregunta, extemporània, que plantegen aquests accidents: quin nexe hi pot haver entre els accidents a la mina i l'atemptat ecològic que l'activitat genera?. Article de Guille R.Scheurer a La Directa, el 17.07.2020.

 
18.07.2020

El cessament de l'extracció de potassa a Vilafruns deixa en suspens 420 llocs de treball. La mina, tancada des de fa tres setmanes després de dues morts, ja no reprendrà l'activitat perquè "no és sostenible econòmicament". Article de Carles Blaya a Regió7, el 18.07.2020.

 
17.07.2020

Iberpotash atura l'extracció de potassa de la mina de Vilafruns de forma definitiva. L'empresa afirma que intentarà buscar nous usos a les instal·lacions de Balsareny i Sallent · Esgrimeix motius econòmics i preveu que d'aquí a dos anys la mina de Súria ja produeixi la mateixa quantitat de potassa que ara es generava entre les dues explotacions · La decisió deixa a l'aire el futur d'uns 400 treballadors · CCOO acusa la firma d'haver pres una decisió "totalment oportunista". Article de Carles Blaya a Regió7, el 17.07.2020.

 
15.07.2020
Máximo de la Corte: "No hi ha hagut més morts a la mina de Vilafruns per una qüestió de sort". El secretari general del Sindicat de Mines de la CGT considera que "a costa d'anar abandonant la seguretat, ICL ha aconseguit uns nivells de producció excel·lents". Article d'Aina Font Torra a NacióManresa, el 15.07.2020.
 
02.07.2020

El Cogulló adormit espera la 'desescalada'. El 30 de juny del 2019 es van aturar els abocaments al runam de Sallent, del qual els propers anys s'ha d'iniciar la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.07.2020.

 
02.05.2020

Vegeu l'àrea d'ampliació del runam salí del Fusteret (Súria), on actualment ICL aboca els residus (x3).

La forma de vall de pendent uniforme, la impermeabilització mitjançant làmines de polietilè a la base i al contacte amb la part vella del runam, el sistema de conducció de la salmorra fins al punt més baix on es recull i la rasa perimetral que evita l'entrada d'aigua dolça pels laterals fan de l'àrea d'ampliació del runam del Fusteret un abocador amb moltes més garanties que no pas la part vella del mateix runam o els altres runams salins a cel obert que hi ha a la comarca.

 
02.05.2020

Hem mesurat la salinitat dels rius Cardener i Llobregat, ambdós amb cabal alt d'aigua ben clara. Els resultats obtinguts són excepcionalment baixos: 155 mg Cl/L al Cardener a Antius (Callús) i 105 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara.

El resultat al Cardener a Antius és el mínim registrat a aquesta estació per les anàlisis que Montsalat realitza regularment des del 2002 i el del Llobregat al Pont de Vilomara és el segon més baix de l'historial. A més, s'ha de tenir en compte que no es tracta del mostreig al pic d'una riuada, sinó d'un cabal alt i sostingut d'aigua clara. Fantàstic!
La pluviositat molt més alta que la mitjana durant el què portem d'any 2020 ha de ser, sens dubte, la principal raó de la disminució de la salinitat; però no s'ha de descartar el benefici a la qualitat de l'aigua dels rius de possibles actuacions de control i captació de salmorra a les plantes mineres i als runams de Súria i de Sallent, situats més amunt dels punts de mostratge.

 
29.02.2020
Iberpotash demana més espai a Súria per dipositar-hi sal temporalment. Argumenta que els retards en infraestructures faran que esgoti abans del previst el runam ja ampliat. Article de David Bricollé a Regió7, el 29.02.2020.
 
26.02.2020
Atenent a la sol·licitud d’Iberpotash SA, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat inicia els tràmits per a la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria al Bages, al terme municipal de Súria, per encabir una segona ampliació del runam del Fusteret.
Iberpotash argumenta que degut al retard en la construcció de dues grans infraestructures, la rampa de Cabanasses i el nou col·lector de salmorres, més els canvis en el mercat de la sal sòdica, la primera ampliació de superfície del runam del Fusteret en funcionament des del 2019 quedarà ja completament ocupada a principis del 2023, molt abans del 2026 com estava previst. En canvi, l’entrada en servei del nou col·lector de salmorres que ha de permetre incrementar la capacitat d’evacuació no serà fins al 2025, si no hi ha nous retards.
 
25.02.2020
Infraestructures.cat actualitzarà el projecte del nou col·lector de salmorres entre Súria i Castellgalí. L'actuació s'emmarca en el desenvolupament del pla Phoenix. Article a NacióManresa, el 25.02.2020.
 
21.02.2020
Convocatòria al taller sobre salinització del sòl causada per la mineria de potassa a Sallent, pel dia 28.02.2020, organitzat per la Unió de Pagesos juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i el projecte AMS del Recercaixa.
 
21.02.2020
L'aigua de subministrament a Castellgalí, amb 350 mg de clorur per litre, segueix estant molt per damunt del límit de potabilitat. El riu Cardener segueix salinitzant-se al passar pel Fusteret, a Súria, i l'Ajuntament de Castellgalí i l'empresa d'aigües no potables Sorea segueixen ignorant aquesta qüestió de la seva total responsabilitat.
 
05.02.2020
L'ACA preveu completar aquest any les expropiacions pel col·lector de salmorra. Les obres de la nova canonada començarien a final d'any o principi del que ve i duraran fins al 2024. Article de David Bricollé a Regió7, el 04.02.2020.
 
22.01.2020
ICL acabarà a l'octubre la rampa minera de Súria després d'invertir-hi 100 milions. La companyia presenta en societat la seva nova terminal al Port de Barcelona, que estarà operativa aquesta primavera. Article de l'agència Efe, publicat a Regió7 el 22.01.2020.
 
21.01.2020
ICL inverteix 77 milions d'euros en una nova terminal al Port de Barcelona. La nova infraestructura permetrà doblar la quantitat de mineral que l'empresa trasllada des de les plantes del Bages. Article a NacióManresa, el 21.01.2020.
 
16.01.2020
Iberpotash perd el recurs contra la penalització de Brussel·les per rebre ajudes il·legals. El tribunal de Luxemburg conclou que la CE no va cometre «cap error» a l'hora de determinar que l'Estat i la Generalitat van ajudar il·legalment la companyia. Article de Natàlia Segura, de l'Agència Catalana de Notícies, publicat a Regió7 el 16.01.2020.
 
03.01.2020
El nou col·lector de salmorra tindrà una canonada paral·lela per abastir d'aigua ICL. La instal.lació portarà aigua regenerada des de la depuradora de Manresa fins a Súria per a l'activitat de fabricació de les plantes de sal. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.01.2020.
 
29.11.2019
Montsalat reclama que el runam vell de Cardona es tapi com es va fer a Vilafruns. La plataforma demana al Govern que no autoritzi el pla plantejat per Ercros que preveu conduir les aigües salobres del dipòsit i deixar-lo al descobert. Article a Regió7, el 26.11.19.
 
20.11.2019
Ercros proposa un pla de mínims per al runam vell de Cardona deixat a mitges. L'empresa descarta l'opció de cobrir-lo, tot i que no hi ha cap compromís de tornar-lo a explotar. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.11.19.
 
18.11.2019
Escrit de Montsalat a la DGQAiCC sol·licitant una Declaració d'Impacte Ambiental negativa al projecte d'Actualització del Programa de Restauració del Runam Vell de Cardona.
Després de l'aturada de l'explotació dels residus salins del runam Vell, Ercros SA presenta una projecte d'actualització del programa de restauració que es limita a un sistema de recollida de la salmorra generada, sense afrontar la restauració de l'espai.
 
18.11.2019
Resum per Enginyeria Solucions de l'obra de restauració del runam salí de Vilafruns (Balsareny), acabada l'any 2011. Aquest és actualment l'únic runam de la mineria de potassa del Bages efectivament restaurat.
 
03.11.2019
Olesa reclama l'inici sense demora de la renovació del col·lector de salmorres. L'Ajuntament olesà considera que és urgent afrontar el tram de Castellbell a Abrera. Article a Regió7, el 02.11.19.
 
11.10.2019
El Govern encara té pendent de lligar el finançament del nou col·lector de salmorres. La falta de concreció econòmica fa que tampoc no hi hagi un calendari clar. Article de David Bricollé a Regió7, el 10.10.19.
 
19.09.2019
Es manté encara una àrea de sòl salinitzat a la vall de Conangle, molt probablement a causa d'una petita surgència d'aigua salinitzada provinent del runam de Vilafruns, malgrat els 10 anys transcorreguts des de la impermeabilització i restauració. Vegeu-ne les imatges a la galeria (x2).
 
18.09.2019
L'aigua de Castellgalí segueix sent no potable per excés de salinitat; amb 335 mg Cl/L supera àmpliament el màxim de 250 mg Cl/L de les aigües potables.
No es tracta de cap situació excepcional ni catastròfica; és l'obra i gràcia dels lixiviats de salmorra procedents del runam salí del Fusteret que s'incorporen al riu Cardener, de la ineficàcia de l'Ajuntament de Castellgalí i de Sorea, l'empresa subministradora que fa passar per potable una aigua que no ho és.
 
12.08.2019
Actualitzem la cronologia de l'afectació ambiental de la mineria de sal i potassa del Bages amb els principals esdeveniments dels darrers 24 mesos.
 
13.07.2019
ICL protesta per la pèrdua d'ingressos en la cobertura del runam de Vilafruns. L'empresa minera al·lega davant el TJUE que no va poder explotar els dipòsits de sal de Balsareny. Article d'ACN publicat el 13.07.19 a Regió7.
 
13.07.2019
Cuando la realidad supera la ficción. Sebastià Estradé i Rodoreda (1923-2016) contra la montaña de residuos salinos. Article de Santiago Gorostiza publicat al número 57, 2019, de la revista semestral Ecologia Política - Cuadernos de Debate Internacional.
 
08.07.2019
"Estem treballant per convertir la mina en una empresa del segle XXI". El conseller delegat de la mina assegura que "el compromís amb el territori és part de la nostra feina". Entrevista de Carles Blaya a Carles Aleman, conseller delegat d'ICL, publicada el 05.07.19 a Regió7 .
 
05.07.2019
Arxivada la causa contra dos alts directius d'Iberpotash i tres del Govern per un presumpte delicte ambiental. La CUP de Sallent va presentar la querella l'any 2014 i denunciava filtracions de residus a aigües de domini públic. Llegiu l'article de l'Agència Catalana de Notícies publicada el 04.07.19 a Regió7 i a NacióManresa.
 
30.06.2019
ICL treu pit pel tractament actual del gran dipòsit salí. És el runam amb la "gestió més avançada d'Europa", segons Aleman. Article de Roger Junyent a Regió7 el 30.06.19.
 
30.06.2019
ICL Iberia defensa el tancament del Cogulló com una oportunitat cap a la mineria sostenible. L'empresa assegura que focalitzarà els seus esforços en el procés de restauració de la muntanya. Article a NacióManresa el 29.06.19.
 
29.06.2019
Vegeu 3 imatges del runam del Cogulló obtingudes des del seu cim, el dia de l'acte commemoratiu de la fi dels abocaments.
 
25.06.2019
La fi dels abocaments al Cogulló. Iberpotash deixa de dipositar residus a la muntanya de sal de Sallent, tal com va dictar la justícial. Article de Xavier Grau al diari Ara, el 24.06.19.
 
25.06.2019
ICL ja no aboca al runam salí del Cogulló i preveu començar a rebaixar-lo cap al 2025. L'empresa minera oficialitzarà aquest dissabte el final de l'activitat al dipòsit sallentí, que tenia com a data definitiva el 30 de junys. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.06.19.
 
16.06.2019
Absolen els polítics i tècnics jutjats per una llicència a ICL. Estaven acusats de prevaricació la'lacalde, quatre regidors i tres tècnics. Article de Roger Junyent a Regió7, el 14.06.19.
 
09.06.2019
L'aigua del riu Cardener, avall de Súria, s'enfila a un valor de salinitat de 570 mg Cl/L (mostra a Antius, 08.06.2019). L'origen d'aquesta salinitat afegida cal buscar-lo al runam del Fusteret o al col·lector de salmorres.
 
09.06.2019
Una avaria recent a la captació de la font de la Serra, a Súria, va provocar el vessament abundós de salmorra que ha circulat pel torrent de Camprubí cap al barri del Fusteret fins arribar al riu Cardener. Vegeu les imatges a la galeria (x2).
 
09.06.2019
Vegeu una imatge, obtinguda des de Cerarols, dels treballs de preparació de la superfície d’ampliació del runam del Fusteret (Súria), fase 1ª.
 
22.04.2019
ICL ha realçat en 80 cm més la presa per a la captació de l’aigua salinitzada de la riera de Soldevila per tal d'augmentar la capacitat de l'embassament i evitar episodis de sobreeiximent amb afectació per salinitat més avall, entre la carretera i la desembocadura al Llobregat. Vegeu les imatges a la galeria (x2).
 
06.04.2019
Súria potencia la riera del Tordell com a àrea mediambiental després de dos anys de treballs. S'han eliminat 5.000 m2 de canya invasora i s'han plantat més de 800 arbres autòctons. Article a Regió7, el 05.04.19.
 
05.04.2019
Finalitza el projecte de millora ambiental de la Riera del Tordell finançat per Iberpotash. Article a NacióManresa, el 04.04.19.
 
04.04.2019
Montsalat retreu que es descarti cobrir els runams com a mesura temporal. La plataforma diu que el què els alcaldes elogien que es fa a Alemanya, a Catalunya s'ha desestimat. Article de David Bricollé a Regió7, el 03.04.19.
 
29.03.2019

Una delegació de l’ACM amb alcaldes de la mineria potàssica catalana viatja a Alemanya per conèixer l’explotació i gestió de la conca minera del Werra. Actualitat de l'Associació Catalana de Municipis, 22.03.2019.

Els alcaldes dels municipis miners del Bages mostren sorpresa i satisfacció pels bons resultats del confinament dels residus salins a la conca minera del Werra per evitar la salinització de les aigües; una solució de gestió ambiental eficaç i immediata, semblant a la impermeabilització i restauració realitzada al runam de Vilafruns (Balsareny).
D'altra banda, els programes de restauració i el PDU de la Mineria preveuen primer l'eliminació física dels residus dels runams salins del Bages en base a la venda de sal i a l'enviament al mar pel col·lector de salmorres en dates que, en el millor dels casos, tardaran 50 anys per l'eliminació dels runams de Sallent i 80 anys per desfer-se dels residus de Súria. Durant tots aquests anys s'ha de recollir la salmorra que els residus salins generen. Després vindria la restauració pròpiament dita i amb ella s'acabaria el problema de les salmorres.
Les propostes de Montsalat per considerar la impermeabilització mitjançant tècniques de poliuretà projectat o d'altres d'ús en la clausura d'abocadors i les al·legacions en aquest sentit presentades al PDU de la Mineria i als programes de restauració de Sallent i Súria van ser sistemàticament desateses per la Generalitat.

 
24.03.2019
El runam del Cogulló de Sallent posa el seu comptador a 100. Al dipòsit salí li queden just un centenar de dies d'activitat des d'avui. Article de David Bricollé a Regió7, el 23.03.19.
 
14.03.2019
L'aigua de la població de Castellgalí, captada del subalvi del riu Cardener i subministrada sense cap procés de dessalinització, continua sense millorar. L'anàlisi d'avui dóna 325 mg Cl/L; per tant, no és aigua pròpiament potable, per més que l'Ajuntament i l'empresa Sorea s'esforcin en no voler-ne saber res.
 
02.03.2019
ICL inicia sondejos per a la restauració del runam de la Botjosa. Va ser un dels primers dipòsits, inactiu des dels 70, i hi ha acumulades prop de 4 milions de tones de sal. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.02.19.
 
16.02.2019
Els terrenys on s'havia alçat el barri de L'Estació de Sallent, construït durant les dècades del 1980 i 1990 damunt de terreny minat, ara buits de cases i totalment nets. Poc després de començar-se a construir, aviat es va veure com les cases del barri de L'Estació s'esquerdaven i malmetien degut a la subsidència del terreny. Després de molts anys de neguit pels veïns i de la devaluació de les propietats, tement mals majors, la Generalitat va decidir l'abandó total i l'enderroc del barri de L'Estació.
 
01.02.2019

Salt in freshwaters: causes, ecological consequences and future prospects. Recull d'articles científics compilat i editat per Miguel Cañedo Argüelles (Grup de Recerca FEHM, dpt. Ecologia, Universitat de Barcelona), Ben Kefford (Institute of Applied Ecology, Universitat de Canberra) i Ralf B.Schäfer (Department of Quantitative Landscape Ecology, Universitat de Koblenz-Landau). Philosophical Transactions of the Royal Society B (Biological Sciences), vol.374, número 1764 del 21.01.2019.

El volum aporta una visió internacional sobre la problemàtica de la salinització de les aigües dolces i les seves conseqüències biològiques i socials. No és pas anecdòtic que d'entre els 3 científics que han compilat el volum 2 d'ells treballin en regions amb una llarga història de mineria de potassa: M.Cañedo a Catalunya, on les explotacions de potassa d'ICL salinitzen la conca del riu Llobregat i Ralf B.Schäfer a Turíngia (Alemanya), on les explotacions de potassa de K+S Kali salinitzen les conques dels rius Werra i Wipper.

 
24.01.2019
El TSJC insisteix a Iberpotash per treure el runam acumulat al Cogulló els últims 11 anys. La interlocutòria també ratifica el 30 de juny d'enguany com a data límit per a continuar abocant a Sallent. Article de Xavier Borràs a Nació Manresa.
 
23.01.2019
El TSJC deixa clar que s'ha de treure el que s'ha acumulat al Cogulló els últims 11 anys. El Tribunal admet la petició d'execució de sentència dels veïns de la Rampinya i ratifica que els abocaments han de parar el 30 de juny. Article de David Bricollé a Regió7.
 
18.01.2019

La Sala del contenciós administratiu, secció 3ª del TSJC, ha resolt deixar sense efecte la pretensió de la Generalitat de Catalunya, d’Iberpotash SA i de les seves empreses subcontractades Montajes Rus SL, Josep Gonzàlez Àlvarez, Excavacions del Bages SA, Excavacions Vila Vilà SA, Entidad Multimodal de Graneles SL, Exland Excavaciones y Transportes SL i Talleres Deseuras SA de negar la capacitat processal –és a dir, negar el dret a anar al jutjat- de l’Associació de Veïns Sant Antoni del barri de La Rampinya de Sallent.

Amb aquesta mala jugada processal, la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits pretenien deixar sense efecte les sentències contràries a la Generalitat i a Iberpotash dels contenciosos sobre el runam del Cogulló, sobre l’autorització ambiental de l’activitat minera a Sallent, sobre el seu programa de restauració i sobre el POUM de Sallent que havien tingut a l'Associació de veïns a la part actora. És a dir, Iberpotash, empreses subcontractades i la pròpia Generalitat, sense que els caigués la cara de vergonya, demanaven al jutjat seguir abocant més i més milers de tones de residus salins al runam del Cogulló, malgrat l’evidència ben coneguda i sentenciada que una part de d’aquesta sal es filtra al terreny que no ha estat impermeabilitzat i va a parar sobretot al torrent de Soldevila, justificant-ho no en base a raons materials, a dades ambientals o a millores en les condicions de l’abocament, sinó en una pretesa “falta de capacitat processal” de l’Associació de Veïns.

Evidentment, el TSJC ha desestimat la pretensió de la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits, donant la raó, una vegada més i ja n’hem perdut el compte, a l’Associació de Veïns de La Rampinya de Sallent.

El TSJC referma que:
- L’última pròrroga atorgada a Iberpotash per seguir amb els abocaments al runam del Cogulló finalitza el 30.06.2019.
- S’ha de procedir a retirar els residus abocats al Cogulló des del 29.04.2008 perquè no estan emparats per cap autorització ambiental.

 
14.01.2019
Gràfica dels cabals anuals mitjans al riu Llobregat durant la dècada 2009-2018, mesurats per l'Agència Catalana de l'Aigua a l'estació d'aforament de Castellbell. El cabal mitjà del Llobregat de l'any 2018 ha estat el doble de la mitjana de la dècada. Aquest cabal anormalment alt ha tingut com a conseqüència favorable la disminució de la salinitat al riu.
 
08.12.2018
Un estudi situa un torrent de Sallent entre els cursos fluvials més salinitzats de l'Estat. El cas del Llobregat és tractat en un volum especial de la britànica Reial Societat de Ciències Biològiques. Article d'ACN / David Bricollé a Regió7, el 08.12.2018
 
27.11.2018
"La explotación de la potasa en Catalunya. Una “fiebre” del pasado que amenaza el territorio presente". Article de Daniel Martínez Castizo a Diario16, el 27.11.2018.
 
14.11.2018
Ercros té demanada una pròrroga per explotar en el futur el runam de Cardona. L'Ajuntament tem que sigui una fórmula per fer el mínim al dipòsit i en reclama una restauració integral. Article de David Bricollé a Regió7, el 13.11.2018.
 
26.10.2018
El DOGC nr.7733 del 24.10.2018 anuncia que Iberpotash SA ha presentat una sol·licitud de concessió d'aigües de l'EDAR de Sallent per a ús industrial de les seves instal·lacions ubicades a Sallent en el terme municipal de Sallent, amb un volum màxim anual de 0,9 hm3.
 
04.10.2018
A uns 100 metres abans de passar sota l’aqüeducte medieval del Vilar, la riera saladíssima de Soldevila que recull la majoria de les surgències de salmorra que les mesures establertes a l'entorn del runam gegantí del Cogulló no poden interceptar s’infiltra per les esquerdes d’un estrat gruixut de calcària lacustre i desapareix de la superfície. Vegeu-ne les imatges (x3). No és d’estranyar la salinització de fonts i pous també a la riba dreta del Llobregat a Sallent.
 
04.10.2018
Una altra surgència d’aigua salinitzada es troba a la riba dreta de la riera de Soldevila a 250 metres riera amunt de l’aqüeducte del Vilar. Paradoxalment, l’aigua salada d’aquesta surgència dilueix la riera de Soldevila per la qual circula aigua encara més salada.
 
28.09.2018
El DOGC nr.7715 del 28.09.2018 publica l'anunci d'informació pública de la relació complementària de béns i drets afectats pel "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins Abrera i tram final el Prat de Llobregat - Depurbaix".
 
27.09.2018
El DOGC nr.7714 del 27.09.2018 publica el Pla Director Urbanístic de l'Activitat Minera del Bages.
 
25.09.2018
La salmorra circulant per les capes de roca sorrenca i de calcària lacustre aprofundeix la xarxa d'esquerdes perpendiculars, amb la conseqüència que els estrats perden cohesió. És habitual que els vessants on aflora la salmorra, on a les esquerdes s’afegeix la regressió de la vegetació per la salinitat de l’aigua i la plasticitat de l'argila impregnada d'una mullena salina permanent, acabin per esfondrar-se. A la vall de Soldevila hi havia ja esllavissades causades per surgència de salmorra a la font del Pitoi, al coster de la riba dreta de la riera –la banda del Cogulló- al tram on creua el camí de Sallent a Santpedor i encara un altre poc més amunt de la riera en direcció Santpedor. Ara, la circulació subterrània de salmorra ha ocasionat dos nous impactes més a la vall de Soldevila:
1) El coster rocós de la vora de la riera, a l’alçada del creuament del camí de Sallent a Santpedor, s’ha esfondrat en uns 15 metres més. Ara el cabal de salmorra d’una concentració de 145.000 mg Cl/L que brolla de la muntanya circula en superfície en uns 20 metres abans d’arribar a la llera de la riera de Soldevila. (vegeu la imatge a la galeria)
2) Malgrat que la riera de Soldevila és plena de salmorra al tram mitjà, és eixuta a la petita presa de la Botjosa, al tram final, on se suposa que és desviada cap al col·lector de salmorres. Pel camí, l’aigua saladíssima s’infiltra de nou al terreny eixamplant l’abast de la salinització de les aigües. (vegeu la imatge a la galeria)
Aquest és l’estat ambiental desastrós al qual enguany la Generalitat de Catalunya ha atorgat de nou autorització ambiental.
 
20.09.2018
Entitats ecologistes reclamen mesures després del trencament de l'acord entre ICL i Akzo. Temen que aquest "entrebanc majúscul" per a la sortida de la sal vacuum generi més residus salins a la comarca. Article a NacióManresa, el 17.09.2018.
 
18.09.2018
ICL trenca l'acord amb Akzo per vendre la sal d'Iberpotash. La multinacional holandesa anuncia que obrirà un arbitratge internacional. Article de Xavier Grau al diari Ara, el 18.09.2018.
 
17.09.2018
Aprovat definitivament el Pla director urbanístic de l'activitat minera al Bages. Confirma la ubicació de la segona planta de valorització de la sal a continuació de la primera, a Súria, així com un nou sector d'interès supramunicipal per acollir altres infraestructures de valorització, equipaments i espais lliures. Article a NacióManresa, el 17.09.2018.
 
17.09.2018
Urbanisme dona llum verd al pla director de la mineria i a l'ampliació del runam de Súria. El dipòsit del Fusteret podria créixer de les 33 hectàrees actuals a un total de 48, si l'empresa esgotés l'espai de creixement. Article de David Bricollé a Regió7, el 17.09.2018.
 
17.09.2018
El DOGC núm.7707 del 17.09.2018 publica la Declaració ambiental estratègica favorable al PDU de l'activitat minera al Bages.
La Declaració formalitza la creació d'una Comissió mixta de seguiment ambiental del PDU que ha de vetllar perquè l'empresa concessionària executi de manera efectiva els projectes de captació de les surgències salines en tot l'àmbit i la regeneració de la riera de Soldevila a Sallent.
 
24.08.2018
Un nou vessament afecta el col·lector de salmorra, a Callús. El trencament es va produir dimecres a la tarda, i ahir al matí ja s'havia pogut restablir el servei. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 23.08.2018.
 
22.08.2018
El col·lector de salmorra té un nou vessament, ara a Sant Vicenç. Els operaris treballen aquest dilluns en la reparació de l'afectació a l'avinguda del Secretari Canal, on s'ha hagut de donar pas alternatiu. Article a Regió7, el 20.08.2018.
 
16.08.2018
El col·lector de salmorres es torna a trencar, ara a Olesa. És el tercer agost consecutiu que la canonada pateix un vessament al municipi. Article a Regió7, el 15.08.2018.
 
11.08.2018
El col·lector registra diversos vessaments de salmorra en el ramal del Cardener. Els episodis s´han produït durant dues setmanes del mes de juliol i han provocat la mort d´arbres i vegetació en diferents punts del recorregut. Article de David Bricollé a Regió7, el 07.08.2018.
 
06.08.2018
Una altra fuita de samorra –de la maleïda samorra que escampa arbitràriament la mortaldat per les ribes del Cardener i el Llobregat- ha causat la mort dels arbres i la salinització del sòl en un tram d’uns 80 metres de la riba del Cardener a Palà de Torroella, en un lloc on solen reunir-se pescadors. El fet haurà succeït durant els primers dies d’agost o els darrers de juliol. Vegeu les imatges (x3).
 
21.07.2018
La salinitat a les rieres de Conangle i Soldevila, situades a l'entorn de l'explotació minera de Sallent-Balsareny, disminueix amb les obres realitzades i la pluviometria elevada de l'any.
Per primera vegada s'observen peixets a la riera de Conangle, en millora des de la impermeabilització i restauració del runam de Vilafruns, a la vegada que a les vores prolifera el canyís i ha entrat ja la boga de fulla estreta. L'anàlisi dona un valor de salinitat de 1200 mg Cl/L, quan els valors d'estius anteriors eren de l'ordre de 10 vegades superiors.
La salinitat de la riera de Soldevila, al punt de captació cap a la planta minera de La Botjosa, és de 35.000 mg Cl/L; una salinitat doble que l'aigua de mar, però ja per sota dels valors per sobre dels 100.000 mg Cl/L habituals de tots els anys anteriors des del 1990. Però la presa de captació està reblerta de llots, de manera que aquesta aigua salada tornarà a sobreeixir i arribar al Llobregat quan una pluja intensa faci augmentar el cabal de la riera, si abans no es buida de llots la petita presa.
 
20.07.2018
L'ACA comença els tràmits per fer el tram sud del col·lector de salmorres. Les obres tenen una durada de 30 mesos i és previst que entrin en servei a l'inici de l'any 2022. Article d'Enric Badia a Regió7, el 20.07.2018.
 
14.07.2018
Declaració d'impacte ambiental del "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i tram final el Prat de Llobregat", emès per la D.G. de Polítiques Ambientals i Medi Natural i publicat al DOGC de l'11.07.2018.
 
14.07.2018
La (in)justícia del Llobregat. Article de Susanna Abella, de la Taula del Llobregat, al periòdic La Directa, l'11.07.2018.
 
06.07.2018
La D.G. d’Energia, Mines i Seguretat Industrial incorpora com a preceptius a les concessions mineres de Sallent i Súria els informes emesos per la D.G. de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic favorables a sengles programes de restauració presentats per Iberpotash.
Vegeu els informes de la DGQAiCC favorables al programa de restauració de Sallent i al programa de restauració de Súria.
Ambdós programes de restauració estableixen la retirada dels residus salins dels runams mitjançant la venda de sal i l’enviament de salmorra al mar, prèvia a la restauració pròpiament dita. L’inici de la retirada dels residus està condicionada al desdoblament del col·lector de salmorres, que no estarà enllestit abans del 2021. Els terminis previstos per finalitzar la restauració són l’any 2070 per Sallent i el 2092 per Súria. S’han de realitzar més captacions de salmorra que, com les actuals, caldrà tenir en bon funcionament durant, com a mínim, tots aquests anys. S’admet que potser no s’aconseguirà recuperar la qualitat dels aqüífers salinitzats.
Les al·legacions de Montsalat han estat totes desestimades.
 
29.06.2018
ICL espera que el jutge nomeni un pèrit que validi el pla per resoldre la salinització. L'empresa recorda que va presentar fa un any un programa de mesures per dur a terme pressupostat en uns 10 milions d'euros. Article de David Bricollé a Regió7, el 29.06.2018.
 
28.06.2018
La Fiscalia exigeix a Iberpotash un nou pla per descontaminar els pous. El fiscal de Medi Ambient Antoni Pelegrín ha rebutjat el pla de recuperació que l'empresa havia presentat. Article a Regió7 citant fonts de l'agència Efe, el 27.06.2018.
 
23.06.2018
La galeria afegeix més imatges dels desastres salins a La Botjosa (Sallent):
- El rastre blanc al terra i la mort de les plantes per allà on ha circulat la salmorra vessada amb el trencament del dipòsit d’entrada al col·lector ara fa un mes (x2).
- Un camp situat entre la cinta transportadora del mineral extret per la rampa del Solà i la llera abandonada de la riera de Soldevila, prop del Llobregat, amb el sòl més salinitzat encara després del trencament del dipòsit i qui sap si per d’altres aportacions de salmorra d’origen miner.
- La presa que atura la riera salinitzada de Soldevila i la bomba cap a la planta de tractament d’Iberpotash a La Botjosa, reblerta de llots i amb evidències d’haver sobreeixit fa poc (x2).
 
12.06.2018
Prorrogat un any el termini permès per abocar al dipòsit salí del Cogulló. Comunicat de premsa del dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
La Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat avui la concessió a Iberpotash d’una darrera pròrroga d’un any, fins el 30 de juny de 2019, per continuar abocant al dipòsit salí controlat -l'eufemística manera segons el comunicat de la Generalitat d'anomenar el runam que salinitza les rieres de Soldevila i de Riudor- del Cogulló, a Sallent (Bages).
 
31.05.2018
ICL Iberia posa en marxa la nova planta de purificació de sal a Sallent. La nova instal·lació processarà 450 mil tones de sal l'any. La planta ha suposat una inversió de 2,5 milions d'euros i s'inclou en el bloc de mesures implantades per reduir les aportacions de sal al Cogulló. Article a NacióManresa, el 31.05.2018.
 
27.05.2018
El trencament d'un dipòsit a Sallent aboca salmorra al riu Llobregat. S'investiga la causa de l'esfondrament d'un mur de la bassa, amb una capacitat de 200.000 litres. L'abocament no va afectar el consum de boca. Article de Jordi Morros a Regió7, el 27.05.2018.
 
26.05.2018

Es trenca el dipòsit de formigó previ a l'entrada al col·lector de salmorres a La Botjosa (Sallent). Vegeu-ne les imatges (x4).
La nit del 25 al 26 de maig del 2018, va caure sencera una de les parets del dipòsit de salmorra previ a l’entrada al col·lector a La Botjosa (Sallent). La salmorra, evidentment, es va vessar; va contaminar més encara el sòl d’un entorn ja salinitzat i, seguint el torrent de Soldevila, en part deuria arribar al riu Llobregat.
El motiu de l’ensorrament de la paret sembla ser, a primera vista, l’estat intensament rovellat de l’estructura de ferro dins del formigó de les parets, provocat per la pròpia salmorra.
El succés ha coincidit amb un cabal al Llobregat excepcionalment alt per aigua de desglaç de la neu del Pirineu. Si el vessament de salmorra ha ocasionat un pic de salinitat al Llobregat, aquest ja era història quan dissabte 26 a la tarda hem mostrejat i analitzat l’aigua més avall, a Navarcles i al Pont de Vilomara.
La pregunta evident és: què se’n farà de la salmorra concentrada que contínuament generen els runams a l’aire lliure del Cogulló i de la Botjosa i la planta de flotació de potassa de la Botjosa, mentre es construeix d’urgència un nou dipòsit?

 
26.04.2018
Sallent engega els tràmits per legalitzar els usos d'abocament i el dipòsit salí del Cogulló. Urbanisme aprova el projecte per regularitzar les instal·lacions, pas previ a la restauració de la muntanya. Article de Gemma Aleman a NacióManresa, el 24.04.2018.
 
10.04.2018
Taula i gràfiques de salinitat del riu Llobregat a Cornellà, anys 2016 i 2017.
 
07.04.2018
Al·legació de Montsalat a l'actualització del programa de restauració i pla gestió de residus de Súria.
 
06.04.2018
El DOGC 7593 del 06.04.2018 publica l'acord de la DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic d'aprovació de l'informe d'impacte ambiental del projecte d'una planta de purificació de sal a La Botjosa (Sallent), sol·licitat per Iberpotash.
La planta obtindrà un màxim de 150.000 tones/any de sal purificada a partir dels residus salins generats per l'explotació de potassa a Balsareny-Sallent i, una vegada acabada l'explotació minera, a partir dels residus acumulats als runams de La Botjosa i del Cogulló. Si hi ha capacitat sobrada al col·lector de salmorres, la planta podrà dissoldre més residus salins per abocar-los al col·lector. En conjunt, la planta consumirà 860.000 m3/any d'aigua del Llobregat més 900.000 m3/any d'aigua depurada de l'EDAR Sallent-Artés i abocarà 1.576.000 m3/any de salmorra.
 
29.03.2018
El DOGC del 29.03.2018 publica l'acord d'aprovació inicial del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages. S'obre un període d'exposició pública de 45 dies.
 
21.03.2018
El Departament de TES aprova per segon cop el Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages.
 
19.03.2018
El govern de Súria defensa que van fiar-se dels informes tècnics per atorgar la llicència a Iberpotash. La CUP, que exerceix com a acusació popular, ha retirat l'acusació contra tres dels regidors encausats. Article de Mar Martí a Nació Manresa, el 19.03.2018.
 
19.03.2018
Una llicència d'obres atorgada a Iberpotash el 2012 porta el govern de Súria i tres tècnics al banc dels acusats. La CUP veu culpable l'alcalde i quatre regidors, però la fiscalia limita l'acusació de prevaricació urbanística als treballadors municipals.Article de Mar Martí a Nació Manresa, el 18.03.2018.
 
16.03.2018
La CUP porta a judici el govern de Súria sense el suport del fiscal per una llicència a Iberpotash. El partit acusa de prevaricació l'alcalde, quatre regidors i tres tècnics, però la fiscalia només atribueix les irregularitats als treballadors. Article de Josep Sallent a Regió7, el 16.03.18.
 
14.03.2018
L'aigua consumida a la població de Castellgalí, amb 345 mg Cl/L segons l'anàlisi d'avui, continua sense ser potable pel seu excés de salinitat; es pot qualificar només com a sanitàriament permissible.
Fa anys i anys d'aquesta mala qualitat de l'aigua captada al subalvi del riu Cardener i subministrada amb excés de sal per Sorea a Castellgalí. Per millorar la qualitat de l'aigua, suggerim començar per millorar la qualitat de l'Ajuntament i la de l'empresa subministradora.
 
13.03.2018
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya anuncia l'exposició pública del programa de restauració i el pla de gestió de residus miners de l'activitat extractiva Roumanie, promoguda per l’empresa Iberpotash, SA, al terme municipal de Súria.
La documentació sencera es pot descarregar de l'e-tauler de la Generalitat.
S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
Tot i que sembla broma, es preveu que la restauració del runam del Fusteret no comenci abans de l'any 2090.
Més increïble és encara que, malgrat aquesta data per la restauració tan allunyada i que hi ha una sentència penal del 2014, encara pendent de complir, que obliga a restituir a les seves condicions anteriors a l'existència del runam les aigües de la riera de Bellver i del riu Cardener salinitzades per salmorra subterrània originada al runam del Fusteret, la DGQAiCC informa favorablement aquest programa de restauració i estableix una fiança total de 8,75M€, un import molt inferior al que estima com a correcte la Decisió de la Comissió Europea del 31.08.2017.
 
03.03.2018
Després de la neu i la pluja d’aquesta setmana, la riera de Conangle al creuament de l’aqüeducte de la Sèquia assoleix el seu valor mínim de salinitat en molts anys, 380 mg Cl/L.
En canvi, el torrent de Mas les Coves a la gasolinera del Lleó dóna una valor de salinitat de 2200 mg Cl/L, més alt de l’esperat, que testimonia que o bé un petit cabal de salmorra de la capçalera del torrent s’ha filtrat o ha sobreeixit per la presa del runam del Cogulló, o bé la pluja ha rentat sòl salinitzat de l’entorn de la base de la presa.
 
19.02.2018
Al·legació de Montsalat a l'actualització al 2015 del programa de restauració de Sallent/Balsareny.
 
19.02.2018
Al·legació de Montsalat al projecte d'ampliació del runam salí del Fusteret, a Súria.
 
14.02.2018
El pla miner del Bages rep tants canvis que es torna a tramitar. La Generalitat presentarà un document sensiblement diferent del que va aprovar el 2016, ja que per exemple incorporarà Cardona. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.02.2018.
Val la pena recordar que, independentment d'altres interessats i actors, Montsalat va al·legar en favor d'incloure la mineria de Cardona al PDU i de situar la segona planta de sal vacuum d'Iberpotash a Súria dins dels límits de la planta de producció del Fusteret, sense necessitat d'ocupar espai actualment agrícola de La Pobla, a l'altra banda del Cardener.
 
02.02.2018
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya anuncia l'exposició pública del programa de restauració i el pla de gestió de residus miners de l'activitat extractiva Emerika, promoguda per l’empresa Iberpotash, SA, al termes municipals de Sallent i Balsareny.
Els documents es poden descarregar a través de l'e-tauler de la Generalitat. S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
 
01.02.2018
Decisió de la Comissió Europea del 31.08.2017, publicada al Diari Oficial de la Unió Europea del 31.01.2018, relativa a l'ajuda estatal executada per Espanya en favor d'Iberpotash.
La Comissió Europea conclou que:
- Els costos de restauració dels runams salins de Sallent i Súria són de l'ordre de 79,2 M€ a l'any 2015 i, seguint la producció, d'uns 122,0 M€ l'any 2035, mentre que les fiances imposades són d'un ordre molt menor.
- S'imposa un pagament de 1.864.622 € per comissions bancàries estalviades en fiances no dipositades.
- S'imposa un pagament de 3.985.109,7 € per ajudes indegudes en el cobriment del runam de Vilafruns.
 
01.02.2018
Els runams salins del Bages, una hipoteca per tot Catalunya. Article de Jordi Badia Guitart a la revista Lo Comunal, gener del 2018.
 
29.01.2018
Ja es poden consultar a través de l'e-tauler de la Generalitat els següents documents sobre el projecte d'ampliació del runam salí de Súria:
- Projecte d'ampliació del dipòsit salí del Fusteret
- Primera documentació complementària
- Estudi d'impacte ambiental
 
25.01.2018
La Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya anuncia l'exposició pública del projecte tècnic i l'estudi d'impacte ambiental per l'ampliació del runam salí del Fusteret.
La carta de la DG d'Energia, Mines i Seguretat Industrial diu que es pot consultar l'expedient a través del tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya. La realitat és però que l'e-tauler aquests dies no funciona.
 
25.01.2018
La Comissió amenaça de portar els runams salins al Tribunal Europeu per contaminació. ICL considera que la Comissió no les té dades actualitzades i defensa que s´han fet moltes millores. Article de David Bricollé a Regió7, el 25.01.2018.
 
25.01.2018
El govern de Sallent dóna llum verd a la construcció de la planta de tractament de sal. La instal·lació es posarà en marxa "els propers mesos" després que l'Ajuntament ja ha concedit la llicència d'obres a ICL. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 24.01.18.
 
29.12.2017
Acaba l'any 2017 sense canvis ressenyables a la salinitat dels dos rius del Bages. L'aigua del Llobregat al Pont de Vilomara, amb 220 mg Cl/L es manté just per sota del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals; però l'aigua del Cardener a Antius, amb 375 mg Cl/L, supera de molt aquest llindar.
No és cap sorpresa doncs que l'aigua captada del Cardener i subministrada a Castellgalí no sigui realment potable. Mentrestant, Sorea i l'Ajuntament de Castellgalí com si sentissin ploure.
 
14.12.2017
Vilafruns: el model que reclama Cardona. El runam salí de Balsareny està impermeabilitzat i revegetat des de l'any 2010, una experiència que va promoure la Generalitat. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.12.17.
 
14.12.2017
Sallent aprova un canvi de terrenys per a l'acord amb els últims veïns de l'Estació. L'Incasòl tindrà un solar a la zona de l'envelat per poder oferir-ne les parcel·les a les tres famílies. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.12.17.
 
30.11.2017
Cardona exigirà a Ercros el confinament i revegetació del runam vell. L'Ajuntament considera que l'empresa té un compromís contractual i legal de deixar confinat el dipòsit si ja no l'explota. Article de David Bricollé a Regió7, el 29.11.17.
 
23.11.2017
La mineria del Bages no tindrà aprovat fins al 2018 el seu pla director definitiu. El document d'ordenació urbanística acumula un any de retard. Un dels motius és que inclourà Cardona, que en l'aprovació inicial no hi era. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.11.17.
 
22.11.2017
L'empresa Ercros deixarà de produir sal del runam de Cardona aquest divendres. Els treballadors no estan d'acord amb les indemnitzacions que se'ls proposen si no opten per un trasllat. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.11.17.
 
16.11.2017
El Suprem dóna la raó als veïns. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació d'Iberpotash sobre el runam de Sallent. La sentència també obliga a netejar de residus la muntanya del Cogulló. L'empresa ja ha anunciat que tornarà a recórrer. Informació al Telenotícies Comarques de Televisió de Catalunya el 15.11.17.
 
15.11.2017
El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació d'Iberpotash sobre el runam del Cogulló. La decisió, segons la part denunciant, obliga l'empresa a aturar els abocaments i a restaurar la muntanya de residus salins. Article a NacióManresa, el 14.11.17.
 
14.11.2017
El Suprem tomba el recurs de cassació sobre una de les sentències del Cogulló. L'empara l'havia sol·licitada Iberpotash per una de les resolucions urbanístiques que afecten el runam. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.11.17.
 
10.11.2017
L'ACA preveu tenir desdoblat el col·lector de salmorres fins a Abrera cap al 2022. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 10.11.17, resum de la reunió del Fòrum de la Mineria mantinguda el 09.11.17 al Consell Comarcal del Bages.
 
06.11.2017
Aigua i servei públic: fi d'etapa. Article d'opinió de Jordi Fortuny al voltant del servei públic de l'aigua a Catalunya, publicat a El Periódico el diumenge 05.11.2017.
 
02.11.2017
Ercros presenta l'ERO per tancar la planta de Cardona i deixar el runam a mig treure. La companyia assegura que pot recol·locar tots els treballadors en altres factories del grup, però la majoria són fora de Catalunya. Article de David Bricollé a Regió7, el 30.10.17.
 
25.10.2017
Un segle d'afectació ambiental de la mineria de potassa del Bages, per ara. Article de Jordi Badia a la revista Dovella núm.121, tardor 2017, resum de la ponència presentada el gener del 2017 a les jornades sobre patrimoni miner organitzades pel Centre d'Estudis del Bages.
 
25.10.2017
L'estat de les coses en relació amb la salinització de la conca Werra-Weser (II). Un polvorí europeu. Article del Dr Walter Hölzel, president de la Conferència de Regions limítrofes de la Conca Werra-Weser, al número de Desembre del 2016 de la revista alemana Waterkant, al voltant dels problemes de salinització causats per les aigües residuals de l'empresa minera de potassa K+S que poden desvirtuar la competència lleial a Europa.
 
19.10.2017
L'alcalde de Cardona demana a Ercros "compromís" per restaurar el runam. L'Ajuntament vol que l'empresa faci un "veritable pla de restauració", més enllà d'accions de manteniment, i que la Generalitat ho vetlli. Article de David Bricollé a Regió7, el 19.10.17.
 
11.09.2017
La segona oportunitat d’Iberpotash. La pròrroga concedida pel jutge per seguir abocant sal dona oxigen a l’empresa que explota les mines del Bages. Ara s’ha de fer valedora de la confiança complint el calendari d’una reconversió que vol fer possible la sostenibilitat de la mineria. Article de Francesc Muñoz a L'Econòmic, el 10.09.17.
 
04.09.2017
"Bruselas exige a Iberpotash seis millones en ayudas ilegales. La Generalitat regulariza un vertedero de Iberpotash pese a que un informe de los Mossos de Esquadra advierte que sigue salinizando las aguas". Article a Economía Digital, el 31.08.17.
 
04.09.2017
"Iberpotash recibe un nuevo espaldarazo de la Generalitat. El Govern aprueba el estudio de impacto ambiental para que crezca el depósito salino de Cogulló mientras los Mossos d’Esquadra señalan que la empresa contamina". Article de Cristina Farrés a la secció Crónica Business del diari El Español, el 30.08.17.
 
02.09.2017
Hem accedit al pou de la fàbrica "Tintura de Fibras SA - Tifisa", a la carretera de Berga, a Sallent, tancada precisament a causa de la salinització del seu pou. Després d'uns 20 anys en desús, el pou segueix salinitzat. Vegeu el resultat de l'anàlisi de clorur.
 
02.09.2017
Un nou vessament del col·lector de salmorres salinitza una àrea de 2.000 metres quadrats. En aquesta ocasió, el trencament no ha estat fortuït, sinó provocat per unes tasques de manteniment. Article de Carmina Oliveras a ManresaDiari, el 01.09.17.
 
31.08.2017
Brussel·les reclama recuperar 5,8 milions d'euros en concepte "d'ajuts il·legals" a Iberpotash. La companyia diu que no ha rebut cap tipus de documentació oficial i que no ha cobrat les subvencions. Article a Regió7, el 31.08.17.
 
31.08.2017
Europa reclama un “ajut il·legal” a Iberpotash que l’empresa diu que “no ha cobrat mai”. La Comissió Europea també recorda que la fiança del Cogulló és “injustificablement baixa”, però la firma minera respon que la Generalitat ja la va elevar a 7,5 milions i que aquest afer “ja està resolt”. Article de Carmina Oliveras a ManresaDiari, el 31.08.17.
 
31.08.2017
Vegeu 4 imatges de la mortaldat al Fusteret, a l’entrada sud de Súria, causada pel col·lector de salmorres. Sí, és la mateixa història de sempre, una altra àrea de la vora del riu devastada per un altre vessament de les maleïdes salmorres letals que la mineria de potassa genera contínuament i que el col·lector envellit i insuficient, que no pot parar mai, perd aquí i allà.
En aquest cas el vessament no ha estat fortuït, sinó provocat per feines maldestres de manteniment realitzades durant la penúltima setmana d’agost. L’àrea afectada queda circumscrita entre el pont de la Pobla al sud, els horts del Fusteret al nord, la carretera C-1410z a l’est i el riu Cardener a l’oest. El terra és blanc d’una sal que crema les plantes més que el foc.
 
30.08.2017

Carta de Montsalat a la DGQAiCC en la qual demana que la planta de purificació de sal que ICL Iberia projecta a Sallent s'avaluï ambientalment sota el supòsit que seguirà funcionant per aprofitar residu salí dels runams després del tancament de la mina.

 
28.08.2017

El DOGC núm.7442 del 28.08.17 fa pública la Declaració d'Impacte Ambiental favorable al "projecte de creixement del runam del Cogulló a partir del 1988", amb més mesures correctores pel control i la captació de de la salmorra i amb limitacions.
Aquesta DIA substitueix l'autorització ambiental anterior basada en una mera avaluació ambiental que va passar de puntetes per la realitat del control insuficient de les salmorres generades als runams de Sallent i que fou anul·lada per la sentència del 15.10.2013 del contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya.

 
05.08.2017

Actualitzem la gràfica de salinitat a la riera de Conangle (Balsareny), amb valors mensuals des de la restauració del runam de Vilafruns fins a aquest agost, mostrejats 50 metres més amunt de l'aqüeducte de la Séquia.
La salinitat a la riera de Conangle ha baixat molt des de la restauració i impermeabilització del runam de Vilafruns, però més amunt de la conca continua havent-hi una aportació de salinitat relacionada molt probablement amb els pous miners abandonats de l'intent d'explotació de la Fodina. A més, a ple estiu quan l'aigua s'estanca, la salinitat pot pujar transitòriament molt amb l'evaporació.

 
25.07.2017
L'ACA comença el procés per expropiar els terrenys per fer el nou col·lector de salmorres. Encara no està clar ni el sistema de finançament ni el calendari d'execució. Article de David Bricollé a Regió7 el 25.07.17.
 
23.07.2017
Alta tensió a la reunió veïnal de la Rampinya celebrada per ratificar els punts sobre la mina. L'assistència a l'assemblea del veí que va demandar l'associació provoca la intermediació de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra. Article de Josep Sallent a Regió7 el 23.07.17.
 
22.07.2017
"Residuos salinos por un tubo. El Govern aprueba el proyecto del colector que recogerá los residuos de la minería del Bages para prevenir la contaminación del Llobregat". Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia, el 22.07.2017.
 
21.07.2017
L'aigua de subministrament a Castellgalí, amb 335 mg de clorur per litre segons l'anàlisi d'avui, continua sent no potable per excés de salinitat. Mentrestant, l'alcalde perpetu el gat pentina.
 
20.07.2017
Nou pas en la tramitació per ampliar el runam del Fusteret. La Comissió d’Urbanisme emet un informe favorable en considerar que la petició d’Iberpotash s’adapta a les normes subsidiàries del municipi; l’empresa podrà ocupar 15 noves hectàrees. Article a ManresaDiari el 18.07.17.
 
19.07.2017
ICL tramita l'ampliació del runam del Fusteret en un màxim de 15 hectàrees. És l'àrea de creixement prevista al Pla Director de la Mineria, i ha superat un primer escull d'Urbanisme. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 19.07.17.
 
17.07.2017
Edicte del 07.07.17 del dpt. de Territori i Sostenibilitat pel qual s'aprova el "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i tram final el Prat de Llobregat-Depurbaix" i la llarguíssima relació de béns i serveix afectats tal com es va presentar a exposició pública i amb el compromís d'incorporar, entre les al·legacions presentades, l'ampliació de diàmetre de la canonada a 600 mm al tram Súria-Castellgalí i a 800 mm al tram Castellgalí-Abrera, atenent a l'al·legació formulada per Iberpotash i acceptada per l'Agència Catalana de l'Aigua.
 
14.07.2017
La "Cronologia de l'afectació ambiental de la mineria de sal i potassa al Bages" incorpora els fets més rellevants de la 2ª meitat de l'any 2016 i de la 1ª meitat del 2017, un període de canvis i d'activitat intensa. (cat/esp)
 
14.07.2017
L'Ajuntament de Cardona dóna per fet que Ercros deixarà d'explotar el runam enguany. L'alcalde tem que el pla de restauració es limiti a rases perimetrals i exigeix a la Generalitat solucions laborals i ambientals. Article de David Bricollé a Regió7 el 14.07.17.
 
13.07.2017
Rasa drenant en construcció a la vora nord del runam del Cogulló per la captació de salmorra que circula subterràniament al contacte entre calcàries lacustres i marges argiloses. En una primera fase, aquesta rasa drenant tindrà 280 metres de longitud (vegeu galeria x2). És d’esperar que aquesta nova rasa drenant redueixi significativament les entrades de salmorra a la riera de Soldevila.
 
13.07.2017
Arqueta ampliada de recollida i bombament de salmorra a la part nord del runam del Cogulló. Hi arriba salmorra per ambdós costats de la rasa i per tubs drenants instal·lats subterraniàment a la base del runam.
 
13.07.2017
L'Ajuntament tala onze plàtans morts per salmorra al passeig del Riu. Article a NacióManresa el 13.07.17.
Vegeu la informació sobre la mort d'aquests plàtans al passeig del Riu de Manresa per vessament de salmorra del col·lector publicada a la galeria el 09.2015.
 
12.07.2017
La DG d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, després de rebre de la DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic una Declaració d'Impacte Ambiental favorable però amb mesures correctores i limitacions, autoritza de nou l'explotació minera d'Iberpotash a Sallent.
Cap de les al·legacions presentades a l'expedient, anomenat "Projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988", ha estat acceptada. L'autorització limita el runam del Cogulló a la seva superfície actual i als 538 m d'altitud, tal com estableix el POUM de Sallent. Sobta que l'autorització no fixi terminis pel compliment de les mesures correctores obligatòries, entre elles les mesures addicionals de correcció i control d'aigües salinitzades generades al runam.
Aquesta nova autorització pretén donar compliment a la sentència del 15.10.2013 pel contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya que va anul·lar l'autorització ambiental anterior.
 
07.07.2017

El DOGC 7407 del 07.07.2017 publica l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que, atenent a la interlocutòria dictada pel jutge del TSJC, corregeix el redactat del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat de concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre un termini més llarg per arribar a la fase d'estabilització del runam salí del Cogulló.

La maquinària legislativa, executiva i judicial de Catalunya s'ha posat en marxa al servei d'ICL perquè pugui allargar els abocaments de residus salins al runam del Cogulló de Sallent per més que salinitzi aigües de l'entorn, incompleixi el POUM de Sallent i se li hagi revocat l'autorització ambiental. Vegeu les dates i els passos.

14.06.2017 ICL presenta al jutge de la Sala 3ª del TSJC una sol·licitud d'incident sobre l'execució de la sentència del POUM de Sallent que fixa el dia 30.06.2017 com a data límit pels abocaments al runam del Cogulló i demana una pròrroga de dos anys més.
15.06.2017 Amb l'excepció de la CUP, els grups polítics del Parlament de Catalunya voten una resolució que demana que ICL pugui seguir abocant transitòriament al runam del Cogulló.
21.06.2017 El jutjat comunica a la part contrària, l'AV La Rampinya de Sallent, la presentació de l'incident d'execució de sentència.
29.06.2017 Vista oral a la Sala 3ª del TSJC.
30.06.2017 Interlocutòria del jutge admetent la concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre l'abocament durant un any més, fins al 30.06.2018, prorrogable a dos, fins al 30.06.2019, sota condicions.
05.07.2017 Reunió de la Comissió territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que acorda la modificació del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat d'allargar els terminis per l'aturada dels abocaments al runam del Cogulló, en els termes de la interlocutòria judicial.
06.07.2017 Publicació de l'acord de la CTU de la CC en forma d'edicte del dpt de Territori i Sostenibilitat.
07.07.2017 Publicació de l'edicte del dpt de TiS i de la modificació del POUM de Sallent al DOGC.

A Catalunya hi ha separació de poders? Vista la ingerència del Parlament en un afer judicial, la resposta és no.
A Catalunya "las cosas de palacio van despacio"? En l'incident d'execució de sentència d'ICL, les coses no corren, volen. És l'indiscutible récord Guiness de celeritat aconseguit per l'administració catalana. En canvi, des de la presentació a la Fiscalia de Medi Ambient de dades sobre la salinització d'aigües a causa dels runams salins fins a la sentència van transcórrer 17 anys i 6 mesos i han passat 2 anys i 6 mesos més amb la sentència encara pendent de complir.
A Catalunya som tots iguals davant la llei i l'administració? No, evidentment no.

 
03.07.2017
El TSJC, en sentència del 22.06.17, requereix a la Generalitat la completa restauració de l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), mentre rebutja els recursos presentats per la Generalitat i l'empresa "Recuperació de Pedreres SL". Vegeu el comunicat conjunt emès per l’Ajuntament de cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, la Plataforma Alternativa a l'abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC).
El cas manté un notable paral·lelisme amb el del runam del Cogulló de Sallent. En ambdós casos es tracta d'abocadors als quals la Generalitat havia concedit autorització ambiental de manera irregular, la Generalitat ha fet costat a qui aboca no pas a qui defensa el territori, comparteixen la mateixa advocada de la Generalitat Rosa Maria Pérez Pablo -la que va demanar la traducció del català al castellà de tot l'expedient del contenciós contra l'autorització ambiental del Cogulló per posar-hi més traves i endarreriments- i el mateix magistrat del TSJC Manuel Táboas Bentanachs.
 
01.07.2017
ProuSal escenifica un funeral per la continuïtat dels abocaments al Cogulló. Una trentena d'activistes de l'entitat ecologista han participat en l'acte de protesta. Article d'Abel Gallardo a Regió7, el 01.07.17.
 
30.06.2017
El TSJC dona una pròrroga d'un any per continuar abocant al Cogulló. Iberpotash podrà dipositar-hi sal sobrant fins el 30 de juny del 2018, però amb l'opció d'allargar la moratòria un any més, fins el 2019. Article de Carmina Oliveras a ManresaDiari, el 30.06.17.
 
29.06.2017
El jutge podria decidir demà sobre la pròrroga al Cogulló. La mina es compromet a aturar l´activitat si hi ha incompliment de les mesures proposades. Article de Carles Blaya a Regió7, el 29.06.17.
 
29.06.2017
Alarma a les instal·lacions d'ICL a Sallent per la fumera d'una xemeneia. Cinc dotacions dels Bombers es desplacen a la seu de l'empresa minera i comproven que cremava pols. Article a Regió7, el 29.06.17.
 
29.06.2017
La Rampinya s'oposa davant del jutge a la moratòria d'ICL per seguir abocant al Cogulló. La Generalitat i l'Ajuntament de Sallent donen suport a allargar el termini, tot i que plantegen diverses mesures de control. Article de Mar Martí a NacióManresa el 29.06.17.
 
29.06.2017
Els ecologistes reclamen al Govern que obligui ICL a cessar els abocaments al Cogulló. Fonts jurídiques i del sector saliner plantegen querelles contra l'administració si l'endemà del 30 de juny no fa complir la sentència del TSJC. Article d'Estefania Escolà a NacióManresa el 29.06.17.
 
28.06.2017
Entitats ecologistes demanen que sigui la Generalitat qui lideri un pla de restauració del runam. Els col·lectius diuen que l'empresa ja ha tingut una moratòria de 3 anys i mig per posar fi als abocaments. Article de David Bricollé a Regió7 el 28.06.17.
 
28.06.2017
"Entidades ecologistas exigen a Iberpotash que cumpla la sentencia del TSJC". Article a La Vanguardia el 28.06.17.
 
28.06.2017
ICL presenta al jutge un pla contra la salinització que preveu invertir 10 milions. L'empresa espera la validació per part del magistrat, però assegura que ja ha començat a fer intervencions. És un pla a 40 mesos. Article de David Bricollé a Regió7 el 28.06.17.
 
24.06.2017
Sallent encarrega un estudi per conèixer l'afectació de la salinització al municipi. La proposta avaluarà si l'Ajuntament pot reclamar una indemnització pels danys causats per Iberpotash. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 23.06.17.
 
22.06.2017
Nota emesa per la Junta de l'AV de la Rampinya -destacada en la lluita per aturar els abocaments de residus salins al Cogulló i la contaminació salina que se'n deriva- al voltant de l'infiltrat a l'AV que ja amb posterioritat a l'assemblea de veïns del juny del 2014 va intentar anul·lar-ne els acords i del tractament donat a aquesta qüestió pel diari Regió al seu editorial del 17.06.17.
 
21.06.2017
Resolució de JxSÍ, Cs, PSC, CSQP i PPC sobre la mineria al Bages aprovada pel Parlament de Catalunya amb els vots en contra de la CUP, el 16.06.2017.
 
21.06.2017
La futura planta de purificació de Sallent produirà 150.000 tones anuals de sal de desgel. ICL va presentar ahir el projecte a l'Ajuntament perquè n'iniciï la tramitació. S'hi invertiran 2,5 milions i ha d'estar a punt a principi del 2018. Article de David Bricollé a Regió7, el 21.06.2017.
 
20.06.2017
"Iberpotash pone en apuros a un dirigente del Pdecat. El alcalde de Sallent, David Saldoni, figura emergente del partido de Artur Mas, debe decidir si se enfrenta al juez o al grupo minero Iberpotash". Article de Josep Maria Casas a Economia Digital, el 19.06.2017.
 
19.06.2017
El Cogulló: vuit anys per arribar al límit del 30 de juny. La sentència que marca el tancament del runam es va començar a gestar el 2009, quan Sallent va aprovar un nou pla urbanístic que possibilitava l’ampliació de l'escombrera. Article de Carmina Oliveras a Manresadiari, el 17.06.2017.
 
16.06.2017

Prou Sal: “la salinització és un problema de país”. El col·lectiu farà una acció a diverses ciutats catalanes aquest cap de setmana per demanar el compliment de la sentència que obliga a deixar d'abocar al Cogulló el 30 de juny. Article de Carmina Oliveras a Manresadiari, el 15.06.2017.

 
15.06.2017

ICL ja ha presentat al jutge la petició per poder abocar dos anys més al runam del Cogulló. Article a Regió7, el 14.06.2017.

 
12.06.2017

Dos nous vessaments del col·lector de salmorres a la riba dreta del Llobregat, prop de Sant Benet de Bages per la carretera de Torroella de Baix, al terme de Sant Fruitós de Bages, han malmès sengles trams de bosc de ribera i han contaminat el sòl. Vegeu la imatge de la galeria. Mentrestant, el desdoblament del col·lector és només sobre el paper, en projecte aprovat definitivament per l'ACA.

 
08.06.2017

Els miners de Sallent traslladen el seu neguit a l'Ajuntament i la delegació del Govern. Article de Carles Blaya a Regió7, el 08.06.2017.

 
01.06.2017

ICL no sap encara si podrà seguir abocant al Cogulló quan resta un mes per a la data límit. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.06.2017.

 
27.05.2017

Moció sobre la salinització del Llobregat provocada per ICL-Iberpotash, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat el 26.05.2017 a proposta del Moviment Ecologista Santfeliuenc.

 
25.05.2017

Mina Muga, ni técnica ni económicamente viable. Article de Miguel Ángel Conejos Montalar al diari AraInfo el 12.05.2017.

 
12.05.2017

Carles Aleman: "el 2021 el Bages tindrà mineria sostenible". Article de Carles Blaya i David Bricollé a Regió7, el 12.05.2017, que recull el més destacat de l'entrevista al conseller delegat d'ICL Súria & Sallent.

 
02.05.2017

Sallent podria tenir en marxa una planta de sal purificada a principi del 2018. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.05.2017.

 
06.04.2017

La galeria incorpora dues imatges per entendre millor la circulació subterrània de salmorra generada pel runam del Cogulló: les obres per la construcció d’una estació de bombament de salmorra en un punt relativament baix del perímetre del runam situat a la vertical d’on la riera de Soldevila pateix les pitjors entrades de salmorra, i el contacte de la base del runam amb un estrat de calcàries amb fissuració que aquestes obres mostren.

 
31.03.2017

Mor un camioner manresà que es va accidentar fa tres setmanes a la carretera de Castelladral, a Súria
El camió, d'una empresa subcontractada d'Iberpotash, va bolcar a l'alçada del pou de Cabanasses
. Article a Regió7, el 31.03.2017.

 
31.03.2017

ERC diu que "les sentències s'han de complir" i la CUP denuncia xantatge als treballadors. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 31.03.2017.

 
30.03.2017

L'explotació de les mines i el respecte al medi ambient han de ser compatibles. Vídeo de la CUP Sallent.

 
30.03.2017

L'associació de la Rampinya recorda que la sentència del Cogulló s'ha de complir. Article de Carles Blaya a Regió7, el 30.03.2017.

 
25.03.2017
"Defensem els miners i el territori", comunicat del sindicat CGT emès el 23.03.17 davant de l'absència de plans de la direcció d'Iberpotash per afrontar l'aturada obligatòria dels abocaments de residus al Cogulló de Sallent a partir de l'1.07.2017.
 
21.03.2017
Un mural amb el text "NO MÉS SAL" ha nascut directament sobre el runam de la Botjosa. Però la bellesa és efímera, aquest muntatge artístic amb missatge clar ha durat ben poc. En canvi, la immensa lletjor dels residus salins contaminants fa ja masses anys que dura.
 
19.03.2017
La incerta glòria d'Iberpotash, l'imperi de la sal. Article de Xavier Grau al diari Ara el 19.03.2017.
 
17.03.2017

Iberpotash demana créixer a Súria dins de l'actual centre de producció. Article de David Bricollé a Regió7, el 17.03.2017.

 
17.03.2017

Iberpotash demana continuar l'activitat minera a Sallent fins que s'acabi la rampa de Cabanasses. Article a NacióManresa, el 17.03.2017.
Convé recordar que la data límit d'abocaments al runam del Cogulló del 30.06.2017 és ja un bonus concedit per Urbanisme malgrat que el lloc no té la qualificació ni les condicions exigibles, que l'Ajuntament de Sallent té l'ordre expressa del TSJC de fer aturar d'immediat els abocaments i obrir un expedient de disciplina urbanística, que l'abocament al Cogulló no té autorització ambiental i que és ben sabut i sentenciat pel jutjat penal com a delicte ecològic que els runams d'Iberpotash -també el del Fusteret a Súria- salinitzen les aigües de l'entorn.

 
16.03.2017
Iberpotash reserva 48 M€ per restaurar el medi ambient. Article de Xavier Grau al diari Ara el 14.03.2017.
 
16.03.2017
Iberpotash reserva 48 milions per a mesures ambientals i restauració. Article de David Bricollé a Regió7 el 13.03.2107.
 
04.03.2017

Tràiler del projecte "L'Estació, el meu barri", un documental dirigit per José Carlos Rodríguez Gordillo sobre el barri de l'Estació de Sallent que s'hagué d'abandonar per la subsidència del terreny situat damunt d'una bòfia i de galeries de l'antiga mina de potassa Enrique.

 
02.03.2017

L'informe financer del 4rt trimestre del 2016 presentat per ICL a la borsa de Nova York inclou una provisió dde fons de 51 milions de dòlars (= 48,6 M€) per la retirada dels residus salins acumulats al Bages. (vegeu pàg.3 de l'informe financer ICL, Q4-2016).

 
02.03.2017

Súria aprova una moció de suport a l'activitat minera. Article a Regió7, el 28.02.2017.

 
22.02.2017

Convergència de Balsareny demana que es retiri el runam de Vilafruns, actualment tapats. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.02.2017.
Montsalat analitza mensualment els clorurs de l'aigua de la riera de Conangle situada al sud del runam impermeabilitzat i restaurat de Vilafruns; parlem doncs de fets i resultats, no pas de creences i voluntats. Des de la impermeabilització de Vilafruns, la coneguda entrada de salmorra a la riera de Conangle, situada al tram poc més amunt de l'aqüeducte de la Sèquia i provinent del runam i del sòl salinitzat del seu entorn, s'ha reduït moltíssim. Es manté però una altra entrada d'aigua salada més amunt de la vall que no té a veure amb el runam, sinó amb els pous miners de la Fodina que no van arribar a posar-se en explotació.

 
16.02.2017

Els comitès d'Iberpotash temen per 5.000 llocs de feina al Bages. Article de Carmina Oliveras a El Punt Avui, el 09.02.2017.

 
13.02.2017

Nota de premsa de l’empresa Inovyn (abans Solvay) on anuncia la inversió per importar dicloretà a través del port de Barcelona i transportar-lo en tren fins a la seva planta de Martorell per mantenir la producció de PVC (clorur de polivinil).
Es confirma l’aturada de l’actual línia de producció de compostos clorats basada en cèl·lules de mercuri, d’acord amb noves normatives europees que obliguen a abandonar aquesta tecnologia com a màxim a final del 2017. El canvi significa també que Inovyn deixarà de consumir a Martorell 450.000 tones/any de sal bruta provinent de Súria.

 
10.02.2017

Resultats de l'anàlisi de clorurs d'algunes mostres d'aigües de xarxa:
- Manresa = 50 mg Cl/L. Aigües de Manresa capta l'aigua del riu Llobregat més amunt de la mineria de potassa de Balsareny-Sallent.
- Sant Vicenç de Castellet = 150 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Sant Vicenç de Castellet del subalvi del Llobregat avall de la mineria de Balsareny-Sallent i just abans de la confluència del Cardener.
- Castellgalí = 340 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Castellgalí del subalvi del Cardener avall de la mineria de potassa de Súria, poc abans de la confluència al Llobregat. Excedeix el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es destinen a la població.
- Olesa de Montserra = 220 mg Cl/L. La Comunitat Minera Olesa capta l'aigua per Olesa de Montserrat del subalvi del Llobregat, força avall de la mineria de Balsareny-Sallent i de Súria i de la confluència del Cardener.

 
09.02.2017

Carles Aleman, nomenat nou conseller delegat de les mines del Bages d'ICL. Article a Regió7, el 09.02.2017.

 
08.02.2017

Evolució del preu mundial de la potassa entre 1999 i 2016, segons l'Index Mundi que elabora el Banc Mundial.
Destaca la volatilitat, amb un pic de 682,51 €/tona el febrer del 2009 i un preu al desembre del 2016 de 203,96 €/tona.

 
07.02.2017

Un treballador de la mina de Súria, ferit crític després de caure-li una pedra a sobre. Article a NacióManresa, el 07.02.2017.
En només 3 dies, hi ha hagut 2 accidents greus a la mina de Súria.

 
06.02.2017

Ferit greu un treballador a les mines de Súria. Article a Regió7, el 06.02.2017.

 
05.02.2017

La salmorra que goteja del broc rovellat de la font abandonada del Borinot testimonia l'entrada de salmorra al riu Llobregat per la seva riba dreta al tram del pont de la Concòrdia, a Sallent.

 
02.02.2017

ICL relleva a la cúpula directiva de l'empresa a les mines del Bages. Article de Carles Blaya a Regió7, el 02.02.2017.

 
02.02.2017

La Cambra vol més bonificacions a l'autopista si la C-55 ha d'absorbir el transport del residu de la mina. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2017.

 
28.01.2017

El grup municipal d'ERC a Sallent presenta nou al·legacions al PDU de la mineria. Article a NacióManresa, el 28.01.2017.

 
28.01.2017

Sallent proposa que es desviï l'eix per la Botjosa quan el runam sigui fora. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.01.2017.

 
28.01.2017

El consistori de Callús concentra les seves al·legacions en la preservació del sector d'Antius. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.01.2017.

 
21.01.2017

"Montsalat y otras organizaciones sociales presentan alegaciones pidiendo la retirada del Plan Director Urbanístico de la actividad minera en el Bages". Article a AlertaMinera.net, el 20.01.2017.

 
20.01.2017

El TSJC ordena a l'Ajuntament de Sallent que faci aturar els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.01.2017.

 
20.01.2017

Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent sumen una altra derrota als jutjats davant de l’AV La Rampinya de Sallent.
La Sala 3ª de Contenciós-Administratiu del TSJC, en la seva sentència nr.786 del 14.11.2016 que ha estat notificada el 17.01.2017, desestima el recurs d’apel·lació promogut per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent contra la sentència nr.34 del 18.02.2014.
Per tant, confirma íntegrament la sentència del 18.02.2014 que a la seva part dispositiva diu textualment: “…la resolución de la Alcaldia del Ayuntamiento de Sallent de fecha 18 de Agosto de 2008, anulándola, y condenando al Ayuntamiento recurrido a incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, a ordenar en su seno la suspensión inmediata de los usos consistentes en vertido y depósito de residuo salino en la zona de “Cogulló”, a requerir a la interesada la legalización de tal uso en cuanto se ajuste al ámbito determinado en el planeamiento urbanístico en vigor en el municipio, y a ordenar, en resolución de restablecimiento de la realidad física alterada, el desmantelamiento del residuo salino acumulado extramuros de aquel ámbito, de cuyos actos habrá de dar cuenta a este Juzgado en el plazo de un mes a contar desde la notificación de la firmeza de la sentencia, y con periodicidad mensual, hasta la completa ejecución de la misma, haciéndose responsable al/la Secretario/a de la Corporación de la citada obligación de dación de cuenta.”
La sentència també obliga a Iberpotash i a l’Ajuntament de Sallent a pagar les costes del recurs d’apel·lació que han promogut.

Complirà algun dia Iberpotash alguna cosa de les sentències que els són desfavorables pel seu incommensurable abús en la generació i la mala gestió dels residus salins?
Comprendrà algun dia l’administració catalana que no pot fer tot allò que li dóna la gana, sinó que en una democràcia s’ha d’acceptar la divisió de poders, que no pot passar per damunt de lleis comunes ni de sentències de tribunals quan els perjudicats es queixen per les infraccions?
Tindrà l'Ajuntament de Sallent la decència de no interposar més recursos, de no anar contra els seus veïns, d'acatar la sentència i d’obrar en conseqüència?

 
20.01.2017

ICV lamenta que el PDU de la minera no afronti amb valentia l'eliminació dels runams. Article a NacióManresa, el 16.01.2017.

 
14.01.2017

Olesa reclama que s'avanci el nou col·lector de salmorra. El consistori considera que el deficient estat de l'actual canalització fa necessari accelerar el projecte. Article a Regió7, el 14.01.2017.

 
13.01.2017

Santpedor reclama 6 milions d'euros a Iberpotash per contaminar aigües subterrànies del poble. Article a NacióManresa, el 13.01.2017.

 
13.01.2017

Santpedor reclama a Iberpotash 6 milions d'euros per la contaminació d'aigües. Article a Regió7, el 13.01.2017.

 
13.01.2017

Veïns de La Rampinya i Montsalat preveuen anar al jutjat pel PDU de la mineria. Article d'Enric Badia a Regió7, el 13.01.2017.

 
13.01.2017

Sota l'interès general es justifica la invasió de competències municipals. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

 
13.01.2017

Montsalat no entén que no es prevegin actuacions d'impermeabilització. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

 
13.01.2017

Montsalat i La Rampinya de Sallent demanen la nul·litat del pla urbanístic de la mineria. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

 
11.01.2017

"El Tribunal Supremo confirma la fianza de 65 millones de euros a Fertiberia para limpiar los fosfoyesos de Huelva". Article de WWF, el 10.01.2017.
L'acumulació de residus de l'empresa Fertiberia a Huelva té un notable paral·lelisme amb els residus d'Ercros abocats al riu Ebre a Flix i amb els runams salins d'Iberpotash al Bages.

 
10.01.2017

Programa de les V Jornades de Patrimoni, organitzades pel Centre d'Estudis del Bages, que enguany són dedicades a l'anàlisi del Patrimoni Miner i que comprenen diversos actes els dies 20, 21 i 28 de gener.

 
10.01.2017

Model d'al·legació contra el PDU de l'activitat minera al Bages que presenten propietaris de finques directament perjudicades per salinització d'aigües a causa de salmorra lixiviada dels runams, perplexos davant del fet que el PDU facilita la continuïtat d'una situació condemnada per delicte ecològic tant a Sallent com a Súria, i en el cas de Sallent no autoritzada, en comptes d'acatar la sentència i corregir la situació actual.

 
09.01.2017

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per l'Associació de Veïns Sant Antoni de La Rampinya, de Sallent, al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per nombroses raons legals: es desvia de les facultats urbanístiques suplantant la legislació ambiental sense tenir capacitat per executar res de la qüestió ambiental, ignora la sentència penal que pesa sobre l'activitat, per la inexistència de l'interès públic que el PDU esgrimeix, per basar-se en un conveni entre el govern i el particular més interessat que inverteix la jerarquia d'ordre... Per tot plegat, se'n demana l'aturada de la tramitació.

 
05.01.2017

El Govern fixa una inversió de 64 milions en 5 anys per reduir contaminació salina. Les actuacions es recullen al Pla de Gestió de l'AIgua i la Generalitat hi aportarà el 40% del cost. Article a Regió7, el 05.01.2017.

 
05.01.2017

Al·legació al Projecte (= realitat!) de creixement del dipòsit (= runam!) salí del Cogulló a partir de 1988 presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. d'Empresa i Coneixement.
L'al·legació és a la totalitat de l'anomenat projecte perquè es presenta al 2016 quan està executat. Es demana l'aturada immediata de l'abocament de residus a Sallent. A més, s'exposen alguns punts per corregir deficiències.

 
05.01.2017

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per ser legalment inviable i estar mal plantejat, i també als seus aspectes tècnics principals per mal resolts.

 
< 2017
Entrades anteriors a l'any 2017