UN ANY MÉS DE SALINITZACIÓ
DE LA XARXA FLUVIAL A SALLENT PELS RUNAMS SALINS
L’any 2004 no
ha significat l’esperat canvi de signe en la salinització del riu Llobregat i
dels seus afluents a Sallent a causa dela mineria de potassa, sinó que les
afectacions directes per lixiviats de salmorres s’han estès encara més pel
territori. L’avanç progressiu de la salinització de les aigües a l’entorn de
Sallent ha quedat registrat, com a mínim, en els episodis i agreujaments de les
afectacions que tot seguit es detallen.
Malgrat l’any 2004 ha estat poc plujós, i per tant de
menor circulació d’aigües subterrànies, l’àrea boscosa del vessant obac de la
vall Soldevila arrasada per les surgències de salmorra s’ha eixamplat
notablement cap a l’oest. Els pins cadavèrics testimonien que es tracta d’un
fet recent. El camí de Sallent a Santpedor, després de creuar la riera de
salmorra, n’és un bon mirador.
L’any
2002, una filtració salina va arribar fins als pous de subministrament del
Trabal, situats al nord del nucli urbà, que captaven l’aigua subàlvia del riu
Llobregat –és a dir, la que circula subterràniament però en contacte amb la
superficial. Aquesta filtració s’ha fet més i més gran, fins a sorgir a la riba
dreta del riu, sota la resclosa del pont Nou. L’anàlisi de la filtració mostra
una concentració d’un 20% de sal. A més, la filtració conté potassi, el que
assenyala l’origen en la mineria. Aquesta relativament nova entrada de sal
ocasiona un salt d’aproximadament +100
mil·ligrams de clorur per litre a l’aigua del riu Llobregat.
L'aigua
salada procedent del runam del Cogulló circula a través de capes de roca
calcària lacustre. Aquestes calcàries, contínues i molt fracturades
horitzontament, són molt permeables a l'aigua i en faciliten la circulació a
distàncies llargues. L’aigua salada reapareix d'est a oest, a la vora del
Llobregat al nucli urbà de Sallent, a la riera de Soldevila (on la
salmorra en alguns trams deu filtrar-se i altres deu brollar),
al Riudor a Torrebruna, als pous del nucli de Santpedor i, ara també al
punt on conflueixen els torrents de Viladelleva i la Filosa per formar la riera
de Bellver. L'aigua salada lixiviada del runam del Cogulló, situat a la
conca del Llobregat, travessa fins a aparèixer a la riera de Bellver
situada a la conca del Cardener.
A
la Botjosa el riu Llobregat pateix la segona gran aportació de sal de Sallent.
L’aqüífer salinitzat de la terrassa fluvial vessa l’aigua salada al Llobregat
en un tram d’uns centenars de metres. La filtració de sal coincideix amb el
tram de menor cabal al riu, perquè la major part de l’aigua s’ha desviat
prèviament cap al canal Berenguer o de Cabrianes. En aquest tram de poc cabal
que rep la surgència salada, els valors habituals de salinitat al Llobregat són
de l’ordre de 2000 mil·ligrams de clorur per litre. Els pollancres de la zona
humida de la Corbatera, sobretot els més grossos i d’arrels més fondes, moren
progressivament a causa de la salinitat del sòl. A més, a l’extrem nord de la
Corbatera desemboca el torrent salinitzat de mas les Coves que té per capçalera
el runam del Cogulló. Per pal·liar aquesta situació, reduir la salinitat de
l’aigua al riu i del sòl a la Corbatera i aturar la mortaldat d’arbres, la
Institució Catalana d’Història Natural ha demanat a l’Agència Catalana de
l’Aigua que permeti un cabal en aquest tram 4 o 5 vegades superior a l’actual.
També
a la Botjosa, la trinxera de la via del tren descobreix la falla de Guix. Just
del pla de falla brolla ara aigua salada, procedent del runam del Cogulló
situat al damunt.
Esporàdicament,
a través del petit torrent del Solà s’han abocat cabals notables d’aigua
saladíssima extreta del pou 3 de la mina. Com a fet ben enregistrat,
l’abocament el dia 14.11.04 de salmorra del 23% en aquest petit afluent va
ocasionar una punta inusual de sal a tot el riu Llobregat.
Les
afectacions de la salinització descontrolada creixen en la mesura que creix el
runam del Cogulló de Sallent, l’origen principal. L’any 2004 deuen haver-s’hi
abocat uns 2 o 2,5 milions de tones de residus salins més, increïblement sense
cap programa de restauració i sense haver aplicat mesures efectives
d’impermeabilització prèvia del terreny ni per a la recollida d’aigües salades.
El runam avança en direcció al nordoest, acostant-se perillosament a la
magnífica roureda de la Malesa, amenaçada ja de rebre l’impacte d’aigües
salades superficials en cas de pluges intenses. Una antiga barraca de vinya no
està amenaçada, sinó ja condemnada a la sepultura.
Mentre
continuï l’expansió del runam, seguirem parlant de l’agreujament de la salinització
a la conca del Llobregat. Cal anar a l’arrel del problema i reconduir
l’activitat minera cap a la legalitat ambiental. Val la pena recordar que, des
de l’any 1983, la legislació catalana obliga a restaurar els espais afectats
per activitats extractives; que existeix una Llei d’Aigües per prevenir els
abocaments i lixiviats contaminants a la xarxa fluvial i als aqüífers; que els
abocadors requereixen una sèrie de condicions i autoritzacions legals; i que,
en les conclusions de la causa contra Iberpotash per salinització de les
aigües, el fiscal de medi ambient del TSJC sol·licita com a mesura cautelar
d’aplicació immediata l’aturada dels abocaments als runams salins de Súria i
Sallent.
Jordi
Badia, plataforma cívica Montsalat
Febrer
2005