Plana a la riba esquerra del riu Llobregat a Martorell, enfront de les instal·lacions de l'empresa Solvay, devastada per un vessament de salmorra del col·lector nou, l'agost del 2011. Els arbres fruiters són morts, fulminats per la salmorra. El sòl ha quedat salinitzat, l'horta és morta per anys i anys. L'àrea devastada és d'uns 15.000 m2. Noteu, en primer terme, el detall de la sal a la superfície.

Dos col·lectors de salmorres paral·lels ressegueixen el riu Llobregat des d'Abrera fins al mar Mediterrani. L'un és el vell, en servei des de l'any 1988, que recull salmorres de la mineria de potassa de Súria, Sallent i Balsareny, més les salmorres de Cardona. L'altre, el nou en servei des del 2007, transporta les salmorres separades de l'aigua del Llobregat pel procés d'electrodiàlisi reversible a la planta potabilitzadora d'ATLL a Abrera. Cal notar que la salinitat excessiva a l'aigua del Llobregat i que requereix tractament d'electrodiàlisi a la planta d'Abrera per fer-la potable no és un fet natural geològic, sinó la conseqüència dels lixiviats de salmorra dels runams salins de Súria i de Sallent que s'incorporen a la xarxa fluvial. El col·lector trencat, el que ha ocasionat l'enorme vessament de salmorra, és precisament el nou. El vessament ha estat en una arqueta del col·lector nou abandonada a mitja construcció.

Tant el col·lector vell -que acumula milers d'incidències, moltes de les quals amb resultats tan dramàtics com el de la imatge- com el nou, ambdós col·lectors de salmorra causen desgràcies ambientals. Els col·lectors de salmorra no són la gran solució als problemes ambientals de la mineria de sal i de potassa; els col·lectors simplement transporten el problema. Les bones solucions als problemes ambientals són sempre a l'origen; en aquest cas es tracta simplement de treballar en processos miners que no generin residus ni salmorres. (08.2011)