QUINA
UTILITAT TENEN ELS EMBASSAMENTS?
Introducció
Els embassaments que
regulen el cabal de les conques internes per garantir el subministrament
d’aigua a la població, són principalment els dels sistemes Ter i Llobregat.
El fet que casi sempre es vegin mig buits fa pensar
que els rius quasi no puguin abastir a la població, però no és així. En aquest
document podrem comprovar amb dades, que si no estan plens és perquè els usen
per altres coses i posen a vegades en perill l’abastament a la població.
Analitzarem el cas del sistema format pel Llobregat i
Cardoner. De totes formes el sistema Ter te unes característiques molt
similars.
Descripció del sistema
Actualment tenim el Cardoner amb dues preses. L’una
és la Llosa del Cavall amb una capacitat de 80 Hm3 i una mica més avall hi ha
la presa de Sant Ponç, amb una capacitat de 24 Hm3. Molt més avall, a
Castellgalí, una mica més avall de Manresa, desemboca al Llobregat.
Al Llobregat hi tenim la Presa de la Baells, amb una
capacitat de 113 Hm3.
Per tant les tres úniques grans preses del sistema
tenen una capacitat de 217 Hm3. Més avall de la confluència Cardoner-Llobregat
no hi ha cap presa, però hi ha un punt on es mesura el cabal per garantir la
suficient aigua per l’àrea metropolitana. Aquest punt és a Castellbell, a uns 8
km. Més avall de la confluència dels dos rius.
Més amunt de Castellbell, el consum d’aigua per a ús
humà és molt petit, ja que els diferents pobles i ciutats aboquen les aigües
residuals, un cop depurades, al riu.
Més avall de Castellbell hi ha les potabilitzadores
d’Abrera i de Sant Joan Despí per a la àrea metropolitana.
L’aigua que s’extreu anualment per abastir l’àrea
metropolitana són 100 Hm3, el què significa un cabal constant de 3,2 m3/s. Com
que el riu no es pot buidar, per assegurar aquest cabal i un mínim de cabal
ecològic, pel punt de mesura de Castellbell hi ha de passar com a mínim 5,5
m3/s.
El cabal mitjà del Cardoner a la desembocadura és de
6,1 m3/s. El cabal mitjà del Llobregat a la sortida de la presa de la Baells és
de 7,5 m3/s, a la confluència amb el Cardoner (abans d’aportació de les seves
aigües) de 11 m3/s, a l’alçada de Castellbell de 18 m3/s i, finalment a la
desembocadura al Prat del Llobregat, el cabal mitjà del Llobregat continua
essent d’uns 18 m3/s, però seria de prop de 22 m3/s si no se li tragués 3,2 m3/s
per a abastament urbà.
Els embassaments
Com podem veure, si de mitjana a Castellbell passen
18 m3/s, és de preveure que sense regulació d’embassaments poques vegades el
cabal estaria per sota de 5,5 m3.
Però en estius molt secs, això pot passar. Llavors és
quan el cabal que falta per arribar als 5,5 m3 l’han d’aportar els
embassaments.
Hom suposa que abans d’arribar un període estival de
sequera, si no s’ha fet una pèssima gestió, les preses estan plenes.
Sempre que el cabal natural del riu a l’alçada de
Castellbell sigui superior a 5,5 m3/s (quasi sempre) els embassaments poden
lliurar menys aigua de la que hi arriba, o sigui, tenen capacitat d’omplir-se o
restar plens. Només durant els curts períodes en que el cabal natural és per
sota dels 5,5 m3/s s’ha de desembassar més del què hi entra.
La gran sequera del 2002
Durant el 2002 hi va haver
un període de sequera que segons la Generalitat, en aquell moment, deien que
era històrica.
A principis de març de 2002
es va aplicar el decret de sequera. El què crida l’atenció és que els
embassaments estaven molt buits, i en aquell moment per Castellbell hi passaven
molts més metres cúbics que els 5,5. D’aquí es dedueix que les preses, abans
del decret, deixaven anar molta aigua. Molta més de la que es necessitaria per
garantir el cabal a Castellbell.
Aquesta aigua de més, la
que fa que les preses estiguin quasi bé sempre mig buides, la deixen perquè les
minicentrals hidràuliques tinguin un cabal constant i d’acord a la seva
concessió.
Només quan s’aplica el
decret de sequera, és quan les centrals es queden sense gaire aigua per poder
turbinar. Aquesta és la raó per la qual just aplicar aquest decret, les preses
comencen a omplir-se a gran velocitat.
Al gràfic adjunt
(confeccionat per l’ACA i públic a la seva pàgina web), es pot comprovar que al
març, la quantitat total d’aigua embassada era de menys de 60 Hm3, però puja
ràpidament fins arribar, en menys de dos mesos, fins a 125 Hm3. O sigui, que
malgrat que hi hagués sequera hi arriba molta més aigua que la que en surt.
És cap a finals de juny
quan el nivell comença a baixar. O sigui quan, sense embassaments per
Castellbell no hi passaria prou aigua per assegurar el subministrament, i han
de deixar més aigua que la que hi arriba.
Malgrat l’excepcional
sequera, podem comprovar que passa dels 125 Hm3 al juny fins a 106 Hm3. Per
tant, només s’ha necessitat desembassar 19 Hm3.
O sigui, que en una de les
pitjors sequeres dels últims decennis amb només un 8,7% dels 217 Hm3 de
capacitat dels embassaments n’hi ha hagut prou.
Amb això queda clarament
demostrat que:
Ens sobra capacitat de
magatzematge d’aigua
El pantà de la Llosa del
Cavall es va fer per altres interessos aliens al subministrament de la
població.
L’àrea metropolitana
consumeix només una part del què els pantans actuals poden garantir.
A l’annex es pot veure els
valors de l’aigua que hi passava cada setmana abans i després dels embassaments
de la Llosa del Cavall, de Sant Ponç i de la Baells, i el cabal a Castellbell.
Com a curiositat es pot
observar que durant moltes setmanes per Castellbell hi baixava molt més dels
5,5 m3 mentre es seguia desembassant molta més aigua de la necessària de la
Baells i Sant Ponç. Això vol dir que si haguessin afinat una mica més, el volum
total desembassat podria ser molt inferior o fins i tot mantenir-se invariable,
segons càlculs aproximats.
Les minicentrals hidroelèctriques
Per garantir els 5,5 m3/s a
Castellbell, la presa de Sant Ponç buidava entre 0,5 i 1,5 m3 per segon mentre
les centrals hidroelèctriques que hi ha poc més avall tenen uns cabals nominals
de 3 m3/s. El cabal que es buidava de la Baells era entre 1,5 i 4 m3/s, mentre
les centrals que hi ha poc després tenen un cabal nominal de 8 m3/s.
D’aquí es dedueix que entre
el pantà de Sant Ponç i el de la Baells desembassen en període normal al
voltant de 12 m2/s.
D’aquí s’explica que sembli
que hi ha una permanent sequera quan en realitat es gestiona l’aigua per a la
satisfacció de les minicentrals. Quan les preses estan massa buides i
coincideix en una temporada de poques pluges, 5 milions de persones han de
patir les conseqüències.
Quantitat d’energia i costos
La suma de les potències
nominals de les diferents centrals hidroelèctriques que hi ha aigües avall de
Sant Ponç i de la Baells, és d’uns 4000 kw al Cardoner i uns 26000 kw al Llobregat
(Ministerio de Industria y Energía).
Això fa una potència nominal total de 30.000 kw.
Si tenim en compte les
pèrdues del sistema de turbinatge, generador, etc, i a més els períodes que
l’aigua no és suficient, tindrem, probablement una potència efectiva mitjana
del 60%, o sigui de 18.000 kW. Això significa una energia total lliurada a la
xarxa de 157,7 milions de kWh a l’any. Si mirem el Pool de l’energia (www.omel.es) el preu que es paga pel kWh és de
3,6 cèntims d’euro.
Per tant el valor econòmic
de tot el què es produeix és de 5,68 milions d’euros.
Si les preses no optimitzessin
el seu ús pels interessos d’aquestes centrals, la minva de producció elèctrica
no sembla que fos molt important (això seria objecte d’un estudi més detallat).
Si, per exemple fos un 20%, la disminució d’ingressos de les elèctriques seria
de poc més d’un milió d’euros.
Evidentment, és molt millor
pagar 1 milió d’euros anuals per compensar les elèctriques que haver de gastar
aproximadament 125 milions d’euros anuals amb el transvasament del Roine, per
exemple.
Evidentment, és preferible
deixar de produir 31 milions de kWh en les mini hidroelèctriques, que haver de
consumir 745 milions de kWh amb el mateix transvasament.
S’hauria de revisar les
concessions de les elèctriques. El mal que fan a l’ecologia del riu i als
consumidors és molt superior als beneficis ambientals d’aquesta energia
renovable.
El decret de la sequera quasi no provoca una baixada de consum
Un podria pensar que si es
recuperen els embassaments quan s’aplica aquest decret és perquè limiten els
consums i això fa que es recuperin.
Doncs no. L’únic que limita
és el desembassament per a les hidroelèctriques. El consum quasi segueix igual.
Al decret es parla de
cabals mínims de desembassament a Sant Ponç i la Baells de 0,5 i 0,3 m3/s,
Parla de cabals màxims pels
camps de golf i pels recs però que, en volum quasi no afecten a la quantitat
d’extracció del riu.
Llavors també fa esment a
mesures que només serveixen per donar un ambient de sequera però que no varia
per a res la quantitat que s’ha de desembassar:
Es decreta el màxim que es
pot endur la sèquia de Manresa.
Manresa i voltants, en
règim normal, agafen aigua de la sèquia i la que sobra la tornen al riu. Amb el
decret, l’aigua que agafen és inferior però de sobres per al consum habitual.
Per tant, un cop retornada l’aigua sobrant al riu, el cabal del Llobregat és
idèntic que sense decret de sequera.
El decret parla de garantir
els 5,5 m3/s a Castellbell. Aquest és el cabal necessari perquè l’àrea
metropolitana tingui aigua i el riu tingui cabal ecològic. Així doncs totes les
disposicions en què es prohibeix el rec de jardins urbans, es fomenta l’estalvi
d’aigua, etc, només serveixen perquè d’aquests 5,5 m3/s, una proporció major
se’n vagi al mar, però no perquè els embassaments hagin de desembassar menys.
En resum. Que si no
s’hagués de garantir un cabal per a les hidroelèctriques, els embassaments
estarien sempre plens i només en períodes de forta sequera baixaria, en menys d’un
10%, la seva quantitat d’aigua
emmagatzemada.
El cas del Ter
Hem parlat del sistema
Llobregat. El mateix podríem dir del Ter. La situació és similar però encara
més exagerada: les preses de Sau i Susqueda durant el període de sequera, van
augmentar molt a l’inici i van romandre estables tot l’estiu, sense perdre
capacitat. Es pot veure perfectament al gràfic de sota. La línia de color groc suma
les capacitats de les dues preses.
Conclusions
Hem pogut comprovar que pel
cabal del Llobregat i per la seva capacitat d’emmagatzematge, Barcelona i
cinturó podrien consumir molt més del Llobregat i així poder de descarregar
pressió del Ter. Actualment només s’endú 100 Hm3 dels 670 Hm3 que ofereix
aquest riu.
Una altre de les raons que
no prenen més aigua del Llobregat és la salinitat que aporten les mines de sal
i potassa de Cardona, Súria, Sallent i Balsareny.
Si es fes complir la
normativa ambiental a les mines, la salinitat del riu baixaria molt i es podria
utilitzar directament sense haver-la de barrejar amb la del Ter.
Per tant algunes propostes
agosarades que només alguns governs pioners de tot el món serien capaços de fer
(i que desitgem que Catalunya estigui entre ells) són la de derruir alguna de
les preses, la de minvar el volum de transvasament del Ter a Barcelona, la de
reutilitzar més l’aigua depurada de les ciutats costaneres bombejant-ne part
riu amunt, la d’utilitzar al màxim els aqüífers del Besòs i Llobregat, la de
legislar sobre el rec de jardins, la d’estimular el gota a gota, la de aturar
els projectes de camps de golf, etc.
Ignasi Sivillà Llobet
Plataforma d’Oposició als
Transvasaments
ANNEX
Volums d’aigua circulant (m3/s)
als diferents punts del Cardoner i el Llobregat l’any 2002
|
|
11-17 març |
18-24 març |
25-31 març |
1-7 abril |
8-14 abril |
15-21 abril |
22-28 abril |
29-5 maig |
6-12 maig |
13-19 maig |
20-26 maig |
27-2 juny |
3-9 juny |
|
Abans
Llosa del Cavall |
0,6 |
0,7 |
0,7 |
1,6 |
7,9 |
3,3 |
2,9 |
2,5 |
5 |
4,3 |
2,6 |
2 |
|
|
Abans
de Sant Ponç |
2,8 |
2,8 |
2,8 |
1,7 |
0,8 |
0,6 |
0,5 |
0,5 |
0,5 |
0,5 |
0,6 |
1 |
|
|
Després
de Sant Ponç |
3,6 |
2,9 |
2,5 |
1,7 |
1 |
0,6 |
0,5 |
0,5 |
0,5 |
0,5 |
0,6 |
1 |
|
|
Abans
de la Baells |
1,8 |
2,1 |
2,1 |
3,4 |
5,5 |
5,5 |
2,8 |
2,8 |
6,2 |
11 |
7,7 |
5,3 |
|
|
Després
de la Baells |
2 |
2,2 |
1,7 |
1,3 |
1,2 |
2,2 |
1,7 |
2,2 |
2,2 |
1,8 |
2,3 |
3,2 |
|
|
A
Castellbell |
6,9 |
6,3 |
6,5 |
8,1 |
13,7 |
9,9 |
6,2 |
7 |
12,7 |
11,4 |
6,6 |
6,3 |
|
|
|
10-16 juny |
17-23 juny |
24-30 juny |
1-7 juliol |
8-14 juliol |
15-21 juliol |
22-28 juliol |
29-4 agost |
5--11 agost |
12-18 agost |
19-25 agost |
26-1 setem |
2-8 setem |
|
Abans
Llosa del Cavall |
3,1 |
1,7 |
1,4 |
0,9 |
0,8 |
0,5 |
0,4 |
0,9 |
0,7 |
0,7 |
1 |
1,1 |
1,1 |
|
Abans
de Sant Ponç |
0,6 |
1,2 |
2,3 |
4,6 |
4,8 |
4,6 |
3,2 |
2,3 |
2,5 |
2,5 |
2,8 |
2,8 |
2,4 |
|
Després
de Sant Ponç |
0,6 |
1,2 |
1,7 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
|
Abans
de la Baells |
8,4 |
4,9 |
3,7 |
3 |
2,9 |
1,6 |
1,2 |
4,8 |
2,6 |
3,7 |
5,9 |
7,3 |
4,3 |
|
Després
de la Baells |
3,5 |
3,5 |
4,1 |
4,6 |
4,1 |
3,9 |
4,7 |
4,3 |
4,2 |
4,4 |
4,4 |
3,9 |
3,5 |
|
A
Castellbell |
8,8 |
5,8 |
7,1 |
7,7 |
7,9 |
7,7 |
6,7 |
9 |
6,9 |
7,9 |
13,5 |
9 |
10,6 |
|
|
9-15 setem |
16-22 setem |
23-29 setem |
30-6 oct |
7-13 oct |
14-20 oct |
21-27 oct |
28-3 nov |
4-10 nov |
11-17 nov |
18-24 nov |
25-1 des |
2-8 des |
9-15 des |
|
Abans
Llosa del Cavall |
1,6 |
1,3 |
1,3 |
1 |
2,6 |
1,8 |
2,6 |
1,4 |
1,2 |
1,7 |
3,1 |
5,6 |
|
3,1 |
|
Abans
de Sant Ponç |
2,3 |
2 |
3,6 |
3,5 |
3,5 |
3,6 |
3,7 |
0,8 |
1,3 |
0,8 |
4,7 |
4,8 |
|
1,1 |
|
Després
de Sant Ponç |
2 |
1,7 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
1,5 |
|
1,5 |
|
Abans
de la Baells |
5,5 |
3 |
2 |
1,7 |
7,4 |
3 |
4 |
2,4 |
1,8 |
3,5 |
9,5 |
13 |
|
5,7 |
|
Després
de la Baells |
4,1 |
5,9 |
3,6 |
3,2 |
3,2 |
2,3 |
2,4 |
2,3 |
1,9 |
2,3 |
2 |
2,2 |
|
2,1 |
|
A
Castellbell |
12,2 |
9,1 |
7,4 |
6,2 |
16,3 |
8,4 |
7,4 |
6,7 |
6,3 |
6,8 |
9,5 |
14,6 |
|
17,3 |