Entrada d'aigua salada al Riudor, pel seu marge esquerre, entre el mas de Torrebruna i la caseta de Llussà. L'aigua salada aflora en un estrat de roca calcària lacustre. El cabussament de l'estrat és congruent amb la procedència d'aquesta salmorra del runam salí del Cogulló, situat dos quilòmetres a l'est. La salmorra diposita sal a les vores, com si estractés d'una salina.
A partir d'aquest punt, el Riudor esdevé un corrent d'aigua salobre o completament salada. En temps d'estiu, el Riudor neix precisament aquí; per tant és un riu íntegrament salat al llarg de tot el curs. Abans de l'existència del runam del Cogulló, el Riudor havia tingut molts usos agrícoles i ramaders -per regar, per abeurar bestiar i fins i tot per fer funcionar el molí de mas Llussà- i els més grans recorden haver-hi pescat crancs. Tot això és història trencada per la mineria de potassa de Sallent. Actualment, l'aigua salada del Riudor fa retrocedir la vegetació de la riba.
Més avall, a Santa Anna de Claret, el Riudor es beneficia d'un sobreeixidor d'aigua dolça de la Sèquia de Manresa -derivada del Llobregat a Balsareny, afortunadament abans de la mineria- per arribar en millors condicions a Sant Fruitós de Bages. (07.2015) (anàlisi d'aigües)