La major part de la salinització de l'aigua del Llobregat s'origina al seu curs mitjà, al tram del Bages. El salt més gran de contaminació salina al Llobregat és entre Balsareny i la confluència de la riera Gavarresa, a Sallent. Més enllà, el Llobregat rep un altre increment per la confluència del riu Cardener, d'aigua més salinitzada a Súria. Les gràfiques de clorur, sodi i de potassi mostren una perfecta correlació fins arribar a Martorell, a la confluència del riu Anoia. No és estrany, ni és cap novetat; la mineria de potassa de Sallent i Súria és el principal origen d'aquesta salinitat. Avall de Martorell, clorur i sodi encara pugen més, però no el potassi; aquest darrer increment no és imputable a la mineria de potassi del Bages. L'excés de salinitat s'elimina a les grans plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí, amb costos de procés molt cars i amb la necessitat de col·lectors per on evacuar la salmorra separada.

Les línies horitzontals situen els valors màxims orientatius establerts a la legislació d'aigües destinades de consum humà.