PEPA MAÑÉ/ Manresa.

Les aigües de la conca fluvial del Llobregat-Cardener estan afectades per la salinització. Les concentracions de clorurs superen àmpliament les recomanades en aigües destinades a abastir la potabilització, que la legislació vigent fixa en 250 mil·ligrams per litre. El nivell de clorurs afecta la qualitat de l'aigua, però no la potabilització. Es nota el gust d'aigua salada, normalment, entre els 500 mg/l i els 600 mg/l. La presència de capes de sal properes a la superfície deixava obert el debat sobre si la causa de la salinització de l'aigua era d'o rigen natural o artificial a causa de les filtracions salines provoca des per l'activitat minera. Ara bé, la detecció de clorur de potassi en almenys deu aqüífers de la conca Llobregat-Cardener demostra, segons la plataforma Montsalat, que els runams salins són l'origen de les aportacions actuals més elevades de sal als dos rius.

Igual que a Súria, l'anticlinal d'Oló ha enlairat la formació de sal sense arribar a fer-la aflorar. I, com a manifestació, tenim la font Salada d'Oló. Les capes superiors de la formació salina són compostes de clorur de sodi (sal comuna) i argiles. El clorur de potassi, en canvi, es troba en capes situades molt per sota. Així, es conclou que l'aigua, en contacte amb la formació salina, dissol el clorur de sodi de les capes més altes, però no el de potassi. Ara bé, l'aigua de pluja filtrada a través dels runams es carrega de clorurs de sodi i potassi, que es troben en surgències d'aigües subterrànies, com el pou de cap tació de Conangle, a Balsareny; el pou del Trabal, d'on fins ara s'abastava la població de Sallent; la font del mas Lluçà i els pous del mas Lledó, del poble vell i del mas Felip, a Santpedor; la font de l'Illa i la surgència de la Botjosa, a Sallent; i el brollador del pont de la Pobla i la surgència del Fusteret, a Súria. Com que les surgències natu rals d'aigua salada pràcticament no tenen potassi i les aigües filtra des pels runams en contenen ni vells que van des dels 50 mg/l fins als 7.000 mg/l, Montsalat conclou que la salinització té l'origen en la mineria potàssica i els runams salins, l'única manera que aquest element sorgeix a la superfície. El clorur de potassi és un paràmetre analític que s'ha deixat de sotme tre a control a les aigües destina des a potabilització –es tracta d'una qüestió molt particular de la conca del Llobregat i no d'un problema de contaminació general–; fins ara se n'establia un màxim de 12 mg/l. Montsalat calcula que actual ment s'aboquen uns 3 milions de tones anuals de residus als dos runams que hi ha actius, el de Súria i el del Cogulló, a Sallent, i estima que el 3% s'erosiona fins que arriba al riu. La composició del material que s'aboca és fonamentalment clorur sòdic (83%), a més del clorur de potassi (3%) que no s'ha aconseguit separar per a la comercialització, terra i argila (5%) i aigua (8%).