El barri de L'Estació de Sallent va desapareixent, buit de cases, de gent. Construït als anys 80 i 90 del segle passat sobre l'antiga mina Enrique, aviat es va veure com les parets de les cases s'esquerdaven. Mentre la mina es col·lapsava, es coneixia l'existència a sota d'una immensa bòfia i s'ignorava si l'aigua dolça havia obert noves cavitats, el terreny patia subsidència en superfície; el terreny era i segueix sent inestable.

L'any 1986 l'EPSEM-UPC va vetar un treball de fi de carrera de Mines que pretenia estudiar el fenomen, quan ja l'assenyalaven la Sèquia de Manresa i els primers símptomes a les cases. L'Ajuntament de Sallent va seguir donant permisos d'obres a L'Estació, engrandint el problema futur. Al final, molts anys de neguit pels veïns, la devaluació de les propietats, la renúncia i finalment l'enderroc. Una bústia espera cartes que ja no arribaran.

Com una al·legoria del futur post-miner, una excavadora s'alça victoriosa sobre el munt de runes del què havia estat una casa al barri de L'Estació. (06.2014)