L'ANÈCDOTA SALADA D’UN CONSELLER DE MEDI AMBIENT

Eren prop de les 10 del vespre del dimarts 7 de juliol. Massa conscient del rigor del despertador, dic adéu als companys que allargaven la tertúlia al local de l'Alzina. Pujo al cotxe i d’esma engego la ràdio. Enmig del zàpping entre emissores reconec una veu familiar. On era, on era, ... sí, a Catalunya Ràdio. És, ¡caram!, és el Conseller de Medi Ambient, el Sr. Joan Ignasi Puigdollers. Paro l'orella amb ganes de reprendre el debat sobre qüestions ambientals, ara però amb el contertulià de més pes a Catalunya.

La conversa amb el Conseller, com no podia ser d'altra manera després de l'ensurt de Cardona, aviat gira a l'entorn dels residus especials. Un residu especial -defineix el Conseller- és aquell que requereix un tractament previ abans de ser abocat. No ha de ser forçosament perillós, tòxic o molt contaminant, però les seves característiques no pemeten de dipositar-lo sense precaucions. Com un bon mestre, el Sr. Puigdollers posa un exemple ben entenedor. Si una mestressa de casa vol desprendre's d'un quilo de sal, aquest quilo de sal serà un residu especial. La sal és molt soluble i, si es diposités al medi, ben aviat es dissoldria en l'aigua de pluja i acabaria per contaminar els corrents d'aigua. Per aquest motiu doncs, la sal comuna és i s'ha de tractar com a residu especial.

S'esgota el temps, s'estronca la conversa. Pip, pip, piiip, són les 10.

Les notícies que vénen a continuació són una gentilesa de la plataforma Montsalat, i tan verídiques com descomunals.

Els runams salins ocasionats per les explotacions mineres a la comarca del Bages es mesuren en milions de tones (1 MT = 1.000.000.000 quilos). No són grapadets que podrien camuflar-se a les escombraries urbanes, sinó muntanyes composades en més del 80% per la sal comuna de l'exemple del Conseller de Medi Ambient.

La darrera dada estima per a la més gran i visible d'aquestes muntanyes de residus salins, el runam o escombrera del Cogulló de Sallent, una massa de 26 milions de tones. El segueix de prop el runam de Súria amb 19 MT. I encara cal sumar els dos runams mal abandonats de Vilafruns -Balsareny- i de la Botjosa -Sallent-, i els dos de Cardona, que fan un total d’uns 60 MT de residus salins al Bages.

El creixement anual del runam del Cogulló és de, com a mínim, 2 MT; és una muntanya que es veu créixer dia a dia. L'empresa minera Iberpotash pretén multiplicar per 4 la superfície d'aquest ja gegantí runam del Cogulló per dipositar-hi fins a 90 MT de residus salins. Per la seva banda, l'empresa Súria-K té ja avançats els tràmits per sepultar sota més MT de residus salins l'àrea que queda entre el seu runam i les cases de Cerarols.

Per fer-nos bé la idea d'aquestes magnituds, podem comparar-les amb les dades oficials sobre els temuts residus especials, que van revoltar Cardona i que anys abans havien despertat un rebuig unànime contra el pla d’abocadors de l’aleshores conseller d’Obres Públiques, Sr. Molins. Segons dades publicades pel departament de Medi Ambient de l’entrevistat Sr. Puigdollers, l’any 1997 la quantitat total de residus especials declarats a Catalunya va ser d'1,1 MT, dels quals 28.000 tones (=0,028 MT) es cataloguen com a salins.

En resum, la mineria potàssica del Bages, ella soleta, genera més del doble de residus especials (prop de 3 MT/any) que la resta de Catalunya tota junta (1,1 MT/any). Aquest immens volum de residus miners formalment però no es fa constar. És estrany que no l’hagin vist, quan el runam salí de Sallent ja és més alt que la muntanya del Cogulló que li dóna el nom.

Els runams salins del Bages són, amb molta diferència, els acúmuls de residus més grans de Catalunya.

Els pronòstics del Sr.Puigdollers sobre la contaminació de les aigües pels residus salins s'han acomplert. Les salinitzacions de pous a Santpedor, dels torrents de Soldevila i de Mas les Coves, de la capçalera del Riudor i, el que és quantitativament molt més important, del riu Cardoner a partir del barri surienc del Fusteret i del riu Llobregat a partir de Vilafruns i la Botjosa per la incorporació d'aigües subterrànies salades, confirmen les paraules del Sr. Conseller.

Els runams salins del Bages son probablement també el focus de contaminació d'aigües més greu del país.

Tanquem la insidiosa interferència de Montsalat per seguir amb l’informatiu de Catalunya Ràdio, l’emissora de la Generalitat de Catalunya. “...s’han iniciat ja els treballs urgents per recollir els milers de tones de fang tòxic vessat de les mines d’Aznalcóllar per impedir que la catàstrofe a Doñana tingui conseqüències encara més greus...”

Jordi Badia. 09.1998