LA SALINITZACIÓ DE LA CONCA DEL LLOBREGAT PER LA MINERIA POTÀSSICA DEL BAGES

Qui per primera vegada visita la comarca de Bages se sorprèn en descobrir les ingents muntanyes de residus salins, els runams de la mineria de Sallent, Balsareny, Súria i Cardona. També pot endur-se una desagradable sorpresa qui tasti per primer cop l’aigua de xarxa de pràcticament les comarques senceres del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf, l’Alt Penedès i la d’algunes poblacions del Bages i de l’Anoia, les que l’obtenen de la conca del Llobregat captada més avall de les explotacions de la mineria de sal.

Tot plegat és el despropòsit més gran a Catalunya en matèria de residus i de qualitat de les aigües. Heus aquí algunes dades per fer-nos-en bé la idea.

Iberpotash, l’empresa minera de Súria, Sallent i Balsareny, genera ella sola entre 3 i 4 milions de tones anuals de residus salins, una quantitat equivalent al total de residus urbans de Catalunya. Aquests residus s’aboquen, sense pagar cap cànon i sense cap impermeabilització prèvia del terreny, als runams de Súria i del Cogulló de Sallent, que veiem créixer cada dia. A diferència de qualsevol altra activitat extractiva de Catalunya, la mineria de potassa del Bages no compleix cap programa de restauració dels terrenys afectats. Lògicament, l’aigua de pluja dissol la sal dels runams. El col·lector de salmorres de la conca del Llobregat recull i condueix l’aigua salada de les plantes de tractament de Súria i Sallent, però només una part de l’aigua lixiviada pels runams. S’estima en unes 500 tones de sal diàries –sí, heu llegit bé, 500 tones diàries- la quantitat de sal procedent dels runams que s’incorpora a la conca del Llobregat. Els punts més greus d’entrada de salmorres a la xarxa fluvial són la filtració del Fusteret al riu Cardener, al sud de Súria, i les dues de Sallent al riu Llobregat, la del pont Nou al nord i la de la Botjosa més al sud. A més, les rieres de Conangle (Balsareny), Riudor (Santpedor), Bellver (Callús) i molt especialment la de Soldevila (Sallent), i els torrents de Mas les Coves i del Solà (Sallent) estan salinitzats pels runams.

Les nombroses obres públiques realitzades al voltant del riu Cardener a Cardona –el desviament del riu per mitjà d’un túnel que li estalvia la volta pel meandre de la Coromina, el barratge del flux d’aigua subàlvia, la reconstrucció de les captacions d’aigua de la vall Salina i la renovació del tram Cardona-Súria del col·lector de salmorres- certament han desfigurat el paisatge emblemàtic de Cardona i han convertit un riu en un canal infranquejable, però en contrapartida donen ara el fruit esperat d’evitar l’entrada de sal al riu Cardener.

Però, en el conjunt de la conca, aquesta reducció de la sal incorporada a Cardona ha quedat compensada amb escreix per l’aportació d’una nova filtració d’aigua saladíssima, apareguda al nucli urbà de Sallent prop del pont Nou i que vessa directament al riu Llobregat. Amb un contingut del 16,5% de sal, aquesta filtració és unes 5 vegades més salada que l’aigua de mar. La presència també de quantitats altes de potassi a aquesta nova surgència de Sallent assenyala el seu origen en la mineria potàssica. Amb tota probabilitat, aquesta filtració saladíssima al Llobregat i que ha estat causa de l’abandó dels pous de subministre de Sallent, prové del runam del Cogulló en permanent expansió.

Des de mitjans d’octubre, el contingut de clorurs a l’aigua del Llobregat avall de Sallent oscil·la al voltant dels 250 mg Cl/L, el màxim admès a les aigües destinades a potabilització. Igualment, des de llavors l’aigua captada del riu Llobregat i subministrada a Sant Vicenç de Castellet és de potabilitat dubtosa per l’excés de sal. Les poblacions situades més avall, on s’inclou tota l’àrea metropolitana de Barcelona i comarques veïnes, només aconsegueixen fer potable l’aigua excessivament salada del Llobregat al diluir-la amb aigua dolça transvasada del Ter. El gust salobre i l’amarg-picant-persistent del potassi, però, persisteixen. L’aigua amb excés de clorurs no fa passar la set, no és bona de gust i no és indicada per a persones amb insuficiència renal o amb pressió arterial alta, ni tampoc per als nadons.

I mentre es discuteix què fer amb l’aigua, la mineria de potassa del Bages, l’origen del problema, aboca cada dia i amb impunitat unes 10.000 tones més de residus salins.

Plataforma cívica MontSalat – novembre 2004