UN CAMÍ DE FUTUR PER ALS ABOCADORS DE RESIDUS SALINS DEL BAGES

Els runams salins de la mineria de potassa del Bages, amb uns 70 milions de tones de residus acumulats i un creixement de prop de 4 milions de tones anuals, constitueixen els majors abocadors de residus de Catalunya, els que més n’afecten al paisatge i la causa de la salinització de les aigües de la conca del Llobregat on viu més de la meitat de la població del país.

S’ha arribat a aquesta situació perquè l’activitat minera del Bages ha transgredit sistemàticament, durant dècades i amb la indulgència de l’administració ambiental, tota legislació de residus, d’aigües i de restauració d’espais afectats per activitats extractives.

Per tal de capgirar aquest estat de coses, els camins de futur que apuntem passen d’una banda per un nou model tècnic miner d’explotació de la potassa que no requereixi l’abocament de residus, per la retirada dels runams i la restauració de la zona afectada, i per un major control de les aigües salades. Endinsem-nos-hi.

1. Nou model d’explotació minera

L’aturada dels abocaments de residus als runams ha de ser immediata perquè infringeixen totes les mesures de legislació ambiental que els són aplicables i perquè és notori que els runams salinitzen les aigües superficials i subterrànies. És preferible, en qualsevol cas, que l’aturada dels abocaments als runams sigui ordenada i programada voluntàriament per l’empresa explotadora o per requeriment administratiu, que no per decisió judicial.

El nou model d’explotació de les mines ha de ser radicalment diferent per complir l’objectiu de no generar residus, una qualitat de tot bon procés. Els dos aspectes més bàsics que han de canviar, en relació al model de mineria actual, són la major precisió en l’explotació i el retorn a les galeries mineres del material sobrant.

El retorn del residu a l’interior de la mina s’havia practicat durant les 3 primeres dècades d’explotació, fins al 1960. A Sallent, els aproximadament 4 milions de tones de residus del runam vell de la Botjosa es van abocar entre el 1960 i el 1980; mentre que els 35 milions de tones del runam nou del Cogulló s’han abocat en els vint-i-tres anys posterior, del 1980 al 2003. Actualment, l’empresa Cleveland Potash (U.K.) retorna a les galeries els seus residus.

1.1 Major precisió en l’explotació

A partir de la dècada del 1990, el percentatge d’aprofitament de la potassa va baixar dràsticament o, el que és el mateix, va pujar espectacularment el percentatge de residu, sense que les característiques del jaciment haguessin canviat. La raó va ser un canvi en el mètode d’explotació. La maquinària moderna, de gran capacitat minadora, facilita l’obertura de grans galeries. El problema tècnic vindrà després amb el tractament del residu. Per disminuir les necessitats de tractament de residu, el primer i més eficaç dels passos és el d’evitar la seva generació, ja a baix a la mina. Per tant, un aspecte fonamental a considerar és el d’aconseguir una explotació de les galeries més precisa, que no generi el desmesurat percentatge de residu actual.

Probablement, les dimensions de l’explotació i de la maquinària emprada hauran de ser menors.

1.2 Retorn del mineral sobrant a l’interior de les galeries

El mineral sobrant, si es queda a l’exterior esdevé un residu que requereix tractament, si es retorna a l’interior de les galeries a mesura que se n’abandona l’explotació no. El retorn a l’interior de la mina del mineral que no s’aprofita contribuiria, a més, a prevenir o a alleugerir la subsidència del terreny en superfície.

Cal distingir entre dues circumstàncies tècniques ben diferents: el reomplert de galeries horitzontals, com són les explotacions actuals de Sallent, Balsareny i Súria, i el de cavitats verticals com fou a Cardona.

Les galeries horitzontals poden reomplir-se durant el temps immediatament posterior a l’explotació. Actualment s’hi deixa ja el residu salí que s’extreu de la capa d’halita intermitja entre les dues capes potàssiques que s’exploten; però s’haurien d’acabar d’omplir amb el residu procedent de fàbrica (que és el que ara va als runams) per mitjà d’un sistema d’expulsió/projecció similar al que s’usa per abocar als runams. Caldria reconvertir la cinta transportadora que va del front d’explotació a la fàbrica en un sistema d’entrada i sortida, o bé construir una nova rampa i cinta de retorn. Si cal, tal com suggereixen els assajos pilot realitzats a la mina de Cleveland Potash, es pot afegir un aglomerant perquè el residu s’aguanti millor i permeti omplir més i amb més garanties de seguretat l’interior de les galeries horitzontals.

Les cambres i cavitats verticals, com les de Cardona o la bòfia situada sota el barri de l’Estació on s’explotà la mina Enrique, probablement només es poden reomplir per fluïdificació del residu en aigua sobresaturada. Aquest és un recurs utilitzable per al buidat dels runams, abans que per l’explotació habitual de la mina.

2. RETIRADA DELS RUNAMS I RESTAURACIÓ DELS ESPAIS AFECTATS

Tres tipus d’accions, per ordre de prioritat segons criteris ambientals i econòmics -en definititva ecològics-, apareixen com a solucions factibles per a la complerta eliminació els runams salins del Bages:

a) L’explotació i la comercialització del clorur sòdic

b) El retorn del residu del runam a l’interior de la mina

c) L’eliminació dels residus per dissolució al mar

Recomanem també d’estudiar millor les possibilitats de la impermeabilització, coberta, restauració i clausura dels abocadors de residus salins, que entenem com una mesura transitòria que podria esmorteir molt significativament les afeccions al paisatge i a les aigües mentre durin els treballs de retirada dels runams.

2.1 Explotació i comercialització del clorur sòdic dels runams

El buidat dels runams per la via de l’explotació i la comercialització posterior és, sens dubte, una solució adequada. L’ingent acúmul de residus salins ara existent, de l’ordre de 70 milions de tones, fa però ja inviable la comercialització a un termini mitjà del total de la sal.

L’explotació del clorur sòdic o sal comuna continguda als runams ha començat a Cardona, al runam nou. Tot i així, cal notar que el ritme d’explotació i comercialització de clorur sòdic provinent de runams a Cardona és molt inferior al d’abocament a Súria i Sallent.

Per tal d’incentivar la comercialització de la sal del runams, se’n podria subvencionar d’alguna manera el transport o el cost, de manera que fos econòmicament més interessant explotar sal dels runams que no pas extreure-la de mina. (Mentre els runams de Sallent i Súria creixen per l’abocament de sal, a Cardona encara hi ha una explotació activa de sal comuna).

L’explotació de la sal dels runams hauria de ser també el procés per acabar amb la presència dels runams de la Botjosa (Sallent) i de Vilafruns (Balsareny), incòmodament situats al costat de les plantes de tractament, en part damunt de terrassa fluvial i a tocar de nuclis habitats. Al ser el runam de Vilafruns menor, s’hauria de començar per aquest.

En la prioritat de l’explotació de la sal dels runams, o en la tria de quin runam es retorna a la mina i quin es comercialitza, també s’haurien de tenir en compte criteris de puresa i qualitat de la sal.

Una vegada retirada la major part del material salí del runams, s’haurà de procedir a les tasques de restauració de l’espai afectat. L’actuació de restauració ha de tenir per objectiu principal la integració de l’espai afectat al paisatge.

2.2 Retorn del residu del runam a l’interior de la mina

El retorn de part del material salí dels runams a les galeries abandonades de la mina respectiva d’on han sortit és encara una opció factible. Els runam sencers de Súria i del Cogulló no podran encabir-s’hi, però sí una part molt considerable.

El retorn de residu a les galeries horitzontals probablement haurà de realitzar-se amb el material sec, transportat per mitjà de cintes; mentre que l’omplerta de cavitats verticals pot requerir el procés previ de fluïdització.

Aquesta actuació s’ha de projectar i realitzar en els anys immediats, perquè a mesura que passa el temps les condicions de seguretat de les galeries abandonades minven i el projecte esdevé més difícil.

2.3. Dissolució al mar

Una tercera alternativa per desfer-se dels residus salins acumulats que es pot considerar és la seva dissolució al mar. L’actual abocament del col·lector de salmorres n’és el precedent.

Per fer arribar el residu fins al mar es plantegen dues opcions: per mitjà d’un col.lector, o bé per tren. Totes dues opcions presenten alguns punts febles:

L’actual col.lector de salmorres ja està saturat i caldria construir-ne un de nou. Cal valorar també les disponibilitats d’aigua dolça per efectuar la dissolució prèvia. Aprofitar per a aquesta funció les aigües ja salinitzades però no fins a la saturació, ja siguin de filtracions procedents dels runams cap a la xarxa fluvial –ex. Riudor- o d’aqüífers salinitzats del Pla de Bages –ex. aigües subterrànies de la Botjosa- podria comportar el benefici col·lateral, a llarg termini, de la recuperació de la qualitat de l’aigua d’aquests aqüífers.

Al seu torn, la línia de tren que uneix Sallent i Súria amb la Zona Franca pateix també un notable col·lapse en el tram del Baix Llobregat, que s’anirà incrementant per les polítiques que afavoreixen el transport públic a l’àrea metropolitana. Cal considerar també com a punt feble el consum d’energia que el transport de la ingent quantitat de residus en tren requeriria.

3. CONTROL DE LES AIGÜES SALADES

Per a la plataforma Montsalat, el futur dels abocadors salins passa, primer, per aturar-ne el creixement, i després per l’eliminació i potserior restauració, tal com ha quedat dit. Ara bé, tenint en compte la magnitud dels residus acumulats (més de 70 milions de tones), és previsible que els treballs s’allarguin durant dècades, raó per la qual és convenient d’estudiar i prendre mesures per tal que, en aquest periode de temps, es redueixi tant com sigui possible la salinització de les aigües dolces dels rius Cardener i Llobregat.

3.1. Impermeabilització dels runams salins

Tres precedents semblen indicar que el tapat dels acúmuls salins és una opció a estudiar, que redueix molt notablement la quantitat d’aigua salada que arriba a la xarxa fluvial o als aqüífers i que sustenta després el creixement de la vegetació: el runam vell de la Botjosa, la muntanya de sal de Cardona i el recobriment recent del runam petit de Cabanasses (Súria).

L’experiència d’abocar aproximadament un gruix d’uns 50 cm de terra en una zona més o menys plana al capdamunt del runam abandonat de la Botjosa va resultar ben positiva. Amb el temps, aquesta terra ha quedat recoberta d’herbes, sobretot d’halofits -plantes especialistes en tolerar els sòls salins com Limonium i Spergularia- i de gramínies, que en conjunt constitueixen un prat amb recobriment pràcticament total. Al vessant del runam, la capa de terra s’aprima a uns 20 cm de gruix, però encara permet el creixement d’algunes herbes. Per sota d’aquest gruix les herbes no hi creixen i la terra no queda retinguda.

La muntanya de sal de Cardona és, en realitat, una vall salina. L’estrat salí només queda exposat en un flanc d’aquesta vall. El cim del diapir dalí està cobert de sòl que el protegeix de la dissolució i hi creixen pins, roures i boixos, els arbres i arbustos habituals de la zona. El gruix de sòl que cobreix l’aflorament de la sal, o una distància d’un metre a la sal, sol ser suficient perquè les plantes comunes puguin créixer. Els halòfits a la vall salina de Cardona queden restringits als llocs més desprotegits de la sal. Si la coberta de sòl protegeix i camufla el diapir salí, igualment una coberta de sòl artificial hauria de protegir les muntanyes de residus salins.

Ha transcorregut encara poc temps per treure conclusions definitives sobre el tapat del runam petit de Cabanasses, la construcció de dues basses per a la recollida de lixiviats i sobre fins a quin punt el tram de la desembocadura de la riera d’Hortons, situada just a sota, aconsegueix recuperar-se. En qualsevol cas, la situació amb el runam de Cabanasses tapat és sens dubte més favorable i controlada que no uns anys abans.

El recobriment dels runams salins haurà de ser tan impermeable com es pugui per minimitzar el contacte de l’aigua de pluja amb la sal i, a la vegada, ha de permetre el creixement de la vegetació perquè s’integri al paisatge i perquè aquesta vegetació redueixi la quantitat d’aigua que es filtra. El perfil podria consistir en un recobriment primer de material impermeable –molt probablement argila o margues argiloses de les que es troben als terrenys de la formació geològica Artés-, després pot venir una capa porosa de runes o grava i, a dalt, la terra més fèrtil de bona granulometria per permetre el creixement de la vegetació. Lògicament, una hidrosembra haura d’afavorir la primera retenció de la terra abocada i posteriors actuacions de revegetació contribuïrien a reduir la infiltricació d’aigua i a la integració paisatgística.

En definitiva, el tractament temporal als runams salins hauria de ser tècnicament el propi de la clausura i segellat d’un abocador.

3.2. Xarxa piezomètrica al voltant dels runams

Una xarxa de pous al voltant de cadascun dels runams salins, amb anàlisi periòdica de l’aigua i mesuradors de cabal, ha de permetre conèixer en detall els volums, els moviments i les concentracions salines dels lixiviats dels runams.

Els pous que trobin aigua salada s’hauran d’equipar amb instal·lació de bombament i conduccions de l’aigua salada fins al col·lector de salmorres. La captació d’aigua salada tan a prop de l’origen com sigui possible disminuirà les posteriors afectacions.

3.3. Noves captacions al col·lector de salmorres

El col·lector de salmorres recull actualment només una part d’aquests lixiviats procedents dels runams. L’ampliació de la capacitat de càrrega en diferents trams d’aquest col·lector està ja en projecte avançat.

Les afectacions més greus a la xarxa fluvial que el col·lector de salmorres no recull són la del Fusteret al riu Cardener i la de la Botjosa al riu Llobregat. La salinització del Riudor (Santpedor) a causa del runam del Cogulló tampoc està controlada.

Els punts on és més urgent la projecció i realització d’obres de captació d’aigua salada per a conduir-les cap al col·lector de salmorres són, per ordre de nivell d’afectació actual a les aigües, els següents:

- El Fusteret (Súria)

Al tram del Fusteret, el riu Cardener rep l’entrada d’aigua salada del runam de Súria. A diferència del runam del Cogulló, una part important dels lixiviats del qual s’incorporen al col·lector de salmorres a través del torrent de Soldevila, pràcticament no es recull res dels lixiviats de l’extens runam de Súria (22 Ha).

Una de les condicions que el departament de Medi Ambient imposa al programa de restauració de Súria és que l’empresa ha de construir “un sistema de pous de bombament o d’altres solucions equivalents –sistema de pantalles o de drenatge, etc.- que impedeixin els processos de salinització del Cardener al seu pas pel barri del Fusteret.”.

- Sallent

L’any 2003 ha aparegut una important filtració salada a la riba dreta del Llobregat, sota la resclosa del pont nou de Sallent. Aquesta filtració de salmorra procedent del runam del Cogulló ha salinitzat els antics pous d’abastament de Sallent i, actualment, afecta cada vegada més negativament la qualitat de l’aigua del Llobregat.

- La Botjosa (Sallent)

L’aqüífer dels terrenys quaternaris de la plana del Llobregat a la Botjosa està salinitzat pel runam vell, i possiblement també pel del Cogulló. Aquest aqüífer desguassa al Llobregat.

- Riudor (Santpedor)

A la finca de Torrebruna, el torrent de Riudor rep la salinització procedent del runam del Cogulló. Aquí s’hauria d’establir la captació que conduís l’aigua salada cap al col·lector de salmorres, seguint la vall del torrent de Soldevila.

- Torrent de Soldevila (Sallent)

El torrent de Soldevila està absolutament salinitzat durant quilòmetres. Les diferents entrades de sal procedent del runam veí del Cogulló s’haurien de conduir per mitjà d’un col·lector.

Al capdavall del torrent, una petita presa ja gairebé plena de fangs amb un sistema de bombeig trasvasa l’aigua cap a una bassa dins del recinte de la planta minera de Sallent, d’on anirà al col·lector de salmorres. La instal·lació és però del tot precària. Per tal d’evitar filtracions i assegurar que en cas de riuada no va la sal al riu, tota aquesta instal·lació s’hauria de projectar de nou i refer.

- Torrent de Mas les Coves (Sallent)

La captació actual situada a la base de la cara sud de la muntanya de residus del Cogulló no impedeix que el torrent de Mas les Coves sigui salat. Caldria una segona captació, situada més avall.

Cadascun d’aquests punts de captació d’agua salada requerirà el seu projecte d’estudi i d’obra particular.

L’aplicació d’un nou model d’explotació de la potassa, amb menor manipulació de sal comuna, es reflectirà també en un menor volum de salmorres per enviar al col·lector des de les plantes de tractament. Les actuacions de retirada dels runams també revertiran en una progressiva reducció dels lixiviats salins. Aquesta capacitat de càrrega alliberada del col·lector és la que s’haurà d’aprofitar per incloure les salmorres de les noves captacions llistades i dels pous de bombament al voltant dels runams.

3.4. Injecció de salmorres saturades a les mines abandonades

En cas de que, tot i així, la capacitat de càrrega del col·lector de salmorres no fos suficient, caldria pensar en la possibilitat d’injectar salmorra saturada a l’interior de galeries abandonades, si s’han descartat per contenir residus del runams. L’estudi i projecte previ hauran d’assegurar que les galeries no contenen potassi, i menys encara sota la forma del mineral carnal·lita, perquè es produirien dissolucions.

4. CONSIDERACIONS FINALS

El conjunt de mesures exposades per conduir les explotacions mineres de potassa al Bages cap allà d’on no haurien d’haver-se apartat mai –el compliment de la legislació ambiental, un model d’explotació sense acumulació de residus, el control ferri de les aigües salades i la integració al paisatge de la comarca- pot semblar realment gruixut. Entenem que, efectivament, les mesures que calen avui són de gran magnitud com a conseqüència de dècades de molt mal fer de les successives empreses mineres.

Aquestes mesures han d’avançar simultàniament en les tres línies exposades: el nou model d’explotació minera sense acumulació de residus, la solució dels runams actuals i el control estricte de les aigües salades.

Cap de les tres línies es pot ignorar. La prevenció i el control més efectiu de les aigües salades lixiviades pels runams requereix, evidentment, millorar i molt les condicions d’aquests abocadors de residus salins. Si tal com s’amplia el col·lector de salmorres creixen els runams salins, no s’arribarà mai a la solució del problema de les aigües salinitzades. Tampoc tindria sentit centrar-se en resoldre només els runams abandonats de la Botjosa, Vilafruns i Cardona, mentre s’aboquen diàriament milers de tones de residus salins als runams de Súria i del Cogulló de Sallent. Així tampoc s’arribaria mai a la solució del problema dels runams.

No és acceptable, de cap manera, que l’explotació minera segueixi eludint les seves obligacions de restauració, agreujant l’afectació ambiental i ajornant-ne la solució en base a perspectives futures incertes, mentre l’administració catalana s’esforça cada vegada més en corregir els problemes cada vegada més grans ocasionats a les aigües i als terrenys.

Plataforma MontSalat (el Bages), 21 de juliol del 2004