La font de Sant Pau neix en una balma prop del Cardener, al barri manresà de Sant Pau. S'hi arriba pel sender que surt a un centenar de metres del Pont Vell i marxa paral·lel al marge esquerre del riu. És un dels indrets bonics i emblèmatics de l'Anella Verda de Manresa; per això l'entitat Meandre acostuma a programar-hi sessions de contes infantils o a fer-hi passar rutes de marxa nòrdica.

Però tan sols 30 metres enllà, el bosc de ribera i el seu interior ombrívol desapareixen, la màgia del lloc que convida a explicar contes s'esvaeix. Aquí també, i perdem ja el compte dels indrets malmesos tan sols a Manresa, el lloc està afectat per un altre vessament de la maleïda salmorra del col·lector decrèpit. La salmorra ha vessat prop de la font de Sant Pau per la tapa identificada amb la referència P-724. El resultat és la mort de com a mínim 3 àlbers adults, la salinització del sòl que impedeix que el bosc pugui recuperar-se i la pèrdua de l'encant del lloc.

Uns tenen cura de la natura de l'Anella Verda de Manresa, es preocupen per mantenir-hi la natura, els camins i les facilitats per l'esbarjo a l'aire lliure. Mentrestant, el col·lector de salmorres de la mineria, amb les seves contínues fuites de salmorra letal, arrasa la vegetació precisament a les ribes dels rius, allà on és més valuosa.

La mineria de potassa, el seguici de patrocinats i gestors que incompleixen la missió que se'ls ha encarregat s'esforcen a no voler veure els fets. La font de Sant Pau fa real el conte del Rei Nu que s'hi explica. (10.2016)