La Sala 3ª del contenciós del TSJC, en data 06.03.2024, ha acordat desestimar el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament de Sallent i Iberpotash SA contra la interlocutòria del 08.09.2022 del mateix tribunal que dicta l’execució forçosa de la sentència 34/2014 de 18.02.2014.

L’any 2008, l’Associació de Veïns La Rampinya de Sallent va demandar l’Ajuntament de Sallent per haver-se negat a obrir un expedient de protecció urbanística que aturés l’abocament de residus salins per part d’Iberpotash al Cogulló, en terrenys que no podien admetre aquest ús. Arran del contenciós iniciat per aquesta demanda, el TSJC va emetre el 18.02.2014 la sentència 34/2014 que ordena a Iberpotash el restabliment de la realitat física alterada i el desmantellament dels residus salins acumulats al Cogulló. El 14.11.2016, el TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació presentat per Iberpotash contra aquesta sentència, de manera que la sentència va esdevenir ferma. Iberpotash va presentar un recurs de cassació contra aquesta sentència ferma que, amb data 19.10.2017, el Tribunal Suprem va decidir no admetre. L’any 2019, Iberpotash va aturar l’abocament de residus al Cogulló que se seguia produint malgrat la sentència que n’ordenava el desmantellament. Posteriorment, l’auto del TSJC del 08.09.2022 va dictar l’execució forçosa de la sentència 34/2014 que obliga al buidatge de residus del runam salí del Cogulló i a la restauració del terreny. L’Ajuntament de Sallent i Iberpotash també van recórrer contra aquest auto, al·legant que la sentència s’havia complert ja amb la tramitació d’un nou POUM i l’aturada dels abocaments. Aquest mes de març, el TSJC ha desestimat el recurs de l’Ajuntament de Sallent i d’Iberpotash, a l’entendre, tal com havia exposat l’AV de La Rampinya, que el runam del Cogulló, del qual no s’ha retirat ni un quilo de residu salí, segueix a la vista de tothom i que, per tant, no s’ha donat compliment a la sentència.

A més, els grans números de la idea d’un parc solar fotovoltaic al runam del Fusteret presentada per l’Ajuntament de Súria i la Diputació de Barcelona ignoren clamorosament el cost econòmic i ambiental de la gestió de la salmorra que el runam al descobert genera. Si es té en compte el cost ben real de la gestió de la salmorra, resulta evident que la seqüència correcta i beneficiosa per tothom és primer buidar de residus salins o bé impermeabilitzar i restaurar la zona per acabar amb el maldecap de la salmorra i després, aleshores sí, instal·lar un gran parc solar fotovoltaic.

Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent sumen una altra derrota als jutjats davant de l’AV La Rampinya de Sallent.
La Sala 3ª de Contenciós-Administratiu del TSJC, en la seva sentència nr.786 del 14.11.2016 que ha estat notificada el 17.01.2017, desestima el recurs d’apel·lació promogut per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent contra la sentència nr.34 del 18.02.2014.
Per tant, confirma íntegrament la sentència del 18.02.2014 que a la seva part dispositiva diu textualment: “…la resolución de la Alcaldia del Ayuntamiento de Sallent de fecha 18 de Agosto de 2008, anulándola, y condenando al Ayuntamiento recurrido a incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, a ordenar en su seno la suspensión inmediata de los usos consistentes en vertido y depósito de residuo salino en la zona de “Cogulló”, a requerir a la interesada la legalización de tal uso en cuanto se ajuste al ámbito determinado en el planeamiento urbanístico en vigor en el municipio, y a ordenar, en resolución de restablecimiento de la realidad física alterada, el desmantelamiento del residuo salino acumulado extramuros de aquel ámbito, de cuyos actos habrá de dar cuenta a este Juzgado en el plazo de un mes a contar desde la notificación de la firmeza de la sentencia, y con periodicidad mensual, hasta la completa ejecución de la misma, haciéndose responsable al/la Secretario/a de la Corporación de la citada obligación de dación de cuenta.”
La sentència també obliga a Iberpotash i a l’Ajuntament de Sallent a pagar les costes del recurs d’apel·lació que han promogut.

Complirà algun dia Iberpotash alguna cosa de les sentències que els són desfavorables pel seu incommensurable abús en la generació i la mala gestió dels residus salins?
Comprendrà algun dia l’administració catalana que no pot fer tot allò que li dóna la gana, sinó que en una democràcia s’ha d’acceptar la divisió de poders, que no pot passar per damunt de lleis comunes ni de sentències de tribunals quan els perjudicats es queixen per les infraccions?
Tindrà l'Ajuntament de Sallent la decència de no interposar més recursos, de no anar contra els seus veïns, d'acatar la sentència i d’obrar en conseqüència?

Al·legació al Projecte (= realitat!) de creixement del dipòsit (= runam!) salí del Cogulló a partir de 1988 presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. d'Empresa i Coneixement.
L'al·legació és a la totalitat de l'anomenat projecte perquè es presenta al 2016 quan està executat. Es demana l'aturada immediata de l'abocament de residus a Sallent. A més, s'exposen alguns punts per corregir deficiències.

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per ser legalment inviable i estar mal plantejat, i també als seus aspectes tècnics principals per mal resolts.

En un article d’opinió titulat “Consumidors i usuaris”, publicat a Regió7 el 27.11.2016 i que no reproduïm íntegrament per vergonya aliena, l’exconseller d’Innovació, Universitats i Empresa i de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet carrega contra “...casos de grups ecologistes o de defensa del medi ambient que actuen a base de subvencions disparant contra aquell que interessa al qui paga la subvenció. He conegut de prop, per exemple, el cas de la batalla de la sal, on d’una banda les salineres marines i les salineres minaires d’Alemanya han finançat sengles estudis o recerques sobre la salinització territorial que podria provocar la mina de potassa de la Catalunya Central…”. Acompanya l’article una imatge de la llançadora de residus salins al runam del Cogulló.
L’exconseller Huguet insinua molt directament que Montsalat, la plataforma cívica d’estudi i oposició a l’afectació ambiental de la mineria al Bages, rep subvencions d’empreses salineres forànies. Davant de la insinuació, volem deixar molt clar que Montsalat funciona des del 1997, que va néixer del col·lectiu ecologista L’Alzina i de veïns afectats particularment per salinització d’aigües i que tota la nostra activitat –dedicació, anàlisis, interminables processos judicials, fiances al jutjat...- la paguem íntegrament de les nostres butxaques.
Encara esperem que Iberpotash ens retorni costes de judicis i pagui indemnitzacions a perjudicats, a les quals ha estat condemnada. Aquesta situació contrasta amb els patrocinis i el clientelisme que Iberpotash ha creat al seu voltant. I a sobre l’exconseller del ram, fent gala d’ignorància, demagògia i mala fe, ens acusa de cobrar d’empreses salineres.
Senyor Huguet, si disposa d’alguna prova de subvencions a Montsalat –que no la té perquè Montsalat utilitza recursos propis i el servidor de l’Ajuntament de Manresa per hostatjar aquesta web informativa de l'impacte ambiental de la mineria- faci-la pública. Sinó, tingui la decència de retractar-se públicament, de deixar de confondre a la gent i de no enfangar més al seu partit.
Valgui l’ocasió per recordar la proposta de Montsalat per donar ús educatiu i turístic al CAT-Sallent.

Taula-resum dels plets judicials promoguts popularment contra Iberpotash pels seus impactes ambientals i contra la Generalitat per tolerar-los. (06.2016)

Aportacions de la plataforma Montsalat al document inicial estratègic pel PDU de l’activitat minera al Bages presentades a la D.G. de Polítiques Ambientals en la fase de consulta a Ajuntaments, associacions i públic interessat.

Descarregeu-vos el póster E pur si muove!, en honor al gran científic Galileo Galilei que va posar sempre la veritat per davant d'allò que volien escoltar els dirigents i poderosos (a resolució alta per imprimir).

La muntanya de la vergonya. Vídeo sobre les conseqüències dels residus salins d'Iberpotash al subministrament d'aigua a la conca del Llobregat (3:06).

Vegeu-lo a:

Descarregueu-lo de:

Entitats ecologistes de Catalunya demanem a la Generalitat l'obertura d'un expedient de responsabilitat ambiental pels danys de l'activitat minera d'Iberpotash a la conca del Llobregat. Vegeu la nota de premsa i el dossier distribuïts durant la presentació al Col·legi de Periodistes de Barcelona el 22.07.14.

La sentència del 15.10.2013 del TSJC al contenciós promogut per l'AV La Rampinya de Sallent amb Montsalat anul·la l'autorització ambiental de l'explotació minera d'Iberpotash a Sallent i Balsareny atorgada el 19.04.2008 del dpt. de MAiH de la Generalitat. Vegeu la notícia elaborada per l'ACN i publicada per Manresainfo.cat, i la crònica a Regió7 del 23.10.13.
La sentència anul·la la resolució del 19.04.2008 del dpt de MAiH, i amb ella revoca l'autorització ambiental de la mineria de potassa de Sallent, per incompliment urbanístic i perquè el procediment d'autorització no va fer una avaluació dels impactes ambientals suficient ni d'acord amb la legislació autonòmica, estatal i comunitària. El tribunal ha estimat els fets presentats pels pèrits, tant l'extralimitació del runam del Cogulló en relació al planejament urbanístic vigent en diferents períodes, com la salinització greu de les aigües de l'entorn per lixiviats originats als runams salins, un fet que posa en evidència la insuficiència de les mesures de control. A més, aquesta nova sentència reitera l'obligatorietat d'un programa de restauració d'aplicació immediata pels runams salins de Sallent i una fiança d'acord amb la magnitud d'aquests runams, com ja establia la sentència del 11.10.2011 del mateix tribunal pel cas promogut per Sebastià Estradé.
En un primer apartat la sentència desgrana i admet el dret, qüestionat per les parts demandades Iberpotash i Generalitat, dels representants de l'AV a presentar el contenciós. La resolució d'aquest contenciós es va endarrerir un any perquè les parts demandades van sol·licitar la traducció de l'expedient del català al castellà (vegeu La Generalitat contra el català).

Al·legació de Montsalat al projecte de modificació del centre productor de potassa i sal a Súria, de la societat Iberpotash SA, conegut com a Pla Phoenix. El Pla Phoenix es basa en dues grans falsedats, la primera que totes les qüestions ambientals de la planta de Súria estan resoltes -el sobtat increment de salinitat al Cardener al seu pas pel Fusteret ho desmenteix, el cost de dessalinització a les ETAPs el paguem entre tots-, la segona que el col·lector de salmorres té capacitat il·limitada i eterna -en realitat aquest col·lector envellit rebenta i vessa salmorra cada dos per tres-, i en objectius comercials molt hipotètics.

Entrevista a Roger Lloret, de Montsalat, amb motiu de la presentació del documental La sal de la mort al Museu Marítim de Barcelona, en el marc de l'exposició Aigua, Rius i Pobles. (1ª, 2ª i 3ª part a Youtube)

Revisió de l'execució de les obres per la minimització de la incidència dels runams salins del Bages i per la millora de les aigües de la conca del Llobregat. Agència Catalana de l'Aigua, gener del 2011.

El document de l'ACA revisa el compliment, al gener del 2011, de les diferents actuacions per esmorteir la salinització de les aigües a causa dels runams salins del Bages i l'afectació a les aigües de consum que la pròpia ACA havia presentat el març del 2009, a Manresa, en l'acte d'estrena del documental "La sal de la mort" organitzat per Montsalat. Com a major objectiu aconseguit recentment destaca la restauració del runam de Vilafruns (Balsareny), mentre que el tema pendent més gran és la construcció d'un nou col·lector de salmorres en el tram Cardona-Balsareny-Abrera. Tampoc s'han interceptat encara les surgències d'aigua salinitzada a Sallent i a Santpedor, tal com establia l'autorització ambiental. Mentre l'ACA compleix la restauració de Vilafruns, la intercepció de surgències salines a l'entorn del Cogulló i al Llobregat a Sallent -de les quals Iberpotash n'és responsable al 100%, però se li demana que en pagui només el 50%- no avança.

Un any més de salinització a la xarxa fluvial a Sallent pels runams salins. Article per al butlletí municipal de Sallent.