DOCUMENTACIÓ ALTRES FONTS
 
24.08.2024

Acord de modificació de la declaració d'impacte ambiental del Projecte d'explotació del dipòsit salí Terrer Vell, al terme municipal de Cardona, promogut per l'empresa Ercros SA, aprovat per la Ponència Ambiental el 14.09.2022, i publicat al DOGC del 22.08.2024.

29.01.2024

Proposta del grup parlamentari En Comú Podem a la Mesa del Parlament per aturar la concessió d'aigua de l'EDAR de Manresa a l'empresa minera ICL Iberia, mentre es mantingui la situació de sequera.

16.08.2023

ICL Iberia ha publicat la seva Memòria de Sostenibilitat 2022. Malgrat les bones paraules i les auto-felicitacions, una dada destaca per sobre de tot: 1,6 milions de tones de residu salí abocades durant l'any 2022 al runam del Fusteret, a Súria.

29.03.2023

MINOB ha editat, en català i en castellà, els contes La mina contamina i La muntanya somiada. Ambdós contes conviden a reflexionar sobre conseqüències ambientals de la mineria; La mina contamina alerta de la contaminació de l'aigua i La muntanya somiada alerta de la devastació de la terra per l'explotació minera a cel obert.
Els dos contes estan disponibles en paper i es poden descarregar també, en els dos idiomes, des del web MINOB.

 
28.03.2023

Vegeu la presentació a MINOB - Observatorio Ibérico de la Minería dels casos de les mines de potassa de Sallent i de Súria, propietat d'ICL Iberia.

04.07.2022

Presentació de la Memòria de Sostenibilitat 2021 d’ICL, un document extens publicat al web de l’empresa que presenta, posa xifres i fa el balanç anual de tots els seus aspectes ambientals. El document s’inscriu en el compromís d’ICL de publicar anualment una memòria ambiental. De la memòria de l’any 2021, destaquem les dades següents:

  • Signatura del conveni amb l’ACA per la construcció d’un nou col·lector de salmorres.
  • 1,3 milions de tones de residus salins abocats al runam del Fusteret.
  • 10,4 milions d’euros en inversions ambientals.
  • Disminució de la salinitat als rius Llobregat i Cardener que s’han mantingut per sota de 250 mg Cl/L -el límit de les aigües que es poden destinar a potabilització amb mitjans convencionals- mercès a millores en els sistemes de captació d’aigües salades a l’entorn dels runams i a l’inici de l’obra de captació de surgències salines al Fusteret.
16.03.2022

Resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, adoptada a la reunió del 02.02.2022, per la qual s’aprova inicialment la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages en el sentit de permetre el recreixement en alçada i l’ampliació en superfície en direcció a Cerarols del runam salí del Fusteret, a Súria, i d’admetre l’ús per instal·lacions fotovoltaiques a les àrees ocupades pels runams, si no en comprometen la restauració.

Ambdues modificacions del PDU de la Mineria responen a sol·licituds d’ICL. El PDU de la Mineria es modifica a la carta. És clar que, a la pràctica, el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages no dirigeix res, és paper mullat, per més que fou redactat i anunciat amb tota la pompa com l’eina que havia de conduir el desenvolupament de la mineria de potassa al Bages.

La Direcció General de Qualitat Ambiental va tenir en compte l’opinió de Montsalat indicant que l’opció d’abocament menys dolenta era el recreixement del runam del Fusteret només en alçada, ja suficient per les necessitats d’abocament de l’empresa minera expressades al document tècnic de l’Avanç de Modificació. Però, lamentablement, la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme hi afegeix l’autorització de l’ampliació en superfície que significarà un altre increment de l’afectació al paisatge, del volum de salmorra per gestionar durant anys i més anys i de les obligacions de restauració.

Per la segona qüestió, seguim pensant que la seqüència d’intervenció correcta és primer la impermeabilització i restauració del runam –seguint l’exemple de Vilafruns i d’altres abocadors de residus salins o d’altres tipus- i, llavors sí, la cara sud del runam del Cogulló quedaria com un emplaçament adequat per a una estació fotovoltaica.

04.11.2021

Dies enrere, l’Agència Catalana de l’Aigua publicava el seu Programa de 2022-2027 del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, acompanyat d’una Memòria econòmica. Aquest és el compromís de la Generalitat en gestió de l’aigua pels propers 5 anys.
Sota l’epígraf C7, el programa contempla l’apartat específic “Reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat”, quan la resta de mesures per l’assoliment dels objectius ambientals als rius són generals i apliquen a tot l’àmbit de Catalunya.
La Memòria econòmica pressuposta els següents imports destinats a la reducció de la contaminació salina de la conca del Llobregat:
- Import ACA = 90.473.686 €
- Import altres =  58.414.853 €
- Total = 148.888.539 €
Cal entendre que aquests altres són les empreses mineres de sal que operen al Bages.
La mitjana de despesa en control de la salinitat s'acosta als 30 milions d’euros anuals.

El trist del cas és que aquesta despesa enorme ha de servir per reduir la contaminació salina, però no acabarà amb el problema en origen. Pels següents anys, del 2028 al 2033, es pot esperar una despesa d'ordre semblant en control i gestió de salmorra, i així durant els propers 75-100 anys mentre es mantinguin els runams salins de Cardona, Súria i Sallent al descobert.
Mentre es treballa en les noves mesures de captació de salmorra més imprescindibles i ja encarrilades que contempla el Programa 2022-2027, caldria començar un nou plantejament perquè en un termini breu i raonable, no pas després de 75-100 anys com estableixen els programes de restauració de l’activitat extractiva aprovats per Súria i Sallent basats en enviar salmorra i més salmorra per un encara hipotètic col·lector, aquesta recollida de salmorra a l’engròs i des de múltiples punts ja no sigui necessària.
Quan s’ha demostrat que la sal dels runams no es pot vendre, clarament la solució passa per models d’impermeabilització i restauració dels runams salins seguint l’experiència de la restauració de Vilafruns i de d’altres runams salins del món, de la impermeabilització de l’àrea ampliada al runam de Súria o del segellat d’abocadors com el del Garraf. Si fem cas dels terminis dels programes de restauració, l’estalvi en el que queda d’existència dels runams abans aquests no desapareguin és de l’ordre de 500 milions d’euros, probablement més si els terminis es respecten tan poc com fins ara, a repartir entre l’ACA i les empreses mineres. Cal afegir els beneficis ambientals de l’alliberament de molts hm3 d’aigua que d’altra manera es retirarien de la conca per esdevenir salmorra contaminant, d’evitar els riscos d’avaries i incidències amb la salmorra que tenen sempre afectació ambiental, la tranquil·litat de deixar un gran tema solucionat, la disminució de la petjada ecològica, l’oportunitat de posar aquesta sal poc a poc al mercat si un dia és rendible, l’opció de donar altres usos als espais ocupats pels runams, la integració paisatgística... i podeu anar sumant.

28.01.2021

El consell d'administració de l'ACA aprova la proposta de conveni amb l'empresa ICL per fer possible el nou col·lector de salmorres. Comunicat de premsa de la Delegació de la Catalunya Central del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, del 28.01.2021.

24.09.2020

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat posa a informació pública el projecte de mesures compensatòries requerides per a la millora de la capacitat hidràulica del nou col·lector de salmorres en l'àmbit del Baix Llobregat, termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera i Martorell i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (DOGC 8231 - 23.09.2020).

31.08.2020

El dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat fa pública la sol·licitud d'Iberpotash per la concessió d'un cabal d'aigua de 6,86 hm3 anuals procedent de l'EDAR de Manresa per ser utilitzada a les seves instal·lacions de Súria, i obre el termini d'un mes per la presentació d'al·legacions a l'Agència Catalana de l'Aigua (DOGC 8214 - 31.08.2020).

Sí, heu llegit bé, 6,86 hm3/any que, per fer-vos una idea de la magnitud, equivalen a 34 estanys de L'Agulla plens cada any. El pla consisteix en apropiar-se d'aquest ingent volum d'aigua regenerada de la depuradora de Manresa que d'altra manera aniria al Cardener durant aproximadament els 100 anys propers, mentre existeixin residus salins a Súria, per convertir-la en salmorra concentrada letal que cal evacuar fins al mar a través d'un col·lector perillós de 70 km de longitud per les ribes del Cardener i el Llobregat. És difícil imaginar un ús pitjor de l'aigua.

26.02.2020
Atenent a la sol·licitud d’Iberpotash SA, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat inicia els tràmits per a la Modificació del Pla Director Urbanístic de la Mineria al Bages, al terme municipal de Súria, per encabir una segona ampliació del runam del Fusteret.
Iberpotash argumenta que degut al retard en la construcció de dues grans infraestructures, la rampa de Cabanasses i el nou col·lector de salmorres, més els canvis en el mercat de la sal sòdica, la primera ampliació de superfície del runam del Fusteret en funcionament des del 2019 quedarà ja completament ocupada a principis del 2023, molt abans del 2026 com estava previst. En canvi, l’entrada en servei del nou col·lector de salmorres que ha de permetre incrementar la capacitat d’evacuació no serà fins al 2025, si no hi ha nous retards.
26.10.2018
El DOGC nr.7733 del 24.10.2018 anuncia que Iberpotash SA ha presentat una sol·licitud de concessió d'aigües de l'EDAR de Sallent per a ús industrial de les seves instal·lacions ubicades a Sallent en el terme municipal de Sallent, amb un volum màxim anual de 0,9 hm3.
28.09.2018
El DOGC nr.7715 del 28.09.2018 publica l'anunci d'informació pública de la relació complementària de béns i drets afectats pel "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins Abrera i tram final el Prat de Llobregat - Depurbaix".
27.09.2018
El DOGC nr.7714 del 27.09.2018 publica el Pla Director Urbanístic de l'Activitat Minera del Bages.
17.09.2018
Declaració ambiental estratègica favorable al PDU de l'activitat minera al Bages emesa per la D.G. de Polítiques Ambientals i Medi Natural i publicada al DOGC núm.7707 del 17.09.2018.
La Declaració formalitza la creació d'una Comissió mixta de seguiment ambiental del PDU que ha de vetllar perquè l'empresa concessionària executi de manera efectiva els projectes de captació de les surgències salines en tot l'àmbit i la regeneració de la riera de Soldevila a Sallent.
11.07.2018
Declaració d'impacte ambiental del "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i tram final el Prat de Llobregat", emès per la D.G. de Polítiques Ambientals i Medi Natural i publicat al DOGC de l'11.07.2018.
06.07.2018
La D.G. d’Energia, Mines i Seguretat Industrial incorpora com a preceptius a les concessions mineres de Sallent i Súria els informes emesos per la D.G. de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic favorables a sengles programes de restauració presentats per Iberpotash.
Vegeu els informes de la DGQAiCC favorables al programa de restauració de Sallent i al programa de restauració de Súria.
Ambdós programes de restauració estableixen la retirada dels residus salins dels runams mitjançant la venda de sal i l’enviament de salmorra al mar, prèvia a la restauració pròpiament dita. L’inici de la retirada dels residus està condicionada al desdoblament del col·lector de salmorres, que no estarà enllestit abans del 2021. Els terminis previstos per finalitzar la restauració són l’any 2070 per Sallent i el 2092 per Súria. S’han de realitzar més captacions de salmorra que, com les actuals, caldrà tenir en bon funcionament durant, com a mínim, tots aquests anys. S’admet que potser no s’aconseguirà recuperar la qualitat dels aqüífers salinitzats.
Les al·legacions de Montsalat han estat totes desestimades.
12.06.2018
Prorrogat un any el termini permès per abocar al dipòsit salí del Cogulló. Comunicat de premsa del dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
La Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat avui la concessió a Iberpotash d’una darrera pròrroga d’un any, fins el 30 de juny de 2019, per continuar abocant al dipòsit salí controlat -l'eufemística manera segons el comunicat de la Generalitat d'anomenar el runam que salinitza les rieres de Soldevila i de Riudor- del Cogulló, a Sallent (Bages).
06.04.2018
El DOGC 7593 del 06.04.2018 publica l'acord de la DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic d'aprovació de l'informe d'impacte ambiental del projecte d'una planta de purificació de sal a La Botjosa (Sallent), sol·licitat per Iberpotash.
La planta obtindrà un màxim de 150.000 tones/any de sal purificada a partir dels residus salins generats per l'explotació de potassa a Balsareny-Sallent i, una vegada acabada l'explotació minera, a partir dels residus acumulats als runams de La Botjosa i del Cogulló. Si hi ha capacitat sobrada al col·lector de salmorres, la planta podrà dissoldre més residus salins per abocar-los al col·lector. En conjunt, la planta consumirà 860.000 m3/any d'aigua del Llobregat més 900.000 m3/any d'aigua depurada de l'EDAR Sallent-Artés i abocarà 1.576.000 m3/any de salmorra.
29.03.2018
El DOGC del 29.03.2018 publica l'acord d'aprovació inicial del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages. S'obre un període d'exposició pública de 45 dies.
21.03.2018
El Departament de TES aprova per segon cop el Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages.
13.03.2018
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya anuncia l'exposició pública del programa de restauració i el pla de gestió de residus miners de l'activitat extractiva Roumanie, promoguda per l’empresa Iberpotash, SA, al terme municipal de Súria.
La documentació sencera es pot descarregar de l'e-tauler de la Generalitat.
S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
Tot i que sembla broma, es preveu que la restauració del runam del Fusteret no comenci abans de l'any 2090.
Més increïble és encara que, malgrat aquesta data per la restauració tan allunyada i que hi ha una sentència penal del 2014, encara pendent de complir, que obliga a restituir a les seves condicions anteriors a l'existència del runam les aigües de la riera de Bellver i del riu Cardener salinitzades per salmorra subterrània originada al runam del Fusteret, la DGQAiCC informa favorablement aquest programa de restauració i estableix una fiança total de 8,75M€, un import molt inferior al que estima com a correcte la Decisió de la Comissió Europea del 31.08.2017.
02.02.2018
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya anuncia l'exposició pública del programa de restauració i el pla de gestió de residus miners de l'activitat extractiva Emerika, promoguda per l’empresa Iberpotash, SA, al termes municipals de Sallent i Balsareny.
Els documents es poden descarregar a través de l'e-tauler de la Generalitat. S'estableix un termini de 30 dies per la presentació d'al·legacions.
01.02.2018
Decisió de la Comissió Europea del 31.08.2017, publicada al Diari Oficial de la Unió Europea del 31.01.2018, relativa a l'ajuda estatal executada per Espanya en favor d'Iberpotash.
La Comissió Europea conclou que:
- Els costos de restauració dels runams salins de Sallent i Súria són de l'ordre de 79,2 M€ a l'any 2015 i, seguint la producció, d'uns 122,0 M€ l'any 2035, mentre que les fiances imposades són d'un ordre molt menor.
- S'imposa un pagament de 1.864.622 € per comissions bancàries estalviades en fiances no dipositades.
- S'imposa un pagament de 3.985.109,7 € per ajudes indegudes en el cobriment del runam de Vilafruns.
29.01.2018
La Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial anuncia l'exposició pública del projecte tècnic i l'estudi d'impacte ambiental per l'ampliació del runam salí del Fusteret.

A l'e-tauler de la Generalitat se'n poden consultar els següents documents:
- Projecte d'ampliació del dipòsit salí del Fusteret
- Primera documentació complementària
- Estudi d'impacte ambiental
28.08.2017
El DOGC núm.7442 del 28.08.17 publica la Declaració d'Impacte Ambiental favorable al "projecte de creixement del runam del Cogulló a partir del 1988", amb més mesures correctores pel control i la captació de de la salmorra i amb limitacions.
Aquesta DIA substitueix l'autorització ambiental anterior basada en una mera avaluació ambiental que va passar de puntetes per la realitat del control insuficient de les salmorres generades als runams de Sallent i que fou anul·lada per la sentència del 15.10.2013 del contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya.
12.07.2017
Edicte del 07.07.17 del dpt. de Territori i Sostenibilitat pel qual s'aprova el "Projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Fase 2: des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i tram final el Prat de Llobregat-Depurbaix" i la llarguíssima relació de béns i serveis afectats tal com es va presentar a exposició pública i amb el compromís d'incorporar, entre les al·legacions presentades, l'ampliació de diàmetre de la canonada a 600 mm al tram Súria-Castellgalí i a 800 mm al tram Castellgalí-Abrera, atenent a l'al·legació formulada per Iberpotash i acceptada per l'Agència Catalana de l'Aigua.
12.07.2017
La DG d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, després de rebre de la DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic una Declaració d'Impacte Ambiental favorable però amb mesures correctores i limitacions, autoritza de nou l'explotació minera d'Iberpotash a Sallent.
Cap de les al·legacions presentades a l'expedient, anomenat "Projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir del 1988", ha estat acceptada. L'autorització limita el runam del Cogulló a la seva superfície actual i als 538 m d'altitud, tal com estableix el POUM de Sallent. Sobta que l'autorització no fixi terminis pel compliment de les mesures correctores obligatòries, entre elles les mesures addicionals de correcció i control d'aigües salinitzades generades al runam.
Aquesta nova autorització pretén donar compliment a la sentència del 15.10.2013 pel contenciós 251/2008 promogut per l'AV La Rampinya que va anul·lar l'autorització ambiental anterior.
07.07.2017
El DOGC 7407 del 07.07.2017 publica l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que, atenent a la interlocutòria dictada pel jutge del TSJC, corregeix el redactat del POUM de Sallent en el punt d'admetre la possibilitat de concurrència de circumstàncies excepcionals per permetre un termini més llarg per arribar a la fase d'estabilització del runam salí del Cogulló.
03.07.2017
El TSJC, en sentència del 22.06.17, requereix a la Generalitat la completa restauració de l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), mentre rebutja els recursos presentats per la Generalitat i l'empresa "Recuperació de Pedreres SL". Vegeu el comunicat conjunt emès per l’Ajuntament de cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, la Plataforma Alternativa a l'abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC).
El cas manté un notable paral·lelisme amb el del runam del Cogulló de Sallent. En ambdós casos es tracta d'abocadors als quals la Generalitat havia concedit autorització ambiental de manera irregular, la Generalitat ha fet costat a qui aboca no pas a qui defensa el territori, comparteixen la mateixa advocada de la Generalitat Rosa Maria Pérez Pablo -la que va demanar la traducció del català al castellà de tot l'expedient del contenciós contra l'autorització ambiental del Cogulló per posar-hi més traves i endarreriments- i el mateix magistrat del TSJC Manuel Táboas Bentanachs.
30.03.2017
L'explotació de les mines i el respecte al medi ambient han de ser compatibles. Vídeo de la CUP Sallent.
25.03.2017
"Defensem els miners i el territori", comunicat del sindicat CGT emès el 23.03.17 davant de l'absència de plans de la direcció d'Iberpotash per afrontar l'aturada obligatòria dels abocaments de residus al Cogulló de Sallent a partir de l'1.07.2017.
04.03.2017
Tràiler del projecte "L'Estació, el meu barri", un documental dirigit per José Carlos Rodríguez Gordillo sobre el barri de l'Estació de Sallent que s'hagué d'abandonar per la subsidència del terreny situat damunt d'una bòfia i de galeries de l'antiga mina de potassa Enrique.
02.03.2017
L'informe financer del 4rt trimestre del 2016 presentat per ICL a la borsa de Nova York inclou una provisió dde fons de 51 milions de dòlars (= 48,6 M€) per la retirada dels residus salins acumulats al Bages. (vegeu pàg.3 de l'informe financer ICL, Q4-2016).
08.02.2017
Evolució del preu mundial de la potassa entre 1999 i 2016, segons l'Index Mundi que elabora el Banc Mundial.
10.01.2017
Programa de les V Jornades de Patrimoni, organitzades pel Centre d'Estudis del Bages, que enguany són dedicades a l'anàlisi del Patrimoni Miner i que comprenen diversos actes els dies 20, 21 i 28 de gener.
15.12.2016

Anunci del dpt. d'Empresa i Coneixement, al qual s'adscriu la DG Energia i Mines, de la informació pública del projecte tècnic i de l’estudi d’impacte ambiental corresponents al projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir de 1998, ubicat al terme municipal de Sallent, el titular del qual és Iberpotash, SA.

Aquest projecte a destemps pretén respondre a un dels motius pels quals la sentència del TSJC del 15.10.2013 va anul·lar l'autorització ambiental de Sallent: l'absència d'estudi d'impacte ambiental.
L'estudi gruixut, farragós i repetitiu va enumerant mesures correctores aplicades al llarg dels anys als runams. Però d'allò que hom entén per estudi d'impacte ambiental, és a dir en quina mesura una activitat afecta a l'entorn, no hi ha res de res. Les 324 pàgines de l'estudi d'impacte ambiental presentat no contenen ni una sola dada d'anàlisi d'aigües, malgrat que és ben sabut que, des de l'existència del runam del Cogulló, s'han salinitzat la riera de Soldevila, el Riudor, la font del Pitoi, el torrent d'Emprius... i s'han fet malbé clapes de bosc. L'estudi tampoc quantifica el valor de les pèrdues patrimonials per l'afectació al paisatge, ni l'extracost de potabilització i subministrament d'aigua per la pèrdua de recursos o per l'increment de salinitat d'origen miner.

Especialment lamentable és l’annex “Qualitat de les aigües superficials de la conca del Llobregat. Situació actual dels clorurs. Informe 2015”, signat per Enric Morillas / Servicios Ambientales para la Industria.
Aquest suposat estudi no estudia cap de les aigües superficials salinitzades prop dels runams salins, ni aporta cap dada pròpia; es basa només en les mitjanes anuals d’anàlisis de clorurs obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua als rius Cardener i Llobregat.
Però les dades utilitzades i les conclusions de l’informe van per camins contraposats. L’informe conclou que la salinització del Cardener és deguda al dom salí de Cardona quan les dades de l’ACA mostren claríssimament que actualment la salinització del Cardener comença a Súria, que la salinitat al Llobregat és deguda a la riera Gavarresa sense cap dada que ho justifiqui i quan el Llobregat ja està salinitzat a la Botjosa, i que la salinitat segueix creixent al Llobregat més avall de la confluència del Cardener quan, segons dades de l'ACA, la mitjana de clorurs l’any 2015 va ser de 242 mg Cl/L a Castellbell i 247 mg Cl/L a Sant Joan Despí. Conclou també que l’aigua d'ambós rius de la conca és actualment ben dolça, quan la del Cardener, avall de Súria, no es pot destinar a potabilització amb mitjans convencionals perquè supera sistemàticament el màxim de 250 mg Cl/L de les aigües potables i la del Llobregat, avall de Sallent, frega aquest límit.
És, simplement, un frau al servei de qui paga
.

29.10.2016

Nota de premsa del Dpt. de Territori i Sostenibilitat del 26.10.16 sobre l'aprovació inicial del Pla Director d'Urbanisme de la mineria del Bages.

El "PDU de la mineria del Bages" menteix ja d'entrada amb el nom; no és del Bages -exclou Cardona- sinó un PDU al servei de la pretesa expansió de l'activitat d'ICL Iberia a Súria, el famós pla Phoenix, del qual l'única conseqüència clara fins ara és l'amenaça d'aturada de l'explotació i restauració dels runams de Cardona.
L'activitat d'extracció minera i d'acumulació de residus salins d'Iberpotash que el PDU qualifica "d'interès general" està sentenciada per delicte ecològic de salinització de les aigües i sent investigada per la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea. A més, l'activitat d'ICL Iberia a Sallent i Balsareny no té llicència ambiental, explícitament li ha estat revocada pel TSJC per la salinització de les aigües que ocasiona. El cas és grotesc: un delicte ambiental privat d'interès general.
El PDU concreta l'expansió d'ICL Iberia a Súria i Callús oferint-li nous terrenys. Fins i tot dibuixa una ampliació de la superfície de l'abocador del Fusteret cap al sofert veïnat de Cerarols, malgrat que aquest abocador salinitza com a mínim el Cardener, la riera de Bellver i la font de la Serra. El PDU diu que s'ha de restaurar; però no es concreta, no se sap quan ni com, mentre posa les bases perquè l'abocador del Fusteret a Súria arribi en pocs anys a les mides gegantines del Cogulló a Sallent.

09.09.2016
Carta pública de la Comunitat Minera Olesana, la companyia que dóna el servei d'aigua a Olesa, en relació a la incompatibilitat de l'actual col·lector de salmorres de la conca del Llobregat amb el projecte de Vies Blaves.
La CMO demana a les administracions i als ajuntaments implicats que donin prioritat a la construcció i substitució de l’actual col·lector, atès el perill que suposa per la garantia de l’abastament.
02.08.2016
El Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua pel període 2016-2021 preveu 7 actuacions per reduir la contaminació salina de la conca del Llobregat, 6 de les quals derivades de l'activitat minera al Bages.
L'import pressupostat per aquestes actuacions és de 42.223.667 €, dels quals 25.563.469 € han de provenir directament de l'ACA, a més d'un cost d'explotació de 1.033.444 €/any. El 96% d'aquest pressupost públic se l'emporten mesures per pal·liar la salinitat de les aigües derivada de l'activita minera del Bages.
No hi ha cap sorpresa al Programa de mesures del PGDCF 2016-21, malgrat la contundència de l'import; totes les actuacions havien estat ja anunciades però el seu compliment s'ha anat endarrerint. Tampoc hi ha sorpreses en la política, es manté el principi de "qui més contamina, cobra".
13.04.2016
L'avanç del Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages està disponible per consulta al cercador de projectes del dpt. de Territori i Sostenibilitat.
23.03.2016
Nota de premsa del dpt de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat anunciant la consulta de l'Avanç del Pla director urbanístic de l'activitat minera als ajuntaments implicats.
19.02.2016
Aprovació del Pla Parcial que permetrà desenvolupar un nou polígon industrial conjuntament amb Súria. Notícia de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages el 19.02.2016.
13.11.2015
La Generalitat i ICL Iberia signen un conveni per garantir el futur de la mineria del Bages i posar fi als passius històrics ambientals. Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya.
El document d'intencions estableix un termini fins l'any 2065 per fer desaparèixer el runam del Cogulló de Sallent a base de comercialització de sal i d'enviar-la al mar a través d'un nou col·lector, sense establir compromisos ni noves mesures per evitar l'afectació actual per salinització a les aigües durant aquest llarg període.
En qualsevol cas, l'abocament de residus salins al Cogulló de Sallent segueix malgrat el perjudici ambiental i la seva flagrant i sentenciada il·legalitat.
04.11.2015
Judici popular contra Iberpotash-ICL. Vegeu la convocatòria al judici popular organitzar per Prousal i BDS el proper dissabte 7 de novembre a les 17:30h a la sala Plana de l'Om de Manresa. El judici comptarà amb un extens panel d'experts i activistes per dirimir les dues qüestions següents: "Contamina el Bages i el Llobregat?" i "Ofega Palestina?"
09.10.2015
La creació d'un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013). Enllaç a la tesi doctoral de Marta Pujadas i Garriga presentada el 15-07-2015 a la UAB Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.
La tesi estima el passiu ambiental creat per l'empresa Sociedad Electroquímica de Flix (EQF) en uns 400-500 milions d'euros, mentre que assumeix un cost de menys de 10M€ per la neteja dels seus residus abocats a l'Ebre i retinguts per l'embassament de Flix, la resta va a càrrec d'administracions públiques.
El cas de Flix té un clar paral·lelisme amb el de la mineria de potassa al Bages. Però el passiu ambiental que la mineria de potassa genera al Bages amb les seves immenses muntanyes de residus salins a l'aire lliure que requereixen control i gestió dels lixiviats de salmorra pels segles dels segles, la pèrdua de recursos hídrics i la subsidència del terreny, per esmentar només els capítols més grans, empetiteix els costos ambientals enormes deixats per EQF a Flix.
03.10.2015
La segona edició del VOLT passa el dissabte 10 d'octubre per Sallent i Balsareny: a les 17:00h a la font del Pitoi de la vall de Soldevila (Sallent) per mostrar el runam del Cogulló i les seves conseqüències a la xarxa fluvial, i a les 18:30 a la sala gran del Sindicat (carrer Ponent, 7 - Balsareny) per parlar del projecte de magatzem de gas.
El VOLT que organitza la Xarxa per la Sobirania Energètica és un recorregut per llocs on es projecten o pateixen grans infraestructures energètiques i que estableix vincles entre els grups que s'hi oposen i hi presenten alternatives.
24.09.2015
El Tribunal Suprem, la més alta instància judicial, ha ratificat la sentència del 15.10.2013 del TSJC que va anul·lar l'autorització ambiental de l'activitat minera d'Iberpotash a Sallent, davant dels recursos de cassació interposats per Iberpotash i per la Generalitat contra l'esmentada sentència.
09.09.2015
La Direcció General de Qualitat Ambiental anuncia l'exposició pública de l'expedient d'autorització d'emissions a l'aire sol·licitada per Iberpotash SA pel seu centre productor de Súria. L'expedient es pot consultar a les oficines de la DGQA, a l'avinguda Diagonal 523-525 de Barcelona, en un termini màxim de 30 dies a comptar a partir de la recepció de la notificació.
31.07.2015
L'Ajuntament de Sant Mateu de Bages demana a l'Agència Catalana de l'Aigua que canvïi el traçat del futur col·lector de salmorres al seu pas per Valls de Torroella.
21.07.2015
Proposició del Grup Municipal de la CUP per a què l'ajuntament es declari en contra de qualsevol patrocini de la corporació ICL-Iberpotash a la ciutat de Manresa i a la comarca del Bages. Aquesta moció es debatrà al Ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dijous 23 de juliol.
24.06.2015
Entrevistes a Roger Lloret, químic bon coneixedor de la salinització de la conca del Llobregat i coautor del llibre Rius de Sal, recollides al web del Centre d'Estudis Joan Bardina.
15.06.2015
El DOGC del 15.06.2015 publica l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'exposició pública del projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i al tram final El Prat de Llobregat - Depurbaix, del seu estudi d’impacte ambiental i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. El projecte es pot consultar durant el termini d'un mes a les oficines de l'ACA i als Ajuntaments de tots els municipis afectats. També acaba el 15.07.2015 el termini per presentar-hi al·legacions.
Descàrrega del projecte des del cercador de projectes en informació pública de la Generalitat de Catalunya.
03.06.2015
El Jutjat d'Instrucció nr.5 de Manresa ha admès a tràmit una querella presentada per la Candidatura d'Unitat Popular contra Iberpotash SA per pressumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, i contra el dpt. de Territori i Sostenibilitat per pressumpta prevaricació en les autoritzacions ambientals a Iberpotash SA. Llegiu la nota de premsa de la CUP-Sallent.
30.04.2015

La DGQA del dpt de Territori i Sostenibilitat ha desestimat la demanda de responsabilitat ambiental presentada  el 26.06.2014 per les entitats ecologistes DEPANA, Federació d’Ecologistes de Catalunya, CEPA i Col·lectiu L’Alzina contra l’empresa minera Iberpotash per danys ambientals continuats a la conca del Llobregat. (Resolució de l’expedient L26/07.14/01, del 21.04.2015).

La demanda pretenia utilitzar la llei 26/2007 sobre Responsabilitat Ambiental, transposició de la Directiva 2004/35/CE, per forçar Iberpotash a reparar la salinització d’aigües públiques i a restaurar els seus abocadors de residus salins.
Lamentablement, el dpt de Territori i Sostenibilitat no ho ha entès així. Malgrat que Iberpotash segueix abocant milions de tones anuals de residus salins sense emprendre cap restauració, que pous, fonts i rieres de l’entorn queden intensament salinitzats per salmorres procedents d’aquests abocadors gegantins i que en resulta perjudicat el subministrament d’aigua a nombroses poblacions, el dpt TS prefereix girar el cap per no enfrontar-se al problema, per no fer complir als poderosos la seva responsabilitat ambiental. La principal raó adduïda pel dpt TS és que la salinització de les aigües no ha empitjorat des de l’any 2000, quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de potassa de Sallent, Balsareny i Súria, en relació als anys anteriors. Certament, la salinització de les aigües de la conca del Llobregat s’arrossega des de l’inici de les explotacions industrials de potassa, l’any 1926 i és lluny de solucionar-se. Ai, que els mals de Catalunya no vénen de Madrid, sinó de Súria i de Sallent i dels propis governants!

En qualsevol cas, digui el què digui la resolució del dpt TS, l’obligació de reparació dels danys ambientals causats va quedar ja ben establerta per la sentència penal 242/14 del 19.12.2014 del Jutjat de Manresa, condemnatòria contra l’empresa minera Iberpotash pel delicte ambiental de salinització de les aigües.

06.04.2015
Comparem el cànon pels drets d'explotació de la potassa del subsòl o royalties que Israel Chemical Ltd, l'empresa matriu d'Iberpotash, paga als estats on opera:
Estat Royalties 2014
en milions de la moneda local en milions d'euros (€)
Israel 84 M$ 76,54 M€
Regne Unit 2,6 M£ 3,54 M€
Espanya 0,15 M€ 0,15 M€
font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York

Segons dades del Registre Mercantil, els beneficis d'Iberpotash van ser de 40 milions d'euros l'any 2014, de 68 M€ el 2013 i de 98 M€ el 2012. A algú pot estranyar que mentre Iberpotash va econòmicament tan bé, el país i la seva gent vagin tan malament?

31.03.2015

Els veïns de Camps i Fonollosa veuen les prospeccions mineres d'Iberpotash al seu municipi amb temor més que fonamentat per les afectacions ambientals de les actuals explotacions a Sallent i a Súria. El diumenge 19 d'abril organitzen una sortida col·lectiva a Sallent per veure de prop impactes de la mineria de potassa.

07.03.2015

Organitzacions de Justícia Ambiental (EJOs) publiquen a la xarxa una nova fase del Environmental Justice Atlas, l’Atles Global de Justícia Ambiental. Aquest Atles, realitzat amb el suport de la Comissió Europea i del qual l’economista Joan Martínez Alier de la UAB és un dels coordinadors, cataloga, analitza i mostra en un mapa interactiu la distribució dels majors conflictes ecològics al món. L’Atles evidencia que la mineria, incloent la mineria de petroli, és la principal causa de l’increment de grans conflictes i injustícies ambientals al món.

L’Atles assenyala la salinització de la conca del Llobregat per la mineria de potassa del Bages com un dels grans conflictes mundials de justícia ambiental.

10.02.2015

Presentació per Geoalcali / Highfield Resources del seu projecte Muga-Vipasca de mina de potassa a Javier i de dos més que el segueixen, Los Pintanos i Sierra del Perdón, a l'àrea fronterera de Navarra i Aragó (anglès).

11.11.2014
El DOGC 6747 del dia 11.11.2014 publica l'edicte de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central que aprova definitivament els canvis introduïts al POUM de Sallent anunciats el 02.10.2014. La modificació del POUM es concreta en la delimitació de l'extensió i l'alçada del runam del Cogulló i la negativa a l'ampliació, però també en la tolerància a l'abocament de residus salins fins al 30.06.2017, malgrat la salinització que aquesta muntanya de sal ocasiona a les aigües de l'entorn.
03.10.2014
Projecte d'exploració geològico-minera a la zona Súria-Callús, 1ª fase prospecció sísmica, promogut per Iberpotash, i la resolució favorable de la D.G.d'Energia, Mines i Seguretat Industrial que inclou l'informe de la D.G.de Qualitat Ambiental que estableix prescipcions tècniques.
13.06.2014
Programa de les 1es. Jornades de Mineria i Territori, organitzades per la Plataforma de Suport a al Mineria els dies 16 i 30 de juny i 7 de juliol a la sala d'actes de l'EPSEM, a Manresa.
14.05.2014

La revista internacional Environmental Management [2014, 53:1146-1157] publica l'article Changing Ecosystems Service Values Following Technological Change, de Jordi Honey-Rosés, Daniel W.Schneider & Nicholas Brozovic, que pren el subministrament d'aigua a Barcelona com a cas d'estudi de la complementarietat entre els serveis dels ecosistemes i els obtinguts mitjançant tecnologies. La publicació està disponible a link.springer.com.

No és certa la percepció que l'enginyeria i la tecnologia forçosament hagin de substituir serveis que abans eren obtinguts de la natura. Ben al contrari, la tecnologia actual hauria de ser complementària i obrir oportunitats perquè l'acció humana no malmeti els serveis que els ecosistemes poden proporcionar gratuïtament. L'aigua del Llobregat subministrada a Barcelona n'és un cas clar. La conductivitat mitjana de l'aigua del Llobregat a l'arribar a les plantes de tractament d'Abrera (ATLL) i de Sant Joan Despí (Agbar) és de 1500 µS/cm, a causa de la salinització derivada de les explotacions mineres de potassa a Sallent i Súria. Per cada 100 µS/cm que es reduís la conductivitat mitjana de l'aigua al Llobregat s'estalviarien 213.612 €/any en tractament a aquestes plantes. Si es baixés a 500 µS/cm -un valor de conductivitat normal al Llobregat sense contaminació salina addicional-, l'estalvi seria de 2M €/any a les plantes de tractament, a més d'altres beneficis al propi ecosistema del riu, a l'ús per reg, a d'altres captacions, al manteniment de mini-centrals i a la necessitat de col·lectors de salmorres de rebuig.

18.04.2014

Extracte de l'Informe RiusCat 2013 en la seva menció particular al problema de salinitat a l'aigua del Llobregat quan arriba a Cornellà a causa de la mineria de potassa del Bages. L'Informe Riucat 2013 sorgeix del treball voluntari i participatiu organitzat per l'Associació Hàbitats pel Projecte Rius que té per objectiu analitzar l'estat dels rius a tot Catalunya.

10.04.2014

El dpt. d'Empresa i Ocupació de la Generalitat comunica l'inici de la redacció d'un Pla Director Urbanístic per a ordenar l'activitat minera al Bages. Perquè aquest nou PDU si l'actual PDU del Pla de Bages, a l'article 7.6 específicament dedicat a la mineria de potassa, ja va establir-ne els criteris urbanístics? Ens temem que aquest nou PDU a mida de l'activitat minera tingui per objectiu rebaixar els plantejaments que el vigent PDU del Pla de Bages aprovat el 2006 fa pels runams salins.

09.04.2014

El dpt. de Territori i Sostenibilitat comunica la Declaració d'Impacte Ambiental negativa al projecte de mina de sal de Tartareu (La Noguera), al vessant sud del Montseny. El projecte de Tartareu consistia en l'obertura de cavitats al subsòl mitjançant la introducció d'aigua, el bombament de la salmorra resultant i l'evaporació en salines per obtenir un màxim de 10.000 tones de sal anuals. La DIA argumenta que el projecte podria comportar impactes ambientals significatius com la salinització de la riera de Farfanya i dels aqüífers o la subsidència del terreny i que els elevats costos que suposaria la seva mitigació no estan justificats; per això no l'autoritza. Els sona? El dpt. de Territori i Sostenibilitat sembla haver après de l'experiència ambiental de la mineria de sal i potassa del Bages. Contrasten però les facilitats administratives infinites per la mineria de sal i potassa del Bages que compta les quantitats en milions de tones anuals, amb la negativa taxativa a un projecte que no li arriba ni a l'1% de magnitud. Algú pot creure que tots som iguals davant la llei catalana?

23.03.2014
Declaració d'Impacte Ambiental de 4 de febrer de 2014 del projecte d'actualització i ampliació de les instal·lacions de tractament de mineral de potassa i sal d'Iberpotash SA a Súria (exp.B3DIA130210). La DG de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya declara favorable l'impacte ambiental del pla Phoenix d'ampliació de l'explotació minera a Súria.
28.02.2014
El DOGC 6571 del 27.02.2014 publica la resolució del dpt. de Territori i Sostenibilitat d'aprovació del PEU de les noves línies elèctriques associades al projecte d'Iberpotash a Súria. Cap de les raons contràries al·legades per Montsalat -la injustificació de l'interès públic, l'absència d'alternatives i els impactes als nuclis d'Antius i Cererols- ha estat tinguda en compte.
10.02.2014
Visites a la mina de Sallent del poder polític, econòmic i eclesiàstic, documentades al bloc Morfia amb fotografies de l'època recopilades i comentades per la Xarxa per la Nova Cultura de l'Aigua.
04.02.2014
Comunicat del dpt. de Territori i Sostenibilitat informant de l'aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental de la primera fase del Pla Phoenix de tractament de potassa i sal a Súria i de l'increment a 9,3 M€ de l'import de la fiança de restauració.
27.01.2014
La corrosió salina ha arribat a les aules? Article a ManresaInfo.cat de Josep Ribera, portaveu de ProuSal!, en resposta a unes declaracions del 29.12.13 al diari Regió7 de Pura Alfonso, professora del dpt d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de l'EPSEM, on qüestionava l'origen miner com a causa principal de la salinitat a la conca del Llobregat.
27.01.2014
Edicte del 14.01.2014 del dpt. de Territori i Sostenibilitat pel qual es fa pública la part dispositiva de la sentència del 16.07.2013 del TSJC al contenciós 2010/427 promogut per l'AV La Rampinya, que anul·la la qualificació urbanística de "zona de dipòsits salins clau 19" del POUM de Sallent.
21.02.2013
Acord de Govern pel qual s'inclouen d'urgència a la planificació hidrològica de les conques internes de Catalunya les obres de captació i transport d'aigua del Llobregat per l'obertura per dissolució de cavitats per emmagatzemar gas natural al subsòl salí de Balsareny, i de transport de la salmorra resultant al col·lector de salmorres. DOGC 6320, 21.02.2013.
26.01.2013
L'Ajuntament de Sallent suspèn la tramitació del Pla Especial per a l'ampliació del runam del Cogulló per mancances fonamentals a la documentació presentada per Iberpotash i per incompliments de les condiciones que va establir el POUM.
26.12.2012
Sabeu de què va el fracking o fractura hidràulica per a l'extracció de gas? El documental La sombra del fracking ho explica.
14.12.2012
Pla Especial Urbanístic de les noves infrastructures elèctriques associades al subministrament a Iberpotash. Endesa ha redactat el projecte per la millora de dos trams i per la instal·lació de dos nous trams més de línies elèctriques de 110 kV cadascuna, d'Olius a Solsona i de Sant Mateu de Bages a Súria, amb l'objectiu específic de satisfer nous requeriments d'Iberpotash. La nova línia de 110 kV al Bages baixaria de Sant Mateu en direcció est cap a Antius on, després de creuar el Cardener, enfilaria en direcció nord cap al lloc enlairat de Cererols i entraria a la planta d'Iberpotash a Súria. Les torres elèctriques quedarien molt properes a ambdós nuclis, Antius i Cererols. El projecte, de 6,1 M€, ja aprovat inicialment pel dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (DOGC 6270, 10.12.2012), és ara en exposició pública fins al 10.01.2013.
10.11.2012
Un riu brut ens surt car. Video de Jordi Honey-Rosés i Eric Tosstorff que explica d'on ve l'aigua potable que es consumeix a Barcelona i perquè, a conseqüència de la contaminació al riu Llobregat amb sals i bromurs dels residus de la mineria del Bages, la potabilització és cara. La conclusió és que amb un riu net, tots hi guanyem.
06.11.2012
Anàlisi de la situació actual i futura dels impactes ambientals de l'activitat potàssica del Bages. Anàlisi del pla Phoenix. Resum executiu de l'informe realitzat per Estudi Ramon Folch & Associats l'agost del 2012. El Pla Phoenix d'Iberpotash, lluny de significar cap solució als actuals problemes ambientals, duplica el volum dels runams salins del Bages d'aquí a l'any 2075.
28.10.2012
Carta de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural a la Casa Reial.
03.05.2012

Rivers of salt: The Llobregat. How salt mining has destroyed some rivers in Sallent area (Catalonia, NE Spain) and still is a threat for the Llobregat river ecosystem, the water supply of great Barcelona region and the health of more than 2 million people.

Presentació a càrrec de Narcís Prat i col·laboradors del grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) que proporciona dades d'índexs de qualitat biològica al riu Llobregat i afluents, relacionant-les amb la conductivitat de l'aigua i l'activitat minera.

08.01.2012
Manifest "Rius amb aigua, rius amb vida. Recuperem el Llobregat", promogut per la plataforma d'entitats Llobregat SOStenible, i que dóna la sortida a la campanya Any del Llobregat, durant l'any hidrològic del setembre de 2011 al setembre de 2012.
31.12.2011

Proposta de resolució, presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya el 13.12.2011, per la finalització de les obres de segregació d'efluents salins de les indústries del Baix Llobregat.

L'objectiu és que els efluents salins actualment abocats per les indústries siguin conduïts per mitjà d'una xarxa de col·lectors fins al col·lector general de salmorres del Llobregat i no arribin a l'EDAR del Prat de Llobregat, ja que l'excessiva salinitat impedeix la reutilització de l'aigua depurada. La xarxa de col·lectors de salmorres dels efluents de les indústries del Baix Llobregat, ja gairebé acabada, costa 4,3 milions d'euros. Les salmorres de les indústries provenen dels sistemes propis de tractament per extreure sal de l'aigua de subministrament abans d'utilitzar-la als seus processos. Al seu torn, la sal de l'aigua de subministrament al Baix Llobregat prové, majoritàriament, de la salmorra lixiviada dels runams salins del Bages.

La salinitat de l'aigua resta competitivitat a les indústries pròpies, afegeix costos i complexitat a la depuració d'aigües residuals i obliga a extreure del riu cabals molt més grans que acaben circulant per tubs soterrats.

26.08.2011
Melmelada de salmorres, article de Daniel Farré, de la XNCA, sobre el vessament de salmorra a Martorell.
26.08.2011
El nou col·lector de salmorres també peta!, escrit de la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua davant del vessament de salmorra del col·lector nou a Martorell.
25.04.2011

La plataforma Prou Sal, de Sallent, al Notícies de la cadena Cuatro. Hi destaca la intervenció de la directora general de Qualitat Ambiental negant rotundament les evidències.

26.03.2011
El 21 d' abril de l'any 1935, la Federació de Pescadors de Barcelona i les entitats agrícoles del Bages van convocar un meeting a Manresa per reclamar a les autoritats públiques -la Generalitat Republicana- que posessin remei a l'abocament de sal al riu Llobregat. Hem recuperat la carta per la qual l'alcalde de Cornellà anima a participar-hi al seu homòleg del Prat de Llobregat.
30.04.2009
Llei promulgada el dia 11.08.1933 pel President de la Generalitat de Catalunya M.Hble.Sr. Francesc Macià que estableix la prohibició d'abocaments a les aigües públiques que facin pujar la salinitat i fixa el cas extraordinari de les explotacions de sals potàssiques, els abocaments totals de les quals, en conjunt, no poder fer superar el límit de 250 mg Cl/L al Llobregat a Pallejà.
11.04.2009
La conca salina del Bages i la qualitat de l'aigua del Llobregat - Bibliografia i annexos de la tesi doctoral de Maria Rovira i Fernàndez, presentada l'any 2008 a l'EPSEM-UPC de Manresa.
11.04.2009
La conca salina del Bages i la qualitat de l'aigua del Llobregat - Memòria de la tesi doctoral de Maria Rovira i Fernàndez, presentada l'any 2008 a l'EPSEM-UPC de Manresa.
03.04.2009
Actuacions de l'Agència Catalana de l'Aigua per la minimització de la incidència dels runams salins de la comarca de Bages i la millora de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies de la conca del riu Llobregat. Document presentat pel Sr. Gabriel Borràs, director de planificació per l'ús sostenible de l'aigua de l'ACA, en el transcurs del debat posterior a l'estrena del documental "La Sal de la Mort" el dia 27.03.09 al teatre Kursaal de Manresa.
18.07.2007
Vegeu el videoclip "que salada aquesta gent de Sallent!", de música i protesta pel delicte ecològic dels runams salins de les mines de potassa de Sallent.
12.06.2007
Manifest fundacional de la plataforma Prou Sal!, nascuda a Sallent el juny del 2007. Vegeu també la imatge de la pancarta reivindicativa, penjada damunt del runam del Cogulló.
26.11.2006
Memòria resum de l'estudi d'impacte ambiental de l'ampliació del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Taller d'Enginyeria Ambiental, SL. Octubre 2006.(memòria 115 KB, memòria + plànols 6,3 MB)
28.09.2006
La Generalitat impulsa la inversió en el tractament per electrodiàlisi reversible (EDR) a la planta potabilitzadora d'Abrera que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu és eliminar de l'aigua captada del Llobregat la sal procedent de la mineria de potassi que els rius incorporen al seu pas pel Bages i els tri-halometans que es formen en el tractament de potabilització en part precisament a causa de l'elevada salinitat. Aquesta serà la planta més gran, a nivell mundial, que utilitza aquesta nova tecnologia. El cost total d'inversió, que inclou també una ampliació de la capacitat de la planta, és de 65,5 M€. A partir del segon semestre del 2008, quan és previst que el nou tractament per EDR entri en funcionament, caldrà afegir-hi els costos d'operació.
31.03.2006
"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.
12.07.2005
Declaració de principis en la política de medi ambient d'Iberpotash SA
09.07.2005
Iberpotash. Carta de Pere Giner, publicada el 09.07.2005 a Regió7
03.07.2005
Miners reduïts. Carta de Pere Giner, publicada el 03.07.2005 a El Periódico
14.05.2005
L'Agència Catalana de l'Aigua desestima l'al·legació que sol·licitava un cabal mínim més alt al tram del riu Llobregat comprès entre la Botjosa i la Corbatera (Sallent).
24.11.2004
En el marc del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, la Institució Catalana d'Història Natural demana a l'Agència Catalana de l'Aigua que s'incrementi el cabal del tram de la Botjosa i la Corbatera (Sallent) del riu Llobregat, per aturar la progressiva mortaldat del bosc de ribera de la Corbatera a causa de la salinització. Actualment, l'aigua en aquest tram de riu té valors de salinitat anormalment alts, de l'ordre de 2000 mg Cl/L, perquè coincideixen el cabal molt escàs degut a l'existència de canals amb una gran filtració de sal provinent dels runams de Sallent i que entra directament al riu.
23-24.10.2004
Convocatòria i programa del curs "Els jaciments de potassa i sal del Bages i l'impacte ambiental de la seva explotació", organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural.
20.05.2004
L'auca de les presons, per Tascó Català
22.04.2004
Iberpotash guanya l'edició del 2004 del premi Formigó que el Col·lectiu Ecologista l'Alzina concedeix cada any en la celebració del Dia de la Terra.
14.03.2004
Convocatòria de la sortida naturalista, guiada per la ICHN-Bages, a visitar les fonts salades naturals de l'Abadal i d'Oló i les filtracions procedents del runam del Cogulló a les rieres de Soldevila i de Riudor.
14.01.2004
Sigui arribada l'hora per a restablir el terme de Sallent de les cruels ferides ambientals que el fustiguen des de tantíssims anys. Carta al Molt Honorable Sr. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya. Sebastià Estradé
31.12.2003
Al·legació en contra del creixement del runam de Sallent. Carta a l’il·lustre Sr. Director General de Boscos i Biodiversitat, dpt. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Sebastià Estradé
30.12.2003
Carta a l’Honorable Sr. Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Sebastià Estradé.
20.12.2003
Carta a l'Exc. Ajuntament de Sallent. Sebastià Estradé