GENERALITAT DE CATALUNYA
Departament
de MEDI AMBIENT
Direcció
General de Boscos i Biodiversitat
Doctor Roux, 80 – 4rt
08017
BARCELONA
Expedient AE 84/0643
Al·legació al programa de restauració de
l’explotació minera “Emerika”, als termes municipals de Sallent i Balsareny.
(Anunci 03.295.065 – DOGC 4020 / 28.11.2003)
La Plataforma cívica Montsalat,
Que, havent consultat el programa de restauració de les àrees de Sallent i
Balsareny afectades per l’activitat minera d’Iberpotash, apreciem els errors,
mancances i contrasentits que es descriuen a continuació.
1)
Projecte
de l’any 1998, ja presentat i aturat
El projecte sotmès ara a exposició pública correspon exactament al que
Iberpotash va redactar i presentar com a programa de restauració l’any 1998. No
s’ha actualitzat de cap manera, ni el propi dpt. de Medi Ambient hi ha fet
esmenes ni addicions.
En aquests 5 anys que van del 1998 al 2003, però, hi ha circumstàncies
noves i prou importants:
-
Amb un ritme
d’abocaments d’uns 2 milions de tones anuals, Iberpotash haurà fet créixer
aproximadament en uns 10 milions de tones més de residus salins el runam del
Cogulló (Sallent).
-
Els pous
d’abastament d’aigua potable per a Sallent s’han salinitzat. D’acord amb les
anàlisis de l’empresa subministradora Sorea, l’aigua d’aquests pous conté una
quantitat alta de potassi; el que identifica l’origen de la salinització amb
l’activitat minera.
-
Si ja són
parcials i incompletes les anàlisis d’aigües fins l’any 1998 que presenta el
programa, falta qualsevol dada a partir del 1998.
-
Els plànols
s’han d’actualitzar.
-
Els càlculs
de costos i pressupostos haurien de ser en euros i actualitzats, no en
pessetes.
-
Ha entrar en
vigor la llei 3/1998 d’intervenció integral de l’Administració ambiental, la
qual obliga l’activitat minera a adequar-se a la sèrie de requisits descrits a
l’annex I i a disposar de l’autorització ambiental, però que el programa no té
en compte per a res.
-
La mina de
potassa de Cleveland Potash, situada al Regne Unit i tal com Iberpotash
propietat de Dead Sea Works, després d’haver estat abocant al mar els residus
salins inicia el seu retorn a les galeries a mesura que s’abandonen.
Si, per les raons que a continuació s’exposaran consideràvem l’any 1998 que
el projecte presentat no era vàlid i s’havia de retirar, amb més motiu s’ha de
rebutjar ara que no contempla cap de les circumstàncies esdevingudes a partir
del 1998.
2)
Programa
de restauració o d’ampliació de les àrees afectades?
El projecte porta per títol “Programa de restauració de l’activitat extractiva Emerika als termes municipals de Sallent i Balsareny” i, efectivament, es tramita com a tal programa de restauració. Però a la que anem a veure el contingut, ens trobem d’una banda que el programa no preveu cap solució real per als runams abandonats de Vilafruns (Balsareny) i de la Botjosa (Sallent) i de l’altra que el projecte preveu l’abocament de residus salins durant 35 anys més al runam del Cogulló (Sallent), fent-lo créixer de les aproximadament 32 Has actuals (no hi ha plànols topogràfics actualitzats) fins a les 120 Has.
En realitat doncs, el programa és exactament el contrari d’allò que diu
ser.
3)
Catalogació
del sòl
El programa preveu una gran ampliació del runam del Cogulló (Sallent),
sense tenir en compte quins usos la catalogació urbanística del sòl permet a
l’espai que es pretén ocupar.
El PGOU de Sallent qualifica l’àrea de pretesa ampliació del runam del
Cogulló com a sòl no urbanitzable, en part agrícola i en part de bosc. La
qualificació de sòl no urbanitzable, en claus d’agrícola i de bosc, no és
compatible en cap cas amb l’activitat d’abocament de residus de mineria.
4)
El
programa tracta com a recurs allò que és un residu.
Un residu pot assolir la classificació de recurs miner de secció B, d’acord
amb allò que estableix la Llei de Mines, quan una empresa minera sol·licita el
seu aprofitament i presenta un pla d’explotació i comercialització raonat. Els
dos runams salins de Cardona en són un bon exemple, ja que efectivament s’han
catalogat com a recurs miner de secció B i la companyia Ercros n’explota un
d’ells. Però els runams de Sallent i Balsareny no són per ara recursos miners
de secció B. De la documentació de l’expedient consultada no es desprèn enlloc
que Iberpotash tan sols hagi sol·licitat l’aprofitament dels runams.
El programa de restauració entra en un contrasentit al donar per fet sense
cap base ferma que en un futur, del qual no hi ha dates ni plans, Iberpotash
aprofitarà el material dels runams fins a l’esgotament, precisament ara quan,
just al contrari, sol·licita una gran ampliació de l’àrea del Cogulló (Sallent)
destinada a l’abocament de residus salins.
Ja que no s’ha demostrat que el material abocat als runams sigui un recurs
miner, llavors els runams de Sallent i Balsareny s’han de considerar residus
industrials especials i tractar-se d’acord amb la normativa de residus vigent.
5)
La
fiança per a la restauració
Realment, el programa no garanteix que efectivament es buidin mai els
runams, ja que no demostra com ni quan es comercialitzaran els milions de tones
de sal ja acumulats, ni els que preveu seguir acumulant en els propers 35 anys.
Ni el projecte presentat, ni el precedent del programa ja aprovat de Súria,
fan pensar tampoc que la fiança de restauració cobrirà el cost del buidat dels runams,
sinó que, en el millor dels casos, la fiança es limitarà al cost estricte de
restaurar els terrenys que ocupen ara i ocuparan en el futur els runams una
vegada se n’hagi extret tota la sal.
La fiança de restauració, per a ser efectiva, ha d’incloure el cost de
buidar els runams. Aquest cost es pot establir a partir de l’estimació acurada
del cost de transportar i abocar els residus salins al mar, en condicions que
puguessin obtenir l’autorització ambiental. El component de la fiança de
restauració destinada a garantir el buidat dels runams s’hauria d’aplicar, com
a mínim, als residus abocats des de l’entrada en vigor del decret 343/1983
sobre la restauració dels espais afectats per activitats extractives i als
residus futurs que el programa prevegi d’abocar.
6)
Anàlisi
molt superficial a les alternatives a l’abocament
El
programa tracta molt sumàriament les possibilitats per reduir la quantitat de
residus o per buscar alternatives a l'abocament. Pràcticament no
s'estudien les alternatives de retornar els residus a l’interior de la mina,
del seu abocament al mar o d’incrementar la comercialització de clorur sòdic;
com tampoc les tècniques per ser més precís en l’explotació minera. No s'aporta
cap dada, no es quantifica res i seguidament es descarta qualsevol acció que no
sigui l’abocament. La sensació és que qualsevol opció diferent de l’abocament
ha estat deliberadament ignorada i menystinguda ja abans de qualsevol estudi.
Ja que l’abocament pràcticament no té cap cost per a Iberpotash –però sí un greu
impacte de salinització de les aigües com veurem seguidament-, no és estrany
que no s’estudiïn alternatives que sempre seran més costoses per a l’empresa.
En realitat però, les opcions esmentades haurien d’haver estat considerades a fons. Durant les primeres dècades d’explotació, la mineria de sal del Bages no acumulava residus sinó que els retornava a l’interior de les galeries. Actualment, Cleveland Potash també retorna residus a l’interior de la mina. Per tant, la possibilitat del retorn del residus a la mina està exemplificada i no pot ser descartada sense raons.
7)
La
salinització de les aigües
Els estudis sobre les aigües deliberadament ignoren totes aquelles aigües
salinitzades pels runams que no són captades i enviades al col·lector de
salmorres.
El programa no esmenta cap de les salinització d’aigües del municipi de
Santpedor causades pel runam del Cogulló. Així, el programa ignora la
salinització de les aigües de la riera de Riudor, les de la font del Clot de les Aigües o de les Escales -que anys enrera
s’havia utilitzat per a l’abastament de la població- i les de diversos pous com
els del Ferrerot i el de Sebarroja,
entre altres.
El programa ignora igualment l’accident a les basses de la fàbrica de la
Botjosa de l’any 1999, que va ocasionar la filtració de salmorres cap al riu
Llobregat i l’increment de la salinitat al riu durant mesos.
Es pretén que tota l’aigua salada del torrent de mas les Coves (Sallent) i
del de Conangle (Balsareny) queda recollida i desviada cap al col·lector de
salmorres, quan en realitat ambdós torrents desguassen al riu Llobregat aigua
salada procedent dels runams salins. Es minimitza l’afectació al torrent de
Soldevila, que resulta totalment salinitzat pel runam del Cogulló.
L’estudi prescindeix de donar cap dada o explicació sobre la salinització
dels pous d’abastament d’aigua potable de Sallent. La salinització dels pous de
captació de Sallent es va iniciar l’any 2002. Les analítiques van mostrar que,
a més de clorur de sodi, les aigües dels pous de Sallent contenien una
proporció important de clorur de potassi. La profunditat de l’estrat geològic
de sal a Sallent fa molt difícil que la salinització de l’aigua del pou pugui
tenir un origen natural. D’altra banda, el contingut en potassi identifica
l’origen de la salinització en la mineria.
L’estudi presentat minimitza l’impacte directe al Llobregat causat pel
runam de la Botjosa; conclou en que l'impacte al Llobregat és petit i
suportable. En realitat la salinització ocasionada a les aigües de Llobregat
durant el seu pas per la zona minera de Sallent és gravíssim. La nostra
estimació de l’aportació total de sal al Llobregat a Sallent és de l’ordre de
50.000 tones de sal per any, o sigui, unes 150 tones per dia.
Avall de Sallent, el Llobregat encara ha de rebre, a través del Cardener,
l’impacte de la sal de Súria i de Cardona. Com a resultat final,
l'aigua del Llobregat supera durant la major part de l’any el límit de
clorurs admès per a les aigües destinades a la potabilització, a causa del seu
contingut de sal provinent majoritàriament de la mineria del Bages. L’aigua del
Llobregat s'ha de diluir amb la del Ter per a fer-la potable abans de
distribuir-la a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès
Occidental, on viu la meitat de la població de Catalunya. Aquesta aigua però
continua sent d’una qualitat deficient, sobretot pel que fa al seu gust.
El programa de restauració, en comptes de corregir l’impacte actual de salinització
d’aigües derivat dels lixiviats dels runams salins, preveu l’ampliació del runam
del Cogulló. L’ampliació del runam del Cogulló agreujaria l’actual situació
de salinització de la conca del Llobregat, ja insostenible.
8) El col·lector de
salmorres
El programa de restauració preveu que les aigües salades, lixiviades a
través del runam del Cogulló, s’evacuïn per mitjà del col·lector general de
salmorres. El programa, però, no presenta cap estudi de l’ACA ni d’AGBAR que
asseguri que el col·lector de salmorres podrà absorbir aquest l’increment
d’aigua salada derivat de l’ampliació del runam del Cogulló.
SOL·LICITA
-
Que
pels motius exposats, s’informi negativament i es rebutgi totalment el present
programa indegudament anomenat de restauració.
-
Que es
tramiti un nou programa autènticament de restauració de les àrees de Sallent i
Balsareny afectades per l’activitat minera d’Iberpotash, actualitzat, d’acord
amb la legislació vigent i que tingui en compte i resolgui cadascuna de les
observacions exposades.
Manresa, 30 de desembre del 2003
Annexos:
- La salinització de la conca del Cardoner-Llobregat al Bages. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural nº 69 – pàg. 127-138. Barcelona, 2001.
-
El runam salí: Impacte sobre el medi
natural, urbà i humà a la comarca de Bages. Publicació
recull de les ponències presentades a la Jornada de debat a Sallent el
24.10.1998, organitzada per la Federació d’Associacions de Veïns de la comarca
de Bages.