Si després d’una temporada plujosa com la de l’estiu i començaments de tardor del 2014 es destapa el pou piezomètric situat a la vall de Conangle, a un centenar de metres d’on arranca el camí a la casa de Gener i just després d’haver creuat la riera cap a la riba dreta, l’aigua brolla en sortidor. El pou està emplaçat a la cota de 310 metres.
El fet que l’aigua pugi a pressió fins a una alçada més alta que el nivell de la riera indica que el pou punxa un aqüífer confinat o captiu, amb pressió interior atrapada entre capes impermeables per dalt i per baix. L’aigua d’un aqüífer captiu s’ha d’haver filtrat al terreny des d’una cota notablement més alta i a una certa distància. El cas d’aqüífer captiu més il·lustratiu a Catalunya és el que alimenta subterràniament l’estany de Banyoles a partir de la pluja caiguda i filtrada a la roca calcària a l’Alta Garrotxa. L’estructura general dels estrats geològics en el sinclinal de Callús-Balsareny, amb l’eix més fons precisament a l’entorn de la vall de Conangle, ha d’afavorir la formació d’aqüífers confinats.
Les anàlisis de l'aigua d’aquest pou, que fa mesos que seguim, donen sempre un resultat de salinitat al voltant dels 6.000 mg Cl/L. El rovell exagerat de la carcassa de ferro del tub pronostica ja salinitat alta. En canvi, la salinitat de l'aigua de la riera fluctua en funció de les pluges i el cabal, més salina en temps eixut, no tant en temporada plujosa. Al mateix tram, la salinitat de l'aigua de la riera és sempre més baixa. La constància de la salinitat d'aquest pou, poc depenent de les pluges, suggereix un recorregut subterrani d’aquesta aigua llarg en temps i distància.
Les primeres observacions de rastres de sal al tram de camí prop de la riera i que van motivar la perforació d’aquest pou piezomètric són d’uns 15 anys enrere, quan el runam de Vilafruns portava ja dècades d’abandó.
I encara un antic pou de glaç situat al vessant de la dreta de la riera, al tram comprès entre aquesta entrada de salinitat de sota la casa de Gener per la riba dreta objecte ara d'estudi i la més visible i coneguda de la riba esquerra poc més amunt de l’aqüeducte de la Sèquia de Manresa, testimonia que fins a la primera meitat del segle XX l’aigua de la riera de Conangle no estava afectada per salinització.
La pressió interior a l’aqüífer salinitzat de sota la casa de Gener descarta que l’origen pugui ser el runam de Vilafruns, més proper però quasi a la mateixa alçada, a la cota 320 m. El vessant nord del runam del Cogulló se situa entre les cotes de 380 i 510 metres. L’aigua filtrada al runam del Cogulló, si es dirigeix al nord tal com li marca el cabussament dels estrats, sí que provocarà pressió a un aqüífer confinat entre capes impermeables a menor altitud. Però l'anàlisi d'Aigües de Manresa troba una proporció molt petita de potassi, que descarta l'origen al runam del Cogulló.
La pràctica absència de potassi apunta a un origen de la salinització al sostre de la formació Salina, no pas a cap dels runams. L'aigua salada podria ascendir pel pou d'un antic sondeig miner proper, del qual queden a la superfície la boca tapada i els fonaments de la torre que deuria sostenir una gran politja.
La implicació d’aquesta aigua subterrània salada explica perquè la salinitat mitjana a la riera de Conangle es redueix poc més, després del salt mesurat el 2011 a l’acabar la impermeabilització de Vilafruns. (10.2014) (anàlisi d'aigües)