Fins fa uns mesos, la salmorra que la rasa del runam del Cogulló recollia al punt més baix de l’extrem oest, als plans de Ridor, s’enviava cap a sota del runam on es perdia subterràniament. Actualment una nova instal·lació de captació i bombament condueix aquesta salmorra cap a la presa situada a la base sud del runam, i d’aquí a la planta de la Botjosa i al col·lector de salmorres. L’estació de bombament està situada prop de la carena dels Emprius, en una àrea on el bosc havia mort per la surgència de salmorra. Vegeu imatges (x3) de la captació a la rasa del runam als plans de Ridor i de l'estació de bombament als Emprius.

El col·lector de salmorra té una trentena de trencaments l'any. Article de David Bricollé a Regió7, el 15.11.14.

La Generalitat posarà el nou col·lector de salmorra a concessió perquè s´iniciï el 2016. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.11.14.

La sentència del Suprem fa perillar la contiuïtat del pla Phoenix. Article a Manresainfo.cat del 14.07.14.

Cinc sentències han caigut sobre el runam. Article de David Bricollé a Regió7 del 16.07.14.

Iberpotash. Opinió de Jordi Franch, professor de la FUB, a Regió7 del 12.07.14.

Runam del Cogulló. Els ninots de Ferran Pecanins a Manresainfo.cat.

El Govern demana a Iberpotash que s'apressi a demostrar que el runam és un recurs aprofitable, article a Regió7. El Govern vol saber si la sal del Cogulló és un residu o un recurs, article a Manresainfo.cat.

Iberpotash diu que la sentència del Suprem li crea "inseguretat jurídica". Article a Manresainfo.cat.

El Tribunal Suprem ratifica la sentència 753/2011 obtinguda el 11.12.2011 per l'advocat sallentí Sebastià Estradé que anul·la el programa de restauració del runam del Cogulló per inefectiu i per no adequar-se a la llei. Vegeu la notícia presentada a Regió7, el Punt Avui, el Mundo, la Vanguardia i el Periódico.

La qüestió d'Iberpotash s'ha de normalitzar d'una vegada. Mar Martí, de Manresainfo.cat, parla amb l'advocat sallentí Sebastià Estradé, qui va interposar davant de la Comissió Europea la denúncia pels incompliments ambientals dels residus salins d'Iberpotash i la tolerància de l'administració.

Vegeu a la galeria una imatge de l'acció de protesta i a el vídeo de la intervenció del representant de ProuSal! a la cloenda de les Jornades sobre Mineria i Territori, organitzades a l'EPSEM-UPC per la Plataforma de Suport a la Mineria.
Amb l'obsequi d'una mostra del residu salí es denuncia la farsa d'aquestes jornades i s'evidencia que, per més que alguns pretenguin negar l'evidència i falsejar la realitat, Iberpotash incompleix les lleis al no restaurar els runams miners que salinitzen l'aigua.

Una sentència reconeix manca de seguretat en un accident a la mina de Súria. Article d'Enric Badia al diari Regió7 del 07.07.14.
Iberpotash escatima la indemnització a la vídua d'un treballador mort en accident laboral ocasionat per la insuficiència de les mesures de seguretat. Aquesta actitud en els problemes laborals és la mateixa que en els ambientals.

Llegiu ampliada i més documentada la notícia del proper judici contra Iberpotash:
• La contaminació del Llobregat arriba a judici, per Albert Martín Vidal al diari Ara del 04.06.2014.
• Jutjaran tres exdirectius de les mines de potassa per pressumpte delicte ecològic, per David Bricollé al Regió7 del 04.06.2014, (1) i (2).

El Jutjat d'Instrucció núm.2 de Manresa ha fixat els dies 1, 2 i 3 de desembre d'enguany pel judici contra un directiu, dos ex-directius i l'empresa Iberpotash pel presumpte delicte ecològic de salinització de les aigües. Vegeu la notícia als principals diaris: La Vanguardia, El País, Ara, Economia Digital, Manresainfo.cat i Regió7.

L'inici del cas es remunta a l'any 1997 quan, recollint informació ambiental airejada per la recent constituïda plataforma cívica Montsalat, la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC ordenà l'inici de la investigació. Durant els anys 1999 i 2000, el grup de medi ambient dels Mossos d'Esquadra va investigar els fets aportant nombroses analítiques dels laboratoris d'Agbar i de l'Institut Nacional de Toxicologia. El desembre del 2003, l'aleshores Fiscal de Medi Ambient Sr. Joaquin Pérez de Gregorio va concloure que hi havia proves suficients de delicte ecològic i, en conseqüència, ordenà l'aturada cautelar dels abocaments de residus salins als runams. Però, com tothom sap, els abocaments de residus de la mineria han continuat i segueixen fent créixer els runams salins. El 2005, el col·lectiu ecologista L'Alzina, entitat participant de Montsalat des de l'inici, se sumà a la causa oberta per la Fiscalia exercint d'acusació popular. Després d'anys d'instrucció, els escrits de conclusions de l'actual Fiscal de Medi Ambient Sr. Antonio Pelegrín i del col·lectiu ecologista L'Alzina coincideixen en demanar subsidiàriament a Iberpotash la restauració de les condicions ecològiques anteriors a l'existència dels runams, a més de condemnes personals als imputats. Els 17 anys transcorreguts entre l'obertura del cas i la data del judici expliquen perquè són ex-directius els imputats en el cas, en comptes dels directius actuals de l'empresa.

La salinització de les aigües per salmorra provinent dels runams és una de les raons per la qual la Sala del Contenciós del TSJC va anul·lar l'autorització ambiental de l'explotació minera de Sallent i Balsareny l'octubre del 2013. Una visita a la riera de Soldevila situada al nord del runam del Cogulló de Sallent –la zona zero de la devastació de les aigües per salinització- o a la galeria d'imatges de Montsalat, o bé simples anàlisis de clorurs i de potassi al Cardener i al Llobregat abans i després de Súria i Sallent respectivament o una mirada als resultats d'anàlisi d'aigües de Montsalat, evidencien la coneguda salinització d'aigües públiques pels runams salins d'Iberpotash.

Iberpotash lamenta la tardança a desenvolupar el Corredor Mediterrani. Article al Regió7 del 18.05.2014. La resta de gent lamentem la tardança indefinida d'Iberpotash a impermeabilitzar els seus runams salins que salinitzen l'aigua i fan artificial el paisatge.

Els veïns que han tombat Iberpotash al jutjat reclamen complir les sentències. Article al Regió7 del 17.05.2014.

El runam de Sallent acumula sal per ser explotat durant un període de 25 anys. Article d'Enric Badia al Regió7 del 15.05.2014. Vistos el ritme del buidat dels runams a Cardona i la magnitud del runam del Cogulló, honradament, ens temem que hi hagi runam del Cogulló de Sallent per molts més anys.

Un futur polígon i un projecte turístic prendrien el relleu a la mina de Sallent. Article d'Enric Badia al Regió7 del 15.05.2014.

La revista internacional Environmental Management[2014, 53:1146-1157] publica l'article Changing Ecosystems Service Values Following Technological Change, de Jordi Honey-Rosés, Daniel W.Schneider & Nicholas Brozovic, que pren el subministrament d'aigua a Barcelona com a cas d'estudi de la complementarietat entre els serveis dels ecosistemes i els obtinguts mitjançant tecnologies. La publicació està disponible a link.springer.com.

No és certa la percepció que l'enginyeria i la tecnologia forçosament hagin de substituir serveis que abans eren obtinguts de la natura. Ben al contrari, la tecnologia actual hauria de ser complementària i obrir oportunitats perquè l'acció humana no malmeti els serveis que els ecosistemes poden proporcionar gratuïtament. L'aigua del Llobregat subministrada a Barcelona n'és un cas clar. La conductivitat mitjana de l'aigua del Llobregat a l'arribar a les plantes de tractament d'Abrera (ATLL) i de Sant Joan Despí (Agbar) és de 1500 µS/cm, a causa de la salinització derivada de les explotacions mineres de potassa a Sallent i Súria. Per cada 100 µS/cm que es reduís la conductivitat mitjana de l'aigua al Llobregat s'estalviarien 213.612 €/any en tractament a aquestes plantes. Si es baixés a 500 µS/cm -un valor de conductivitat normal al Llobregat sense contaminació salina addicional-, l'estalvi seria de 2M €/any a les plantes de tractament, a més d'altres beneficis al propi ecosistema del riu, a l'ús per reg, a d'altres captacions, al manteniment de mini-centrals i a la necessitat de col·lectors de salmorres de rebuig.

Iberpotash vol un enllaç al Bages del Corredor Mediterrani. Article al Manresainfo.cat del 14.05.2014.

Iberpotash comença a planificar una planta de sal que reduirà el Cogulló i La mina de Sallent donarà pas a un projecte turístic i industrial de la mà d´Iberpotash. Articles d'Enric Badia al Regió7 del 14.05.2014.

Una fuita del col·lector de salmorra inunda una zona d'hortes de Callús. El vessament ha afectat uns 300 m2 d'horts prop de les piscines i del camp de futbol. En aquesta zona ja hi havia hagut una altra fuita fa uns dotze o tretze anys, es lamenta un propietari d'hort arrasat. Vegeu l'article de J.E. al diari Regió7 del 29.04.14.
Mentre la Generalitat aprova ambientalment el pla Phoenix d'expansió de la mineria de potassa a Súria perquè promet reduir la generació de salmorra, la realitat és que la construcció de la rampa del pla Phoenix ha incrementat la generació de salmorra fins al punt de saturar la capacitat de la branca del Cardener del col·lector de salmorra. I aquest col·lector rebenta i fa malbé horts.

La nova rasa per recollir salmorra lixiviada del runam de la Botjosa (x3), al seu tram paral·lel a la Sèquia de Manresa, just acabada la construcció l'abril del 2014.

Extracte de l'Informe RiusCat 2013, en la seva menció particular al problema de salinitat a l'aigua del Llobregat quan arriba a Cornellà a causa de la mineria de potassa del Bages. L'Informe Riucat 2013 sorgeix del treball voluntari i participatiu organitzat per l'Associació Hàbitats pel Projecte Rius que té per objectiu analitzar l'estat dels rius a tot Catalunya.

Regió7 menteix. Vegeu amb prevenció l'article “Iberpotash aprofita fins a l'últim racó del Cogulló per mantenir la mina oberta – Les sentències que impedeixen el creixement del dipòsit de Sallent han portat l'empresa a buscar nous espais”, publicat el 15.04.14 i signat per Enric Badia.
En realitat les sentències obtingudes per l'AV de La Rampinya, la núm.731 del 15.10.2013 que anul·la l'autorització ambiental i la núm.34 del 18.02.2014 que obliga a l'Ajuntament de Sallent a obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística, ambdues obliguen Iberpotash a deixar d'abocar residus al Cogulló. Les sentències són contràries a l'actual runam del Cogulló, no a una pretesa ampliació que ja no ha arribat al final de la tramitació. Regió7 menteix en portada i, a aquestes alçades de la qüestió, cal entendre que voluntàriament, al servei d'interessos que no són els de la informació ni els del lector.

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central aprova definitivament la modificació núm.15 de les normes subsidiàries d'urbanisme de Súria, a l'àmbit de la planta minera de potassa i sal d'Iberpotash. Vegeu la notícia a Regió7 del 12.04.2014.

El dpt. d'Empresa i Ocupació de la Generalitat comunica l'inici de la redacció d'un Pla Director Urbanístic per a ordenar l'activitat minera al Bages. Perquè aquest nou PDU si l'actual PDU del Pla de Bages, a l'article 7.6 específicament dedicat a la mineria de potassa, ja va establir-ne els criteris urbanístics? Ens temem que aquest nou PDU a mida de l'activitat minera tingui per objectiu rebaixar els plantejaments que el vigent PDU del Pla de Bages aprovat el 2006 fa pels runams salins.

El dpt. de Territori i Sostenibilitat comunica la Declaració d'Impacte Ambiental negativa al projecte de mina de sal de Tartareu (La Noguera), al vessant sud del Montseny. El projecte de Tartareu consistia en l'obertura de cavitats al subsòl mitjançant la introducció d'aigua, el bombament de la salmorra resultant i l'evaporació en salines per obtenir un màxim de 10.000 tones de sal anuals. La DIA argumenta que el projecte podria comportar impactes ambientals significatius com la salinització de la riera de Farfanya i dels aqüífers o la subsidència del terreny i que els elevats costos que suposaria la seva mitigació no estan justificats; per això no l'autoritza. Els sona? El dpt. de Territori i Sostenibilitat sembla haver après de l'experiència ambiental de la mineria de sal i potassa del Bages. Contrasten però les facilitats administratives infinites per la mineria de sal i potassa del Bages que compta les quantitats en milions de tones anuals, amb la negativa taxativa a un projecte que no li arriba ni a l'1% de magnitud. Algú pot creure que tots som iguals davant la llei catalana?

Relació de les sentències obtingudes a les causes populars contra el runam salí del Cogulló de Sallent.
Tot i jugar en camp contrari i amb mitjans molt menors, la causa popular guanya per golejada:
Iberpotash, Generalitat, Ajuntament de Sallent 0 - Gent en favor del medi ambient 5.
Malgrat aquest resultat tan clar i el partit ja decidit, Iberpotash, Generalitat i Ajuntament de Sallent recorren contra les sentències, demanen pròrroga.

La premsa publica reaccions contraposades a la sentència recent al contenciós promogut per l'AV de la Rampinya que obliga a l'Ajuntament de Sallent a obrir un expedient urbanístic al runam salí del Cogulló:

• "Iberpotash recurrirá la sentencia que le obliga a dejar de verter residuos salinos en el Cogulló de Sallent", per Antonio Cerrillo a La Vanguardia del 25.02.2014.
• "Els veïns de la Rampinya demanaran al jutge que no deixi créixer més el runam del Cogulló", per Jordi Escudé al Regió7 del 26.02.2014.
• "Iberpotash recorrerà la sentència de no abocar més al Cogulló", per Estefania Escolà al manresainfo.cat del 25.02.2014.
• "L'Ajuntament de Sallent també recorrerà la sentència del Cogulló", per Estefania Escolà al manresainfo.cat del 26.02.2014.
• "L'AVV La Rapinya (en realitat de La Rampinya) s'havia compromès a no fer executar la sentència del Cogulló(segons l'oportunista Plataforma de Suport a la Mineria)", al manresainfo.cat del 26.02.2014.
• "L'Ajuntament de Sallent havia renunciat a recórrer sobre el Cogulló", per Pere Fontanals i Estefania Escolà al manresainfo.cat del 27.02.2014.
• "Una asociación de vecinos pedirá ejecutar un fallo que sentencia la mina de Sallent", per Dani Cordero a El País del 27.02.2014.

Atenent les raons demandades per l'AV Sant Antoni de La Rampinya de Sallent, la sentència 34/2014 del 18.02.2014 del TSJC condemna l'Ajuntament de Sallent a iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística en l'àmbit del runam salí del Cogulló i a ordenar la suspensió immediata dels abocaments i el restabliment físic de l'espai ocupat pel runam que l'any 2008 tenia la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable de protecció especial. De tot plegat l'Ajuntament n'haurà d'informar al jutge mensualment.
La sentència és pel contenciós interposat per l'AV La Rampinya, després que l'agost del 2008 l'Ajuntament de Sallent acordés desestimar la petició d'incoar un expedient de protecció urbanística per l'extralimitació del runam del Cogulló.
Vegeu també els articles Una nova sentència ordena la suspensió dels abocaments al runam del Cogulló, de David Bricollé al Regió7, i Los jueces piden que cesen los vertidos en la "montaña de sal" ilegal de Sallent, d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia.

Resultats d'anàlisis per Iproma, empresa col·laboradora de l'ACA, de clorurs, sodi, potassi i magnesi de les aigües mostrejades a finals de desembre del 2013 de les fonts i surgències salines següents:

• Font del Borinot a la resclosa del Pont Nou, Sallent
• Can Carrera a la vora del Llobregat, Sallent
• Polígon de l'Illa al marge del Llobregat, Sallent
• Font de l'Illa a la Botjosa, Sallent
• Falla del Guix a la via dels FGC, Sallent
• Riera de Soldevila al creuament del camí de Santpedor, Sallent
• Font del Pitoi a la vall de Soldevila, Sallent
• Font de les Escales, Santpedor
• Riu d'Or a la caseta de Lluçà, Santpedor
• Font de cal Filosa, Callús
• Pou piezomètric del Fusteret, Súria
• Torrent d'Hortons a cal Trist, Súria

Tot i que les mostres es van prendre just després de la pluja, a totes elles es confirma la salinització més o menys elevada i totes elles contenen una proporció significativa de potassi que identifica l'origen de la salinització a la mineria de potassi.

L'aigua de subministrament a Castellgalí continua amb una salinitat per sobre de les recomanacions de potabilitat. Vegeu l'anàlisi realitzat per Iproma, empresa col·laboradora de l'ACA.
L'aigua de Castellgalí excedeix el màxim orientatiu de clorurs, està al límit pel sodi i sobrepassaria també un màxim de potassi si estigués establert (12 mg K/L a l'anterior RD 1138/90 derogat pel vigent RD 140/2003). L'aigua subministrada per Sorea a Castellgalí és captada del riu Cardener. Al seu torn, el Cardener pateix un sobtat increment de salinitat al Fusteret, uns centenars de metres avall del runam salí i de les instal·lacions d'Ibepotash a Súria. La diferència entre els valors de clorurs al Cardener a Coaner, abans de la mineria de Súria, i a Antius, més avall, ho il·lustra. (vegeu l'historial de resultats de clorurs obtinguts per Montsalat a la conca del Cardener i a xarxes de subministrament).