GENERALITAT DE CATALUNYA

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Agència Catalana de l’Aigua

Provença, 204 – 208

08036 BARCELONA

Manresa, 24 de novembre del 2004

Assumpte: Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya

Benvolguts Senyors,

Des de la Delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural hem consultat, amb molt d’interès, la versió inicial sotmesa a informació pública l’octubre del 2004 del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya. Voldríem encoratjar-vos i felicitar-vos per aquesta iniciativa que ha de contribuir molt eficaçment a la conservació del bon estat ecològic dels rius catalans, ja que s’adreça a un dels problemes principals: la falta de cabal en alguns trams fluvials.

A la vegada que aplaudim els plantejaments en el seu conjunt d’aquest pla de cabals de manteniment, voldríem fer-vos notar les particularitats del tram del riu Llobregat a la Botjosa i la Corbatera (Sallent), on conflueixen les problemàtiques ecològiques del cabal escàs i de l’excessiva salinitat de l’aigua amb l’existència de la zona humida d’interès natural de la Corbatera. Sota el nostre punt de vista, el tram de Llobregat a la Botjosa i la Corbatera mereix una consideració especial en el Pla. Anem a veure’n les raons.

El tram de riu Llobregat comprès entre la Botjosa i la Corbatera (Sallent)

El cabal

Habitualment, el cabal circulant al riu Llobregat en uns 2,5 km al sud del nucli urbà de Sallent, en el tram de la Botjosa i Cabrianes comprès entre l’anomenada casa de la Resclosa al nord i la resclosa de la Corbatera al sud, és molt escàs. Probablement, durant la major part de l’any, el cabal real queda molt per sota dels valors de manteniment d’entre els 1,512 m3/s –mínim d’estiu- i 2,457 m3/s –mínim de primavera- calculats pel Pla sectorial per aquest tram del Llobregat.

El cabal del riu és aquí molt petit perquè la major part de l’aigua circula per canals paral·lels, sent el canal Berenguer o de Cabrianes, a la riba esquerra, el més gros de tots ells. Aquests canals desemboquen poc abans de la presa de la Corbatera.

Segons estimacions pròpies basades en l’anàlisi del contingut de clorurs, durant la primera quinzena de novembre del 2004 el cabal d’aquest tram del riu Llobregat no arribava a 1 m3/s.

La salinització

Malgrat el bon funcionament del col·lector de salmorres, l’aportació de sal a la conca del Llobregat i el Cardener per les explotacions de la mineria potàssica del Bages continua sent el gran problema de qualitat de les aigües. La sal arriba a la xarxa fluvial a través d’episodis d’abocaments de les plantes de tractament i dels pous miners -com el registrat el dia 14.11.04 al torrent del Solà (Sallent)- i, sobretot i de manera continuada, a través dels lixiviats procedents dels gegantins runams salins.

L’any 2004, mentre l’aportació de sal al riu Cardener des de Cardona ha disminuït després de les nombroses obres allà realitzades, l’aportació de sal al Llobregat des de Sallent ha crescut molt notablement. Les darreres anàlisis pròpies d’aigua del Llobregat avall de Sallent, dels mesos d’octubre i novembre, ens donen resultats que oscil·len al voltant dels 250 mg Cl/L, el límit màxim admès a les aigües destinades a potabilització.

La causa principal de la salinització de l’aigua del Llobregat són dues grans zones d’entrada directa al riu d’aigua salada procedent dels runams salins, ambdues situades al municipi de Sallent. L’una, apareguda l’any 2003 i que s’ha fet més greu durant aquest 2004, està situada a la zona de la resclosa del pont nou, a la part nord del nucli urbà. L’altra, molt més antiga, ocupa una franja d’un centenar de metres de riba a la Botjosa, més o menys al llarg del polígon industrial de l’Illa. L’aqüífer de la terrassa fluvial, completament salinitzat pels runams salins de la Botjosa i del Cogulló, drena cap al Llobregat des del contacte entre els terrenys quaternaris dipositats pel riu i les marges roges i argiles eocèniques, menys permeables, que es troben a sota. A més, en aquesta mateixa zona, el pla de la falla del Guix que intercepta el riu i les dues muntanyes de residus salins ha esdevingut una zona de circulació preferent d’aigua salada originada als runams.

La filtració salina de la Botjosa, més els abocaments esporàdics procedents del pou miner al torrent del Solà a l’esquerra i la confluència del torrent de Mas les Coves salinitzat pel runam del Cogulló a la dreta, s’incorporen al Llobregat precisament en aquest tram de cabal escàs.

Les anàlisis de l’aigua d’aquest tram de riu donen valors d’entre 1500 i 2200 mg Cl/L. L’aigua doncs no és dolça, és salobre. Existeix una autèntica barrera de salinitat molt més elevada al riu Llobregat, d’uns 2 km de longitud, entre la filtració salada de la Botjosa i la confluència del canal de Cabrianes.

L’àrea humida de la Corbatera

La vall del Llobregat s’eixampla a la Corbatera, de manera que permet l’expansió de l’àrea humida i del bosc de ribera. Aquest hàbitat és especialment favorable als ocells aquàtics, que hi fan estada com a sedentaris o de pas en la ruta migratòria del Llobregat. La Corbatera està registrada a l’inventari de zones humides de Catalunya (ref. 0830800). S’hi han fet actuacions de millora ecològica, que han consistit fonamentalment en la reforestació del bosc de ribera, la creació d’un estany i la senyalització d’itineraris. La ICHN va col·laborarar en la restauració ecològica de la Corbatera. La zona humida de la Corbatera està situada a Cabrianes (Sallent), en bona part en aquest tram de Llobregat d’aigües escasses i més salinitzades. L’aigua del riu Llobregat, quan arriba a la Corbatera, és salobre. La fitxa corresponent de l’inventari de zones humides, redactada l’any 2001, ja esmenta el problema de la salinització com a alteració de la qualitat de les aigües.

Ara, la situació ha empitjorat. L’any 2004 ha vist morir els arbres de la part nord de la Corbatera, la més propera als focus de salinització i a la desembocadura del torrent de Mas les Coves, començant pels pollancres més alts. Sens dubte, la raó de la mortaldat generalitzada és la salinització de l’aigua i del sòl. Els tamarius que resisteixen en aquesta àrea confirmen que la causa del problema és l’excessiva salinitat. Pollancres de la resta de la zona humida mostren ja símptomes de decadència; per tant la salinització a la Corbatera avança, tal com ha progressat aquest any 2004 la salinització del Llobregat.

Una consideració especial per a la Corbatera

El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya preveu ja situacions particulars com la descrita. Literalment podem llegir:

4.2 Consideracions especials en la determinació del règim de cabals de manteniment.

4.2.2 Trams amb incidència amb altres masses d’aigua

4.2.2.2 Trams fluvials que nodreixen zones humides. Els trams fluvials que nodreixen o influeixen de forma directa les zones humides recollides en l’inventari de zones humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya), que dóna compliment al que disposa l’Art. 11 de la Llei 12/1985 d’espais naturals, seran objecte d’un estudi concret atesa la dinàmica, estat de conservació i figura de protecció de cadascuna d’aquestes zones. El règim de cabals de manteniment determinat al tram fluvial en qüestió haurà d’afavorir la hidrodinàmica natural del sistema (grau de temporalitat i períodes d’inundació), la salinitat pròpia en cada període i haurà d’intentar garantir un nivell baix d’eutrofització, si no es dóna de manera natural.

Així doncs, i tal com s’ha dit, en aquests trams es determinaran els règims específics de cabals de manteniment a través dels futurs plans zonals.

En aplicació d’aquest cas de situació especial de la zona humida de la Corbatera, per capgirar el seu procés de deteriorament amb la mort del bosc de ribera a causa de la salinització, sol·licitem que el cabal de manteniment del riu Llobregat en el tram de la Botjosa i la Corbatera on s’incorporen filtracions salines, sigui suficient per a mantenir el contingut de sal a nivells baixos, adequats per a la zona humida.

El nivell de clorurs a l’aigua circulant al riu no hauria de superar, en cap circumstància, els 500 mg Cl/L per tal de permetre el creixement normal del bosc de ribera i l’existència d’una zona humida amb la tipologia dels ambients fluvials.

Amb la situació actual pel que fa a les filtracions de sal, el cabal del riu en aquest tram hauria de ser, com a mínim, la meitat del cabal total perquè l’aigua deixés de ser salobre. En números grossos i ràpids, si passada la Corbatera amb el cabal sencer tenim valors de 250 mg Cl/L, caldrà disposar de la meitat del cabal del riu en el tram de la Botjosa i la Corbatera perquè la salinitat es quedi al valor doble de 500 mg Cl/L. Aproximadament, això pot significar un cabal 4 o 5 vegades superior al cabal circulant mitjà actual en aquest tram.

Les solucions al problema actual de salinitat al Llobregat, que incideix amb una especial virulència a la zona de la Corbatera, no es preveuen senzilles ni ràpides; menys encara mentre el runam salí del Cogulló creix més i més. Noves i més eficaces captacions d’aigua salada i la seva posterior conducció cap al col·lector de salmorres contribuirien certament a esmorteir la contaminació salina, però difícilment aconseguirien garantir el contingut de clorurs al tram de la Botjosa i la Corbatera a nivells d’aigua realment dolça. L’opció doncs de permetre un cabal de manteniment alt, probablement de l’ordre d’un mínim de la meitat de l’aigua disponible al Llobregat, ha de ser l’única mesura d’efectivitat immediata per assegurar la qualitat de l’aigua al tram del Llobregat a la Corbatera.

En la confiança que s’apliqui ben aviat aquesta consideració, abans que l’avanç de la salinització al Llobregat hagi arrasat la zona humida de la Corbatera, els saludem ben cordialment.

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL - Delegació del Bages