El runam salí del Cogulló, la Sèquia de Manresa i l'ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc als plans de la Sala, al bell mig del Pla de Bages. La Sèquia de Manresa pren l'aigua del riu Llobregat a Balsareny, abans que el riu travessi la zona minera. Per aquest motiu, l'aigua de la Sèquia és de qualitat molt més bona per a l'abastament que no la que es capta al Llobregat més avall de Balsareny. Algunes de les poblacions del Bages que han hagut de prescindir del seus recursos d'aigua per culpa de la salinització, com són Callús i Santpedor, s'abasteixen actualment de l'aigua de la Sèquia de Manresa. Més de la meitat de la població del Bages, entre ells la capital Manresa, disposa doncs d'aigua del Llobregat de bona qualitat gràcies a la Sèquia. En canvi, les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, on viu la meitat de la població de Catalunya, prenen l'aigua del Llobregat ja salinitzada i només s'aconsegueix potabilitzar-la en base a diluir-la amb aigua transvasada del Ter. Tot i així, aquesta aigua continua tenint gust lleugerament salat i ben poca gent la utilitza per beure i cuinar. (05.2004) (anàlisi d'aigües)