Iberpotash fa el projecte per justificar el creixement del Cogulló des del 1988. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.12.2016.
Anunci del dpt. d'Empresa i Coneixement, al qual s'adscriu la DG Energia i Mines, de la informació pública del projecte tècnic i de l’estudi d’impacte ambiental corresponents al projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir de 1988, ubicat al terme municipal de Sallent, el titular del qual és Iberpotash, SA.
Aquest projecte a destemps pretén respondre a un dels motius pels quals la sentència del TSJC del 15.10.2013 va anul·lar l'autorització ambiental de Sallent: l'absència d'estudi d'impacte ambiental.
L'estudi gruixut, farragós i repetitiu va enumerant mesures correctores aplicades al llarg dels anys als runams. Però d'allò que hom entén per estudi d'impacte ambiental, és a dir en quina mesura una activitat afecta a l'entorn, no hi ha res de res. Les 324 pàgines de l'estudi d'impacte ambiental presentat no contenen ni una sola dada d'anàlisi d'aigües, malgrat que és ben sabut que, des de l'existència del runam del Cogulló, s'han salinitzat la riera de Soldevila, el Riudor, la font del Pitoi, el torrent d'Emprius... i s'han fet malbé clapes de bosc. L'estudi tampoc quantifica el valor de les pèrdues patrimonials per l'afectació al paisatge, ni l'extracost de potabilització i
subministrament d'aigua per la pèrdua de recursos o per l'increment de salinitat d'origen miner.
Especialment lamentable és l’annex “Qualitat de les aigües superficials de la conca del Llobregat. Situació actual dels clorurs. Informe 2015”, signat per Enric Morillas / Servicios Ambientales para la Industria.
Aquest suposat estudi no estudia cap de les aigües superficials salinitzades prop dels runams salins, ni aporta cap dada pròpia; es basa només en les mitjanes anuals d’anàlisis de clorurs obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua als rius Cardener i Llobregat.
Però les dades utilitzades i les conclusions de l’informe van per camins contraposats. L’informe conclou que la salinització del Cardener és deguda al dom salí de Cardona quan les dades de l’ACA mostren claríssimament que actualment la salinització del Cardener comença a Súria, que la salinitat al Llobregat és deguda a la riera Gavarresa sense cap dada que ho justifiqui i quan el Llobregat ja està salinitzat a la Botjosa, i que la salinitat segueix creixent al Llobregat més avall de la confluència del Cardener quan, segons dades de l'ACA, la mitjana de clorurs l’any 2015 va ser de 242 mg Cl/L a Castellbell i 247 mg Cl/L a Sant Joan Despí. Conclou també que l’aigua d'ambós rius de la conca és actualment ben dolça, quan la del Cardener, avall de Súria, no es pot destinar a potabilització amb mitjans convencionals perquè supera sistemàticament el màxim de 250 mg Cl/L de les aigües potables i la del Llobregat, avall de Sallent, frega aquest límit.
És, simplement, un frau al servei de qui paga.
En un article d’opinió titulat “Consumidors i usuaris”, publicat a Regió7 el 27.11.2016 i que no reproduïm íntegrament per vergonya aliena, l’exconseller d’Innovació, Universitats i Empresa i de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet carrega contra “...casos de grups ecologistes o de defensa del medi ambient que actuen a base de subvencions disparant contra aquell que interessa al qui paga la subvenció. He conegut de prop, per exemple, el cas de la batalla de la sal, on d’una banda les salineres marines i les salineres minaires d’Alemanya han finançat sengles estudis o recerques sobre la salinització territorial que podria provocar la mina de potassa de la Catalunya Central…”. Acompanya l’article una imatge de la llançadora de residus salins al runam del Cogulló.
L’exconseller Huguet insinua molt directament que Montsalat, la plataforma cívica d’estudi i oposició a l’afectació ambiental de la mineria al Bages, rep subvencions d’empreses salineres forànies.
Davant de la insinuació, volem deixar molt clar que Montsalat funciona des del 1997, que va néixer del col·lectiu ecologista L’Alzina i de veïns afectats particularment per salinització d’aigües i que tota la nostra activitat –dedicació, anàlisis, interminables processos judicials, fiances al jutjat...- la paguem íntegrament de les nostres butxaques.
Encara esperem que Iberpotash ens retorni costes de judicis i pagui indemnitzacions a perjudicats, a les quals ha estat condemnada. Aquesta situació contrasta amb els patrocinis i el clientelisme que Iberpotash ha creat al seu voltant. I a sobre l’exconseller del ram, fent gala d’ignorància, demagògia i mala fe, ens acusa de cobrar d’empreses salineres.
Senyor Huguet, si disposa d’alguna prova de subvencions a Montsalat –que no la té perquè Montsalat utilitza recursos propis i el servidor de l’Ajuntament de Manresa per hostatjar aquesta web informativa de l'impacte ambiental de la mineria- faci-la pública. Sinó, tingui la decència de retractar-se públicament, de deixar de confondre a la gent i de no enfangar més al seu partit.
Valgui l’ocasió per recordar la proposta de Montsalat per donar ús educatiu i turístic al CAT-Sallent.
L'alcalde i els treballadors exigeixen davant de la direcció de l'empresa que la restauració del runam Vell de Cardona segueixi fins al final. Hi estem molt d'acord.
Val la pena fer notar que, entre les empreses mineres al Bages, Ercros restaura mentre que ICL Iberia no i que, entre les localitats mineres al Barges, Súria i Sallent salinitzen el riu i Cardona no. A Ercros-Cardona hi ha un problema que s'afronta, a ICL Iberia-Súria-Sallent hi ha un problema majúscul, creixent i amb una importantíssima afectació a les aigües que les autoritats s'esforcen a ignorar o negar.
La finca Pericas, la surgència salada al Riudor i el runam del Cogulló estan aliniats i enllaçats per la falla del Guix.
La salmorra subterrània minera s'ha d'originar majoritàriament de la humitat de l’aire que la gegantina massa de sal absorbeix per higroscopicitat, no pas de la pluja. No és aigua líquida que circuli per canals dins del runam, sinó aigua de cristal·lització, invisible; el runam permanentment capta humitat de l’aire exterior i desguassa per la base salmorra saturada cap a les aigües subterrànies.
Divendres 18 de novembre, a les 20:00h a la sala Vila i Valentí: Iberpotash i altres silencis mediàtics, a càrrec d'Elisenda Rovira, coordinadora de l'Anuari Mèdia.Cat del silencis mediàtics, i d'Isaac Vilalta, autor del reportatge Iberpotash, el gegant de la sal, publicat a l'Anuari del 2015.
Dissabte 19 de novembre, a les 18:00h a l'Ateneu Rocaus: presentació del Judici Popular a la plataforma Castor, a càrrec de Blanca Bayas de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Cardona exigeix que s'imposi a Ercros una fiança potent per restaurar el runam Vell. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.11.2016.
Té molta raó l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, quan estima el cost d'acabar el buidat i la restauració del runam Vell de Cardona entre 15 i 20 milions d'euros i que aquest és l'import de la fiança de restauració que s'hauria d'imposar a Ercros. És clar que molt, molt més, és l'import de les fiances que s'haurien d'imposar a ICL Iberia pels gegantins runams salins que fa créixer més i més a Súria i a Sallent.
Nota de premsa del Dpt. de Territori i Sostenibilitat del 26.10.16 sobre l'aprovació inicial del Pla Director d'Urbanisme de la mineria del Bages.
El "PDU de la mineria del Bages"
menteix ja d'entrada amb el nom; no és del Bages -exclou Cardona- sinó un PDU al servei de la pretesa expansió de l'activitat d'ICL Iberia a Súria, el famós pla Phoenix, del qual l'única conseqüència clara fins ara és l'amenaça d'aturada de l'explotació i restauració del runam Vell de Cardona.
L'activitat d'extracció minera i d'acumulació de residus salins d'Iberpotash que el PDU qualifica "d'interès general" està sentenciada per delicte ecològic de salinització de les aigües
i sent investigada per la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea. A més, l'activitat d'ICL Iberia a Sallent i Balsareny no té llicència ambiental, explícitament li ha estat revocada pel TSJC per la salinització de les aigües que ocasiona. El cas és grotesc: un delicte ambiental privat d'interès general.
El PDU concreta l'expansió d'ICL Iberia a Súria i Callús oferint-li nous terrenys. Fins i tot dibuixa una ampliació de la superfície de l'abocador del Fusteret
cap al sofert veïnat de Cerarols, malgrat que aquest abocador salinitza com a mínim el Cardener, la riera de Bellver i la font de la Serra. El PDU diu que s'ha de restaurar; però no es concreta, no se sap quan ni com, mentre posa les bases perquè l'abocador del Fusteret a Súria arribi en pocs anys a les mides gegantines del Cogulló a Sallent.
J.A.Martínez Álamo en aquests anys ha conduït Iberpotash en una fugida endavant temerària que deixa un immens passiu ambiental pendent de resoldre a qui segueixi.
J.A.Martínez Álamo en aquests anys ha conduït Iberpotash en una fugida endavant temerària que deixa un immens passiu ambiental pendent de resoldre a qui segueixi.
L'aigua de subministrament a Castellgalí, captada del riu Cardener, està contaminada per excés de clorurs sòdic i potàssic des de fa molts anys, degut a lixiviats subterranis provinents del runam salí de Súria d'ICL. L'anàlisi d'avui dóna un valor de 370 mil·ligrams de clorur per litre, quan el màxim admès a l'aigua potable és 250 mg Cl/L. El tema no és notícia. El problema no està en vies de solució, simplement s'ignora.
Sobre ICL Iberia - Iberpotash pesa una condemna ferma pel delicte ecològic de salinització de les aigües. La sentència , simplement, també s'ignora.
La CMO demana a les administracions i als ajuntaments implicats que donin prioritat a la construcció i substitució de l’actual col·lector, atès el perill que suposa per la garantia de l’abastament.
La tolerància de la Generalitat envers la falta de restauració d'ICL Iberia dóna a aquesta empresa minera un avantatge competitiu que distorsiona el mercat fins al punt de portar al tancament d'aquelles que sí que restauren. És ben eloqüent que la marxa de protesta programada surti precisament de Sallent.
L'import pressupostat per aquestes actuacions és de 42.223.667 €, dels quals 25.563.469 € han de provenir directament de l'ACA, a més d'un cost d'explotació de 1.033.444 €/any. El 96% d'aquest pressupost públic se l'emporten mesures per pal·liar la salinitat de les aigües derivada de l'activita minera del Bages.
No hi ha cap sorpresa al Programa de mesures del PGDCF 2016-21, malgrat la contundència de l'import; totes les actuacions havien estat ja anunciades però el seu compliment s'ha anat endarrerint. Tampoc hi ha sorpreses en la política, es manté el principi de "qui més contamina, cobra".
Entre els experts consultats per Regió7 sobre les raons de la davallada de matriculats a Enginyeria Tècnica de Mines de Mines, no hi ha Montsalat. A Montsalat entenem que l’enorme descrèdit que significa el lligam amb Iberpotash, la gran empresa minera del Bages i de Catalunya que nega l’evidentíssima salinització que les seves muntanyes ingents de residus salins causen a les aigües de les rieres de Soldevila (Sallent), Riudor (Santpedor) i Bellver (Callús) i dels rius Cardener i Llobregat a Súria i a Sallent respectivament, alguna cosa hi té a veure.
A les Universitats s’hi va a buscar coneixement objectiu.
Però el col·lector decrèpit de les salmorres letals de la mineria del Bages amenaça la vegetació de les ribes i en conseqüència l'èxit d'aquest gran projecte per facilitar el lleure a la natura pletòrica de la vora dels rius.
És de destacar que els 5 plets finalitzats amb sentència ferma, ja sense apel·lació possible, tots unànimament han tingut decisions judicials que donen la raó a l'acció popular demandant -és a dir, contràries als arguments d'Iberpotash i de la Generalitat- tant en les 5 sentències inicials com en les dels recursos i entrebancs processals interposats per Iberpotash i per la Generalitat. És hora de fer-les complir sense més dilacions.
Resten obertes investigacions per la Comissió Europea, pels mateixos motius.
En pocs dies, la branca del Cardener del col·lector de les maleïdes salmorres de la mineria de potassa ha vessat, com a mínim, en tres indrets del terme de Sant Joan de Vilatorrada i al Parc del Cardener entre el Pont Nou i la fàbrica dels Panyos a Manresa.
La salmorra ha matat ja prop de la meitat dels plàtans alts de la plataneda del Pont Nou, una arbreda protegida pel catàleg de patrimoni de Manresa. El divendres 10 i el dissabte 11 de juny, operaris del col·lector el buidaven a través de les entrades situades a l'alçada de la Muralla de Sant Francesc i de la rotonda de sant Marc del passeig interromput per anteriors vessades de salmorra del Riu de Manresa.
Són centenars les zones de les ribes del Cardener i del Llobregat desvastades per salmorra vessada del col·lector obsolet i insegur. Cal denunciar tots i cadascun dels desastres causats pel col·lector de salmores i exigir responsabilitats per les pèrdues ocasionades. Però, per sobre de tot, cal denunciar l'ACA per mantenir una instal·lació obsoleta i perillosa per un servei que no pot donar.
Cal aturar la ruleta russa del col·lector de salmorres; en conseqüència, cal aturar immediatament la generació de salmorres. Per això s'han d'aturar les plantes de tractament de mineral de potassa i s'han d'impermeabilitzar els runams salins. La resta són falsedats poc o molt patrocinades.
Després del judici popular a Iberpotash impulsat per ProuSal i BDS Bages, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona Janet Sanz s'ha compromès a donar visibilitat a la situació del Llobregat després dels abocadors salins d'Iberpotash a Súria i a Sallent.
L'empresa israeliana ICL Iberia gestiona les mines del Bages enmig de fortes polèmiques per l'impacte ambiental i denúncies a la Unió Europea.
Qui guanyaria el Global Water Offense a la millor empresa de salinització d'aigües?
La CUP Sallent engega una campanya contra una tercera muntanya de sal. Article a NacióManresa.cat el 20.05.2016.
Sallent reclama una planta com les de Súria per poder eliminar la sal al municipi. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 20.05.2016.
Montsalat reclama que es retiri l'acord Govern-Iberpotash per fer el pla miner. Article de David Bricollé a Regió7 el 18.05.2016 que es fa ressò d'aportacions de Montsalat al PDU de l'activitat minera al Bages.
Muntanyes de sal. Reportage de Jordi Fortuny pel programa Valor Afegit emès per TV3 l'11.05.2016.
El reportatge visita els runams salins de Súria i Sallent, el riu Llobregat i les plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí que inclouen dessalinització en els seus tractaments i entrevista a portaveus de l'empresa minera ICL Iberia, de l'Agència Catalana de l'AIgua, de la plataforma Montsalat i de la DG. d'Urbanisme per avaluar les conseqüències de la mineria de potassa del Bages en la qualitat i el subministrament d'aigua del Llobregat, mentre es pregunta fins a quin punt es pot combinar l'activitat industrial amb l'equilibri mediambiental.
Aportacions de la plataforma Montsalat al document inicial estratègic pel PDU de l’activitat minera al Bages presentades a la S.G. de Polítiques Ambientals en la fase de consulta a Ajuntaments, associacions i públic interessat.
"Un proyecto faraónico de extracción de potasas y sal. Un plan minero impulsado por una multinacional amenaza varios municipios del Pirineo navarro-aragonés". Article d'Óscar Pueyo, Juan C.Gracia, Antonio M.Casas i Carlos Revuelto a la revista El Ecologista nr.88, primavera 2016.
L'article exposa conseqüències territorials de la mineria de potassa i la protesta que el projecte miner ha despertat entre els municipis afectats. No és gens estranya la revolta popular, vistos el paisatge i les rieres que la mina de potassa deixa a Sallent.
Aportacions de la plataforma Montsalat al PDU de l’activitat minera al Bages presentades el 27.04.16 a l’Ajuntament de Sallent.
Aquest escrit s’estalvia els qualificatius i les consideracions jurídiques que ens mereix la gestació d’aquest nou PDU que no es pregunta perquè no s’ha complert res d’allò que el vigent PDU del Pla de Bages del 2006 estableix en relació a la gestió dels residus salins, que supedita normativa urbanística a un conveni previ amb la part més interessada, que omet que sobre l’activitat d’abocament de residus salins en les actuals condicions pesa una condemna ferma per delicte ecològic i que pretén no adonar-se que l’autorització ambiental a l’explotació de Sallent ha estat revocada pels tribunals per incompliments ambientals i, precisament, urbanístics. Aquests aspectes seran desenvolupats i al·legats al dpt. de Territori i Sostenibilitat en l’exposició pública.
Avui, quan es compleixen 100 dies de la investidura, el president de la Generalitat M.Hble Sr. Carles Puidemont ha presentat el seu Pla de Govern per la XI legislatura que inclou les 4 accions següents relacionades amb l'afectació ambiental que causa la mineria de potassa del Bages:
- Llei de restauració d'activitats extractives
- Pla quadriennal d'inspecció d'activitats extractives
- Nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat
- Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages
Mor Sebastià Estradé, el flagell d'Iberpotash durant els darrers anys. Article a NacióManresa.cat el 24.03.2016.
Mor el símbol de la lluita contra la contaminació de les mines del Bages. Article de Dani Cordero a El País el 13.04.2016.
Dissortadament, aquest matí ha mort Sebastià Estradé. Vagi el condol als seus familiars i amics, que som molts. Reposi en pau.
Sebastià Estradé ha estat un sallentí erudit i carregat de raó, de molt bones maneres, treballador i compromès amb la gent i el país fins al final. La seva empenta ha fet trontollar la immensa muntanya de residus salins del Cogulló i les males polítiques ambientals del govern.
Després d’esgotar les vies polítiques, Sebastià Estradé va iniciar pel seu compte i risc la judicial. La primera victòria als jutjats de la lluita per posar fre a l’abús i a l’afectació ambiental de la mineria de potassa al Bages és ben personalment seva: l’anul·lació d’un suposat programa de restauració de Sallent que en realitat no ho era perquè no preveia aplicar-se fins a una data ignota quan, molt hipotèticament i sense explicar com, s’haguessin retirat els residus del Cogulló i perquè no exigia la fiança proporcional a la magnitud de l’abocador. Aquesta primera sentència favorable obtinguda per Sebastià Estradé (TSJC 753/2011) va obrir el camí a d’altres que s’han succeït, fins arribar a la investigació del cas per la Comissió Europea.
Com vostè, persistirem.
Malgrat l'evidència de la salinització del Cardener per salmorra generada al runam que subterràniament s'incopora al Cardener al Fusteret (el contingut de potassi delata l'origen!), la condemna ferma per delicte ecològic i la investigació oberta a la Comissió Europea per infracció de la Directiva de gestió de residus miners i de la Directiva Marc de l'Aigua, l'empresa minera ICL Iberia s'esforça a mirar cap a un altre costat per no veure, com si el tema no anés amb ells, com si això fos una història passada fa 20 anys a Sallent, i avança inconscient amb el seu pla d'expansió de l'explotació a Súria.
Tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular havíem explícitament retirat l'expressió "existencia de graves daños para la salud de las personas" dels escrits de conclusions a l'inici del judici a Manresa. Aquest fet rebaixa el còmput de la pena. Amb acord de les parts, l'Audiència de Barcelona aclareix i esmena aquest punt.
D'altra banda, l'aclariment de l'Audiència de Barcelona confirma ja per 3ª vegada el veredicte de delicte contra el medi ambient i l'obligació d'Iberpotash de retornar el medi a les seves condicions inicials.
Cànons per la concessió dels drets d'explotació minera (= royalties) pagats per la multinacional Israel Chemical Ltd l'any 2015 als tres estats on té mines de potassa:
| Royalties ICL 2015 | |||
| Estat | en milions moneda local | en milions d'euros | pàg. informe |
| Israel | 97 M$ | 86,6 M€ | 78 |
| Regne Unit | 3 M£ | 3,8 M€ | 83 |
| Catalunya - Espanya | 0,17 M€ | 0,17 M€ | 82 |
| font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York | |||
A Israel ICL explota potassa al Mar Mort. Cada any paga a l'estat d'Israel imports de royalties similars als del 2015, depenent de les quantitats de mineral extretes. Als 97 M$ de l'any 2015 s'afegeixen 152 M$ més per diferències en els royalties d'anys anteriors.
Al Regne Unit
ICL explota una mina de potassa a Boulby-Cleveland, molt menor i menys productiva que les de Súria o de Sallent-Balsareny.
A Catalunya / Espanya ICL explota les mines de potassa de Súria i de Sallent-Balsareny, a la comarca de Bages. És aquí d'on ICL extreu més mineral i és aquí on, amb molta diferència, l'administració menys cànon per concessió minera recapta. També és aquí, i només aquí, on ICL contamina les aigües, no restaura, ni diposita una fiança proporcional al cost de la restauració.
I així any rere any; feu comptes. Perquè preocupa el dèficit fiscal de Catalunya quan prové de Madrid i no quan prové de Súria i Sallent? A algú pot estranyar l'estat ruïnós de les finances de la Generalitat, que tant contrasta amb les d'ICL Iberia que tot ho patrocina?
Vegeu també el comunicat de Montsalat El conveni entre la Generalitat i ICL Iberia de volta i mitja, emès el 10.12.2015.
Aquesta investigació s'afegeix al procediment d'infracció ja obert la contra l'estat espanyol per possibles incompliments d'Iberpotash a la directives europea de gestió de residus miners i a la directiva marc de l'aigua.
ICL talla el camí d'accés al poblat ibèric del Cogulló. La CUP afirma que si no es firma aviat la cessió exigiran l'expropiació forçosa.
Dissabte 6 de febrer del 2016, a El Racó de les Paraules (c/ Lluís Companys, 8 - Sant Joan de Vilatorrada), a les 11:30h, presentació del llibre Rius de Sal, i xerrada amb dos dels seus autors, Roger Lloret i Santiago Gorostiza.
L'entrada és lliure.
El llibre traça les anades i vingudes del conflicte salí a la conca del Llobregat i ens permet explorar els orígens d'un dels conflictes ambientals més vius de la Catalunya actual.
Quin paper van tenir les indústries mineres del Bages en la salinització dels rius?
Quan i qui va presentar la primera denúncia?
Què es va fer i què es fa al respecte?
A proposta de la DG de Qualitat Ambiental, la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha desestimat també el recurs d'alçada interposat per les entitats ecologistes FEEC, CEPA, L'Alzina i Depana contra la resolució que desestimava ja la sol·licitud de responsabilitat ambiental contra Iberpotash per l'acumulació de residus salins, per la salinització de les aigües i pels seus plans de mantenir aquesta afectació.
La proposta de resolució de la DGQA és extensa, ben elaborada i contra-argumenta, sempre en favor d'Iberpotash, cadascun dels punts exposats per les entitats. Les raons principals esgrimides per la DGQA és que fa molts anys que la salinització de la conca del Llobregat dura i que no tota és imputable a la mineria, i que l'empresa disposa d'autoritzacions ambientals.
Efectivament, hi havia major descontrol de les salmorres dels runams i els valors de salinitat al Cardener i al Llobregat eren més elevats abans del 1998 quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de Sallent i Súria, tot i que l'acumulació de residus salins era llavors molt menor. Però la salinització d'origen miner segueix a les rieres de Soldevila, Riudor i Bellver, i els rius Cardener i el Llobregat pateixen salts molt significatius de salinitat respectivament a Súria i a Sallent.
Manresa va estrenar la seva depuradora d'aigües l'any 1985, la primera del Pla de Sanejament de Catalunya. Abans totes les aigües residuals de la ciutat s'abocaven al Cardener sense depurar.
Però la ciutat no s'atorga cap dret a abocar actualment una part de les aigües residuals sense depurar, sota l'excusa que dècades enrere es feia pitjor.
D'altra banda, els tribunals han anul·lat l'autorització ambiental concedida per la Generalitat l'any 2008 a l'explotació minera de Sallent.
En aquest abocador de l'entorn del Mas Gras han anat a parar la majoria de es terres procedents de l'excavació de la rampa de la mina de Súria. Les anàlisis d'aquestes terres fetes pels Agents Rurals mostren salinitat molt elevada.
No ha trascendit el contingut d'aquest pla de restauració, més enllà de les intencions expressades al conveni Iberpotash-Generalitat del 13.112015 en el qual els dos signants es donaven un termini de 50 anys per eliminar i restaurar el runam del Cogulló.
La mitjana de clorurs al riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada durant el juliol de 2015 va ser de 402 mg Cl/L. A més, el seguiment del riu registra una punta de 752,6 mg Cl/L el dia 22 de juliol de 2015, un episodi de major salinització.
Els subministraments d'aigua de la conca del Cardener i el Lobregat avall de Súria resulten sistemàticament perjudicats pels clorurs que es mantenen en una mala entesa normalitat que sobrepassa de molt el màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües destinades a potabilització. Però a més, tots els subministraments queden a mercè d'incidències i abocaments clandestins de la mineria o bé del seu col·lector de salmorres que causen episodis de major salinització al riu Cardener, com el registrat el dia 22 de juliol de 2015 a Sant Joan de Vilatorrada per alumnes de l'IES Quercus.
És difícil condensar tant d'error i infortuni en una frase. Un accident amb el resultat d’un mort és un fracàs estrepitós i per descomptat, una errada greu en seguretat, no un fet del qual sentir-se orgullós. Entre l’anterior accident mortal a la mina de Vilafruns-Sallent el 2006 i el recent de dimecres passat, 6 treballadors més han mort a les mines de Sallent i Súria en circumstàncies diverses, els dos darrers el 2013 en un despreniment similar a la mina de Súria.
Les paraules del delegat a la Catalunya Central retraten la resposta genèrica favorable, d'automatisme de fora d’oficina, que els polítics instal·lats a la Generalitat donen a tot allò qué té l'origen en Iberpotash, ni que el fet sigui una muntanya immensa de residus, ni que sigui la salinització d’un riu, ni que sigui la mort d'un jove. De tan irracional esdevé grotesc.
La CUP situa Iberpotash al centre del debat per a la investidura del President. Article a Manresainfo.cat el 19.11.2015.
L'actitud del Govern en funcions de la Generalitat sempre favorable a l'empresa minera Iberpotash malgrat l'acumulació ingent de residus salins, la salinització de la conca del Llobregat, les sentències condemnatòries per incompliments ambientals i la investigació pels mateixos motius per la Comissió Europea, és posat per la CUP com exemple del tipus de polítiques que impedeixen l'acord entre els grups polítics Junts pel Sí i la CUP per la investidura d'un nou President de la Generalitat.
Analitzem altra vegada els clorurs de les aigües de poblacions representatives dels abastiments de la conca del Llobregat avall de la mineria de potassa. Cap de les plantes potabilitzadores d'aquestes poblacions té instal·lacions per eliminar les sals, per tant la salinitat del riu es manté a l'aigua de subministrament.
- Castellgalí =
410 mg Cl/L, captació al tram final del Cardener.
- Sant Vicenç de Castellet = 230 mg Cl/L, captació del Llobregat abans de la confluència del Cardener.
- Olesa de Montserrat = 280 mg Cl/L, captació del Llobregat, després de la confluència del Cardener.
L'aigua de Sant Vicenç de Castellet aprova molt justet el límit de 250 mg Cl/L establert al R.D.140/2003 d'aigües destinades al consum humà, és de mala qualitat. L'aigua d'Olesa de Montserrat no és estrictament potable, supera el límit. Finalment, l'aigua subministrada a la població a Castellgalí és molt lluny de poder-se considerar potable. Venim analitzant l'aigua de Castellgalí des de l'any 2005 i, en tot aquest temps, no ha sortit ni un sol valor de clorurs admissible com a aigua potable. Mentrestant l'Ajuntament de Castellgalí teòricament responsable del servei, l'empresa subministradora d'aigua Sorea i l'empresa minera ICL Iberia causant de la salinització del Cardener a Súria s'esforcen a mirar cap a un altre costat.
El document d'intencions estableix un termini fins l'any 2065 per fer desaparèixer el runam del Cogulló de Sallent a base de comercialització de sal i d'enviar-la al mar a través d'un nou col·lector, sense establir compromisos ni noves mesures per evitar l'afectació actual per salinització a les aigües durant aquest llarg període.
En qualsevol cas, l'abocament de residus salins al Cogulló de Sallent segueix malgrat el perjudici ambiental i la seva flagrant i sentenciada il·legalitat. Vegeu el text original.
El programa magazine Vespres a la 2 de TVE Catalunya emès el 04.11.2015 explica, mitjançant entrevistes a membres de la plataforma Montsalat i de la direcció d'Iberpotash, la ratificació per part del Tribunal Suprem de la sentència que anul·la l'autorització ambiental de l'abocador de residus salins del Cogulló per la salinització que causa a les aigües (minuts 34:40 a 38:30).
Europa diu que Iberpotash pot
afectar la salut pública. Article a Manresainfo.cat el 05.11.2015.
La Comissió ha fet arribar una carta al Govern espanyol en què alerta que les mines del Bages salinitzen el Llobregat i incompleixen unes quantes normatives comunitàries.
Anna Gabriel (CUP) afirma que els polítics han atorgat impunitat a Iberpotash. Article de Xavier Grau a l'Ara, el 05.11.2015.
La gran majoria dels polítics que han tingut responsabilitats de govern a Catalunya a les darreres dècades -en particular polítics dels grups de CiU, PSC i Iniciativa- han fet prevaldre els interessos particulars d'Iberpotash per davant de l'interès general del respecte al medi ambient, de lleis que sí que s'apliquen a la resta de mortals i de l'obligació inexcusable de deixar una terra fèrtil amb accés a l'aigua dolça a les generacions futures.
Heus aquí la raó que impedeix qualsevol entesa entre els grups polítics de Junts per Sí i de la
CUP per investir un nou govern.
Senyors de la Generalitat: acatin alguna de les sentències que han perdut i aturin la vergonya il·legal i dolorosa dels gegantins abocadors de residus salins al bell mig de Catalunya. Aquest és un primer pas inel·ludible per construir un país just per tothom.
La memòria ambiental d'Iberpotash actualitza les dimensions dels runams de Sallent i Súria a més de 40 milions de m3 de residus i de 100 Ha ocupades. Destacta la inversió en la captació de la font salinitzada de la Serra a Súria, sense esmentar que les obres es van realitzar després de la denúncia explícita de la salinització de la font de la Serra, el torrent de Camprubí i el riu Cardener de Montsalat des d'aquest web.
Tot i que sigui només com una gota d'aigua de la seva extensa aportació per entendre els ecosistemes aquàtics que tant va estimar, volem recordar que la Dra. Rieradevall va contribuir a interpretar i mesurar l'afectació que la salinització salina causa a les rieres de l'entorn de Sallent i al Llobregat.
Efectivament, el VOLT II va visitar el dissabte 10 d'octubre la vall de Soldevila a Sallent per veure de prop la contaminació salina que causa el monstruós runam del Cogulló. El VOLT va seguir cap a Balsareny per assabentar-se del projecte de construcció d'un magatzem subterrani de gas natural, a semblança del fallit Castor.
El magatzem necessitaria anualment un 26% més de tota l'aigua que consumeix la ciutat de Manresa i la convertiria en salmorra.
La tesi estima el passiu ambiental creat per l'empresa Sociedad Electroquímica de Flix (EQF) en uns 400-500 milions d'euros, mentre que assumeix un cost de menys de 10M€ per la neteja dels seus residus abocats a l'Ebre i retinguts per l'embassament de Flix, la resta va a càrrec d'administracions públiques.
El cas de Flix té un clar paral·lelisme amb el de la mineria de potassa al Bages. Però el passiu ambiental que la mineria de potassa genera al Bages amb les seves immenses muntanyes de residus salins a l'aire lliure que requereixen control i gestió dels lixiviats de salmorra pels segles dels segles, la pèrdua de recursos hídrics i la subsidència del terreny, per esmentar només els capítols més grans, empetiteix els costos ambientals enormes deixats per EQF a Flix.
Al procediment d'infracció obert per la Comissió Europea contra Espanya per possible incompliment dels runams salins d'Iberpotash a la Directiva Europea de Residus Miners (2006/21/CE), hi afegeix ara el possible incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) per la salinització de la conca del Llobregat.
El VOLT que organitza la Xarxa per la Sobirania Energètica és un recorregut per llocs on es projecten o pateixen grans infraestructures energètiques i que estableix vincles entre els grups que s'hi oposen i hi presenten alternatives.
El Tribunal Suprem diu textualment (pàg.24) a la seva sentència del 29.07.2015, notificada el 24.09.15:
"F A L L A M O S
Que, con desestimación de todos los motivos invocados, debemos declarar y
declaramos que no ha lugar a los recursos de casación interpuestos por el Procurador
Don Joaquín Fanjul de Antonio, en nombre y representación de la entidad mercantil
Iberpotash S.A., y por la Abogada de la Generalidad de Cataluña, en nombre y
representación de la Administración de la Comunidad Autónoma de Cataluña, contra
la sentencia pronunciada, con fecha 15 de octubre de 2013, por la Sección Tercera de
la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña
en el recurso contencioso-administrativo número 251 de 2008, con imposición de las
costas procesales causadas a la referida entidad mercantil recurrente y la también
recurrente Administración autonómica hasta el límite, por los conceptos de
representación y defensa de la Asociación de Vecinos comparecida como recurrida,
de doce mil euros a cargo de Iberpotash S.A. y de cinco mil euros con cargo a la
Administración de la Comunidad Autónoma de Cataluña.
Así por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos,
debiéndose hacer saber a las partes, al notificársela, que contra ella no cabe recurso
ordinario alguno."
La sentència del Tribunal Suprem s'entreté a raonar i desmuntar per falsos o incoherents cadascun dels 17 motius d'al·legació esgrimits per la representació d'Iberpotash i dels 6 motius al·legats per la Generalitat.
A la vista de la devastació total de la riera de Soldevila (Sallent) per la sal, de la salinització intensa al Riudor (Santpedor), del salt de salinitat al riu Llobregat al passar per Sallent, de l'absència de programes de restauració
pels runams i dels tripijocs per adaptar el POUM de Sallent a la realitat contundent del runam del Cogulló, algú podia esperar una sentència diferent del Suprem?
Quan ja no els queden més instàncies judicials a les quals recórrer, s'avindran Iberpotash i la Generalitat a complir les sentències fermes guanyades a pols per entitats veïnals i gent de bé?
Recordem que, en la demanda d’execució de la sentència 731/2013 del TSJC, ara ratificada pel Tribunal Suprem, que estableix la il·legalitat del runam del Cogulló, l’AV Sant Antoni va proposar
l’adopció per part d’Iberpotash i de la Generalitat de les mesures següents:
1.
Aturada immediata dels abocaments de residus al Cogulló (és a dir, sense esperar la data del 30.06.2017 ni a arribar a la cota de 538 msm que el dpt. de TiS va fixar com a límits per donar compliment a la sentència 569/2010, també favorable als veïns, que va anul·lar la part del nou POUM de Sallent feta a mida pel runam del Cogulló).
2.
Requerir l’inici dels treballs per enretirar els residus acumulats al runam del Cogulló.
3.
Emprendre totes les mesures necessàries per evitar la filtració d’aigües salades als aqüífers.
4.
Una fiança que garanteixi el cost real de la restauració.
5.
Pagament dels honoraris als pèrits judicials que van intervenir en el contenciós.
La Direcció General de Qualitat Ambiental anuncia l'exposició pública de l'expedient d'autorització d'emissions a l'aire sol·licitada per Iberpotash SA pel seu centre productor de Súria. L'expedient es pot consultar a les oficines de la DGQA, a l'avinguda Diagonal 523-525 de Barcelona, en un termini màxim de 30 dies a comptar a partir de la recepció de la notificació.
Ja hi ha experiència a Súria, a tota l'àrea compresa entre la planta minera i el barri enlairat de Cerarols, de vegetació malmesa per pols salina procedent dels assecadors de la planta minera (foto).
El col·lector de salmorres segueix sumant víctimes. Aquests dies, al tram del passeig del Riu de Manresa al davant del carrer del Bruc, han mort per fuita de salmorra 10 plàtans del passeig i un freixe de la vora de la riba que assenyala per on la salmorra desguassa al Cardener. I aquest trist balanç provisional no pot fer més que empitjorar. Vegeu les imatges (x3).
Els plàtans del passeig del Riu constituïen una arbreda protegida pel catàleg de patrimoni de Manresa. Malgrat la teòrica protecció, al pas que anem no hi quedarà ni un sol arbre. De camí a la pista del Congost, els aficionats al bàsquet poden constatar que els residus letals enviats pel patrocinador de l’equip, ara per vergonya ciutadana anomenat ICL Manresa, són els causants de la mort dels grans arbres catalogats de la ciutat i de la vora del riu.
Algú pot explicar perquè es toleren els gegantins runams salins a cel obert i perquè s’aprova l’ampliació de la capacitat d’extracció de potassa a Súria, sense un col·lector amb garanties per evacuar al mar la salmorra que tota aquesta activitat minera genera?
Descarregeu-vos el póster E pur si muove!, en honor al gran científic Galileo Galilei que va posar sempre la veritat per davant d'allò que volien escoltar els dirigents i poderosos (a resolució alta per imprimir).
Ja s´han retirat quatre vagons del comboi descarrilat a Santpedor. Article d'Abel Gallardo, Alan Ruiz i Francesc Galindo a Regió7 el 15.08.15.
Un tren de potassa descarrila a Santpedor, tretze dels vagons bolquen i dos d'ells aboquen la càrrega de directament a la Sèquia de Manresa.
Vegeu les imatges dels vagons bolcats damunt la Sèquia (x2) i la notícia explicada per Manresainfo.cat i pel diari comarcal Regió7.
A les 20:25h, el cabal menor d'aigua de la Sèquia a l'entrada a l'estany de l'Agulla tenia un contingut de 250 mg de clorur per litre.
Montsalat subscriu aquesta moció, particularment en tot allò que fa referència a la crítica a l'impacte ambiental que l'activitat d'ICL-Iberpotash ocasiona i a la sol·licitud de no acceptar-ne patrocinis.
Vegeu la informació a Manresainfo.cat.
La composició de l'aigua de la font Salada d'Oló -coneguda de ben antic, amb topònim que es refereix a la sal i d'origen natural- destaca en comparació amb la resta d'aigües salades analitzades pel seu contingut proporcionalment molt baix de potassi.
Cròniques a la premsa de les presentacions ahir del llibre Rius de Sal al Col·legi de Periodistes de Barcelona i a la Llibreria Parcir de Manresa:
- Un llibre documenta històricament la
salinització dels rius al pas pel Bages. Alan Ruiz Terol, a Regió7.
- Rius de sal documentats. El Punt Avui.
- Presentan la primera historia de la salinización del Llobregat y el Cardener. La Vanguardia.
- Una obra aporta una visió històrica
de la salinització dels rius Cardener i Llobregat. El Far.cat.
Unes 50 persones van omplir la sala de Llibres Parcir per escoltar els 3 autors del llibre, Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret, i el del pròleg, Pedro Arrojo. De la brillant intervenció de Pedro Arrojo destaquem l'advertència del risc de familiaritzar-nos amb situacions injustes que no tenen res de normal i acabar per acceptar-les; la salinitzacio dels rius Cardener i Llobregat en seria un cas.
Senyors d’ICL Iberia, Promineria i UPC-Manresa, davant d’aquestes imatges, deixin de mentir.
Mentre a l’estiu s’eixuguen les fonts d’aigua d’aigua dolça, l’aigua salada procedent dels runams segueix rajant. Noteu el cabal de salmorra que baixa incontrolat del runam del Cogulló durant el pic de l’eixut. El Riudor neix aquests dies a la surgència salada de la caseta de Llussà.
Només una dada positiva: la rasa perimetral al runam de la Botjosa, construïda el 2013, ha fet disminuir molt el cabal de la històrica surgència de salmorra de la falla del Guix a la vora del Llobregat, a l’alçada del polígon de l’Illa. Cal recordar la insistència del discurs de tècnics d’Iberpotash – ICL Iberia pretenent fer creure la rocambolesca explicació que la salmorra que brolla del pla de la falla del Guix a la vora del Llobregat no baixava del runam de la Botjosa –contradient les evidències hidrogeològiques, el rastre de sal observat en superfície a les èpoques pitjors i ignorant l’emplaçament del runam a sobre del pla de falla- sinó que pujava des de l’antiga mina Enrique, situada 260 metres avall?
Descàrrega del projecte de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i al tram final El Prat de Llobregat - Depurbaix des del cercador de projectes en informació pública de la Generalitat de Catalunya.
Els actes comptaran amb la presència dels tres autors del llibre, Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret, i la de l'autor del pròleg Pedro Arrojo.
L'entrada és lliure.
Vegeu la nota de premsa conjunta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Plataforma Montsalat.
Traducció al castellà de l'article "Akzo meegezogen in Spaanse controverse over schadelijke zoutbergen / Akzo, arrastrada por la controversia en España sobre escombreras de sal nocivas" publicat pel diari econòmic holandès Het Financieele Dagblad el 21.06.2015. (original en holandès doc1, doc2; versió en castellà doc1, doc2)
Centenars d'accidents repetits per la mateixa causa, perjudicant sempre a tercers i al medi, són irresponsabilitat i temeritat.
Aquests dies és a exposició pública el desdoblament del col·lector de salmorres des de Cardona i Balsareny fins a Abrera. Quants "accidents" més com aquest hi haurà durant les obres pel nou col·lector que en quasi tot el recorregut ha d'anar al costat del vell en funcionament? Qui pagarà la construcció d'un nou col·lector al servei de la mineria?
Noves imatges a la galeria il·lustren com Iberpotash segueix fent créixer el runam del Cogulló (x2) -que no disposa d'autorització ambiental ni de pla de restauració, explícitament revocats per sentències del TSJC- abocant-hi tones i més tones de residus salins; la part de salmorra generada pel runam que la rasa perimetral no capta circula subterràniament per vetes de roca calcària lacustre i brolla per nombrosos punts de la vall de Soldevila eixamplant les àrees de mortaldat al bosc.
L'aigua és vida arreu, excepte a la riera de Soldevila on l'aigua esdevinguda salmorra és mort.
Mentrestant, la claca d'acòlits patrocinats riu les gràcies a l'empresa minera.
La tempesta del passat dia 16 a Súria ha tingut com a mínim les dues conseqüències següents a les instal·lacions mineres d'Iberpotash:
- S'ha enfonsat el terreny al marge de la bassa de salmorra a l'entrada del col·lector. La integritat d'aquesta bassa està amenaçada; si vessa, a més de contaminar el Cardener, farà malbé horts veïns. Contrasten les inversions milionàries d'Iberpotash per augmentar l'extracció de potassa amb la precarietat de les instal·lacions que han de protegir el medi ambient d'aquesta activitat minera. Vegeu la imatge de la bòfia al costat de la bassa de salmorra.
- La captació de la font de la Serra ha sobreeixit i la salmorra ha circulat pel torrent de Camprubí fins al Cardener. El rastre blanc de sal ho deixa clar. Ha estat una situació esporàdica. Vegeu la imatge del rastre blanc de sal a la llera del torrent de Camprubí. En canvi, a la veïna font de la Filosa igualment salinitzada no hi ha cap captació i, des de fa molts anys, contamina sistemàticament la riera de Bellver. Aquesta és una situació estructural.
El DOGC del 15.06.2015 publica l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'exposició pública del projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i al tram final El Prat de Llobregat - Depurbaix, del seu estudi d’impacte ambiental i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. El projecte es pot consultar durant el termini d'un mes a les oficines de l'ACA i als Ajuntaments de tots els municipis afectats. També acaba el 15.07.2015 el termini per presentar-hi al·legacions. Descàrrega del projecte complet.
El Conseller Santi Vila diu que el Govern "és part de la solució" en el conflicte d'Iberpotash. Article a Manresainfo.cat, l'11.06.2015.
Al cor de Catalunya, una multinacional israeliana salinitza el Llobregat creant un deute mediambiental al país que, anant bé, durarà els propers cent anys. Document de presentació de la campanya conjunta de les entitats BDS, ProuSal i Montsalat per denunciar, una vegada més, la salinització de la conca del Llobregat pels residus salins de la multinacional israeliana ICL-Iberpotash i per demanar a la població que rebutgi els patrocinis d'Iberpotash.
Imputen dos alts directius d'Iberpotash i tres de la Generalitat. El Jutjat nr.5 de Manresa ha admès a tràmit una querella de la CUP i cita a declarar els imputats el 29 de setembre. Article a Manresainfo.cat el 03.06.2015.
El Jutjat d'Instrucció nr.5 de Manresa ha admès a tràmit una querella presentada per la Candidatura d'Unitat Popular contra Iberpotash SA per pressumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, i contra el dpt. de Territori i Sostenibilitat per pressumpta prevaricació en les autoritzacions ambientals a Iberpotash SA.
La querella imputa les persones següents com a pressumptes responsables directes o indirectes:
- José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat d'Iberpotash SA
- Lluís Fàbrega Martin, director de medi ambient d'Iberpotash SA
- Josep Enric Llebot Rabagliati, secretari
de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
- Assumpta Farran Poca, directora general de Qualitat Ambiental, del dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
-
Jordi Agustí Vergés, director de l'Agència Catalana de l'Aigua
El Jutjat d'Instrucció no considera els fets demandats acumulables al cas penal vist i sentenciat el desembre passat.
Llegiu la nota de premsa de la CUP-Sallent.
Vegeu la notíca explicada al Telenotícies vespre de TV3 (17:58-19:40).
La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya anuncia l'inici de la redacció d'un Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages amb els objectius, textualment segons al nota de premsa del departament de TiS, de:
• Garantir un encaix urbanístic, ambiental i infraestructural adequat de la segona fase del Pla Phoenix a Súria i la conca del Cardener.
• Establir les cauteles necessàries a Sallent i a la conca del Llobregat per a una retirada ordenada de l’activitat minera actual i la creació de nous espais d’oportunitat econòmica.
• Proposar i establir els mitjans per a l’assoliment dels objectius ambientals, en especial per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen.
• Establir les previsions i les reserves de sòl necessàries per a garantir la continuïtat de l’activitat minera i la indústria associada en el futur.
La llista d'ERC que encapçala Joan Badia i Pujol ha guanyat les municipals a Callús, desbancant a CiU. Al llarg currículum d'activitat pública i cultural de Joan Badia i Pujol hi ha el fet recent d'haver estat promotor de la plataforma Salvem Callús que va contribuir a aturar la instal·lació d'un abocador al terme de Sant Mateu de Bages, però molt proper al nucli de Callús. Dos dies abans que Joan Badia i Pujol fos votat com a nou alcalde, per la via dels fets consumats Iberpotash comença a abocar a ritme vertiginós en un terreny al terme de Callús, sense previ avís ni opció d'oposició.
Hi ha qui actua de mala fe.
(Vegeu les imatges x 3).
D'un dia per l’altre ha sorgit un gran abocador en una àrea poc visible prop de cal Gras, al terme de Callús, enmig de terreny forestal i agrícola. El dissabte 23 de maig, una desena de camions provinents de la zona d’obres de la rampa minera de Súria se succeïen contínuament, a molt bon ritme, per abocar-hi terra i roca. El volum de terra i roca abocat és ja molt considerable. (Vegeu les imatges x 3).
ICL-Iberpotash, una multinacional que contamina rius i apadrina soldats. L'empresa israeliana, que explota i contamina la comarca de Bages, manté uns vincles estrets amb la classe política catalana i l'exèrcit d'Israel. Article d'Arnau Carné / BDS -Boicot, Desinversions i Sancions-, distribuït conjuntament amb la publicació La Directa el 19.05.2015.
Comencen a restaurar les zones del Cardener afectades per vessaments. Els treballs s'inicien després d'uns quants expedients oberts per part de l'Ajuntament de Manresa a l'empresa UTE Col·lector de Salmorres. Article a Manresainfo.cat, el 18.05.2015.
Comencen a restaurar les zones afectades pels vessaments del col·lector de salmorres. L'Ajuntament de Manresa ha obert diversos expedients. Article a Regió7, el 18.05.2015.
El Govern espera posar a concurs el nou col·lector de salmorra passat l´estiu. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.05.2015.
Es consuma una altra afectació ambiental causada per la mineria de potassa: una nova línia elèctrica d’alta tensió de 5,3 km per satisfer exclusivament la demanda d’Iberpotash a Súria. Tal com des de Montsalat es va al·legar sense que la DG d’Ordenació del Territori i Urbanisme en fes el més mínim cas, la nova línia altera i enlletgeix el paisatge de boscos i carenes de Sant Mateu de Bages, Antius (Callús) i Cerarols (Súria) amb grans torres metàl·liques. Ben aviat també l’empresonarà darrera de ratlles d’artificialitat. Vegeu les imatges de l’afectació de la nova línia d’alta tensió a Antius i Cerarols (x 6) per comprovar que, una vegada més, els fets ens donen la raó.
L’administració catalana ha considerat d’utilitat pública una línia elèctrica d’alta tensió que en realitat és d’ús privat d’una sola empresa. La nova línia elèctrica, més altres modificacions al centre productor de potassa de Súria, tenen per objectiu augmentar l’explotació de potassa que de retruc farà augmentar també la generació dels residus salins que malmeten el paisatge i la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat de la qual s’abasteix Barcelona i l’àrea metropolitana. Ben al revés de com l’administració catalana ho entén, seria d’utilitat pública evitar aquestes conseqüències del tot indesitjables associades a la nova línia elèctrica.
La DGQA del dpt de Territori i Sostenibilitat ha desestimat la demanda de responsabilitat ambiental presentada el 26.06.2014 per les entitats ecologistes DEPANA, Federació d’Ecologistes de Catalunya, CEPA i Col·lectiu L’Alzina contra l’empresa minera Iberpotash per danys ambientals continuats a la conca del Llobregat. (Resolució de l’expedient L26/07.14/01, del 21.04.2015).
La demanda pretenia utilitzar la llei 26/2007 sobre Responsabilitat Ambiental, transposició de la Directiva 2004/35/CE, per forçar Iberpotash a reparar la salinització d’aigües públiques i a restaurar els seus abocadors de residus salins.
Lamentablement, el dpt de Territori i Sostenibilitat no ho ha entès així. Malgrat que Iberpotash segueix abocant milions de tones anuals de residus salins sense emprendre cap restauració, que pous, fonts i rieres de l’entorn queden intensament salinitzats per salmorres procedents d’aquests abocadors gegantins i que en resulta perjudicat el subministrament d’aigua a nombroses poblacions, el dpt TS prefereix girar el cap per no enfrontar-se al problema, per no fer complir als poderosos la seva responsabilitat ambiental. La principal raó adduïda pel dpt TS és que la salinització de les aigües no ha empitjorat des de l’any 2000, quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de potassa de Sallent, Balsareny i Súria, en relació als anys anteriors. Certament, la salinització de les aigües de la conca del Llobregat s’arrossega des de l’inici de les explotacions industrials de potassa, l’any 1926 i és lluny de solucionar-se. Ai, que els mals de Catalunya no vénen de Madrid, sinó de Súria i de Sallent i dels propis governants!
En qualsevol cas, digui el què digui la resolució del dpt TS, l’obligació de reparació dels danys ambientals causats va quedar ja ben establerta per la sentència penal 242/14 del 19.12.2014 del Jutjat de Manresa, condemnatòria contra l’empresa minera Iberpotash pel delicte ambiental de salinització de les aigües.
Imputat el secretari accidental del Ple que va aprovar la llicència d'obres de la rampa d'Iberpotash. Article a Regió7, el 27.04.2015.
No podria Catalunya tenir governants i administradors, com si fos un país normal, en comptes d'expenedors de permisos al servei d'Iberpotash?
Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret. Edicions del Llobregat / Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
El llibre, novetat editorial d'aquest Sant Jordi, explica les vicissituds i posa en perspectiva històrica el gran conflicte ambiental a Catalunya de la salinització dels rius Cardener i Llobregat per la mineria de potassa. D'una banda hi ha la mineria que històricament havia abocat els residus salins als rius i que actualment els acumula, de l'altra les protestes i lluites dels habitants de la conca, àrea metropolitana de Barcelona inclosa, que depenen del Llobregat pel subministrament d'aigua potable i entremig científics i gestors que busquen solucions.
La història comença l'any 1926 amb l'inici de les explotacions potàssiques a escala industrial a Súria. Però ja el setembre d'aquell mateix any, la Sra. Antònia Burés Borràs -la Buresa dels manresans- denuncia davant del Governador Civil de Barcelona a Minas de Potasa de Suria SA per captació il·legal d'aigües i per abocament d'aigües salades que corroïen les turbines. Després de molts documents rellevants del conflicte durant el segle XX, el llibre presenta una cronologia que clou amb la sentència del desembre del 2014 del jutjat penal nr.1 de Manresa que condemna l'empresa minera Iberpotash i tres dels seus ex-directius per delicte ecològic.
"Iberpotash propone llevar al mar los residuos salinos del vertedero de Sallent". Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia, el 10.04.2015.
En resposta a la sentència del TSJC del 11.10.2011 al contenciós promogut per Sebastià Estradé que anul·la l'anterior programa de restauració per l'explotació de Sallent perquè no tenia data d'inici ni fiança d'import proporcional a la magnitud de l'abocador de residus salins del Cogulló, finalment Iberpotash ha presentat a la Generalitat un nou document en el qual considera, sense concretar-ho en projecte, que els residus acumulats a Sallent poden fer-se desaparèixer en un període de 50 anys en part per comercialització de sal i en part enviant-los al mar a través d'un hipotètic gran col·lector de salmorres.
| Estat | Royalties 2014 | |
| en milions de la moneda local | en milions d'euros (€) | |
| Israel | 84 M$ | 76,54 M€ |
| Regne Unit | 2,6 M£ | 3,54 M€ |
| Espanya | 0,15 M€ | 0,15 M€ |
| font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York | ||
L'import dels royalties és més o menys així any rere any, incomparablement menor a Espanya que als altres països. És també a Catalunya-Espanya on les fiances dels programes de restauració són irrisòries, igual com els royalties pels drets d'explotació de la riquesa pública del subsòl. A canvi d'aquestes condicions increïblement favorables, ICL/Iberpotash incompleix l'obligació de restauració dels terrenys afectats i salinitza les aigües públiques.
Segons dades del Registre Mercantil, els beneficis d'Iberpotash van ser de 40 milions d'euros l'any 2014, de 68 M€ el 2013 i de 98 M€ el 2012. A algú pot estranyar que mentre Iberpotash va econòmicament tan bé, el país i la seva gent vagin tan malament?
La salinització de les aigües investigada entre els anys 1998 i 2001 per ordre de la Fiscalia de Medi Ambient del TJSC, corroborada durant el judici del desembre passat i per la qual Iberpotash ha estat condemnada, segueix al 2015. Tenen algun sentit els inacabables recursos d'apel·lació a les sentències que sistemàticament Iberpotash va perdent, més enllà de fer perdre el temps?
Els veïns de Camps i Fonollosa veuen les prospeccions mineres d'Iberpotash al seu municipi amb temor més que fonamentat per les afectacions ambientals de les actuals explotacions a Sallent i a Súria. El diumenge 19 d'abril organitzen una sortida col·lectiva a Sallent per veure de prop impactes de la mineria de potassa.
El col·lector de salmorres segueix matant indiscriminadament per allà on passa. La darrera víctima ha estat el rodal de pins a tocar de la depuradora de Monistrol de Montserrat. Per a ells no arribarà la primavera, ni aquesta ni cap altra. Vegeu les imatges (x3). El nou desastre del col·lector és visible des de la carretera C-55.
Mentre el govern de Catalunya exigeix al comú de ciutadans i d'empreses instal·lacions en condicions tècniques i bones pràctiques ambientals, s'eximeix ell mateix de complir-les i les ignora en Iberpotash, el generador de la salmorra per evacuar, dels residus salins acumulats, de la salinització de l'aigua i del risc permanent pel conjunt de la conca del Llobregat.
Carta a la Secretaria d’Empresa i Competitivitat -i a la DG d’Energia, Mines i Seguretat Industrial que en depèn- recordant el recurs d’alçada presentat per Montsalat el 07.04.14 contra l’autorització de la modificació del centre productor de potassa i sal de Súria. Ha passat prop d’un any i encara s'espera resposta. Silenci administratiu davant dels problemes?
Organitzacions de Justícia Ambiental (EJOs) acaben de publicar a la xarxa una nova fase del Environmental Justice Atlas, l’Atles Global de Justícia Ambiental. Aquest Atles, realitzat amb el suport de la Comissió Europea i del qual l’economista Joan Martínez Alier de la UAB és un dels coordinadors, cataloga, analitza i mostra en un mapa interactiu la distribució dels majors conflictes ecològics al món. L’Atles evidencia que la mineria, incloent la mineria de petroli, és la principal causa de l’increment de grans conflictes i injustícies ambientals al món.
L’Atles assenyala la salinització de la conca del Llobregat per la mineria de potassa del Bages com un dels grans conflictes mundials de justícia ambiental.
Les entitats BDS Bages, ProuSal i Montsalat rebutgem en un comunicat el patrocini d’Iberpotash a la Transèquia 2015. Com es pot admetre que l’empresa minera Iberpotash, que amb els seus lixiviats incontrolats de salmorra salinitza els rius Cardener i Llobregat, patrocini una festa que pretén posar atenció a la gestió curosa de l’aigua?
Per ser fidels al motiu de la Transèquia, pel camí cal fixar-se en algunes conseqüències a l’aigua de la mineria de potassa: la devastació total de la riera de Soldevila per on circula salmorra del runam del Cogulló, la salinització del Riu d’Or, l’increment de 35 a 280 mg Cl/L a l’aigua del Llobregat al passar per Sallent (anàlisis del 28.02.2015) que la fa no apta per potabilitzar amb mitjans convencionals i milions de tones de residus salins acumulats que condemnen la conca durant segles.
Precisament la Sèquia que pren l’aigua del Llobregat sota el castell de Balsareny, més amunt de la mineria de potassa, evita els perjudicis de la salinització al subministrament a Manresa i a les poblacions del Pla de Bages. Però més avall de la conca, l’aigua és dolenta per excés de clorur, sodi i potassi (Castellgalí, Sant Vicenç, Olesa, Terrassa...) o bé requereix tractaments costosos d’osmosi inversa per ser potabilitzada (plantes d’ATLL a Abrera i d’Agbar a Sant Joan Despí). És amb el patrocini de qui malmet l’aigua com es ret homenatge als iniciadors de la Sèquia? Fa pena i fa riure a la vegada tanta incongruència.
La Comunitat Minera Olesana és la companyia de subministrament d’aigua a Olesa de Montserrat. Vegeu les anàlisis realitzades pel laboratori extern Aqualogy de l’aigua als anys 2014, 2013, 2012 i 2011. De la llarga llista de paràmetres analitzats any rere any, tots obtenen resultats dins dels rangs que marca el RD 140/2003 sobre aigües que es destinen a la població excepte un: els clorurs. Sistemàticament, l’aigua subministrada a Olesa conté clorurs per sobre del límit establert, és massa salada. La CMO capta l’aigua del subalvi del riu Llobregat. La raó de l’excés de clorurs és sobradament coneguda i repetidament sentenciada: la salinització del riu Llobregat a Sallent i del Cardener a Súria per salmorres incontrolades de la mineria de potassa.
Vegeu la nota de reclamació del president de la CMO, publicada el 23.07.2013, pels vessaments sovintejats del col·lector de salmorres, especialment perjudicials pel subministrament a Olesa quan s’esdevenen prop del pou de captació.