EL PAISATGE I LA VEGETACIÓ

A l'esquerra, la panoràmica del Pla de Bages l'any 1997; a la dreta, el paisatge del passat i d'un futur somniat.

L'impacte al paisatge

Els runams de la mineria de sal llueixen com taques estridents, descomunals, empastifant el paisatge natural de la comarca de Bages. Aquestes muntanyes artificials i estèrils, els runams salins o abocadors, als quatre vents proclamen ostentosament que la mineria de potassa al Bages incompleix tota obligació de restauració dels terrenys afectats.

Els runams del Fusteret a Súria i del Cogulló de Sallent on Iberpotash aboca diàriament milers de tones de residus, més els dos mal abandonats de Vilafruns a Balsareny i de la Botjosa a Sallent, es mostren impúdicament. Dels dos runams que queden a Cardona, situats en posició topogràfica més discreta, Ercros Industrial explota el nou i ha sol·licitat l'aprofitament futur del vell. Queda encara el més petit de tots, el runam de Cabanasses a Súria resultat de l'obertura del pou del mateix nom -que no del residu de la tria de cap planta de tractament- que és l'únic d'entre els 7 runams salins existents al Bages que ha estat cobert. L'any 2002, el petit runam de Cabanasses es va tapar de roques i terres procedents igualment d'obres al pou.

Segons l'estudi cartogràfic realitzat amb motiu de la redacció de l'Agenda 21 comarcal l'any 1999, el runam de Súria era visible des d'un 10% del territori de la comarca, mentre que el runam del Cogulló de Sallent es veia ja des del 24% de la superfície comarcal. L'estudi preveu que, degut al creixement, la visibilitat d'aquests runams pujarà més encara, fins al 15% i el 28% de la comarca, respectivament per al runam de Súria i el del Cogulló. L'impacte visual d'ambdós runams abasta però més enllà de la comarca, afectant les zones enlairades de la Catalunya Central sencera i la serralada pre-pirinenca. Mentre que la contaminació de les aigües és proporcional a la superfície dels runams, l'impacte visual ho és sobretot a la seva alçada.

El Pla de Bages quedava recollit al nord per una successió de serrats afilerats d'oest a est: el de Puig-Alter, el serrat Castellnou, el Cogulló de Sallent i el Mont-Cogul o Fucimanya. Actualment el runam de Súria, situat a l'extrem oest, i molt especialment el runam del Cogulló, destacat al bell mig d'aquest escenari i que ja és més alt que la muntanya de la qual pren el nom, distorsionen aquest paisatge. El Pla de Bages, que acull la majoria de la població de la comarca, és presidit per una muntanya de residus.

Les carreteres dels eixos del Llobregat i del Cardener originalment havien seguit els fons de cadascuna de les valls, resseguint la successió de pobles vora els rius. Des de les posicions baixes, la visibilitat és poca. Però la construcció de les noves variants per evitar les poblacions ha tret les carreteres del fons de les valls, obrint nous punts de mira de perspectives més amples. Si fins uns anys enrera els runams de Vilafruns a Balsareny i el de Súria quedaven mig ocults de la vista dels automobilistes de tan a prop i en cota baixa que passaven les carreteres, actualment les variants situades al costat oposat de la vall obren les panoràmiques sobre aquests dos runams per fer-se bé la idea de la seva magnitud real.

Els terrenys propers als runams, en la mesura que perden qualitat paisatgística, perden també valor de mercat immobiliari.

Les colònies mineres de la Botjosa (Sallent) i Vilafruns (Balsareny) tenen els respectius runams abandonats a tocar. Cap acció urbanística podrà fer d'aquests barris un lloc atractiu, mentre darrera seu es mantinguin els grans abocadors que la pluja desgasta i n'estén la sal. A més de l'impacte visual abassegador, omnipresent, cal afegir l'afectació directa de la sal que, transportada per l'aigua i esporàdicament pel vent, d'una banda arrasa tota mena de vegetació, ja siguin conreus, jardins o boscos, i de l'altra malmet el ciment i les roques de les edificacions i rovella els metalls. Amb aquest estat de coses, les inversions públiques i de particulars per a la millora del barri i dels habitatges es retrauen davant de l'evidència que els runams tot ho trepitgen.

El polígon industrial de l'Illa, al sud del nucli de Sallent, per la seva situació i les comunicacions podia haver estat la zona industrial més desitjada de la comarca de Bages. La realitat és però ben diferent, a causa del runam de la Botjosa. La presència ostentosa del runam, sumada a la migradesa de tota vegetació afectada per la salinització generalitzada de l'aqüífer, transfiguren el que havia estat un paisatge amable del Pla en un ambient suburbial.

Una de les principals dificultats amb què s'ha trobat el projecte turístic de la muntanya de Sal de Cardona ha estat la d'obrir-se camí a través del runam vell que obstaculitza la vall Salina. Un itinerari assequible a peu o en vehicle comú damunt del runam vell és impossible. S'ha optat per fer baixar i pujar els visitants, des de l'entrada de les instal·lacions mineres fins al fons de la vall Salina, en vehicles 4x4 especialment protegits de la sal que circulen per una rampa en ziz-zag damunt del runam. Aquesta és l'aventura de la visita a la muntanya de Sal.

L'impacte a la vegetació a Cerarols (Súria)

El veïnat de Cerarols, enlairat a l'esquerra de la vall de Cardener a Súria, amb la seva ermita romànica i les seves cases pairals tenia tot l'encant dels llocs rurals. Ara és un mirador privilegiat no damunt la vall, sinó davant del runam salí de Súria. A més la vegetació de la zona pateix greument l'afectació de la pols salina emesa durant anys pels assecadors de la planta de tractament del mineral. L'encant de Cerarols s'ha esfumat, la mina li ha robat.

La planta de tractament de la mina de Súria està situada al sud de la població. Al seu costat té el gran runam on aboca els residus. En el procés de selecció de la potassa, el mineral passa per uns assecadors que durant anys han llençat partícules de sal a l'aire. El vent dominant a la zona, canalitzat per la vall del Cardener, sistemàticament ha arrossegat la pols salina cap a la zona enlairada de Cerarols que s'interposa al sud. El resultat ha estat la completa desaparició del bosc i la pèrdua dels conreus a les zones més exposades als mals vents que bufen des de la planta de tractament. La mort d'arbres i arbustos s'esdevenia per l'impacte directe de la pols salina a les fulles i parts aèries, de manera que començaven a assecar-se pel capdamunt i pel costat que mirava cap a les instal·lacions mineres.

L'afectació a la vegetació, i cal pensar també que en major o menor grau també a la qualitat del sòl, abasta uns quants quilòmetres quadrats. A les zones més afectades no creix un sol arbre ni arbust, només un prat, el fenassar, és capaç de suportar les condicions de salinitat ambiental. La flora de la zona està totalment simplificada, empobrida. Mentre que plantes de les famílies de les gramínies i de les quenopodiàcies prosperen, la majoria d'altres grups vegetals han desaparegut del tot. Semblaria impensable que en una zona de vegetació espontània a la comarca de Bages no es trobés ni una sola mata de romaní, però aquest és el cas a l'àrea compresa entre les instal·lacions mineres de Súria i el veïnat de Cerarols.

La vegetació de l'àrea de Cerarols segueix un patró de distribució entre vessants solell i obac contrari a la norma. Mentre que clapes de pineda es mantenen als solells més arrecerats del vent del nord, al vessant obac de la vall del torrent de Camprubí només creix un prat eixarreït. La raó de l'anomalia és que les obagues reben més directament el vent carregat de sal procedent de la planta minera. Els conreus més propers a la instal·lació minera fa temps ja que es van abandonar.