El Govern impulsa la construcció del nou col·lector de salmorra que estarà del tot operatiu el 2025. Els treballs, que executarà Infraestructures.cat amb un cost de més de 110 milions d'euros, començaran al setembre. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 29.12.2020.
Iberpotash projecta omplir tota la cara sud del runam salí del Cogulló de plaques solars, per convertir-lo en un enorme Parc Solar Fotovoltaic de 30 MW. Per ara, l’avantprojecte ha estat redactat per l’empresa Disolar. El departament de Territori i Sostenibilitat obre una ronda de consultes perquè parts interessades puguin expressar opinions sobre el projecte.
El runam del Cogulló, improductiu i encarat al sud, seria un emplaçament idoni per a un gran parc solar fotovoltaic –sempre que la sal no fes malbé les instal·lacions. Però el compromís establert al programa de restauració vigent és la retirada dels residus salins, mitjançant la venda de sal i l’abocament de salmorra a un futur nou col·lector. La contradicció no pot ser més flagrant.
La Generalitat obre un procés participatiu per la ubicació d'un runam temporal a Súria. El dipòsit ha de complementar durant un temps el del Fusteret. Article a Regió7 el 29.12.2020.
ICL connecta la rampa i la mina de Cabanasses de Súria. Les obres ja fa 8 anys que van començar i són una peça clau del projecte Phoenix. Article a Regió7, el 22.12.2020.
L’Agència Catalana de l’Aigua, després de rebre les al·legacions de la Cubeta d’Abrera –organisme que vetlla per les aigües subterrànies d’Abrera- , dels ajuntaments d’Abrera, de Terrassa i d’Ullastrell, de la Taula del Llobregat / XNCA, de Benjac SA –el major explotador de minicentrals hidroelèctriques al Llobregat- i de la Plataforma cívica Montsalat, de donar oportunitat a Iberpotash SA a manifestar allò que cregués oportú envers les al·legacions i de valorar-les des de les seves àrees d’Abastament i de Gestió del Medi, conclou que és procedent continuar la tramitació de la concessió d'aigües regenerades procedents de l’EDAR de Manresa per a ús industrial a Súria sol·licitada per Iberpotash SA, amb un volum màxim anual de 6,86 hm3. Vegeu l'informe sencer de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Acaba de sortir publicat El sendero del río rojo, d’Óscar Escudero.
El llibre és un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat...- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.
El títol és una al·lusió a l’origen del nom Llobregat atribuït a la forma llatina Rubricatus que significa roig.
No espereu una guia de ruta plàcida; El sendero del río rojo segueix fidelment el riu i les seves vicissituds, sense concessions ni edulcorants. Tampoc hi espereu flors i violes, que n’hi ha, però poques; al transcurs del Llobregat hi ha més penes que alegries, algunes tan grans com la primera presa a tan sols 150 metres de les mítiques fonts, el pantà de La Baells -el darrer del franquisme que negà i esborrà del mapa el poble de Sant Salvador de la Vedella- i la presència intimidatòria del descomunal runam salí del Cogulló a Sallent que transfigura el paisatge i salinitza l’aigua.
El caminant-autor documenta amb llenguatge brillant i concís les incidències naturals i artificials amb les quals, una darrera l’altra, troba el Llobregat, mantenint sempre l’atenció a la relació que mantenen la gent i el riu.
Coneixíem, sobretot pels A peu per... de Josep Maria Espinàs, la narrativa de rutes com a gènere literari per explicar un territori; amb El sendero del río rojo neix el gènere de la narrativa de rius, els rius que tan bé condensen i reflecteixen com tractem el país.
Molt recomanable. Més informació a Caligrama Editorial.
Estem de dol, consternats per la mort sobtada de Jordi Falip Sabartés, un dels fundadors de Montsalat l’any 1997 i des d’aleshores participant actiu. Jordi Falip ha dedicat el seu bon fer, durant tota la vida, a treballar sobre el terreny en favor de la natura, sobretot en feines silvícoles i de restauració i millora d’hàbitats naturals. A la seva vila de Santpedor, els aiguamolls de la Bòbila i l’ADF Defensors dels Bosc porten profundament gravada la seva empremta.
ICL fa les primeres proves d'extracció de material del dipòsit de la Botjosa. Els treballs permetran disposar de dades per a la planificació de la futura restauració de l'antic dipòsit. Article de David Bricollé a Regió7, el 23.10.2020.
ICL fa les primeres proves operatives a escala real al dipòsit de la Botjosa. Es tracta d'una prova pilot que consisteix en l'extracció de material del dipòsit i el seu trasllat a la planta de Sallent per avaluar el seu tractament. Article a NacióManresa, el 23.10.2020.
Escrit d’al·legació de Montsalat a la sol·licitud d’Iberpotash SA de concessió d’aigües depurades procedents de l’EDAR de Manresa.
Atesa la voluntat de l’empresa minera d’acabar definitivament amb l’abocament de residus salins que hi ha darrera d’aquesta sol·licitud i entenent que el cabal, tot i ser important, encara és assumible per la conca, Montsalat no s’hi oposa sempre que l’aigua es destini únicament al procés industrial actual i no signifiqui un primer pas cap a l’ús sistemàtic de grans volums d’aigua dolça de la conca per diluir les ingents quantitats de residus salins acumulats als runams per seguidament enviar-los al mar a través d’un nou col·lector de salmorres.
El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a informació pública el projecte de mesures compensatòries requerides per a la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l'àmbit del Baix Llobregat, termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera i Martorell i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (DOGC 8231 - 23.09.2020).
ICL demana una concessió anual d'aigua depurada que equival a 35 llacs de l'Agulla. El cabal, que l'empresa ha sol·licitat a Territori, s'agafarà de la planta de Manresa. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.09.2020.
Iberpotash sol·licita usar més d'un 80% de l'aigua depurada a Manresa per al seu ús industrial. L'ACA ha donat curs a una concessió d'aigües depurades regenerades de 6,86 hm3 anuals, quan la producció de la depuradora de Manresa és només de 8,5 hm3. Article de Pere Fontanals a NacióManresa, el 22.09.2020.
ICL Iberia presenta als comitès d'empresa una reducció de plantilla de 110 treballadors. Proposa un pla de jubilacions anticipades, baixes voluntàries i l'amortització de llocs de treball per redundància de funcions. Article a NacióManresa, el 01.09.2020.
El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat fa pública la sol·licitud d'Iberpotash per la concessió d'un cabal d'aigua de 6,86 hm3 anuals procedent de l'EDAR de Manresa per ser utilitzada a les seves instal·lacions de Súria, i obre el termini d'un mes per la presentació d'al·legacions a l'Agència Catalana de l'Aigua (DOGC 8214 - 31.08.2020).
Sí, heu llegit bé, 6,86 hm3/any que, per fer-vos una idea de la magnitud, equivalen a 34 estanys de L'Agulla plens cada any. El pla consisteix en apropiar-se d'aquest ingent volum d'aigua regenerada de la depuradora de Manresa que d'altra manera aniria al Cardener durant aproximadament els 100 anys propers, mentre existeixin residus salins a Súria, per convertir-la en salmorra concentrada letal que cal evacuar fins al mar a través d'un col·lector perillós de 70 km de longitud per les ribes del Cardener i el Llobregat. És difícil imaginar un ús pitjor de l'aigua.
Convocatòria conjunta de la Unió de Pagesos i de la Universitat Pompeu Fabra de la 2ª trobada "Afectacions al sòl i a l'aigua causades per les mines de potassa del Bages. Com avancem?", el divendres 4 de setembre de 17:00 a 19:30h al local El Centru, a Cabrianes. El taller comptarà amb la presència de Miguel Cañedo (dpt. Ecologia UB), Núria Roca (dpt Fisiologia Vegetal UB), Marta Conde (UPF) i Mariana Walter (ICTA-UAB).
Agrairem als interessats que feu saber anticipadament la vostra assistència a l'adreça mcondep@gmail.com.
La mina d'Iberpotash de Sallent tanca tenyida de dol i inseguretat. Els sindicats s'han queixat reiteradament de manca de seguretat a la mina de Vilafruns, on la majoria de treballadors pertanyen a l'empresa subcontractada Montajes Rus. Després de dos accidents mortals el mes de juny, la multinacional israeliana ha pres la decisió de tancar l'explotació definitivament. Article de Gemma Garcia a La Directa, el 22.07.2020.
El fals conflicte entre treballadors i ecologistes per les mines d'Iberpotash al Bages. Aquest mes de juny, dos miners han mort a les mines d'Iberpotash. Poques setmanes abans, a tall d'advertència, un tercer va salvar la vida miraculosament. D'aquesta manera, al drama mediambiental de què és responsable la multinacional israeliana prosionista s'hi suma un drama familiar i laboral. Hi ha una pregunta, extemporània, que plantegen aquests accidents: quin nexe hi pot haver entre els accidents a la mina i l'atemptat ecològic que l'activitat genera?. Article de Guille R.Scheurer a La Directa, el 17.07.2020.
El cessament de l'extracció de potassa a Vilafruns deixa en suspens 420 llocs de treball. La mina, tancada des de fa tres setmanes després de dues morts, ja no reprendrà l'activitat perquè "no és sostenible econòmicament". Article de Carles Blaya a Regió7, el 18.07.2020.
Iberpotash atura l'extracció de potassa de la mina de Vilafruns de forma definitiva. L'empresa afirma que intentarà buscar nous usos a les instal·lacions de Balsareny i Sallent · Esgrimeix motius econòmics i preveu que d'aquí a dos anys la mina de Súria ja produeixi la mateixa quantitat de potassa que ara es generava entre les dues explotacions · La decisió deixa a l'aire el futur d'uns 400 treballadors · CCOO acusa la firma d'haver pres una decisió "totalment oportunista". Article de Carles Blaya a Regió7, el 17.07.2020.
El Cogulló adormit espera la 'desescalada'. El 30 de juny del 2019 es van aturar els abocaments al runam de Sallent, del qual els propers anys s'ha d'iniciar la restauració. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.07.2020.
Vegeu l'àrea d'ampliació del runam salí del Fusteret (Súria), on actualment ICL aboca els residus (x3).
La forma de vall de pendent uniforme, la impermeabilització mitjançant làmines de polietilè a la base i al contacte amb la part vella del runam, el sistema de conducció de la salmorra fins al punt més baix on es recull i la rasa perimetral que evita l'entrada d'aigua dolça pels laterals fan de l'àrea d'ampliació del runam del Fusteret un abocador amb moltes més garanties que no pas la part vella del mateix runam o els altres runams salins a cel obert que hi ha a la comarca.
Hem mesurat la salinitat dels rius Cardener i Llobregat, ambdós amb cabal alt d'aigua ben clara. Els resultats obtinguts són excepcionalment baixos: 155 mg Cl/L al Cardener a Antius (Callús) i 105 mg Cl/L al Llobregat al Pont de Vilomara.
El resultat al Cardener a Antius és el mínim registrat a aquesta estació per les anàlisis que Montsalat realitza regularment des del 2002 i el del Llobregat al Pont de Vilomara és el segon més baix de l'historial. A més, s'ha de tenir en compte que no es tracta del mostreig al pic d'una riuada, sinó d'un cabal alt i sostingut d'aigua clara. Fantàstic!
La pluviositat molt més alta que la mitjana durant el què portem d'any 2020 ha de ser, sens dubte, la principal raó de la disminució de la salinitat; però no s'ha de descartar el benefici a la qualitat de l'aigua dels rius de possibles actuacions de control i captació de salmorra a les plantes mineres i als runams de Súria i de Sallent, situats més amunt dels punts de mostratge.
Iberpotash argumenta que degut al retard en la construcció de dues grans infraestructures, la rampa de Cabanasses i el nou col·lector de salmorres, més els canvis en el mercat de la sal sòdica, la primera ampliació de superfície del runam del Fusteret en funcionament des del 2019 quedarà ja completament ocupada a principis del 2023, molt abans del 2026 com estava previst. En canvi, l’entrada en servei del nou col·lector de salmorres que ha de permetre incrementar la capacitat d’evacuació no serà fins al 2025, si no hi ha nous retards.
Després de l'aturada de l'explotació dels residus salins del runam Vell, Ercros SA presenta una projecte d'actualització del programa de restauració que es limita a un sistema de recollida de la salmorra generada, sense afrontar la restauració de l'espai.
No es tracta de cap situació excepcional ni catastròfica; és l'obra i gràcia dels lixiviats de salmorra procedents del runam salí del Fusteret que s'incorporen al riu Cardener, de la ineficàcia de l'Ajuntament de Castellgalí i de Sorea, l'empresa subministradora que fa passar per potable una aigua que no ho és.
Una delegació de l’ACM amb alcaldes de la mineria potàssica catalana viatja a Alemanya per conèixer l’explotació i gestió de la conca minera del Werra. Actualitat de l'Associació Catalana de Municipis, 22.03.2019.
Els alcaldes dels municipis miners del Bages mostren sorpresa i satisfacció pels bons resultats del confinament dels residus salins a la conca minera del Werra per evitar la salinització de les aigües; una solució de gestió ambiental eficaç i immediata, semblant a la impermeabilització i restauració realitzada al runam de Vilafruns (Balsareny).
D'altra banda, els programes de restauració i el PDU de la Mineria preveuen primer l'eliminació física dels residus dels runams salins del Bages en base a la venda de sal i a l'enviament al mar pel col·lector de salmorres en dates que, en el millor dels casos, tardaran 50 anys per l'eliminació dels runams de Sallent i 80 anys per desfer-se dels residus de Súria. Durant tots aquests anys s'ha de recollir la salmorra que els residus salins generen. Després vindria la restauració pròpiament dita i amb ella s'acabaria el problema de les salmorres.
Les propostes de Montsalat per considerar la impermeabilització mitjançant tècniques de poliuretà projectat o d'altres d'ús en la clausura d'abocadors i les al·legacions en aquest sentit presentades al PDU de la Mineria i als programes de restauració de Sallent i Súria van ser sistemàticament desateses per la Generalitat.
Salt in freshwaters: causes, ecological consequences and future prospects. Recull d'articles científics compilat i editat per Miguel Cañedo Argüelles (Grup de Recerca FEHM, dpt. Ecologia, Universitat de Barcelona), Ben Kefford (Institute of Applied Ecology, Universitat de Canberra) i Ralf B.Schäfer (Department of Quantitative Landscape Ecology, Universitat de Koblenz-Landau). Philosophical Transactions of the Royal Society B (Biological Sciences), vol.374, número 1764 del 21.01.2019.
El volum aporta una visió internacional sobre la problemàtica de la salinització de les aigües dolces i les seves conseqüències biològiques i socials. No és pas anecdòtic que d'entre els 3 científics que han compilat el volum 2 d'ells treballin en regions amb una llarga història de mineria de potassa: M.Cañedo a Catalunya, on les explotacions de potassa d'ICL salinitzen la conca del riu Llobregat i Ralf B.Schäfer a Turíngia (Alemanya), on les explotacions de potassa de K+S Kali salinitzen les conques dels rius Werra i Wipper.
La Sala del contenciós administratiu, secció 3ª del TSJC, ha resolt deixar sense efecte la pretensió de la Generalitat de Catalunya, d’Iberpotash SA i de les seves empreses subcontractades Montajes Rus SL, Josep Gonzàlez Àlvarez, Excavacions del Bages SA, Excavacions Vila Vilà SA, Entidad Multimodal de Graneles SL, Exland Excavaciones y Transportes SL i Talleres Deseuras SA de negar la capacitat processal –és a dir, negar el dret a anar al jutjat- de l’Associació de Veïns Sant Antoni del barri de La Rampinya de Sallent.
Amb aquesta mala jugada processal, la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits pretenien deixar sense efecte les sentències contràries a la Generalitat i a Iberpotash dels contenciosos sobre el runam del Cogulló, sobre l’autorització ambiental de l’activitat minera a Sallent, sobre el seu programa de restauració i sobre el POUM de Sallent que havien tingut a l'Associació de veïns a la part actora. És a dir, Iberpotash, empreses subcontractades i la pròpia Generalitat, sense que els caigués la cara de vergonya, demanaven al jutjat seguir abocant més i més milers de tones de residus salins al runam del Cogulló, malgrat l’evidència ben coneguda i sentenciada que una part de d’aquesta sal es filtra al terreny que no ha estat impermeabilitzat i va a parar sobretot al torrent de Soldevila, justificant-ho no en base a raons materials, a dades ambientals o a millores en les condicions de l’abocament, sinó en una pretesa “falta de capacitat processal” de l’Associació de Veïns.
Evidentment, el TSJC ha desestimat la pretensió de la Generalitat, Iberpotash i els seus acòlits, donant la raó, una vegada més i ja n’hem perdut el compte, a l’Associació de Veïns de La Rampinya de Sallent.
El TSJC referma que:
- L’última pròrroga atorgada a Iberpotash per seguir amb els abocaments al runam del Cogulló finalitza el 30.06.2019.
- S’ha de procedir a retirar els residus abocats al Cogulló des del 29.04.2008 perquè no estan emparats per cap autorització ambiental.
1) El coster rocós de la vora de la riera, a l’alçada del creuament del camí de Sallent a Santpedor, s’ha esfondrat en uns 15 metres més. Ara el cabal de salmorra d’una concentració de 145.000 mg Cl/L que brolla de la muntanya circula en superfície en uns 20 metres abans d’arribar a la llera de la riera de Soldevila. (vegeu la imatge a la galeria)
2) Malgrat que la riera de Soldevila és plena de salmorra al tram mitjà, és eixuta a la petita presa de la Botjosa, al tram final, on se suposa que és desviada cap al col·lector de salmorres. Pel camí, l’aigua saladíssima s’infiltra de nou al terreny eixamplant l’abast de la salinització de les aigües. (vegeu la imatge a la galeria)
Aquest és l’estat ambiental desastrós al qual enguany la Generalitat de Catalunya ha atorgat de nou autorització ambiental.
La Declaració formalitza la creació d'una Comissió mixta de seguiment ambiental del PDU que ha de vetllar perquè l'empresa concessionària executi de manera efectiva els projectes de captació de les surgències salines en tot l'àmbit i la regeneració de la riera de Soldevila a Sallent.
Per primera vegada s'observen peixets a la riera de Conangle, en millora des de la impermeabilització i restauració del runam de Vilafruns, a la vegada que a les vores prolifera el canyís i ha entrat ja la boga de fulla estreta. L'anàlisi dona un valor de salinitat de 1200 mg Cl/L, quan els valors d'estius anteriors eren de l'ordre de 10 vegades superiors.
La salinitat de la riera de Soldevila, al punt de captació cap a la planta minera de La Botjosa, és de 35.000 mg Cl/L; una salinitat doble que l'aigua de mar, però ja per sota dels valors per sobre dels 100.000 mg Cl/L habituals de tots els anys anteriors des del 1990. Però la presa de captació està reblerta de llots, de manera que aquesta aigua salada tornarà a sobreeixir i arribar al Llobregat quan una pluja intensa faci augmentar el cabal de la riera, si abans no es buida de llots la petita presa.
Vegeu els informes de la DGQAiCC favorables al programa de restauració de Sallent i al programa de restauració de Súria.
Ambdós programes de restauració estableixen la retirada dels residus salins dels runams mitjançant la venda de sal i l’enviament de salmorra al mar, prèvia a la restauració pròpiament dita. L’inici de la retirada dels residus està condicionada al desdoblament del col·lector de salmorres, que no estarà enllestit abans del 2021. Els terminis previstos per finalitzar la restauració són l’any 2070 per Sallent i el 2092 per Súria. S’han de realitzar més captacions de salmorra que, com les actuals, caldrà tenir en bon funcionament durant, com a mínim, tots aquests anys. S’admet que potser no s’aconseguirà recuperar la qualitat dels aqüífers salinitzats.
Les al·legacions de Montsalat han estat totes desestimades.
- El rastre blanc al terra i la mort de les plantes per allà on ha circulat la salmorra vessada amb el trencament del dipòsit d’entrada al col·lector ara fa un mes (x2).
- Un camp situat entre la cinta transportadora del mineral extret per la rampa del Solà i la llera abandonada de la riera de Soldevila, prop del Llobregat, amb el sòl més salinitzat encara després del trencament del dipòsit i qui sap si per d’altres aportacions de salmorra d’origen miner.
- La presa que atura la riera salinitzada de Soldevila i la bomba cap a la planta de tractament d’Iberpotash a La Botjosa, reblerta de llots i amb evidències d’haver sobreeixit fa poc (x2).
La Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat avui la concessió a Iberpotash d’una darrera pròrroga d’un any, fins el 30 de juny de 2019, per continuar abocant al dipòsit salí controlat -l'eufemística manera segons el comunicat de la Generalitat d'anomenar el runam que salinitza les rieres de Soldevila i de Riudor- del Cogulló, a Sallent (Bages).
Es trenca el dipòsit de formigó previ a l'entrada al col·lector de salmorres a La Botjosa (Sallent). Vegeu-ne les imatges (x4).
La nit del 25 al 26 de maig del 2018, va caure sencera una de les parets del dipòsit de salmorra previ a l’entrada al col·lector a La Botjosa (Sallent). La salmorra, evidentment, es va vessar; va contaminar més encara el sòl d’un entorn ja salinitzat i, seguint el torrent de Soldevila, en part deuria arribar al riu Llobregat.
El motiu de l’ensorrament de la paret sembla ser, a primera vista, l’estat intensament rovellat de l’estructura de ferro dins del formigó de les parets, provocat per la pròpia salmorra.
El succés ha coincidit amb un cabal al Llobregat excepcionalment alt per aigua de desglaç de la neu del Pirineu. Si el vessament de salmorra ha ocasionat un pic de salinitat al Llobregat, aquest ja era història quan dissabte 26 a la tarda hem mostrejat i analitzat l’aigua més avall, a Navarcles i al Pont de Vilomara.
La pregunta evident és: què se’n farà de la salmorra concentrada que contínuament generen els runams a l’aire lliure del Cogulló i de la Botjosa i la planta de flotació de potassa de la Botjosa, mentre es construeix d’urgència un nou dipòsit?
La planta obtindrà un màxim de 150.000 tones/any de sal purificada a partir dels residus salins generats per l'explotació de potassa a Balsareny-Sallent i, una vegada acabada l'explotació minera, a partir dels residus acumulats als runams de La Botjosa i del Cogulló. Si hi ha capacitat sobrada al col·lector de salmorres, la planta podrà dissoldre més residus salins per abocar-los al col·lector. En conjunt, la planta consumirà 860.000 m3/any d'aigua del Llobregat més 900.000 m3/any d'aigua depurada de l'EDAR Sallent-Artés i abocarà 1.576.000 m3/any de salmorra.
Fa anys i anys d'aquesta mala qualitat de l'aigua captada al subalvi del riu Cardener i subministrada amb excés de sal per Sorea a Castellgalí. Per millorar la qualitat de l'aigua, suggerim començar per millorar la qualitat de l'Ajuntament i la de l'empresa subministradora.
La documentació sencera es pot descarregar de l'e-tauler de la Generalitat.
S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
Tot i que sembla broma, es preveu que la restauració del runam del Fusteret no comenci abans de l'any 2090.
Més increïble és encara que, malgrat aquesta data per la restauració tan allunyada i que hi ha una sentència penal del 2014, encara pendent de complir, que obliga a restituir a les seves condicions anteriors a l'existència del runam les aigües de la riera de Bellver i del riu Cardener salinitzades per salmorra subterrània originada al runam del Fusteret, la DGQAiCC informa favorablement aquest programa de restauració i estableix una fiança total de 8,75M€, un import molt inferior al que estima com a correcte la Decisió de la Comissió Europea del 31.08.2017.
En canvi, el torrent de Mas les Coves a la gasolinera del Lleó dóna una valor de salinitat de 2200 mg Cl/L, més alt de l’esperat, que testimonia que o bé un petit cabal de salmorra de la capçalera del torrent s’ha filtrat o ha sobreeixit per la presa del runam del Cogulló, o bé la pluja ha rentat sòl salinitzat de l’entorn de la base de la presa.
Val la pena recordar que, independentment d'altres interessats i actors, Montsalat va al·legar en favor d'incloure la mineria de Cardona al PDU i de situar la segona planta de sal vacuum d'Iberpotash a Súria dins dels límits de la planta de producció del Fusteret, sense necessitat d'ocupar espai actualment agrícola de La Pobla, a l'altra banda del Cardener.
Els documents es poden descarregar a través de l'e-tauler de la Generalitat. S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
La Comissió Europea conclou que:
- Els costos de restauració dels runams salins de Sallent i Súria són de l'ordre de 79,2 M€ a l'any 2015 i, seguint la producció, d'uns 122,0 M€ l'any 2035, mentre que les fiances imposades són d'un ordre molt menor.
- S'imposa un pagament de 1.864.622 € per comissions bancàries estalviades en fiances no dipositades.
- S'imposa un pagament de 3.985.109,7 € per ajudes indegudes en el cobriment del runam de Vilafruns.
- Projecte d'ampliació del dipòsit salí del Fusteret
- Primera documentació complementària
- Estudi d'impacte ambiental
La carta de la DG d'Energia, Mines i Seguretat Industrial diu que es pot consultar l'expedient a través del tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya. La realitat és però que l'e-tauler aquests dies no funciona.
No és cap sorpresa doncs que l'aigua captada del Cardener i subministrada a Castellgalí no sigui realment potable. Mentrestant, Sorea i l'Ajuntament de Castellgalí com si sentissin ploure.
En aquest cas el vessament no ha estat fortuït, sinó provocat per feines maldestres de manteniment realitzades durant la penúltima setmana d’agost. L’àrea afectada queda circumscrita entre el pont de la Pobla al sud, els horts del Fusteret al nord, la carretera C-1410z a l’est i el riu Cardener a l’oest. El terra és blanc d’una sal que crema les plantes més que el foc.
El DOGC núm.7442 del 28.08.17 fa pública la Declaració d'Impacte Ambiental favorable al "projecte de creixement del runam del Cogulló a partir del 1988", amb més mesures correctores pel control i la captació de de la salmorra i amb limitacions.
Aquesta DIA substitueix l'autorització ambiental anterior basada en una mera avaluació ambiental que va passar de puntetes per la realitat del control insuficient de les salmorres generades als runams de Sallent i que fou anul·lada per la sentència del 15.10.2013 del contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya.
Actualitzem la gràfica de salinitat a la riera de Conangle (Balsareny), amb valors mensuals des de la restauració del runam de Vilafruns fins a aquest agost, mostrejats 50 metres més amunt de l'aqüeducte de la Séquia.
La salinitat a la riera de Conangle ha baixat molt des de la restauració i impermeabilització del runam de Vilafruns, però més amunt de la conca continua havent-hi una aportació de salinitat relacionada molt probablement amb els pous miners abandonats de l'intent d'explotació de la Fodina. A més, a ple estiu quan l'aigua s'estanca, la salinitat pot pujar transitòriament molt amb l'evaporació.
Vegeu la informació sobre la mort d'aquests plàtans al passeig del Riu de Manresa per vessament de salmorra del col·lector publicada a la galeria el 09.2015.
Cap de les al·legacions presentades a l'expedient, anomenat "Projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988", ha estat acceptada. L'autorització limita el runam del Cogulló a la seva superfície actual i als 538 m d'altitud, tal com estableix el POUM de Sallent. Sobta que l'autorització no fixi terminis pel compliment de les mesures correctores obligatòries, entre elles les mesures addicionals de correcció i control d'aigües salinitzades generades al runam.
Aquesta nova autorització pretén donar compliment a la sentència del 15.10.2013 pel contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya que va anul·lar l'autorització ambiental anterior.
El DOGC 7407 del 07.07.2017 publica l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que, atenent a la interlocutòria dictada pel jutge del TSJC, corregeix el redactat del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat de concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre un termini més llarg per arribar a la fase d'estabilització del runam salí del Cogulló.
La maquinària legislativa, executiva i judicial de Catalunya s'ha posat en marxa al servei d'ICL perquè pugui allargar els abocaments de residus salins al runam del Cogulló de Sallent per més que salinitzi aigües de l'entorn, incompleixi el POUM de Sallent i se li hagi revocat l'autorització ambiental. Vegeu les dates i els passos.
| 14.06.2017 | ICL presenta al jutge de la Sala 3ª del TSJC una sol·licitud d'incident sobre l'execució de la sentència del POUM de Sallent que fixa el dia 30.06.2017 com a data límit pels abocaments al runam del Cogulló i demana una pròrroga de dos anys més. |
| 15.06.2017 | Amb l'excepció de la CUP, els grups polítics del Parlament de Catalunya voten una resolució que demana que ICL pugui seguir abocant transitòriament al runam del Cogulló. |
| 21.06.2017 | El jutjat comunica a la part contrària, l'AV La Rampinya de Sallent, la presentació de l'incident d'execució de sentència. |
| 29.06.2017 | Vista oral a la Sala 3ª del TSJC. |
| 30.06.2017 | Interlocutòria del jutge admetent la concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre l'abocament durant un any més, fins al 30.06.2018, prorrogable a dos, fins al 30.06.2019, sota condicions. |
| 05.07.2017 | Reunió de la Comissió territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que acorda la modificació del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat d'allargar els terminis per l'aturada dels abocaments al runam del Cogulló, en els termes de la interlocutòria judicial. |
| 06.07.2017 | Publicació de l'acord de la CTU de la CC en forma d'edicte del dpt de Territori i Sostenibilitat. |
| 07.07.2017 | Publicació de l'edicte del dpt de TiS i de la modificació del POUM de Sallent al DOGC. |
A Catalunya hi ha separació de poders? Vista la ingerència del Parlament en un afer judicial, la resposta és no.
A Catalunya "las cosas de palacio van despacio"? En l'incident d'execució de sentència d'ICL, les coses no corren, volen. És l'indiscutible récord Guiness de celeritat aconseguit per l'administració catalana. En canvi, des de la presentació a la Fiscalia de Medi Ambient de dades sobre la salinització d'aigües a causa dels runams salins fins a la sentència van transcórrer 17 anys i 6 mesos i han passat 2 anys i 6 mesos més amb la sentència encara pendent de complir.
A Catalunya som tots iguals davant la llei i l'administració? No, evidentment no.
El cas manté un notable paral·lelisme amb el del runam del Cogulló de Sallent. En ambdós casos es tracta d'abocadors als quals la Generalitat havia concedit autorització ambiental de manera irregular, la Generalitat ha fet costat a qui aboca no pas a qui defensa el territori, comparteixen la mateixa advocada de la Generalitat Rosa Maria Pérez Pablo -la que va demanar la traducció del català al castellà de tot l'expedient del contenciós contra l'autorització ambiental del Cogulló per posar-hi més traves i endarreriments- i el mateix magistrat del TSJC Manuel Táboas Bentanachs.
Prou Sal: “la salinització és un problema de país”.
El col·lectiu farà una acció a diverses ciutats catalanes aquest cap de setmana per demanar el compliment de la sentència que obliga a deixar d'abocar al Cogulló el 30 de juny. Article de Carmina Oliveras a Manresadiari, el 15.06.2017.
ICL ja ha presentat al jutge la petició per poder abocar dos anys més al runam del Cogulló.
Article a Regió7, el 14.06.2017.
Dos nous vessaments del col·lector de salmorres a la riba dreta del Llobregat, prop de Sant Benet de Bages per la carretera de Torroella de Baix, al terme de Sant Fruitós de Bages, han malmès sengles trams de bosc de ribera i han contaminat el sòl.
Vegeu la imatge de la galeria. Mentrestant, el desdoblament del col·lector és només sobre el paper, en projecte aprovat definitivament per l'ACA.
Els miners de Sallent traslladen el seu neguit a l'Ajuntament i la delegació del Govern.
Article de Carles Blaya a Regió7, el 08.06.2017.
ICL no sap encara si podrà seguir abocant al Cogulló quan resta un mes per a la data límit. Article de David Bricollé a Regió7, el 01.06.2017.
Moció sobre la salinització del Llobregat provocada per ICL-Iberpotash, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat el 26.05.2017 a proposta del Moviment Ecologista Santfeliuenc.
Mina Muga, ni técnica ni económicamente viable.
Article de Miguel Ángel Conejos Montalar al diari AraInfo el 12.05.2017.
Carles Aleman: "el 2021 el Bages tindrà mineria sostenible".
Article de Carles Blaya i David Bricollé a Regió7, el 12.05.2017, que recull el més destacat de l'entrevista al conseller delegat d'ICL Súria & Sallent.
Sallent podria tenir en marxa una planta de sal purificada a principi del 2018.
Article de David Bricollé a Regió7, el 02.05.2017.
La galeria incorpora dues imatges per entendre millor la circulació subterrània de salmorra generada pel runam del Cogulló: les obres per la construcció d’una estació de bombament de salmorra en un punt relativament baix del perímetre del runam situat a la vertical d’on la riera de Soldevila pateix les pitjors entrades de salmorra, i el contacte de la base del runam amb un estrat de calcàries amb fissuració que aquestes obres mostren.
Mor un camioner manresà que es va accidentar fa tres setmanes a la carretera de Castelladral, a Súria
El camió, d'una empresa subcontractada d'Iberpotash, va bolcar a l'alçada del pou de Cabanasses. Article a Regió7, el 31.03.2017.
ERC diu que "les sentències s'han de complir" i la CUP denuncia xantatge als treballadors. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 31.03.2017.
L'explotació de les mines i el respecte al medi ambient han de ser compatibles. Vídeo de la CUP Sallent.
L'associació de la Rampinya recorda que la sentència del Cogulló s'ha de complir. Article de Carles Blaya a Regió7, el 30.03.2017.
Iberpotash demana créixer a Súria dins de l'actual centre de producció. Article de David Bricollé a Regió7, el 17.03.2017.
Iberpotash demana continuar
l'activitat minera a Sallent fins que
s'acabi la rampa de Cabanasses. Article a NacióManresa, el 17.03.2017.
Convé recordar que la data límit d'abocaments al runam del Cogulló del 30.06.2017 és ja un bonus concedit per Urbanisme malgrat que el lloc no té la qualificació ni les condicions exigibles, que l'Ajuntament de Sallent té l'ordre expressa del TSJC de fer aturar d'immediat els abocaments i obrir un expedient de disciplina urbanística, que l'abocament al Cogulló no té autorització ambiental i que és ben sabut i sentenciat pel jutjat penal com a delicte ecològic que els runams d'Iberpotash -també el del Fusteret a Súria- salinitzen les aigües de l'entorn.
Tràiler del projecte "L'Estació, el meu barri", un documental dirigit per José Carlos Rodríguez Gordillo sobre el barri de l'Estació de Sallent que s'hagué d'abandonar per la subsidència del terreny situat damunt d'una bòfia i de galeries de l'antiga mina de potassa Enrique.
L'informe financer del 4rt trimestre del 2016 presentat per ICL a la borsa de Nova York inclou una provisió dde fons de 51 milions de dòlars (= 48,6 M€) per la retirada dels residus salins acumulats al Bages. (vegeu pàg.3 de l'informe financer ICL, Q4-2016).
Súria aprova una moció de suport a l'activitat minera. Article a Regió7, el 28.02.2017.
Convergència de Balsareny demana que es retiri el runam de Vilafruns, actualment tapats. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.02.2017.
Montsalat analitza mensualment els clorurs de l'aigua de la riera de Conangle situada al sud del runam impermeabilitzat i restaurat de Vilafruns; parlem doncs de fets i resultats, no pas de creences i voluntats. Des de la impermeabilització de Vilafruns, la coneguda entrada de salmorra a la riera de Conangle, situada al tram poc més amunt de l'aqüeducte de la Sèquia i provinent del runam i del sòl salinitzat del seu entorn, s'ha reduït moltíssim. Es manté però una altra entrada d'aigua salada més amunt de la vall que no té a veure amb el runam, sinó amb els pous miners de la Fodina que no van arribar a posar-se en explotació.
Els comitès d'Iberpotash
temen per 5.000 llocs de
feina al Bages. Article de Carmina Oliveras a El Punt Avui, el 09.02.2017.
Nota de premsa de l’empresa Inovyn (abans Solvay) on anuncia la inversió per importar dicloretà a través del port de Barcelona i transportar-lo en tren fins a la seva planta de Martorell per mantenir la producció de PVC (clorur de polivinil).
Es confirma l’aturada de l’actual línia de producció de compostos clorats basada en cèl·lules de mercuri, d’acord amb noves normatives europees que obliguen a abandonar aquesta tecnologia com a màxim a final del 2017. El canvi significa també que Inovyn deixarà de consumir a Martorell 450.000 tones/any de sal bruta provinent de Súria.
Resultats de l'anàlisi de clorurs d'algunes mostres d'aigües de xarxa:
- Manresa = 50 mg Cl/L. Aigües de Manresa capta l'aigua del riu Llobregat més amunt de la mineria de potassa de Balsareny-Sallent.
- Sant Vicenç de Castellet = 150 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Sant Vicenç de Castellet del subalvi del Llobregat avall de la mineria de Balsareny-Sallent i just abans de la confluència del Cardener.
- Castellgalí = 340 mg Cl/L.
Sorea capta l'aigua per Castellgalí del subalvi del Cardener avall de la mineria de potassa de Súria, poc abans de la confluència al Llobregat. Excedeix el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es destinen a la població.
- Olesa de Montserra = 220 mg Cl/L. La Comunitat Minera Olesa capta l'aigua per Olesa de Montserrat del subalvi del Llobregat, força avall de la mineria de Balsareny-Sallent i de Súria i de la confluència del Cardener.
Carles Aleman, nomenat nou conseller delegat de les mines del Bages d'ICL. Article a Regió7, el 09.02.2017.
Evolució del preu mundial de la potassa entre 1999 i 2016, segons l'Index Mundi que elabora el Banc Mundial.
Destaca la volatilitat, amb un pic de 682,51
€/tona el febrer del 2009 i un preu al desembre del 2016 de 203,96 €/tona.
Un treballador de la mina de Súria, ferit crític després de caure-li una pedra a sobre. Article a NacióManresa, el 07.02.2017.
En només 3 dies, hi ha hagut 2 accidents greus a la mina de Súria.
Ferit greu un treballador a les mines de Súria. Article a Regió7, el 06.02.2017.
La salmorra que goteja del broc rovellat de la font abandonada del Borinot testimonia l'entrada de salmorra al riu Llobregat per la seva riba dreta al tram del pont de la Concòrdia, a Sallent.
ICL relleva a la cúpula directiva de l'empresa a les mines del Bages. Article de Carles Blaya a Regió7, el 02.02.2017.
La Cambra vol més bonificacions a l'autopista si la C-55 ha d'absorbir el transport del residu de la mina. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2017.
El grup municipal d'ERC a Sallent presenta nou al·legacions al PDU de la mineria. Article a NacióManresa, el 28.01.2017.
Sallent proposa que es desviï l'eix per la Botjosa quan el runam sigui fora. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.01.2017.
El consistori de Callús concentra les seves al·legacions en la preservació del sector d'Antius. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.01.2017.
"Montsalat y otras organizaciones sociales presentan alegaciones pidiendo la retirada del Plan Director Urbanístico de la actividad minera en el Bages". Article a AlertaMinera.net, el 20.01.2017.
El TSJC ordena a l'Ajuntament de Sallent que faci aturar els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.01.2017.
Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent sumen una altra derrota als jutjats davant de l’AV La Rampinya de Sallent.
La Sala 3ª de Contenciós-Administratiu del TSJC, en la seva sentència nr.786 del 14.11.2016 que ha estat notificada el 17.01.2017, desestima el recurs d’apel·lació promogut per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent contra la sentència nr.34 del 18.02.2014.
Per tant, confirma íntegrament la sentència del 18.02.2014 que a la seva part dispositiva diu textualment: “…la resolución de la Alcaldia del Ayuntamiento de Sallent de fecha 18 de Agosto de 2008, anulándola, y condenando al Ayuntamiento recurrido a incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, a ordenar en su seno la suspensión inmediata de los usos consistentes en vertido y depósito de residuo salino en la zona de “Cogulló”, a requerir a la interesada la legalización de tal uso en cuanto se ajuste al ámbito determinado en el planeamiento urbanístico en vigor en el municipio, y a ordenar, en resolución de restablecimiento de la realidad física alterada, el desmantelamiento del residuo salino acumulado extramuros de aquel ámbito, de cuyos actos habrá de dar cuenta a este Juzgado en el plazo de un mes a contar desde la notificación de la firmeza de la sentencia, y con periodicidad mensual, hasta la completa ejecución de la misma, haciéndose responsable al/la Secretario/a de la Corporación de la citada obligación de dación de cuenta.”
La sentència també obliga a Iberpotash i a l’Ajuntament de Sallent a pagar les costes del recurs d’apel·lació que han promogut.
Complirà algun dia Iberpotash alguna cosa de les sentències que els són desfavorables pel seu incommensurable abús en la generació i la mala gestió dels residus salins?
Comprendrà algun dia l’administració catalana que no pot fer tot allò que li dóna la gana, sinó que en una democràcia s’ha d’acceptar la divisió de poders, que no pot passar per damunt de lleis comunes ni de sentències de tribunals quan els perjudicats es queixen per les infraccions?
Tindrà l'Ajuntament de Sallent la decència de no interposar més recursos, de no anar contra els seus veïns, d'acatar la sentència i d’obrar en conseqüència?
ICV lamenta que el PDU de la
minera no afronti amb valentia
l'eliminació dels runams. Article a NacióManresa, el 16.01.2017.
Olesa reclama que s'avanci el nou col·lector de salmorra.
El consistori considera que el deficient estat de l'actual canalització fa necessari accelerar el projecte. Article a Regió7, el 14.01.2017.
Santpedor reclama 6 milions d'euros a Iberpotash per contaminar aigües subterrànies del poble. Article a NacióManresa, el 13.01.2017.
Santpedor reclama a Iberpotash 6 milions d'euros per la contaminació d'aigües. Article a Regió7, el 13.01.2017.
Veïns de La Rampinya i Montsalat preveuen anar al jutjat pel PDU de la mineria. Article d'Enric Badia a Regió7, el 13.01.2017.
Sota l'interès general es justifica la invasió de competències municipals. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.
Montsalat no entén que no es prevegin actuacions d'impermeabilització. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.
Montsalat i La Rampinya de Sallent demanen la nul·litat del pla urbanístic de la mineria. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.
"El Tribunal Supremo confirma la fianza de 65 millones de euros a Fertiberia para limpiar los fosfoyesos de Huelva". Article de WWF, el 10.01.2017.
L'acumulació de residus de l'empresa Fertiberia a Huelva té un notable paral·lelisme amb els residus d'Ercros abocats al riu Ebre a Flix i amb els runams salins d'Iberpotash al Bages.
Programa de les V Jornades de Patrimoni, organitzades pel Centre d'Estudis del Bages, que enguany són dedicades a l'anàlisi del Patrimoni Miner i que comprenen diversos actes els dies 20, 21 i 28 de gener.
Model d'al·legació contra el PDU de l'activitat minera al Bages que presenten propietaris de finques directament perjudicades per salinització d'aigües a causa de salmorra lixiviada dels runams, perplexos davant del fet que el PDU facilita la continuïtat d'una situació condemnada per delicte ecològic tant a Sallent com a Súria, i en el cas de Sallent no autoritzada, en comptes d'acatar la sentència i corregir la situació actual.
Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per l'Associació de Veïns Sant Antoni de La Rampinya, de Sallent, al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per nombroses raons legals: es desvia de les facultats urbanístiques suplantant la legislació ambiental sense tenir capacitat per executar res de la qüestió ambiental, ignora la sentència penal que pesa sobre l'activitat, per la inexistència de l'interès públic que el PDU esgrimeix, per basar-se en un conveni entre el govern i el particular més interessat que inverteix la jerarquia d'ordre... Per tot plegat, se'n demana l'aturada de la tramitació.
El Govern fixa una inversió de 64 milions en 5 anys per reduir contaminació salina. Les actuacions es recullen al Pla de Gestió de l'AIgua i la Generalitat hi aportarà el 40% del cost. Article a Regió7, el 05.01.2017.
Al·legació al Projecte (= realitat!) de creixement del dipòsit (= runam!) salí del Cogulló a partir de 1988 presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. d'Empresa i Coneixement.
L'al·legació és a la totalitat de l'anomenat projecte perquè es presenta al 2016 quan està executat. Es demana l'aturada immediata de l'abocament de residus a Sallent. A més, s'exposen alguns punts per corregir deficiències.
Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per ser legalment inviable i estar mal plantejat, i també als seus aspectes tècnics principals per mal resolts.
Anunci del dpt. d'Empresa i Coneixement, al qual s'adscriu la DG Energia i Mines, de la informació pública del projecte tècnic i de l’estudi d’impacte ambiental corresponents al projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir de 1988, ubicat al terme municipal de Sallent, el titular del qual és Iberpotash, SA.
Aquest projecte a destemps pretén respondre a un dels motius pels quals la sentència del TSJC del 15.10.2013 va anul·lar l'autorització ambiental de Sallent: l'absència d'estudi d'impacte ambiental.
L'estudi gruixut, farragós i repetitiu va enumerant mesures correctores aplicades al llarg dels anys als runams. Però d'allò que hom entén per estudi d'impacte ambiental, és a dir en quina mesura una activitat afecta a l'entorn, no hi ha res de res. Les 324 pàgines de l'estudi d'impacte ambiental presentat no contenen ni una sola dada d'anàlisi d'aigües, malgrat que és ben sabut que, des de l'existència del runam del Cogulló, s'han salinitzat la riera de Soldevila, el Riudor, la font del Pitoi, el torrent d'Emprius... i s'han fet malbé clapes de bosc. L'estudi tampoc quantifica el valor de les pèrdues patrimonials per l'afectació al paisatge, ni l'extracost de potabilització i
subministrament d'aigua per la pèrdua de recursos o per l'increment de salinitat d'origen miner.
Especialment lamentable és l’annex “Qualitat de les aigües superficials de la conca del Llobregat. Situació actual dels clorurs. Informe 2015”, signat per Enric Morillas / Servicios Ambientales para la Industria.
Aquest suposat estudi no estudia cap de les aigües superficials salinitzades prop dels runams salins, ni aporta cap dada pròpia; es basa només en les mitjanes anuals d’anàlisis de clorurs obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua als rius Cardener i Llobregat.
Però les dades utilitzades i les conclusions de l’informe van per camins contraposats. L’informe conclou que la salinització del Cardener és deguda al dom salí de Cardona quan les dades de l’ACA mostren claríssimament que actualment la salinització del Cardener comença a Súria, que la salinitat al Llobregat és deguda a la riera Gavarresa sense cap dada que ho justifiqui i quan el Llobregat ja està salinitzat a la Botjosa, i que la salinitat segueix creixent al Llobregat més avall de la confluència del Cardener quan, segons dades de l'ACA, la mitjana de clorurs l’any 2015 va ser de 242 mg Cl/L a Castellbell i 247 mg Cl/L a Sant Joan Despí. Conclou també que l’aigua d'ambós rius de la conca és actualment ben dolça, quan la del Cardener, avall de Súria, no es pot destinar a potabilització amb mitjans convencionals perquè supera sistemàticament el màxim de 250 mg Cl/L de les aigües potables i la del Llobregat, avall de Sallent, frega aquest límit.
És, simplement, un frau al servei de qui paga.
En un article d’opinió titulat “Consumidors i usuaris”, publicat a Regió7 el 27.11.2016 i que no reproduïm íntegrament per vergonya aliena, l’exconseller d’Innovació, Universitats i Empresa i de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet carrega contra “...casos de grups ecologistes o de defensa del medi ambient que actuen a base de subvencions disparant contra aquell que interessa al qui paga la subvenció. He conegut de prop, per exemple, el cas de la batalla de la sal, on d’una banda les salineres marines i les salineres minaires d’Alemanya han finançat sengles estudis o recerques sobre la salinització territorial que podria provocar la mina de potassa de la Catalunya Central…”. Acompanya l’article una imatge de la llançadora de residus salins al runam del Cogulló.
L’exconseller Huguet insinua molt directament que Montsalat, la plataforma cívica d’estudi i oposició a l’afectació ambiental de la mineria al Bages, rep subvencions d’empreses salineres forànies.
Davant de la insinuació, volem deixar molt clar que Montsalat funciona des del 1997, que va néixer del col·lectiu ecologista L’Alzina i de veïns afectats particularment per salinització d’aigües i que tota la nostra activitat –dedicació, anàlisis, interminables processos judicials, fiances al jutjat...- la paguem íntegrament de les nostres butxaques.
Encara esperem que Iberpotash ens retorni costes de judicis i pagui indemnitzacions a perjudicats, a les quals ha estat condemnada. Aquesta situació contrasta amb els patrocinis i el clientelisme que Iberpotash ha creat al seu voltant. I a sobre l’exconseller del ram, fent gala d’ignorància, demagògia i mala fe, ens acusa de cobrar d’empreses salineres.
Senyor Huguet, si disposa d’alguna prova de subvencions a Montsalat –que no la té perquè Montsalat utilitza recursos propis i el servidor de l’Ajuntament de Manresa per hostatjar aquesta web informativa de l'impacte ambiental de la mineria- faci-la pública. Sinó, tingui la decència de retractar-se públicament, de deixar de confondre a la gent i de no enfangar més al seu partit.
Valgui l’ocasió per recordar la proposta de Montsalat per donar ús educatiu i turístic al CAT-Sallent.
L'alcalde i els treballadors exigeixen davant de la direcció de l'empresa que la restauració del runam Vell de Cardona segueixi fins al final. Hi estem molt d'acord.
Val la pena fer notar que, entre les empreses mineres al Bages, Ercros restaura mentre que ICL Iberia no i que, entre les localitats mineres al Barges, Súria i Sallent salinitzen el riu i Cardona no. A Ercros-Cardona hi ha un problema que s'afronta, a ICL Iberia-Súria-Sallent hi ha un problema majúscul, creixent i amb una importantíssima afectació a les aigües que les autoritats s'esforcen a ignorar o negar.
La finca Pericas, la surgència salada al Riudor i el runam del Cogulló estan aliniats i enllaçats per la falla del Guix.
La salmorra subterrània minera s'ha d'originar majoritàriament de la humitat de l’aire que la gegantina massa de sal absorbeix per higroscopicitat, no pas de la pluja. No és aigua líquida que circuli per canals dins del runam, sinó aigua de cristal·lització, invisible; el runam permanentment capta humitat de l’aire exterior i desguassa per la base salmorra saturada cap a les aigües subterrànies.
Divendres 18 de novembre, a les 20:00h a la sala Vila i Valentí: Iberpotash i altres silencis mediàtics, a càrrec d'Elisenda Rovira, coordinadora de l'Anuari Mèdia.Cat del silencis mediàtics, i d'Isaac Vilalta, autor del reportatge Iberpotash, el gegant de la sal, publicat a l'Anuari del 2015.
Dissabte 19 de novembre, a les 18:00h a l'Ateneu Rocaus: presentació del Judici Popular a la plataforma Castor, a càrrec de Blanca Bayas de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Cardona exigeix que s'imposi a Ercros una fiança potent per restaurar el runam Vell. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.11.2016.
Té molta raó l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, quan estima el cost d'acabar el buidat i la restauració del runam Vell de Cardona entre 15 i 20 milions d'euros i que aquest és l'import de la fiança de restauració que s'hauria d'imposar a Ercros. És clar que molt, molt més, és l'import de les fiances que s'haurien d'imposar a ICL Iberia pels gegantins runams salins que fa créixer més i més a Súria i a Sallent.
Nota de premsa del Dpt. de Territori i Sostenibilitat del 26.10.16 sobre l'aprovació inicial del Pla Director d'Urbanisme de la mineria del Bages.
El "PDU de la mineria del Bages"
menteix ja d'entrada amb el nom; no és del Bages -exclou Cardona- sinó un PDU al servei de la pretesa expansió de l'activitat d'ICL Iberia a Súria, el famós pla Phoenix, del qual l'única conseqüència clara fins ara és l'amenaça d'aturada de l'explotació i restauració del runam Vell de Cardona.
L'activitat d'extracció minera i d'acumulació de residus salins d'Iberpotash que el PDU qualifica "d'interès general" està sentenciada per delicte ecològic de salinització de les aigües
i sent investigada per la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea. A més, l'activitat d'ICL Iberia a Sallent i Balsareny no té llicència ambiental, explícitament li ha estat revocada pel TSJC per la salinització de les aigües que ocasiona. El cas és grotesc: un delicte ambiental privat d'interès general.
El PDU concreta l'expansió d'ICL Iberia a Súria i Callús oferint-li nous terrenys. Fins i tot dibuixa una ampliació de la superfície de l'abocador del Fusteret
cap al sofert veïnat de Cerarols, malgrat que aquest abocador salinitza com a mínim el Cardener, la riera de Bellver i la font de la Serra. El PDU diu que s'ha de restaurar; però no es concreta, no se sap quan ni com, mentre posa les bases perquè l'abocador del Fusteret a Súria arribi en pocs anys a les mides gegantines del Cogulló a Sallent.
J.A.Martínez Álamo en aquests anys ha conduït Iberpotash en una fugida endavant temerària que deixa un immens passiu ambiental pendent de resoldre a qui segueixi.
L'aigua de subministrament a Castellgalí, captada del riu Cardener, està contaminada per excés de clorurs sòdic i potàssic des de fa molts anys, degut a lixiviats subterranis provinents del runam salí de Súria d'ICL. L'anàlisi d'avui dóna un valor de 370 mil·ligrams de clorur per litre, quan el màxim admès a l'aigua potable és 250 mg Cl/L. El tema no és notícia. El problema no està en vies de solució, simplement s'ignora.
Sobre ICL Iberia - Iberpotash pesa una condemna ferma pel delicte ecològic de salinització de les aigües. La sentència , simplement, també s'ignora.
La CMO demana a les administracions i als ajuntaments implicats que donin prioritat a la construcció i substitució de l’actual col·lector, atès el perill que suposa per la garantia de l’abastament.
La tolerància de la Generalitat envers la falta de restauració d'ICL Iberia dóna a aquesta empresa minera un avantatge competitiu que distorsiona el mercat fins al punt de portar al tancament d'aquelles que sí que restauren. És ben eloqüent que la marxa de protesta programada surti precisament de Sallent.
L'import pressupostat per aquestes actuacions és de 42.223.667 €, dels quals 25.563.469 € han de provenir directament de l'ACA, a més d'un cost d'explotació de 1.033.444 €/any. El 96% d'aquest pressupost públic se l'emporten mesures per pal·liar la salinitat de les aigües derivada de l'activita minera del Bages.
No hi ha cap sorpresa al Programa de mesures del PGDCF 2016-21, malgrat la contundència de l'import; totes les actuacions havien estat ja anunciades però el seu compliment s'ha anat endarrerint. Tampoc hi ha sorpreses en la política, es manté el principi de "qui més contamina, cobra".
Entre els experts consultats per Regió7 sobre les raons de la davallada de matriculats a Enginyeria Tècnica de Mines de Mines, no hi ha Montsalat. A Montsalat entenem que l’enorme descrèdit que significa el lligam amb Iberpotash, la gran empresa minera del Bages i de Catalunya que nega l’evidentíssima salinització que les seves muntanyes ingents de residus salins causen a les aigües de les rieres de Soldevila (Sallent), Riudor (Santpedor) i Bellver (Callús) i dels rius Cardener i Llobregat a Súria i a Sallent respectivament, alguna cosa hi té a veure.
A les Universitats s’hi va a buscar coneixement objectiu.
Però el col·lector decrèpit de les salmorres letals de la mineria del Bages amenaça la vegetació de les ribes i en conseqüència l'èxit d'aquest gran projecte per facilitar el lleure a la natura pletòrica de la vora dels rius.
És de destacar que els 5 plets finalitzats amb sentència ferma, ja sense apel·lació possible, tots unànimament han tingut decisions judicials que donen la raó a l'acció popular demandant -és a dir, contràries als arguments d'Iberpotash i de la Generalitat- tant en les 5 sentències inicials com en les dels recursos i entrebancs processals interposats per Iberpotash i per la Generalitat. És hora de fer-les complir sense més dilacions.
Resten obertes investigacions per la Comissió Europea, pels mateixos motius.
En pocs dies, la branca del Cardener del col·lector de les maleïdes salmorres de la mineria de potassa ha vessat, com a mínim, en tres indrets del terme de Sant Joan de Vilatorrada i al Parc del Cardener entre el Pont Nou i la fàbrica dels Panyos a Manresa.
La salmorra ha matat ja prop de la meitat dels plàtans alts de la plataneda del Pont Nou, una arbreda protegida pel catàleg de patrimoni de Manresa. El divendres 10 i el dissabte 11 de juny, operaris del col·lector el buidaven a través de les entrades situades a l'alçada de la Muralla de Sant Francesc i de la rotonda de sant Marc del passeig interromput per anteriors vessades de salmorra del Riu de Manresa.
Són centenars les zones de les ribes del Cardener i del Llobregat desvastades per salmorra vessada del col·lector obsolet i insegur. Cal denunciar tots i cadascun dels desastres causats pel col·lector de salmores i exigir responsabilitats per les pèrdues ocasionades. Però, per sobre de tot, cal denunciar l'ACA per mantenir una instal·lació obsoleta i perillosa per un servei que no pot donar.
Cal aturar la ruleta russa del col·lector de salmorres; en conseqüència, cal aturar immediatament la generació de salmorres. Per això s'han d'aturar les plantes de tractament de mineral de potassa i s'han d'impermeabilitzar els runams salins. La resta són falsedats poc o molt patrocinades.
Després del judici popular a Iberpotash impulsat per ProuSal i BDS Bages, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona Janet Sanz s'ha compromès a donar visibilitat a la situació del Llobregat després dels abocadors salins d'Iberpotash a Súria i a Sallent.
L'empresa israeliana ICL Iberia gestiona les mines del Bages enmig de fortes polèmiques per l'impacte ambiental i denúncies a la Unió Europea.
Qui guanyaria el Global Water Offense a la millor empresa de salinització d'aigües?
El reportatge visita els runams salins de Súria i Sallent, el riu Llobregat i les plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí que inclouen dessalinització en els seus tractaments i entrevista a portaveus de l'empresa minera ICL Iberia, de l'Agència Catalana de l'AIgua, de la plataforma Montsalat i de la DG. d'Urbanisme per avaluar les conseqüències de la mineria de potassa del Bages en la qualitat i el subministrament d'aigua del Llobregat, mentre es pregunta fins a quin punt es pot combinar l'activitat industrial amb l'equilibri mediambiental.
L'article exposa conseqüències territorials de la mineria de potassa i la protesta que el projecte miner ha despertat entre els municipis afectats. No és gens estranya la revolta popular, vistos el paisatge i les rieres que la mina de potassa deixa a Sallent.
Aquest escrit s’estalvia els qualificatius i les consideracions jurídiques que ens mereix la gestació d’aquest nou PDU que no es pregunta perquè no s’ha complert res d’allò que el vigent PDU del Pla de Bages del 2006 estableix en relació a la gestió dels residus salins, que supedita normativa urbanística a un conveni previ amb la part més interessada, que omet que sobre l’activitat d’abocament de residus salins en les actuals condicions pesa una condemna ferma per delicte ecològic i que pretén no adonar-se que l’autorització ambiental a l’explotació de Sallent ha estat revocada pels tribunals per incompliments ambientals i, precisament, urbanístics. Aquests aspectes seran desenvolupats i al·legats al dpt. de Territori i Sostenibilitat en l’exposició pública.
- Llei de restauració d'activitats extractives
- Pla quadriennal d'inspecció d'activitats extractives
- Nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat
- Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages
Dissortadament, aquest matí ha mort Sebastià Estradé. Vagi el condol als seus familiars i amics, que som molts. Reposi en pau.
Sebastià Estradé ha estat un sallentí erudit i carregat de raó, de molt bones maneres, treballador i compromès amb la gent i el país fins al final. La seva empenta ha fet trontollar la immensa muntanya de residus salins del Cogulló i les males polítiques ambientals del govern.
Després d’esgotar les vies polítiques, Sebastià Estradé va iniciar pel seu compte i risc la judicial. La primera victòria als jutjats de la lluita per posar fre a l’abús i a l’afectació ambiental de la mineria de potassa al Bages és ben personalment seva: l’anul·lació d’un suposat programa de restauració de Sallent que en realitat no ho era perquè no preveia aplicar-se fins a una data ignota quan, molt hipotèticament i sense explicar com, s’haguessin retirat els residus del Cogulló i perquè no exigia la fiança proporcional a la magnitud de l’abocador. Aquesta primera sentència favorable obtinguda per Sebastià Estradé (TSJC 753/2011) va obrir el camí a d’altres que s’han succeït, fins arribar a la investigació del cas per la Comissió Europea.
Com vostè, persistirem.
Malgrat l'evidència de la salinització del Cardener per salmorra generada al runam que subterràniament s'incopora al Cardener al Fusteret (el contingut de potassi delata l'origen!), la condemna ferma per delicte ecològic i la investigació oberta a la Comissió Europea per infracció de la Directiva de gestió de residus miners i de la Directiva Marc de l'Aigua, l'empresa minera ICL Iberia s'esforça a mirar cap a un altre costat per no veure, com si el tema no anés amb ells, com si això fos una història passada fa 20 anys a Sallent, i avança inconscient amb el seu pla d'expansió de l'explotació a Súria.
Tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular havíem explícitament retirat l'expressió "existencia de graves daños para la salud de las personas" dels escrits de conclusions a l'inici del judici a Manresa. Aquest fet rebaixa el còmput de la pena. Amb acord de les parts, l'Audiència de Barcelona aclareix i esmena aquest punt.
D'altra banda, l'aclariment de l'Audiència de Barcelona confirma ja per 3ª vegada el veredicte de delicte contra el medi ambient i l'obligació d'Iberpotash de retornar el medi a les seves condicions inicials.
Cànons per la concessió dels drets d'explotació minera (= royalties) pagats per la multinacional Israel Chemical Ltd l'any 2015 als tres estats on té mines de potassa:
| Royalties ICL 2015 | |||
| Estat | en milions moneda local | en milions d'euros | pàg. informe |
| Israel | 97 M$ | 86,6 M€ | 78 |
| Regne Unit | 3 M£ | 3,8 M€ | 83 |
| Catalunya - Espanya | 0,17 M€ | 0,17 M€ | 82 |
| font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York | |||
A Israel ICL explota potassa al Mar Mort. Cada any paga a l'estat d'Israel imports de royalties similars als del 2015, depenent de les quantitats de mineral extretes. Als 97 M$ de l'any 2015 s'afegeixen 152 M$ més per diferències en els royalties d'anys anteriors.
Al Regne Unit
ICL explota una mina de potassa a Boulby-Cleveland, molt menor i menys productiva que les de Súria o de Sallent-Balsareny.
A Catalunya / Espanya ICL explota les mines de potassa de Súria i de Sallent-Balsareny, a la comarca de Bages. És aquí d'on ICL extreu més mineral i és aquí on, amb molta diferència, l'administració menys cànon per concessió minera recapta. També és aquí, i només aquí, on ICL contamina les aigües, no restaura, ni diposita una fiança proporcional al cost de la restauració.
I així any rere any; feu comptes. Perquè preocupa el dèficit fiscal de Catalunya quan prové de Madrid i no quan prové de Súria i Sallent? A algú pot estranyar l'estat ruïnós de les finances de la Generalitat, que tant contrasta amb les d'ICL Iberia que tot ho patrocina?
Vegeu també el comunicat de Montsalat El conveni entre la Generalitat i ICL Iberia de volta i mitja, emès el 10.12.2015.
Aquesta investigació s'afegeix al procediment d'infracció ja obert la contra l'estat espanyol per possibles incompliments d'Iberpotash a la directives europea de gestió de residus miners i a la directiva marc de l'aigua.
ICL talla el camí d'accés al poblat ibèric del Cogulló. La CUP afirma que si no es firma aviat la cessió exigiran l'expropiació forçosa.
Dissabte 6 de febrer del 2016, a El Racó de les Paraules (c/ Lluís Companys, 8 - Sant Joan de Vilatorrada), a les 11:30h, presentació del llibre Rius de Sal, i xerrada amb dos dels seus autors, Roger Lloret i Santiago Gorostiza.
L'entrada és lliure.
El llibre traça les anades i vingudes del conflicte salí a la conca del Llobregat i ens permet explorar els orígens d'un dels conflictes ambientals més vius de la Catalunya actual.
Quin paper van tenir les indústries mineres del Bages en la salinització dels rius?
Quan i qui va presentar la primera denúncia?
Què es va fer i què es fa al respecte?
La proposta de resolució de la DGQA és extensa, ben elaborada i contra-argumenta, sempre en favor d'Iberpotash, cadascun dels punts exposats per les entitats. Les raons principals esgrimides per la DGQA és que fa molts anys que la salinització de la conca del Llobregat dura i que no tota és imputable a la mineria, i que l'empresa disposa d'autoritzacions ambientals.
Efectivament, hi havia major descontrol de les salmorres dels runams i els valors de salinitat al Cardener i al Llobregat eren més elevats abans del 1998 quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de Sallent i Súria, tot i que l'acumulació de residus salins era llavors molt menor. Però la salinització d'origen miner segueix a les rieres de Soldevila, Riudor i Bellver, i els rius Cardener i el Llobregat pateixen salts molt significatius de salinitat respectivament a Súria i a Sallent.
Manresa va estrenar la seva depuradora d'aigües l'any 1985, la primera del Pla de Sanejament de Catalunya. Abans totes les aigües residuals de la ciutat s'abocaven al Cardener sense depurar. Però la ciutat no s'atorga cap dret a abocar actualment una part de les aigües residuals sense depurar, sota l'excusa que dècades enrere es feia pitjor.
D'altra banda, els tribunals han anul·lat l'autorització ambiental concedida per la Generalitat l'any 2008 a l'explotació minera de Sallent.
En aquest abocador de l'entorn del Mas Gras han anat a parar la majoria de es terres procedents de l'excavació de la rampa de la mina de Súria. Les anàlisis d'aquestes terres fetes pels Agents Rurals mostren salinitat molt elevada.
No ha trascendit el contingut d'aquest pla de restauració, més enllà de les intencions expressades al conveni Iberpotash-Generalitat del 13.112015 en el qual els dos signants es donaven un termini de 50 anys per eliminar i restaurar el runam del Cogulló.