La salmorra circulant per les capes de roca sorrenca i de calcària lacustre eixampla la xarxa d'esquerdes perpendiculars, amb la conseqüència que els estrats perden cohesió. És habitual que els vessants on aflora la salmorra, on a les esquerdes s’afegeix la pèrdua de la vegetació per la salinitat de l’aigua i la mullena salina permanent, acabin per esfondrar-se.
Recentment s’ha esfondrat un tram més, d’uns 15 metres de longitud, del vessant rocós de la riba dreta de la riera de Soldevila degut a la surgència de salmorra. L’esfondrament, a més de crear un caos de rocs i argila humida, permet comprovar la magnitud del cabal de salmorra que ara circula en superfície uns 20 metres abans d'incorporar-se a la llera de la riera. La seva salinitat és de 145.000 mg Cl/L, un valor proper a la saturació.
Aquesta salmorra, però, no arribarà, o almenys no en la seva totalitat, a la petita presa amb estació de bombeig on l’aigua salada hauria de ser bombada cap a la planta de tractament del mineral i d’aquí enviada al mar pel col·lector de salmorres; sinó que, tal com la salmorra s’obre pas per l’interior de la muntanya del Cogulló, s’infiltra per la llera a través de passos subterranis.
Esllavissades anteriors, igualment provocades per surgències de salmorra a la vall de Soldevila, són a la font del Pitoi, en un tram contigu a l’esfondrament de la imatge i a un centenar de metres més amunt de la riera en direcció Santpedor. (09.2018) (anàlisi d'aigües)