Fins fa uns mesos, la salmorra que la rasa del runam del Cogulló recollia al punt més baix de l’extrem oest, als plans de Ridor, s’enviava cap a sota del runam on es perdia subterràniament. Actualment una nova instal·lació de captació i bombament condueix aquesta salmorra cap a la presa situada a la base sud del runam, i d’aquí a la planta de la Botjosa i al col·lector de salmorres. L’estació de bombament està situada prop de la carena dels Emprius, en una àrea on el bosc havia mort per la surgència de salmorra. Vegeu imatges (x3) de la captació a la rasa del runam als plans de Ridor i de l'estació de bombament als Emprius.

El col·lector de salmorra té una trentena de trencaments l'any. Article de David Bricollé a Regió7, el 15.11.14.

La Generalitat posarà el nou col·lector de salmorra a concessió perquè s´iniciï el 2016. Article de David Bricollé a Regió7, el 14.11.14.

La sentència del Suprem fa perillar la contiuïtat del pla Phoenix. Article a Manresainfo.cat del 14.07.14.

Cinc sentències han caigut sobre el runam. Article de David Bricollé a Regió7 del 16.07.14.

Iberpotash. Opinió de Jordi Franch, professor de la FUB, a Regió7 del 12.07.14.

Runam del Cogulló. Els ninots de Ferran Pecanins a Manresainfo.cat.

El Govern demana a Iberpotash que s'apressi a demostrar que el runam és un recurs aprofitable, article a Regió7. El Govern vol saber si la sal del Cogulló és un residu o un recurs, article a Manresainfo.cat.

Iberpotash diu que la sentència del Suprem li crea "inseguretat jurídica". Article a Manresainfo.cat.

El Tribunal Suprem ratifica la sentència 753/2011 obtinguda el 11.12.2011 per l'advocat sallentí Sebastià Estradé que anul·la el programa de restauració del runam del Cogulló per inefectiu i per no adequar-se a la llei. Vegeu la notícia presentada a Regió7, el Punt Avui, el Mundo, la Vanguardia i el Periódico.

La qüestió d'Iberpotash s'ha de normalitzar d'una vegada. Mar Martí, de Manresainfo.cat, parla amb l'advocat sallentí Sebastià Estradé, qui va interposar davant de la Comissió Europea la denúncia pels incompliments ambientals dels residus salins d'Iberpotash i la tolerància de l'administració.

Vegeu a la galeria una imatge de l'acció de protesta i a el vídeo de la intervenció del representant de ProuSal! a la cloenda de les Jornades sobre Mineria i Territori, organitzades a l'EPSEM-UPC per la Plataforma de Suport a la Mineria.
Amb l'obsequi d'una mostra del residu salí es denuncia la farsa d'aquestes jornades i s'evidencia que, per més que alguns pretenguin negar l'evidència i falsejar la realitat, Iberpotash incompleix les lleis al no restaurar els runams miners que salinitzen l'aigua.

Una sentència reconeix manca de seguretat en un accident a la mina de Súria. Article d'Enric Badia al diari Regió7 del 07.07.14.
Iberpotash escatima la indemnització a la vídua d'un treballador mort en accident laboral ocasionat per la insuficiència de les mesures de seguretat. Aquesta actitud en els problemes laborals és la mateixa que en els ambientals.

Llegiu ampliada i més documentada la notícia del proper judici contra Iberpotash:
• La contaminació del Llobregat arriba a judici, per Albert Martín Vidal al diari Ara del 04.06.2014.
• Jutjaran tres exdirectius de les mines de potassa per pressumpte delicte ecològic, per David Bricollé al Regió7 del 04.06.2014, (1) i (2).

El Jutjat d'Instrucció núm.2 de Manresa ha fixat els dies 1, 2 i 3 de desembre d'enguany pel judici contra un directiu, dos ex-directius i l'empresa Iberpotash pel presumpte delicte ecològic de salinització de les aigües. Vegeu la notícia als principals diaris: La Vanguardia, El País, Ara, Economia Digital, Manresainfo.cat i Regió7.

L'inici del cas es remunta a l'any 1997 quan, recollint informació ambiental airejada per la recent constituïda plataforma cívica Montsalat, la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC ordenà l'inici de la investigació. Durant els anys 1999 i 2000, el grup de medi ambient dels Mossos d'Esquadra va investigar els fets aportant nombroses analítiques dels laboratoris d'Agbar i de l'Institut Nacional de Toxicologia. El desembre del 2003, l'aleshores Fiscal de Medi Ambient Sr. Joaquin Pérez de Gregorio va concloure que hi havia proves suficients de delicte ecològic i, en conseqüència, ordenà l'aturada cautelar dels abocaments de residus salins als runams. Però, com tothom sap, els abocaments de residus de la mineria han continuat i segueixen fent créixer els runams salins. El 2005, el col·lectiu ecologista L'Alzina, entitat participant de Montsalat des de l'inici, se sumà a la causa oberta per la Fiscalia exercint d'acusació popular. Després d'anys d'instrucció, els escrits de conclusions de l'actual Fiscal de Medi Ambient Sr. Antonio Pelegrín i del col·lectiu ecologista L'Alzina coincideixen en demanar subsidiàriament a Iberpotash la restauració de les condicions ecològiques anteriors a l'existència dels runams, a més de condemnes personals als imputats. Els 17 anys transcorreguts entre l'obertura del cas i la data del judici expliquen perquè són ex-directius els imputats en el cas, en comptes dels directius actuals de l'empresa.

La salinització de les aigües per salmorra provinent dels runams és una de les raons per la qual la Sala del Contenciós del TSJC va anul·lar l'autorització ambiental de l'explotació minera de Sallent i Balsareny l'octubre del 2013. Una visita a la riera de Soldevila situada al nord del runam del Cogulló de Sallent –la zona zero de la devastació de les aigües per salinització- o a la galeria d'imatges de Montsalat, o bé simples anàlisis de clorurs i de potassi al Cardener i al Llobregat abans i després de Súria i Sallent respectivament o una mirada als resultats d'anàlisi d'aigües de Montsalat, evidencien la coneguda salinització d'aigües públiques pels runams salins d'Iberpotash.

Iberpotash lamenta la tardança a desenvolupar el Corredor Mediterrani. Article al Regió7 del 18.05.2014. La resta de gent lamentem la tardança indefinida d'Iberpotash a impermeabilitzar els seus runams salins que salinitzen l'aigua i fan artificial el paisatge.

Els veïns que han tombat Iberpotash al jutjat reclamen complir les sentències. Article al Regió7 del 17.05.2014.

El runam de Sallent acumula sal per ser explotat durant un període de 25 anys. Article d'Enric Badia al Regió7 del 15.05.2014. Vistos el ritme del buidat dels runams a Cardona i la magnitud del runam del Cogulló, honradament, ens temem que hi hagi runam del Cogulló de Sallent per molts més anys.

Un futur polígon i un projecte turístic prendrien el relleu a la mina de Sallent. Article d'Enric Badia al Regió7 del 15.05.2014.

La revista internacional Environmental Management[2014, 53:1146-1157] publica l'article Changing Ecosystems Service Values Following Technological Change, de Jordi Honey-Rosés, Daniel W.Schneider & Nicholas Brozovic, que pren el subministrament d'aigua a Barcelona com a cas d'estudi de la complementarietat entre els serveis dels ecosistemes i els obtinguts mitjançant tecnologies. La publicació està disponible a link.springer.com.

No és certa la percepció que l'enginyeria i la tecnologia forçosament hagin de substituir serveis que abans eren obtinguts de la natura. Ben al contrari, la tecnologia actual hauria de ser complementària i obrir oportunitats perquè l'acció humana no malmeti els serveis que els ecosistemes poden proporcionar gratuïtament. L'aigua del Llobregat subministrada a Barcelona n'és un cas clar. La conductivitat mitjana de l'aigua del Llobregat a l'arribar a les plantes de tractament d'Abrera (ATLL) i de Sant Joan Despí (Agbar) és de 1500 µS/cm, a causa de la salinització derivada de les explotacions mineres de potassa a Sallent i Súria. Per cada 100 µS/cm que es reduís la conductivitat mitjana de l'aigua al Llobregat s'estalviarien 213.612 €/any en tractament a aquestes plantes. Si es baixés a 500 µS/cm -un valor de conductivitat normal al Llobregat sense contaminació salina addicional-, l'estalvi seria de 2M €/any a les plantes de tractament, a més d'altres beneficis al propi ecosistema del riu, a l'ús per reg, a d'altres captacions, al manteniment de mini-centrals i a la necessitat de col·lectors de salmorres de rebuig.

Iberpotash vol un enllaç al Bages del Corredor Mediterrani. Article al Manresainfo.cat del 14.05.2014.

Iberpotash comença a planificar una planta de sal que reduirà el Cogulló i La mina de Sallent donarà pas a un projecte turístic i industrial de la mà d´Iberpotash. Articles d'Enric Badia al Regió7 del 14.05.2014.

Una fuita del col·lector de salmorra inunda una zona d'hortes de Callús. El vessament ha afectat uns 300 m2 d'horts prop de les piscines i del camp de futbol. En aquesta zona ja hi havia hagut una altra fuita fa uns dotze o tretze anys, es lamenta un propietari d'hort arrasat. Vegeu l'article de J.E. al diari Regió7 del 29.04.14.
Mentre la Generalitat aprova ambientalment el pla Phoenix d'expansió de la mineria de potassa a Súria perquè promet reduir la generació de salmorra, la realitat és que la construcció de la rampa del pla Phoenix ha incrementat la generació de salmorra fins al punt de saturar la capacitat de la branca del Cardener del col·lector de salmorra. I aquest col·lector rebenta i fa malbé horts.

La nova rasa per recollir salmorra lixiviada del runam de la Botjosa (x3), al seu tram paral·lel a la Sèquia de Manresa, just acabada la construcció l'abril del 2014.

Extracte de l'Informe RiusCat 2013, en la seva menció particular al problema de salinitat a l'aigua del Llobregat quan arriba a Cornellà a causa de la mineria de potassa del Bages. L'Informe Riucat 2013 sorgeix del treball voluntari i participatiu organitzat per l'Associació Hàbitats pel Projecte Rius que té per objectiu analitzar l'estat dels rius a tot Catalunya.

Regió7 menteix. Vegeu amb prevenció l'article “Iberpotash aprofita fins a l'últim racó del Cogulló per mantenir la mina oberta – Les sentències que impedeixen el creixement del dipòsit de Sallent han portat l'empresa a buscar nous espais”, publicat el 15.04.14 i signat per Enric Badia.
En realitat les sentències obtingudes per l'AV de La Rampinya, la núm.731 del 15.10.2013 que anul·la l'autorització ambiental i la núm.34 del 18.02.2014 que obliga a l'Ajuntament de Sallent a obrir un expedient de protecció de la legalitat urbanística, ambdues obliguen Iberpotash a deixar d'abocar residus al Cogulló. Les sentències són contràries a l'actual runam del Cogulló, no a una pretesa ampliació que ja no ha arribat al final de la tramitació. Regió7 menteix en portada i, a aquestes alçades de la qüestió, cal entendre que voluntàriament, al servei d'interessos que no són els de la informació ni els del lector.

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central aprova definitivament la modificació núm.15 de les normes subsidiàries d'urbanisme de Súria, a l'àmbit de la planta minera de potassa i sal d'Iberpotash. Vegeu la notícia a Regió7 del 12.04.2014.

El dpt. d'Empresa i Ocupació de la Generalitat comunica l'inici de la redacció d'un Pla Director Urbanístic per a ordenar l'activitat minera al Bages. Perquè aquest nou PDU si l'actual PDU del Pla de Bages, a l'article 7.6 específicament dedicat a la mineria de potassa, ja va establir-ne els criteris urbanístics? Ens temem que aquest nou PDU a mida de l'activitat minera tingui per objectiu rebaixar els plantejaments que el vigent PDU del Pla de Bages aprovat el 2006 fa pels runams salins.

El dpt. de Territori i Sostenibilitat comunica la Declaració d'Impacte Ambiental negativa al projecte de mina de sal de Tartareu (La Noguera), al vessant sud del Montseny. El projecte de Tartareu consistia en l'obertura de cavitats al subsòl mitjançant la introducció d'aigua, el bombament de la salmorra resultant i l'evaporació en salines per obtenir un màxim de 10.000 tones de sal anuals. La DIA argumenta que el projecte podria comportar impactes ambientals significatius com la salinització de la riera de Farfanya i dels aqüífers o la subsidència del terreny i que els elevats costos que suposaria la seva mitigació no estan justificats; per això no l'autoritza. Els sona? El dpt. de Territori i Sostenibilitat sembla haver après de l'experiència ambiental de la mineria de sal i potassa del Bages. Contrasten però les facilitats administratives infinites per la mineria de sal i potassa del Bages que compta les quantitats en milions de tones anuals, amb la negativa taxativa a un projecte que no li arriba ni a l'1% de magnitud. Algú pot creure que tots som iguals davant la llei catalana?

Relació de les sentències obtingudes a les causes populars contra el runam salí del Cogulló de Sallent.
Tot i jugar en camp contrari i amb mitjans molt menors, la causa popular guanya per golejada:
Iberpotash, Generalitat, Ajuntament de Sallent 0 - Gent en favor del medi ambient 5.
Malgrat aquest resultat tan clar i el partit ja decidit, Iberpotash, Generalitat i Ajuntament de Sallent recorren contra les sentències, demanen pròrroga.

La premsa publica reaccions contraposades a la sentència recent al contenciós promogut per l'AV de la Rampinya que obliga a l'Ajuntament de Sallent a obrir un expedient urbanístic al runam salí del Cogulló:

• "Iberpotash recurrirá la sentencia que le obliga a dejar de verter residuos salinos en el Cogulló de Sallent", per Antonio Cerrillo a La Vanguardia del 25.02.2014.
• "Els veïns de la Rampinya demanaran al jutge que no deixi créixer més el runam del Cogulló", per Jordi Escudé al Regió7 del 26.02.2014.
• "Iberpotash recorrerà la sentència de no abocar més al Cogulló", per Estefania Escolà al manresainfo.cat del 25.02.2014.
• "L'Ajuntament de Sallent també recorrerà la sentència del Cogulló", per Estefania Escolà al manresainfo.cat del 26.02.2014.
• "L'AVV La Rapinya (en realitat de La Rampinya) s'havia compromès a no fer executar la sentència del Cogulló(segons l'oportunista Plataforma de Suport a la Mineria)", al manresainfo.cat del 26.02.2014.
• "L'Ajuntament de Sallent havia renunciat a recórrer sobre el Cogulló", per Pere Fontanals i Estefania Escolà al manresainfo.cat del 27.02.2014.
• "Una asociación de vecinos pedirá ejecutar un fallo que sentencia la mina de Sallent", per Dani Cordero a El País del 27.02.2014.

Atenent les raons demandades per l'AV Sant Antoni de La Rampinya de Sallent, la sentència 34/2014 del 18.02.2014 del TSJC condemna l'Ajuntament de Sallent a iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística en l'àmbit del runam salí del Cogulló i a ordenar la suspensió immediata dels abocaments i el restabliment físic de l'espai ocupat pel runam que l'any 2008 tenia la qualificació urbanística de sòl no urbanitzable de protecció especial. De tot plegat l'Ajuntament n'haurà d'informar al jutge mensualment.
La sentència és pel contenciós interposat per l'AV La Rampinya, després que l'agost del 2008 l'Ajuntament de Sallent acordés desestimar la petició d'incoar un expedient de protecció urbanística per l'extralimitació del runam del Cogulló.
Vegeu també els articles Una nova sentència ordena la suspensió dels abocaments al runam del Cogulló, de David Bricollé al Regió7, i Los jueces piden que cesen los vertidos en la "montaña de sal" ilegal de Sallent, d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia.

Resultats d'anàlisis per Iproma, empresa col·laboradora de l'ACA, de clorurs, sodi, potassi i magnesi de les aigües mostrejades a finals de desembre del 2013 de les fonts i surgències salines següents:

• Font del Borinot a la resclosa del Pont Nou, Sallent
• Can Carrera a la vora del Llobregat, Sallent
• Polígon de l'Illa al marge del Llobregat, Sallent
• Font de l'Illa a la Botjosa, Sallent
• Falla del Guix a la via dels FGC, Sallent
• Riera de Soldevila al creuament del camí de Santpedor, Sallent
• Font del Pitoi a la vall de Soldevila, Sallent
• Font de les Escales, Santpedor
• Riu d'Or a la caseta de Lluçà, Santpedor
• Font de cal Filosa, Callús
• Pou piezomètric del Fusteret, Súria
• Torrent d'Hortons a cal Trist, Súria

Tot i que les mostres es van prendre just després de la pluja, a totes elles es confirma la salinització més o menys elevada i totes elles contenen una proporció significativa de potassi que identifica l'origen de la salinització a la mineria de potassi.

L'aigua de subministrament a Castellgalí continua amb una salinitat per sobre de les recomanacions de potabilitat. Vegeu l'anàlisi realitzat per Iproma, empresa col·laboradora de l'ACA.
L'aigua de Castellgalí excedeix el màxim orientatiu de clorurs, està al límit pel sodi i sobrepassaria també un màxim de potassi si estigués establert (12 mg K/L a l'anterior RD 1138/90 derogat pel vigent RD 140/2003). L'aigua subministrada per Sorea a Castellgalí és captada del riu Cardener. Al seu torn, el Cardener pateix un sobtat increment de salinitat al Fusteret, uns centenars de metres avall del runam salí i de les instal·lacions d'Ibepotash a Súria. La diferència entre els valors de clorurs al Cardener a Coaner, abans de la mineria de Súria, i a Antius, més avall, ho il·lustra. (vegeu l'historial de resultats de clorurs obtinguts per Montsalat a la conca del Cardener i a xarxes de subministrament).

L'actualitat de la salinització de les aigües públiques per salmorra perduda dels runams salins i dels esforços d'Iberpotash per corregir-ho, amb els resultats d'anàlisi de clorurs a surgències salines mostrejades el 20.12.2013 a l'entorn de Sallent i de Santpedor i les següents noves imatges a la galeria:
• El torrent de Mas les Coves intensament salinitzat a la capçalera als Emprius (Sallent). (x2)
• Una ampla rasa en construcció a mig vessant boscós dels Emprius (Sallent).
• Un nou tub per conduir salmorra des de la base del runam del Cogulló a la planta minera de Sallent. (x2)
• Les obres de captació de la font de la Serra al Fusteret (Súria) finalitzades amb la impermeabilització de la bassa.

La DG d'Ordenació del Territori i Urbanisme desestima totes les raons de Montsalat en contra del PEU de noves línies elèctriques associades al subministrament a les instal·lacions d'Iberpotash a Súria i en contra del seu traçat per Cererols. No ens estranya. La resposta s'ha obtingut un any després de presentada l'al·legació i mercès a la insistència de l'Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat. Text de l'al·legació.

Mentre la Generalitat i Iberpotash s'entesten a explicar que l'anul·lació pel TSJC de l'autorització ambiental a la mineria de potassa de Sallent és una mera qüestió formal, les poblacions situades avall de la conca pateixen la salinització a les aigües de subministrament. Els resultats obtinguts el 28.11.13, un dia qualsevol, a aigües de xarxa són els següents:
•  Castellgalí = 375 mg Cl/L, aigua captada del Cardener.
•  Sant Vicenç de Castellet = 210 mg Cl/L, aigua captada del Llobregat just abans de la confluència del Cardener.
•  Olesa de Montserrat = 280 mg Cl/L, aigua captada del Llobregat avall de la confluència del Cardener.
El valor màxim de clorurs orientatiu a les aigües de subministrament és de 250 mg Cl/L; valors per sobre són tolerables de manera transitòria, però no permanent. (resultats d'anàlisis d'aigües de subministrament)

Unió Salinera Española presenta a la Generalitat una sol·licitud de revisió d'ofici de l'autorització ambiental de l'explotació d'Iberpotash a Súria, arran de l'anul·lació pel TSJC de l'autorització a Sallent. Vegeu la notícia a Manresainfo.cat el 26.11.13.

Gràfiques dels ions clorur, sodi i potassi entre els anys 2007 i 2012 al riu Llobregat abans de la confluència amb el Cardener, al riu Cardener a Manresa i al Llobregat a Monistrol de Montserrat, en base a les mitjanes anuals de resultats obtinguts a les estacions de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Destaca la reducció de salinitat al Llobregat entre el 2007 i el 2009, atribuïble en part als valors de salinitat intensificats pel gran episodi de sequera de l'any 2007 i dels primers mesos del 2008 i en part al progressiu funcionament de la rasa perimetral del runam del Cogulló. En canvi, no s'aprecia cap tendència aparent al Cardener entre aquests anys.

Gràfiques d'ions clorur, sodi i potassi l'any 2012 als rius Llobregat i Cardener, en base a la mitjana anual de resultats obtinguts a les estacions de la xarxa de control de l'Agència Catalana de l'Aigua. Ambdós rius es salinitzen al seu pas per la comarca de Bages, més intensament el Cardener que el Llobregat.

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña anula la autorización ambiental de las escombreras de la minera Iberpotash en Sallent (pdf). Article publicat a www.alertaminera.net, blog en llengua castellana dedicat a la defensa popular davant de la megamineria d'arreu del món.

El riu Llobregat rep la salinització més intensa en un tram d'un centenar de metres davant del polígon industrial i la font de l'Illa, on desguassa l'aqüífer de la terrassa fluvial de la Botjosa salinitzat pels runams de Sallent. Il·lustrem i analitzem una mostra d'aquesta filtració d'aigua salada al Llobregat.

L'abocador de residus salins de Sallent és il·legal. Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia que detalla els incompliments del grandiós runam salí del Cogulló de Sallent que la sentència del TSJC del 15.10.13 considera il·legals, motius pels quals n'anul·la l'autorització ambiental. (esp)

La sentència del 15.10.2013 del TSJC al contenciós promogut per l'AV La Rampinya de Sallent amb Montsalat anul·la l'autorització ambiental de l'explotació minera d'Iberpotash a Sallent i Balsareny atorgada el 19.04.2008 del dpt. de MAiH de la Generalitat. Vegeu la notícia elaborada per l'ACN i publicada per Manresainfo.cat, i la crònica a Regió7 del 23.10.13.
La sentència anul·la la resolució del 19.04.2008 del dpt de MAiH, i amb ella revoca l'autorització ambiental de la mineria de potassa de Sallent, per incompliment urbanístic i perquè el procediment d'autorització no va fer una avaluació dels impactes ambientals suficient ni d'acord amb la legislació autonòmica, estatal i comunitària. El tribunal ha estimat els fets presentats pels pèrits, tant l'extralimitació del runam del Cogulló en relació al planejament urbanístic vigent en diferents períodes, com la salinització greu de les aigües de l'entorn per lixiviats originats als runams salins, un fet que posa en evidència la insuficiència de les mesures de control. A més, aquesta nova sentència reitera l'obligatorietat d'un programa de restauració d'aplicació immediata pels runams salins de Sallent i una fiança d'acord amb la magnitud d'aquests runams, com ja establia la sentència del 11.10.2011 del mateix tribunal pel cas promogut per Sebastià Estradé.
En un primer apartat la sentència desgrana i admet el dret, qüestionat per les parts demandades Iberpotash i Generalitat, dels representants de l'AV a presentar el contenciós. La resolució d'aquest contenciós es va endarrerir un any perquè les parts demandades van sol·licitar la traducció de l'expedient del català al castellà (vegeu La Generalitat contra el català).

La instal·lació de bombeig de salmorra de la font de la Serra, a Súria, està ja acabada.
La intercepció de la salmorra de la font de la Serra ha tingut un efecte beneficiós i mesurable a la salinitat del Cardener. Si fins a l'agost del 2013 el salt de salinitat al Cardener era dels 45 mg Cl/L a la ribera de Coaner, abans de Súria, fins a valors quasi sempre per sobre dels 300 mg Cl/L a Antius, avall del Fusteret, un cop captada la font de la Serra, els valors a Antius els mesos de setembre i octubre del 2013 han estat al voltant dels 260 mg Cl/L. (anàlisi)

Una explosió poc controlada a la mina de potassa de K+S Kali Chemie, a Unterbreizbach (Alemanya), causa la mort per asfíxia de 3 miners. Euronews, 02.10.2013.

Iberpotash construeix una rasa perimetral–autènticament perimetral i de mida suficient- al runam de la Botjosa per interceptar la salmorra lixiviada i conduir-la cap a la planta de tractament, des d'on podrà evacuar-se pel col·lector general fins al mar. Per fi comencen aplicar-se mesures correctores al runam de la Botjosa (Sallent), que deixarà d'estar mal abandonat. Ho celebrem! Vegeu imatges de les obres a la galeria (x5).

Al·legació de Montsalat al projecte de modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, de la societat Iberpotash SA, conegut com a Pla Phoenix. El Pla Phoenix es basa en dues grans falsedats, la primera que totes les qüestions ambientals de la planta de Súria estan resoltes -el sobtat increment de salinitat al Cardener al seu pas pel Fusteret ho desmenteix, el cost de dessalinització a les ETAPs el paguem entre tots-, la segona que el col·lector de salmorres té capacitat il·limitada i eterna -en realitat aquest col·lector envellit rebenta i vessa salmorra cada dos per tres-, i en objectius comercials molt hipotètics.

Afegim Terrassa a la llista de poblacions perjudicades per la salinitat de l'aigua del Llobregat i la seva aigua de subministrament com a nou punt de mostratge. Terrassa capta majoritàriament l'aigua del Llobregat a Abrera.

El cartell a l'entrada monumental a Manresa pel Pont Vell dóna la benvinguda a la Festa Major 2013 i informa de la contaminació que hi causa Iberpotash.

Entrada al túnel en construcció per accedir a la mina de Cabanasses, l'obra estrella del pla d'expansió emprès per Iberpotash a Súria.

Extracte de la sentència del TSJC sobre el contenciós presentat per l'AAVV Sant Antoni de la Rampinya contra el POUM de Sallent del 2010, que anul·la la qualificació "clau 19 - zona de dipòsit de residus salins" a les àrees ocupades pels runams salins.
Al nostre entendre, un pla d'ordenació urbanística no podia concedir la compatibilitat urbanística per la via dels fets consumats a uns grandiosos abocadors salins que han crescut fora de plans d'ordenació, i molt menys encara quan la salmorra lixiviada contamina greument les fonts i torrents de l'entorn i el riu Llobregat. També ho ha entès així el TSJC. La sentència afegeix que una qualificació com aquesta s'ha d'estudiar de debò amb arguments ambientals i urbanístics, omplir-la de contingut de detall, que cal separar entre runams actuals i possibles noves àrees d'abocament i que el POUM ha de tenir per objectiu la reducció dels dipòsits salins.

Ruta de la salmorra clandestina des del runam de Súria al riu Cardener al Fusteret per la font de la Serra i sota el torrent de Camprubí.

Les imatges de la galeria (x8) mostren la font de la Serra i el torrent de Camprubí intensament salinitzats pel runam de Súria. La captació instal·lada a la font de la Serra no funciona, està abandonada, de manera que la salmorra concentrada circula un tram pel torrent de Camprubí, s'infiltra al terreny i, junt amb tot el cabal addicional de salmorra que circula subterràniament pel nivell freàtic del torrent de Camprubí, s'incorpora al riu Cardener al seu pas pel barri del Fusteret. Aquesta és l'afectació més greu a la qualitat de l'aigua del Cardener. (anàlisi).

El torrent d'Hortons, a Súria, continua salinitzat per la salmorra que les basses situades sota el pou de Cabanasses no retenen. L'empresa minera no en fa el manteniment adequat o no les buida quan cal. (anàlisi).

L'aigua que regalima al marge de la carretera d'entrada sud a Súria, davant del pont de la Pobla, diposita cristalls de sal. Vegeu les imatges a la galeria (x4). No és estrany; seguint l'orientació dels estrats s'arriba al runam salí de Súria. De fet, la salmorra que apareix aquí n'és només la mostra, el cabal principal circula per sota i entra subterràniament al riu Cardener. La salinitat de l'aigua del riu Cardener puja de 45 a 390 mg Cl/L durant la travessa de Súria (anàlisis del 06.07.13, punts de mostra a la ribera de Coaner i Antius respectivament).
Amb una salinitat per sobre de 250 mg Cl/L, l'aigua no es pot destinar a potabilització per processos convencionals, tot i que Sorea i l'ajuntament de Castellgalí en fan cas omís (anàlisi).

Vegeu els dos vídeos consecutius del programa "El medi ambient", de Televisió de Catalunya:
La muntanya de sal de Sallent: l'impacte (03.07.2013)
La muntanya de sal de Sallent: el futur (04.07.2013)

Enllaç al vídeo ¡Salvemos Galicia de la megaminería!. Galícia viu sota l'amenaça de grans projectes de mineria a cel obert, ja aprovats per la Xunta, que pretenen remoure grans extensions de terra i deixar rere seu un paisatge desolat. Aprofiteu per signar la petició de Change.org per aturar-ho.
A la Catalunya central la petjada ambiental de la mineria ja és descomunal i, si no ho aturem, s'hi afegeixen el pla Phoenix d'Iberpotash d'ampliació de l'explotació de potassa a Súria, les investigacions pel fracking de gas i les pretensions d'explotació d'urani a cel obert a Calaf.
La megamineria és l'activitat més devastadora a la Terra.

Pla Especial Urbanístic de les noves infrastructures elèctriques associades al subministrament a Iberpotash. Endesa ha redactat el projecte per la millora de dos trams i per la instal·lació de dos nous trams més de línies elèctriques de 110 kV cadascuna, d'Olius a Solsona i de Sant Mateu de Bages a Súria, amb l'objectiu específic de satisfer nous requeriments d'Iberpotash. La nova línia de 110 kV al Bages baixaria de Sant Mateu en direcció est cap a Antius on, després de creuar el Cardener, enfilaria en direcció nord cap al lloc enlairat de Cererols i entraria a la planta d'Iberpotash a Súria. Les torres elèctriques quedarien molt properes a ambdós nuclis, Antius i Cererols. El projecte, de 6,1 M€, ja aprovat inicialment pel dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (DOGC 6270, 10.12.2012), és ara en exposició pública fins al 10.01.2013.

Rivers of salt: The Llobregat. How salt mining has destroyed some rivers in Sallent area (Catalonia, NE Spain) and still is a threat for the Llobregat river ecosystem, the water supply of great Barcelona region and the health of more than 2 million people.

Presentació a càrrec de Narcís Prat i col·laboradors del grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) que proporciona dades d'índexs de qualitat biològica al riu Llobregat i afluents, relacionant-les amb la conductivitat de l'aigua i l'activitat minera.

CAT Sallent. Montsalat proposa reconvertir el fallit Centre d'Acollida Turística de Sallent, tancat i barrat poc després de ser estrenat, en un Centre d'Interpretació dels Desastres Ambientals de la Mineria de Potassa al Bages. La situació del CAT Sallent és immillorable per aquesta funció. Un extracte d'aquest article surt publicat a la revista El Pou, febrer-2012.