SIGUI ARRIBADA L’HORA PER A RESTABLIR EL TERME DE SALLENT DE LES CRUELS FERIDES AMBIENTALS QUE EL FUSTIGUEN DES DE TANTÍSSIMS ANYS!
MOLT HONORABLE SENYOR,
En desitjar-vos tota mena d’encerts en la Vostra dura tasca, pel bé de
Catalunya, dono per sobreentès que teniu perfecte coneixement de les causes que
originen el CONSTANT PERJUDICI AMBIENTAL QUE SOFREIX SALLENT I EN GENERAL EL
BAGES, AIXÍ COM ELS AQÜÍFERS I EL RIU LLOBREGAT, PER RAÓ DE COM ES VÉNEN
CONDUINT LES EXPLOTACIONS POTÀSSIQUES.
Tot i així permeteu-me que us faci arribar les meves pròpies i modestes
reflexions, juntament amb les actuacions que m’he sentit obligat a portar a
terme, si més no com a senzill fill de Sallent.
RESOLUCIONS PRECIPITADES I FORA DE CONTEXT DEL GOVERN CESSAT.
Veient propera la fi del seu comandament, l’Administració en funcions
va apressar-se a replantejar, en sentit de consentiment, l’ampliació del ja
monumental rocam de residus salins a l’indret sallentí del Cogulló,
pràcticament un runam que ja és més alt que qualsevol dels cims de l’entorn,
tot i que no figura com a accident muntanyós en les autorutes aèries, qual cosa
no deixa de ser perillós.
Cal dir que l’amuntegament actual, d’enormes proporcions, accelera a
raó d’un nombre impressionant de tones de subproductes eliminats de
comercialització, altament contaminants, com és ben sabut per tota
administració i per tothom. El resultat és una degradació ambiental constant,
per la salinitat que ha anat cobrint el sòl, l’atmosfera, el riu Llobregat, els
aqüífers en general i les fonts del terme, pràcticament desaparegudes i ja
sense cap mena de qualitat potable ni atractiva, per l’aspecte salobre que
aflora arreu.
Amb les resolucions de darrera hora del govern cessant de la
Generalitat, que poden tenir repercussions intolerables si no es declaren
nul·les de ple dret -que jo que crec que ho són- el número d’hectàrees
destinades a runam serà de més de 200, abarcant una superfície impensable, que
ja al present causa un impacte ambiental impressionant, i que de cap manera es
pot pretendre de dir que serà impermeable o que s’impermeabilitzarà. El
resultat prou que és ben evident amb el que s’ha vingut tolerant fins ara,
emmascarant amb que es complia amb mesures correctores, que probablement es
volien emparar en els col·lectors de salmorres.
Després que la mina ve enriquint capitals particulars i societaris des
de més de cinquanta anys, amb un procés de producció que només contempla
l’extractiu i sense el final regeneratiu o de reducció dels residus, ni
tractament de cap mena per a fer-los innocus, ni de retorn al subsòl profund
d’on procedeixen, és temps i hora que no es pugui admetre que l’explotadora
segueixi amb sistemes com fins ara, totalment fora de context en un món on el
medi ambient és primordial i s’han humanitzat els processos industrials, que
han d’assumir-ne els costos complementaris.
EL SUBSÒL
EXPLOTAT AMENAÇA LA SUPERFÍCIE I LA PROPIETAT PÚBLICA I PRIVADA.
Sembla que ja no han de caure en cistell foradat les paraules que un
eminent enginyer de mines -que poden ser confirmades per tants d’altres i per
molts geòlegs- fa temps va pronunciar, junt amb estudis que en general crec que
s’han volgut ignorar, potser per a no dramatitzar les causes reals de les
bòfies cardonines: “Vosaltres potser no ho veureu, però els vostres néts podran
veure com el sòl s’esfondra, perquè és com un formatge de Gruyère”.
TENIM L’OBLIGACIÓ
DE FER UNA EXPLOTACIÓ RACIONAL DELS RECURSOS DEL SUBSÒL.
He de pregar que se m’excusi per si les paraules aportades no fossin
exactes al peu de la lletra. però és real que el subsòl al Bages deu ser com un
formatge de Gruyère, i els greus problemes soferts a la Vall Salina de Cardona
i al barri de l’Estació de Sallent, entre altres indrets rurals, en són un clar
testimoni. I és evident que no podem seguir amb ulls tancats i dir que
s’apanyin i ja s’ho faran els que després vindran. Administrem els béns comuns,
no pas per a espoliar-los. I, en aquest punt i abans que no sigui massa tard,
és hora de que entre tots, amb els qui administren les mines i els seus
treballadors, si cal amb els seus sindicats, preservem el sòl, el subsòl i el
medi ambient, d’una vegada per totes.
Cerquem la germanor, no volem enfrontaments, jo voldria que prevalgui
una bona cultura política i empresarial. I per a això cal diàleg, atents a que
no tenim cap dret a hipotecar el futur del país, com tampoc hem de desitjar que
no es puguin pagar les hipoteques personals del temps present. I per aquesta
raó, no s’ha d’admetre la política de la por que alguns directius propaguen,
amenaçant amb tancament i pèrdua de llocs de treball si cessa la producció, en
una velada motivació de xantatge. Que es produeixi, però amb mesura i
tecnologia al dia, que no posi en perill la riquesa de tot un país per a
defensar uns escassos salaris, gens compensats per la gran riquesa natural del
subsòl que emigra a favor de tercers, quan no d’estranys, que temps a venir
poden desaparèixer deixant un territori transformat en una desferra.
UNA EXPLOTACIÓ MINERA RACIONAL HA DE PROMOURE MÉS LLOCS DE TREBALL.
Les explotacions més modernes i modernitzades –i és indiscutible que s’ha
de modernitzar una explotació que usa tècniques, amb resultat de producte
final, pròpies d’ara ja fa més d’un segle- recondueixen els subproductes no
comercials altra vegada a les galeries que abandonen. D’aquesta manera es
reomplen “els forats del gruyère” i s’eviten els despreniments subterranis
seguits de la repercussió d’esfondrament superficial, a voltes no pas pacífic i
causant víctimes. Més d’un terratrèmol ha tingut l’epicentre en bòfies gegants
degudes a l’extracció de minerals, especialment hidrocarburs. Una explotació
racional, sigui reconductora de subproductes o de reelaboració a peu de mina en
derivats comercials, o senzillament de reforç dels túnels excavats, va
acompanyada de la necessitat de cobrir nous llocs de treball en les tasques
pròpies de la tecnologia regeneradora, recuperadora, ecològica o de
sosteniment, sigui com sigui que vulgui dir-se. De manera que la direcció d’una
mina, que no vagi amb la política de la por per a que els treballadors li
suportin una mineria bruta o poc adient. Els qui en tot cas han de tenir una
mica de por de moment han de ser els capitalistes o els accionistes, perquè han
d’invertir més en una explotació, per a que sigui racional i respectuosa amb el
medi ambient, com és obligat, per a que no sigui exigible el principi de la
U.E.: “qui contamina, paga”. I no s’hi val a dir que el reomplir no és possible
perquè el subsòl minat s’eleva i limita espais. Si això es diu, és tant com
admetre que s’està cometent un delicte ecològic, en trastornar el medi d’una
manera irreversible.
LES MEVES AL·LEGACIONS EN PRO D’UNA ACTIVITAT MINERA ADIENT AL RESPECTE AMBIENTAL
Si no s’adopta una política medioambiental apropiada, ja podem dir que el
Bages, dintre de poc, serà un territori definitivament empobrit,
territorialment mort, amb les aigües contaminades i amb una atmosfera que no
permet aspirar a que en el terme s’hi muntin empreses alimentícies, que no
poden exposar els aliments a factors negatius, o mecàniques de precisió, que no
poden acceptar cap mínim d’oxidació o alteració en les metalls que tractin. I
d’aquí que, tot i que entenc que si no hi ha pronunciament i resposta superiors
poca cosa valen, acompanyo a la present còpia dels escrits de manifestacions i
al·legacions als que he donat curs, i als qui aquest tanca el cicle.
Amb aquest escrit es clou el meu periple per l’Administració, amb
l’esperança que no es consumi que el runam salí de Sallent pugui seguir en la
seva fantasmal progressió. I adjunto còpia de les manifestacions fetes fins al
moment d’aquest comunicat, en ordre cronològic que és invers a aquell amb que
han estat lliurats els documents als organismes corresponents.
1)
Escrit a
l’Excm. Sr. Fiscal de Medi Ambient, amb registre d’entrada del 12 de gener del
2004. A la Fiscalia no donen el número de registre.
2)
Escrit
a l’Hon. Sr. Conseller de Medi Ambient i Habitatge, amb registre d’entrada
del 30 de desembre del 2003 número 016465.
3)
Escrit
al Sr. Director General de Boscos i Biodiversitat, acompanyant-li còpia
de l’anterior, registre d’entrada del 31 de desembre de 2003, número 016496.
4)
Escrit
previ a l’Ajuntament de Sallent, registre d’entrada del 23 de desembre
2003, número 9325, en referència a la presumpta nul·litat dels darrers acords
del govern en funcions de la Generalitat, ja substituït al present.
per tot el que queda manifestat,
Que tingueu en compte el que queda manifestat i, fent ús de les Vostres
atribucions com a President de la Generalitat de Catalunya, ordeneu les accions
que corresponguin, implicant els diversos departament en la negociació amb la
direcció d’Iberpotash SA, si així s’escau, a la finalitat que, després de tants
anys de govern monocolor que no ha superat l’acció degradatòria ambiental de
Sallent i del Bages en general, s’apliqui la normativa escaient, la qual, ben
atesa, ha de proporcionar nous llocs de treball en l’explotació de l’àrea
afectada per la contaminació tant atmosfèrica com aquàtica, devaluadora del sòl
que altrament és urbà. per quina raó cal arbitrar així mateix les mesures
necessàries a la finalitat de que la propietat tant pública com privada del sòl
no decaigui en els seus drets i possibilitats, tant d’ordenació industrial com
comercial i urbana en general, havent de tenir en compte que cal preservar de
l’empobriment que s’ha produït ja en diversos barris urbans, en els quals han
de ser indemnitzats objectivament, a valor de restitució igual a la que es
fruïa.
I d’acord al propi Estatut d’Autonomia, cal tenir ben present que: si per
l’article 5 correspon a la Generalitat de Catalunya l’estructuració del
territori, vol dir que no s’ha de limitar a nomenaments administratius, sinó
que cal que aquests vetllin per al manteniment d’una estructura digna i
habitable. L’art. 9.5 atorga la competència exclusiva al manteniment del
patrimoni històric, i no hi ha patrimoni més valuós, històricament parlant, que
el mateix territori i les seves riqueses naturals, inclosa la del subsòl. I no
cal dir que queda obligada la Generalitat pels altres apartats del mateix
article 9, especialment el també núm.9, en ordenació del territori i del
litoral, urbanisme i habitatge. ¿Sabeu quants habitatges, al Bages, estan
afectats i devaluats per culpa dels esfondraments provocats pel buidatge paorós
del subsòl mineral? L’art.10 dóna competència en el règim miner i energètic (5)
i protecció del medi ambient (6). Seguir com fins ara sona a mofa dir que, al
Bages i a Sallent en concret, es protegeix el medi ambient, o que tenir un
Departament i unes lleis concretades a aquest medi justament serveixin per a
res.
I sense ànim de controvèrsia i estimant que aquest Govern que Vos presidiu
sabrà fer front a les contingències compreses en aquest escrit i en els que
segurament haurà lliurat l’Ajuntament de Sallent i altres instàncies tals com
les plataformes ecològiques del Bages, no em resta res més que dir-vos que
entenc que l’actuació que correspon per a eliminar els nous perills que
s’albiren si es provoqués una muntanya de runam o residus potàssics a Sallent
més extensa que l’actual, com per a eliminar l’actual (Cardona ho està fent),
ha de ser una actuació conjunta de totes les forces polítiques, tant les que
són al govern com a l’oposició, a la qual crec que se l’ha d’imposar plenament
de l’acció que cal lliurar per a fer prevaler la preservació del territori i el
benestar i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que a Sallent
i Bages en general, s’exposen a perills inadmissibles.
Atesa la referència a l’Estatut d’Autonomia i que es preveu la seva
modificació, crec que és indispensable que s’hi apliqui un major respecte a les
persones i al territori, així com a la propietat, perquè, de tot això,
l’Estatut gairebé en queda orfe, a part de les generalitats de l’article 8. I
permeteu-me que acabi amb un clam: Sigui arribada l’hora per a restablir el
terme de Sallent de les cruels ferides ambientals que el fustiguen des de tantíssims
anys!
Sebastià Estradé
Barcelona, 14 de gener del 2004