GENERALITAT DE CATALUNYA

                                               Departament de MEDI AMBIENT

                                               Direcció General de Boscos i Biodiversitat

                                               Servei de Protecció de l’Entorn

                                               Doctor Roux, 80

                                               08017 BARCELONA

 

 

 

Assumpte: Programa de restauració de l’explotació minera “Roumanie” situada a Súria. Expedient núm. AEV 84/687

 

 

Distingits Senyors,

 

Després de consultar la segona proposta de resolució del programa de restauració de Súria, els fem avinents les consideracions següents:

 

 

1. Recurs miner de secció B

 

La D.G. d’Energia i Mines, preguntada explícitament per la catalogació del material que s’aboca al runam salí, respon amb data del 13.03.03 que “els runams poden ser susceptibles de declaració com a residu miner de secció B”. Per tant, tot i que la D.G. d’Energia i Mines ho contempla com una possibilitat futura, en el moment de redactar el programa de restauració de l’explotació minera de Súria, cap dels seus runams, ni el vell, ni el de Cabanasses, i menys encara la zona d’ampliació pretesa, disposen de la catalogació de recurs miner de secció B.

 

Un residu pot assolir la classificació de recurs miner de secció B, d’acord amb allò que estableix la Llei de Mines, quan una empresa minera sol·licita el seu aprofitament i presenta un pla d’explotació i comercialització raonat. Els dos runams salins de Cardona en són un bon exemple, ja que efectivament s’han catalogat com a recurs miner de secció B i la companyia Ercros n’explota un d’ells.

 

Però els runams de Súria no són per ara un recurs B. De la documentació de l’expedient consultada no es desprèn enlloc que Iberpotash, l’actual companyia minera de Súria, ni cap altra empresa, hagi sol·licitat l’aprofitament dels runams de Súria.

 

El programa de restauració entra en un contrasentit al donar per fet sense cap base ferma que en un futur, del qual no hi ha dates ni plans, Iberpotash aprofitarà el material dels runams fins a l’esgotament, precisament ara quan, just al contrari, Iberpotash sol·licita una ampliació de l’àrea de Súria destinada a l’abocament de residus salins.

 

Per a sustentar la hipòtesi que el runam vell i la zona d’ampliació pretesa seran buidats, en la qual es fonamenta el programa de restauració (vegeu 2.10), ha de ser condició imprescindible i prèvia que el runam de Súria sigui declarat oficialment recurs miner de secció B i tingui perspectives de ser explotat immediatament. De no aconseguir-se la qualificació de recurs miner de secció B, llavors els runams de Súria s’haurien de considerar residus industrials especials i tractar-se d’acord amb la normativa de residus vigent.

 

 

2. Fiança de garantia de la restauració

 

Vistos els dubtes, expressats en el punt anterior, que en els propers anys l’empresa minera exploti el material dels runams fins a fer-los desaparèixer, entenem que per a garantir una restauració efectiva, els dipòsits de fiança corresponents a les zones anomenades “runam vell”, “ampliació del runam” i “zona de Cabanasses”, a més de l’import propi de la restauració del terreny afectat, han d’incloure també el cost del buidat dels runams, ja sigui pel retorn del material a les galeries, pel seu transport i abocament al mar o a un abocador autoritzat o qualsevol solució que pogués obtenir l’aprovació del dpt. de Medi Ambient.

 

3. El Col·lector General de Salmorres

 

El programa de restauració preveu, en la condició expressada al punt 20.2, que les aigües salades, lixiviades a través del runam, s’evacuïn per mitjà del col·lector general de salmorres. El programa, però, no presenta cap estudi de l’ACA ni d’AGBAR que asseguri que el col·lector de salmorres podrà absorbir aquest increment d’aigua salada.

 

L’octubre del 2002 la població de Súria va resultar afectada per un episodi d’excessiva salinitat a la seva aigua de consum, relacionat amb la insuficiència de la branca del Cardener del col·lector de salmorres per absorbir tota l’aigua salada generada per la mineria. L’origen de la salinització de l’aigua de consum de Súria van ser els abocaments continuats d’aigua salada al riu Cardener comesos per Minas de Cardona SA, que van salinitzar el riu Cardener sencer i l’aigua subàlvia de la qual s’abasteix Súria.

 

Si ja actualment succeeixen episodis en que el col·lector de salmorres mostra una capacitat insuficient, no es pot pensar ni molt menys garantir que aquest col·lector absorbirà tota l’aigua salada que es reculli a l’entorn d’un runam de Súria ampliat.

 

 

4. Accés del ciutadà a la informació ambiental

 

Per tal d’aconseguir una major participació ciutadana en el seguiment de l’estat del medi ambient, com demana insistentment l’Agenda 21, demanem que, com a mínim, les dades setmanals de salinitat dels pous de registre i de les aigües subterrànies al voltant dels runams (24.6), així com del riu Cardener abans i després de Súria i que mesura l’ACA, el pla de minimització de residus (3.1), la declaració anual de residus (3.3) i la composició química del material abocat al runam (3.8) es situïn en un lloc web per a la seva consulta oberta i s’enviïn regularment a l’Ajuntament de Súria, al Consell Comarcal del Bages i a la Plataforma Montsalat.

 

 

En la confiança que l’expedient del programa de restauració de l’explotació minera de Súria atendrà els punts esmentats, els saludem ben cordialment.

 

 

Plataforma Montsalat

 

Manresa, 22 de maig del 2003