SABER-NE MÉS
 
La salinitat d'origen miner a les aigües del Bages. Article al Notícies de la Institució Catalana d'Història Natural nr.154, març-abril 2021, pàgines 5-7.

Acaba de sortir publicat El sendero del río rojo, d’Óscar Escudero.
El llibre és un recorregut a peu íntegre per la vora del riu Llobregat, des del naixement a Castellar de n’Hug fins a la desembocadura al Prat, narrat amb prosa molt viva per aquell qui estima sense reserves aquest riu i sense altre motiu que el fet de ser el riu la referència que marca un extens territori –l’Alt i el Baix Llobregat...- i dóna identitat a la gent que hi viu –els de la riba dreta i els de la riba esquerra, els qui guarden gravada a la memòria la riuada del 1962 que va arrasar el Baix Llobregat, els qui recorden la del 1982 a la conca alta i els qui ni tan sols arriben a imaginar-s’ho.
El títol és una al·lusió a l’origen del nom Llobregat atribuït a la forma llatina Rubricatus que significa roig.
No espereu una guia de ruta plàcida; El sendero del río rojo segueix fidelment el riu i les seves vicissituds, sense concessions ni edulcorants. Tampoc hi espereu flors i violes, que n’hi ha, però poques; al transcurs del Llobregat hi ha més penes que alegries, algunes tan grans com la primera presa a tan sols 150 metres de les mítiques fonts, el pantà de La Baells -el darrer del franquisme que negà i esborrà del mapa el poble de Sant Salvador de la Vedella- i la presència intimidatòria del descomunal runam salí del Cogulló a Sallent que transfigura el paisatge i salinitza l’aigua.
El caminant-autor documenta amb llenguatge brillant i concís les incidències naturals i artificials amb les quals, una darrera l’altra, troba el Llobregat, mantenint sempre l’atenció a la relació que mantenen la gent i el riu.
Coneixíem, sobretot pels A peu per... de Josep Maria Espinàs, la narrativa de rutes com a gènere literari per explicar un territori; amb El sendero del río rojo neix el gènere de la narrativa de rius, els rius que tan bé condensen i reflecteixen com tractem el país.
Molt recomanable. Més informació a Caligrama Editorial.

Convocatòria conjunta de la Unió de Pagesos i de la Universitat Pompeu Fabra de la 2ª trobada "Afectacions al sòl i a l'aigua causades per les mines de potassa del Bages. Com avancem?", el divendres 4 de setembre de 17:00 a 19:30h al local El Centru, a Cabrianes. El taller comptarà amb la presència de Miguel Cañedo (dpt. Ecologia UB), Núria Roca (dpt Fisiologia Vegetal UB), Marta Conde (UPF) i Mariana Walter (ICTA-UAB).
Agrairem als interessats que feu saber anticipadament la vostra assistència a l'adreça mcondep@gmail.com.
Convocatòria al taller sobre salinització del sòl causada per la mineria de potassa a Sallent, pel dia 28.02.2020, organitzat per la Unió de Pagesos juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i el projecte AMS del Recercaixa.
Resum per Enginyeria Solucions de l'obra de restauració del runam salí de Vilafruns (Balsareny), acabada l'any 2011. Aquest és actualment l'únic runam de la mineria de potassa del Bages efectivament restaurat.
Cuando la realidad supera la ficción. Sebastià Estradé i Rodoreda (1923-2016) contra la montaña de residuos salinos. Article de Santiago Gorostiza publicat al número 57, 2019, de la revista semestral Ecologia Política - Cuadernos de Debate Internacional.

Salt in freshwaters: causes, ecological consequences and future prospects. Recull d'articles científics compilat i editat per Miguel Cañedo Argüelles (Grup de Recerca FEHM, dpt. Ecologia, Universitat de Barcelona), Ben Kefford (Institute of Applied Ecology, Universitat de Canberra) i Ralf B.Schäfer (Department of Quantitative Landscape Ecology, Universitat de Koblenz-Landau). Philosophical Transactions of the Royal Society B (Biological Sciences), vol.374, número 1764 del 21.01.2019.

El volum aporta una visió internacional sobre la problemàtica de la salinització de les aigües dolces i les seves conseqüències biològiques i socials. No és pas anecdòtic que d'entre els 3 científics que han compilat el volum 2 d'ells treballin en regions amb una llarga història de mineria de potassa: M.Cañedo a Catalunya, on les explotacions de potassa d'ICL salinitzen la conca del riu Llobregat i Ralf B.Schäfer a Turíngia (Alemanya) on les explotacions de potassa de K+S Kali salinitzen les conques dels rius Werra i Wipper.

Un segle d'afectació ambiental de la mineria de potassa del Bages, per ara. Article de Jordi Badia a la revista Dovella núm.121, tardor 2017, resum de la ponència presentada el gener del 2017 a les jornades sobre patrimoni miner organitzades pel Centre d'Estudis del Bages.
L'estat de les coses en relació amb la salinització de la conca Werra-Weser (II). Un polvorí europeu. Article del Dr Walter Hölzel, president de la Conferència de Regions limítrofes de la Conca Werra-Weser, al número de Desembre del 2016 de la revista alemana Waterkant, al voltant dels problemes de salinització causats per les aigües residuals de l'empresa minera de potassa K+S que poden desvirtuar la competència lleial a Europa.
"El ser humano está aumentando la salinidad del agua dulce". Un article publicat a la revista Science basant-se en l'estudi d'un equip d'investigadors de la UVic i de la UB alerta dels perills de la salinització de l'aigua per la salut humana i els ecosistemes d'aigua dolça. Vegeu-ne la ressenya al portal iAgua.

Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret. Edicions del Llobregat / Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

El llibre, novetat editorial d'aquest Sant Jordi, explica les vicissituds i posa en perspectiva històrica el gran conflicte ambiental a Catalunya de la salinització dels rius Cardener i Llobregat per la mineria de potassa. D'una banda hi ha la mineria que històricament havia abocat els residus salins als rius i que actualment els acumula, de l'altra les protestes i lluites dels habitants de la conca, àrea metropolitana de Barcelona inclosa, que depenen del Llobregat pel subministrament d'aigua potable i entremig científics i gestors que busquen solucions.

La història comença l'any 1926 amb l'inici de les explotacions potàssiques a escala industrial a Súria. Però ja el setembre d'aquell mateix any, la Sra. Antònia Burés Borràs -la Buresa dels manresans- denuncia davant del Governador Civil de Barcelona a Minas de Potasa de Suria SA per captació il·legal d'aigües i per abocament d'aigües salades que corroïen les turbines. Després de molts documents rellevants del conflicte durant el segle XX, el llibre presenta una cronologia que clou amb la sentència del desembre del 2014 del jutjat penal nr.1 de Manresa que condemna l'empresa minera Iberpotash i tres dels seus ex-directius per delicte ecològic.

La Minería y su grave impacto sobre los Bosques y los Pueblos, per Forest Peoples Programme, publicat a Ecoportal.net el 14.08.2003. Extens article que descriu els mals ambientals intrínsecs de la mineria i com, al revés d'allò que es predica i molts creuen, la mineria empobreix els pobles. La mineria és un problema, i com a tal ha de ser tractada. Es pot argumentar que la mineria és necessària per subministrar béns, però no que sigui sostenible éssent com és una activitat basada en l'extracció de recursos no renovables.

Rivers of salt: The Llobregat. How salt mining has destroyed some rivers in Sallent area (Catalonia, NE Spain) and still is a threat for the Llobregat river ecosystem, the water supply of great Barcelona region and the health of more than 2 million people. Presentació a càrrec de Narcís Prat i col·laboradors del grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) que proporciona dades d'índexs de qualitat biològica al riu Llobregat i afluents, relacionant-les amb la conductivitat de l'aigua i l'activitat minera.

Salinització. El riu Llobregat i la mineria de potassa al Bages: una activitat econòmica i, alhora, una irresponsabilitat ambiental. Roger Lloret Rios. Papers de Sostenibilitat n.29, desembre del 2011.
Municipal distribution of bladder cancer mortality in Spain: possible role of mining and industry (= Distribució municipal de la mortalitat per càncer de bufeta a Espanya: possible influència de la mineria i la indústria). Article de Gonzalo López-Abente i d'altres, publicat a la revista BMC Public Health, gener 2006, 6:17. Les dades apunten que podria haver-hi relació entre la incidència més alta d'aquest tipus de càncer i la qualitat de l'aigua a la conca del Llobregat, contaminada amb arsènic per la mineria de potassa.
Entrevista publicada per El Periódico el 17.06.2008 a Manolis Kogevinas, epidemiòleg que va presidir la comissió científica de l'Organització Mundial de la Salut sobre els trihalometans (THMs) a l'aigua. Afirma sense embuts que l'aigua de Barcelona té nivells massa alts de THMs. Valdria la pena saber també que l'aigua del Llobregat ocasiona més THMs quan es desinfecta que la del Ter (segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona) i que la diferència de qualitat principal entre les aigües del Llobregat i del Ter és que les del Llobregat són molt més salines a causa de les filtracions de sal originades als runams de la mineria de potassa al Bages.
L'espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat. Article de Jordi Badia publicat a la revista manresana el Pou que repassa els múltiples accidents ambientals causats pel col·lector de salmorres i les seves causes, i posa en guàrdia dels vessaments de salmorra futurs.
Qui contamina, cobra. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica com la Generalitat de Catalunya, en base a la tergiversació de l'aplicació del decret 343/1983 que obliga a totes les activitats extractives -a totes menys a les de la mineria de potassa- a restaurar els terrenys afectats, a fiances de restauració d'import molt inferior al cost real de restauració dels runams salins, gairebé simbòliques, i a obres per eliminar de la xarxa fluvial i de les aigües de consum la sal lixiviada dels runams pagades amb diners públics, subvenciona Iberpotash perquè contamini les aigües de la conca del Llobregat.
Els salers sempre tapats. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica la higroscòpia de la sal, propietat física per la qual els runams absorbeixen aigua ambiental i desguassen salmorra.
Burros amb orelleres. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou, on compara l'herència de la Sèquia rebuda d'uns avantpassats medievals, amb els gegantins runams salins que la generació actual llega per a les futures.
"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.
FAQs THMs H2O. Les preguntes més freqüents i respostes concises sobre la problemàtica dels tri-halometans cancerígens a l'aigua de consum captada del Llobregat, exposada per un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tapada per les empreses Aigües del Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona SA. (.html, .pdf)
Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària. Tesi doctoral de Cristina Villanueva, del dpt. de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi correlaciona estadísticament la presència de trihalometans (THMs) a les aigües clorades amb la incidència de càncer de bufeta. Entre els THMs, aquells que contenen brom a la seva molècula són els cancerígens més reconeguts. Precisament aquests THMs bromats es formen a nivells molt més alts (aprox. 20x) a les aigües potabilitzades que provenen del Llobregat, a causa de la presència de l'ió bromur per la contaminació salina de la mineria de potassa.
Un contaminant cancerigen amenaça l'aigua de Barcelona. Article de M.Ciércoles i J.Elcacho a l'Avui, 22.11.2005
Les edats de Gaia / The ages of Gaia (fragment). James Lovelock
Quina utilitat tenen els embassaments? Ignasi Sivillà, Plataforma d'Oposició als Transvasaments.
L'anècdota salada d'un conseller de medi ambient. Jordi Badia
Potash, world overview. Canadian Minerals Yearbook. Michel Prud'homme
Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages. Jordi Badia
Història de la troballa de les sals potàssiques de Súria. Josep Guitart, pvre. Butlletí el CECB, vol.5, any 1924