La nit del 25 al 26 de maig del 2018, va caure una de les parets del dipòsit de salmorra previ a l’entrada al col·lector a La Botjosa (Sallent). La salmorra, evidentment, es va vessar; va contaminar més encara el sòl d’un entorn ja salinitzat i, seguint el torrent de Soldevila, en part deuria arribar al riu Llobregat.
El motiu de l’ensorrament de la paret sembla ser, a primera vista, l’estat intensament rovellat de l’estructura de ferro dins del formigó de les parets, provocat per la pròpia salmorra. Ferro i salmorra són incompatibles.
El dipòsit està –o estava- situat al polígon industrial de l’Illa, al costat oposat de la carretera C-16 d’on hi la planta de tractament del mineral de La Botjosa, en una posició relativament enlairada en relació a les trinxeres de la riera de Soldevila al nord i de la cinta transportadora de mineral al sud. La salmorra vessada ha caigut sobretot cap al costat de la riera de Soldevila.
El succés ha coincidit amb un cabal al Llobregat excepcionalment alt per aigua de desglaç de la neu del Pirineu. Si el vessament de salmorra ha ocasionat un pic de salinitat al Llobregat, aquest ja era història quan dissabte 26 a la tarda hem mostrejat i analitzat l’aigua més avall, a Navarcles i al Pont de Vilomara.

La pregunta és evident: què se’n farà de la salmorra concentrada que contínuament generen els runams a l’aire lliure del Cogulló i de la Botjosa i la planta de flotació de potassa de la Botjosa, mentre es construeix d’urgència un nou dipòsit?
La generació de salmorra, amb la necessitat ineludible d’evacuar-la fins al mar, és una preocupació constant de la conca del Llobregat mentre es mantinguin els runams a l’aire lliure i no s’aconsegueixin quadrar els balanços de materials de l’activitat minera.

A la imatge, la paret caiguda del dipòsit d’entrada de salmorra al col·lector a La Botjosa. Noteu el rovell de tot allò que és ferro. (05.2018) (anàlisi d'aigües)