L'aqüeducte del Vilar és una construcció medieval per mitjà de qual la Sèquia de Manresa salvava el desnivell de la vall del torrent de Soldevila, a Sallent. L'aqüeducte va funcionar correctament durant uns 500 anys. A la segona meitat del segle XX però, en temps de plena parafernàlia tecnològica, l'aqüeducte del Vilar va començar a sobreeixir. La Sèquia és un nivell impecable; si l'aqüeducte vessa és perquè el terreny s'enfonsa. Efectivament, hi ha subsidència del terreny minat per sota, tal com després tristament han comprovat els habitants dels barris veïns de l'Estació i la Rampinya. Amb el reforç per aixecar l'alçada de l'aqüeducte no n'hi va haver prou. A més, la subsidència va deteriorar l'estructura de l'aqüeducte. Finalment, es va haver d'optar de desviar la Sèquia cap al sifó que s'apunta a l'esquerra. L'aqüeducte del Vilar és ara un element de patrimoni arquitectònic només decoratiu, mentre que el cabal de la Sèquia circula dins d'un tub.

La riera de Soldevila, de llera sense vegetació, està totalment salinitzada a causa dels lixiviats del runam del Cogulló. La seva aigua no es pot utilitzar per regar els horts. (09.2003) (anàlisi d'aigües)