El mal gust de l’aigua del Llobregat a Barcelona

En un intercanvi de declaracions entre la ministra de Medi Ambient Sra. Elvira Rodríguez i el Conseller Salvador Milà al voltant de la conveniència de transvasar aigua de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona, tal com preveu el PHN, ha sortit a la palestra la gran justificació: l’aigua de Barcelona té mal gust.

Sí, és ben cert. La ministra ha xifrat en un 75% els habitants de Barcelona que no beuen aigua de la xarxa sinó aigua envasada, mentre que Agbar redueix el percentatge al 56%. En qualsevol cas, és moltíssima la població que no beu l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona a causa del seu gust desagradable. I la resta, probablement no té més remei que beure de l’aixeta perquè no pot permetre’s l’esforç físic o econòmic d’abastir-se d’aigua envasada. Sovint tampoc s’utilitza l’aigua de xarxa per cuinar.

En el creuament de declaracions però ningú ha anat a fons a preguntar-se la raó del mal gust de l’aigua del Llobregat per a Barcelona, quan gairebé totes les altres ciutats espanyoles i europees disposen d’aigua de bona qualitat per beure. El motiu del mal gust de l’aigua de Barcelona el veiem cada dia la gent de la comarca de Bages. La mineria de potassa acumula milions de tones de residus salins que contaminen l’aigua del Cardener i del Llobregat amb sals que les plantes potabilitzadores no poden eliminar. Així de senzill, i així de trist.

Plataforma MontSalat, 03.02.2004