Cada fuita del col·lector de salmorres té per conseqüència la mort fulminant de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl. Als primers anys de funcionament del col·lector de salmorres de tant en tant es produïen vessaments accidentals, gairebé sempre trencaments causats per obres o per maquinària remenant-hi massa a prop. Darrerament, però, els vessaments de salmorra del col·lector són cada vegada més freqüents, afecten a més punts i no són causats per agents externs, sinó que es tracta de fuites degudes al propi mal estat del tub. Després de quasi 20 anys de funcionament, el col·lector de salmorres s'ha envellit. El tub principal és fet de material plàstic, però hi ha també elements i juntes metàl·liques. Amb els anys, la sal i el cabal de salmorra cada vegada més gran, el metall s'ha deteriorat. Ara, el col·lector de salmorres pesa com una espasa de Dàmocles a les ribes del Cardener i del Llobregat.

A la imatge, el sembrat a tocar de la masia de l'Hostal Nou (Callús) malmès per la salmorra escapada del col·lector. Aquí el temut vessament de salmorra del col·lector ha succeït l'estiu del 2008. A més del camp, la salmorra ha malmès els marges i una part de bosc. El sòl ha queda salinitzat, el que impedirà la regeneració.

Només a la branca del Cardener, es poden comptabilitzar vessaments de salmorra del col·lector al pont de Malagarriga, en una torre del propi col·lector prop de Palà de Torroella, a l'entrada sud de Súria, a sota la torre de la Pobla, aquest a l'Hostal Nou, a Antius, a Sant Joan de Vilatorrada on va matar els plàtans del passeig, a la pollancreda de Miralpeix (Manresa) i tres més encara a Manresa, només al curt tram comprès entre el Pont Vell i el barri de Sant Pau. Amb el col·lector, els rius que haurien de ser connectors de natura esdevenen rosaris de mortaldat i de contaminació. (vegeu d'altres imatges: foto 290, foto 292 i foto 293) (07.2008)