LES
COLÒNIES MINERES
|
|
La Botjosa (Sallent) (galeria d'imatges)
La Botjosa és la colònia minaire, construïda els anys 30 a tocar del pou miner i de la planta de tractament del mineral de Sallent, per a allotjar als treballadors i les seves famílies. Està constituïda per un seguit de casetes d'una sola planta, idèntiques entre elles i ben arrenglerades. Originalment, la Botjosa seguia el model social anterior de les colònies tèxtils, és a dir, el d'un petit poble autosuficient amb els seus serveis bàsics: botiga, escola i església. Les diferències entre la colònia minera de la Botjosa i les tèxtils del Llobregat són que, econòmicament, la colònia de la Botjosa gira al voltant de la mina en comptes de la fàbrica i que, urbanísticament, es tracta de casetes unifamiliars en comptes de grans blocs de pisos petits.
La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.
Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades 84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de la seva impaciència i exigència, llargament covada. L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa. La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat...
Durant el segon semestre de l'any 2003, l'equip de govern de l'actual consistori va mantenir una entrevista a Madrid amb el Sr. Betés de Toro, representant aleshores d'Infoinvest. En aquesta reunió es van mesurar diferents ofertes de construcció de 84 vivendes socials, des de les que va proposar Infoinvest fins a les que van fer altres cooperatives que actuen a Catalunya. Es va arribar a un preacord en el cost de la urbanització i construcció de vivendes. A més a més, el febrer de 2004, a petició d'Infoinvest l'Ajuntament de Sallent va treure les càrregues notarials que afectaven uns terrenys de l'Estat a Sallent.
Ara bé, encara que Infoinvest disposa d'aquests terrenys al barri de la Rampinya de Sallent on cabrien aquestes 84 vivendes, hi ha un problema afegit: degut a la problemàtica general de la subsidència (enfonsament progressiu del terreny), actualment a la Rampinya no es permet edificar de nou. Pitjor encara, el municipi de Sallent no disposa de terrenys urbans alternatius a aquests on sí que es pugui edificar !
Més informació a l'article d'Enric Badia El barri miner de Sallent es queda sense serveis mentre espera una solució que no arriba, publicat per Regió7el 21.02.2004.
Vilafruns (Balsareny) (galeria d'imatges)
La colònia minera de Vilafruns està situada a l'extrem sud del terme de Balsareny, al costat d'allà on es foradà el pou miner. La construcció del barri fou posterior a la de la Botjosa, de la qual en copia el model de les casetes petites, adosades i ben aliniades.
La colònia de Vilafruns ve a ser una Botjosa en petit amb qui comparteix, si cal de manera més accentuada encara, les nefastes condicions del progressiu abandonament, la degradació urbanística, la marginalitat i el veïnatge d'un runam salí. El runam salí abandonat de Vilafruns limita amb uns coberts del barri que fan actualment la funció de garatge. La salmorra procedent del runam circula obertament per les vores del barri, per dirigir-se després cap al torrent de Conangle. En aquest ambient salabrós, la jardineria és impossible i els metalls es rovellen ràpidament. El paisatge proper de les casetes de Vilafruns no pot ser més lamentable: un abocador obert que conté 3 milions de tones de residus salins i que regalima salmorra pels costats.
La colònia de Vilafruns malviu en l'oblit, mentre la degradació urbanística avança i les solucions per a la restauració del runam mal abandonat no s'entreveuen ni a la llunyania de l'horitzó.