CADA DIA MÉS AIGÜES SALINITZADES AL BAGES PER LA MINERIA
Malgrat el col·lector de
salmorres i les obres públiques realitzades a Cardona pel dpt. De Medi Ambient
de la Generalitat, la contaminació salina de les aigües s’agreuja i s’estén més
i més pel territori de la comarca. El progressiu creixement de les muntanyes de
residus salins a Súria i, sobretot, al Cogulló de Sallent, n’és l’única causa.
Cal recordar que, amb la vista grossa de les autoritats, aquests gegantins
abocadors no estan situats damunt de terrenys prèviament impermeabilitzats, que
no compleixen cap programa de restauració i que, a diferència dels residus
d’altres orígens, els residus salins de la mineria no paguen cap cànon
d’abocament.
L’any 2002, els pous
d’abastament d’aigua potable a Sallent es van salinitzar i, després de
distribuir a la població aigua no potable per excés de sal i de potassi durant
un any, es van haver d’abandonar. Aquests pous estan situats a l’extrem nord
del nucli urbà, a la vora del Llobregat per extreure aigua subàlvia, és a dir,
la que circula subterràniament en contacte amb el riu.
La filtració salina del
nord de Sallent que ha afectat els pous s’ha fet més i més gran, fins a sorgir
de manera ben evident l’any 2004 al marge dret del riu, sota la resclosa del
pont Nou. El contingut de sal a l’aigua del Llobregat s’incrementa en aquest
tram en uns 100 mil·lígrams de clorurs per litre. A la Botjosa, un altre salt
d’uns 100 mg Cl/L més deixarà l’aigua al límit del valor màxim de clorurs admès
a les aigües destinades a la potabilització. I encara falta sumar l’aportació de
sal del runam de Súria, que es filtra directament al Cardener al tram del barri
del Fusteret.
Més de la meitat de la
població de Catalunya depèn de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat per al
seu subministre. L’excés de sal i de potassi a les aigües del Llobregat avall
de les filtracions procedents dels runams s’arrossega cap a les xarxes de
subministre i es distribueix per les aixetes de la meitat dels catalans. El
trist resultat és una aigua de xarxa que, tot i que sovint ha estat diluïda amb
aigua més dolça transvasada del riu Ter, normalment arriba a ser legalment
potable, però sempre amb el mal gust salobre i el característic punt picant,
amarg i persistent que li dóna el potassi. Aquesta aigua no és bona per fer
passar la set, ni per facilitar la funció renal, ni per als qui tenen pressió
arterial alta, ni per als nadons. Durant els mesos d’octubre i novembre del
2004, coincidint amb una tardor eixuta, l’aigua de xarxa de Sant Vicenç i que
es capta del Llobregat superava el límit dels 250 mg Cl/L de les aigües
potables.
Si en el còmput global de
sal al Llobregat la tendència és a l’agreujament de la salinització i a
l’empitjorament de la qualitat de l’aigua, geogràficament, el territori del
Bages més intensament afectat per la salinització d’aigües superficials o
subterrànies s’estén més i més.
L’àrea de l’entorn de la
riera de Soldevila devastada per la salmorra, al vessant nord del Cogulló de
Sallent, és cada vegada més gran. L’expansió d’aquest runam ha sepultat ja part
d’un camí que el vorejava i amenaça la magnífica roureda de la Malesa. Aigües
salades lixiviades d’aquesta gegantina muntanya de residus i que es dirigeixen
vers l’oest, després de contaminar la riera de Riudor a Santpedor,
subterràniament arriben ja fins a la riera de Bellver, als municipis de Callús
i de Sant Joan de Vilatorrada. Els pous dels masos de la Filosa, cal
Francisquet i cal Cots, i la riera de Bellver, des de la confluència del
torrent de la Filosa fins a la seva desembocadura al riu Cardener, s’han anat
salinitzat progressivament. Els lixiviats procedents del runam del Cogulló,
situat al vessant del Llobregat, abasten ja el Cardener a través de la riera de
Bellver.
Nombroses obres recents al
voltant dels rius i de l’aigua de la comarca, realitzades sempre per l’Agència
Catana de l’Aigua i pagades amb diners públics, intenten posar remei a la
salinització per garantir el subministre. A Cardona s’ha desviat el riu
Cardener sencer per estalviar-li el pas damunt del substrat salí, s’ha barrat
la circulació d’aigua subàlvia per eixugar encara més el meandre ara abandonat
de la Coromina i s’ha reconstruït la captació del torrent Salat per enviar-lo
cap al col·lector de salmorres. El tram entre Cardona i Súria d’aquest
col·lector de salmorres s’ha reparat i ampliat. A Sallent ha calgut instal·lar
una nova captació d’aigua per al subministre, aquesta vegada més amunt i
directament del riu Llobregat, que encara és provisional.
Però tot i així, la
situació global de la conca ha empitjorat. Només la nova filtració salada
apareguda al Llobregat al nucli urbà de Sallent aporta una quantitat de sal més
gran que no pas la que s’ha aconseguit prevenir a Cardona amb el desviament del
Cardener i la resta d’obres. Aquesta política de tapar forats localment en el
servei d’aigües no passa de ser un pedaç. Mentre l’ACA s’esforça en solucions
de compromís, ¡la mineria de potassa del Bages aboca 10.000 tones diàries de
residus salins! Mentre creixin els runams, no s’arribarà mai a la solució del
problema; ni tan sols s’aconseguirà capgirar el signe d’aquest, el més gran
despropòsit ambiental de Catalunya.
S’ha d’anar a l’origen. No
hi cap altre remei que, d’una vegada i per totes i tal sol·licita com a mesura
cautelar el fiscal de medi ambiental en les seves conclusions de la causa
contra Iberpotash per contaminació salina de les aigües, aturar immediatament
l’abocament incontrolat de residus salins als runams.
Jordi Badia
Col·lectiu ecologista
l’Alzina
Gener 2005