MUNTANYES INVISIBLES DE RESIDUS
El diari del dimarts 27 d’abril ens explica, en un reportatge ampli i ple de dades, que els ciutadans de la comarca de Bages reciclem només el 12% de les deixalles que produïm; de manera que l’any 2003 hem enviat a l’abocador 68.155 tones de residus. L’article fins i tot s’atreveix a renyar-nos una mica, i amb molta raó!
Al costat de tanta estadística dels residus urbans, curiosament però, no apareixen mai dades sobre els residus salins de la mineria de potassi del Bages; com si no existissin. Serà que les classes dirigents d’aquest país no s’han adonat encara de la presència estrident al paisatge de les gegantines muntanyes de residus del Cogulló de Sallent i del Fusteret de Súria, que creixen cada dia? Serà que una boira selectiva ens enterboleix la visió o l’enteniment? Serà que som tan il·lusos com els habitants del país del conte del rei nu?
Iberpotash, la companyia explotadora de les mines de potassa de Súria, Sallent i Balsareny, durant el mateix any 2003 haurà abocat unes 4.000.000 tones de residus salins; és a dir, 50 vegades més que tota la població del Bages junta. Si ho volem d’una altra manera, la quantitat que els ciutadans del Bages aboquem en un any, Iberpotash l’aboca en una setmana.
L’abocador comarcal del Bages rep residus urbans, en general bastant inerts, en una instal·lació prèviament impermeabilitzada on es recullen els lixiviats. La sal abocada com a residu per la mineria, en canvi, és tremendament soluble, s’aboca en terrenys sense impermeabilitzar i, en conseqüència, bona part dels lixiviats salinitzen la xarxa fluvial i les aigües subterrànies. Així, el Riu d’Or es salinitza abans d’arribar al mas Llussà (Santpedor), el Llobregat rep aigua salada al seu pas per la Botjosa (Sallent) i l’aigua del Cardener, avall del Fusteret (Súria), no es pot potabilitzar amb la tecnologia habitual degut a l’excés de sal.
Els residus urbans paguen -paguem- un cànon de deposició de 10 euros la tona, mentre que els residus salins de la mineria no paguen ni un cèntim.
No podríem ser ja un país una mica seriós? No hauríem de tenir governs que no fossin de per riure?
Jordi Badia
Plataforma MontSalat