Carta a l’Honorable Sr. Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Sebastià Estradé i Rodoreda, doctor en dret-advocat, domiciliat a ..., que es demana que sigui tingut en compte per a qualsevol notificació, respectuosament

MANIFESTO:

Que per raó de tenir casa i despatx a Sallent, tant com a sallentí com per haver rebut bona sèries de queixes per part d’amics i clients de la vila preocupats pels danys medioambientals que ve sofrint el terme municipal, agreujats dia a dia per l’increment paorós de la muntanya de residus salins (dits runams o subproductes), em permeto el present escrit amb el prec que la renovada gestora d’aquest digne Departament atengui a que no s’acceptin més peticions de l’explotació minera a la finalitat de seguir incrementant la deixalleria de subproductes eliminats del mineral que s’extrau i que els hi és lucratiu.

Durant molts anys, la ineficàcia d’atenció ambiental ha fet possible que Sallent canviï la imatge que tenia, ben amable per a una qualitat de vida, per una altra que sembla fanstasmal presidida, arreu on es vagi, per la imponent muntanya de residus que ha anat contaminant i destruint aqüífers i fonts, als extrems que, com a intolerables, són de domini públic.

No és intenció de ningú perjudicar ningú, conscients de que la mina dóna vida a moltes famílies, però aquestes famílies i al seu torn, són també víctimes de la deixalleria més monstruosa que hom pot veure a tot Catalunya, i cooperen a que la qualitat de vida de milers i milers de ciutadans, de present i de futur, es vegi privada d’una acceptable manera de fruir-ne.

Val a dir que, durant anys, una uniforme i unilateral manera de governar el nostre país no ha sabut enfocar ni tan sols el present que ara es té a la vila i comarca, i si ha estat conscient del negre futur que pot esperar-se si les coses segueixen igual i en progressió, no ho ha sabut resoldre. I és hora de que no s’esperi més i es solucioni i es resolguin els problemes de les fases d’explotació que manquen de mesures acceptables.

Cal, Honorable Senyor, tenir presents uns paràmetres alarmants.

Primer.- És necessari que l’explotació sigui garant de que la tasca que porta a terme en el subsòl no perjudicarà més del que ja ho ha fet l’habitabilitat del terme, que ja s’ha vist malmesa en dos sectors de poblament, un d’ells a límit d’haver de declarar-ne la inhabitabilitat.

Segon.- D’altra banda no es pot condemnar a que els habitants hagin de ser esclaus del que anomenen les subsidències, els efectes de la constant perforació del subsòl, d’una extensió temps enrera impensable, amb una rapidesa de buidatge alarmant i prossegueix rutes que potser no estan pas prou ben examinades ni autoritzades, almenys d’una manera prou fiable. Vegi aquest Departament com de continu van minvant les àrees que poden considerar-se urbanitzables, limitant de continu les possibilitats de correcte habitatge, provocant empobriment de finques i impossibilitant-les d’un destí que seria lògic, com és lògic que la propietat privada sigui respectada, sense poder causar-li danys; i en tot cas, havent de respondre d’aquests danys. L’objectivitat obliga a que qui causi un dany, i ja ho és el no poder qualificar un terreny com a urbanitzable, indemnitzi en un valor comparable tot que costa. I, en aquest cas, ¿com es por permetre que el propietari del sòl, sigui públic o privat, hagi d’acceptar que, pel que es permet al subsòl, el seu pot esfondrar-se i perdi valor? Francament, cal reflexionar i respondre.

Tercer.- Qui contamina, paga. És un precepte vàlid a la Unió Europea i al món. Per tant, cal que no s’autoritzin més activitats que no respectin el medi ambient, que en països avançats ja no serien tolerables, en la forma en que a Sallent es vénen explotant les mines. I d’aquí, i anant al que resulta de l’impensable anunci de la Direcció general de Boscos i Biodiversitat del Govern cessat sobre el programa de restauració de l’activitat Emerika (un trist llegat del passat miner), als termes municipals de Sallent i Balsareny, fet a correcuita en veure perdut el poder i repetint un programa que ja havia estat negat, ha de ser revocat o anul·lat per l’autoritat de la Conselleria damunt de l’esmentada Direcció General.

EL QUÈ CAL FER: ADOPTAR NOVA TECNOLOGIA PER A L’EXECUCIÓ DE LA FASE FINAL D’UNA EXPLOTACIÓ MINERA I CREAR ELS LLOCS DE TREBALL CORRESPONENTS. Sallent no pot admetre més porqueria arrancada del subsòl. cadascú té dret a casa neta i sobretot a que ningú li empastifi. I així com els residus urbans es recullen cada dia per fer-los innocus i regenerar-los o destruir-los on puguin ser admesos, els residus de la mina han de ser tractats i emmagatzemats on correspongui i no causin cap dany. I si el que ve de la mina no es vol ni comercialitzar, que retorni a la mina d’on prové. No es pot deixar a la casa dels altres, i aquests altres som els ciutadans de Sallent, que àdhuc no podem admetre que es digui, en el pla fantasmal que cal proscriure, que una muntanya de runam (Vilafruns) serà desmuntada per a traslladar-la (si més no), a la immensa muntanya de Sallent. Això, com es pot entendre? Si s’examina a fons es trobaran les respostes.

EL QUÈ CAL: NO TENIR POR. La tecnologia actual permet que una activitat industrial sigui neta. Per tant, cal que ho sigui l’explotació potàssica del Bages, que tant afecta a Sallent. Faci’s el projecte escaient, tractant el destí ràpid dels residus a un destí totalment innocu, creant els infrastructures necessàries, perquè la pols torni a la pols, o sigui que els residus tornin al seu lloc d’origen. I si això no fos possible, que els científics i tècnics donin noves solucions. El cost d’explotació no s’acaba on es vol, si ocasiona un cost per a altres, com és el cas permès pel govern propi d’anar creant muntanyes de runams. Les deixalles les ha de tractar qui les fa, i ha de crear els mitjans per fer-ho. Vet aquí on podríem veure la bona actuació tècnica, laboral i sindical.

ACABANT LA REFLEXIÓ QUE SE US SOTMET, HONORABLE SENYOR CONSELLER. Som conscients que sou nou en “l’ofici”, però no pas massa perquè sou un tècnic urbanista, de prestigi en la vostra lloable professió. I en tot cas, per si us serveix una mica de guia, us acompanyem a aquest escrit la següent documentació en fotocòpies de premsa:

1.- Regió7, 17 de desembre del 2003. Crònica exposant que el Govern cessant accelera el procés per ampliar el runam de Sallent a última hora.

2.- Regió7, 20 de desembre. Crònica que cal tenir en compte perquè entenem que els qui governen o administren han d’actuar d’acord. es titula: El fiscal de medi ambient denuncia al jutjat les mines del Bages per contaminació ecològica.

3.- Regió7, 20 de desembre. Tema del dia: Acció contra els runams salins, amb dos articles remarcables, un d’ells del periodista sallentí Enric Badia.

4.- Regió7, 23 de desembre. La petició del fiscal de fer tancar els runams de les mines sorprèn els Ajuntaments. La sorpresa no és la del tancament dels runams, sinó la que hi hagi un govern, que a més es digui un govern per a Catalunya, capaç de deixar créixer indefinidament els runams.

5.- Els comitès miners avisen que la petició del fiscal amenaça els llocs de treball (!!-??). A part que no poden resultar lícits els llocs de treball que serveixin per a que uns puguin anar fent la vida mentre altres s’hi hagin d’ofegar, els sindicats potser no han acabat d’entendre que, si les coses es fan ben fetes com s’ha de fer, de llocs de treball n’hi haurà més. Val la pena que canviïn el “xip”. El benestar temporal d’uns pocs no ha d’impedir el benestar futur de molts més, a part que el benestar present és preservable actuant correctament.

DEMANO A L’HONORABLE SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT:

Que arbitri el que faci falta per a impedir que se segueixi amb una política de dany ambiental que transforma el Bages en un abocador de deixalles pregoner de misèria futura. I que doni les ordres oportunes per a portar a revisió profunda el que hagi de ser l’actuació futura d’explotació potàssica al Bages, pel bé de tots els catalans i de tots els ciutadans i ciutadanes que vinguts d’arreu hi viuen i hi conviuen. Pregant a l’empresa, que ens consta que és una empresa responsable, a que doni constància de modernitat i sigui un exemple d’explotació honesta i correcta, fent els estudis que calguin per a la preservació ambiental fins ara tan afeixugada. I que, primerament i prioritàriament, es deixin sense efectes les resolucions que pogués prendre la Direcció general de Boscos i Biodiversitat que donessin peu a incrementar la zona damnificada, perquè, de cap manera, sense entrar en conflictivitat delictiva, es pot admetre que s’ampliï ni una sola hectàrea el terreny degradat pels subproductes potàssics causants.

ALTRESSÍ. Es tinguin adjuntats els reculls de premsa referits. I també la còpia de l’escrit que vaig entrar a l’Ajuntament de Sallent el 23 de desembre 2003, recolzant que s’anul·li qualsevol possible aprovació d’ampliació de runam salí al terme de Sallent.

Barcelona, trenta de desembre de 2003

Sebastià Estradé