La ruleta russa del col·lector de salmorres continua escampant la dissort. El premi gros de la mortaldat del bosc de ribera ha caigut aquesta vegada a un tram d’uns 50 metres de la vora del Llobregat, entre la Gola del Bigaire i la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes al terme de Manresa. La dissort ha quedat repartida entre pollancres -els més desafortunats-, àlbers i roures.

El vessament és al costat de la tapa del col·lector de salmorres que porta la referència P.489.V. Deuria succeir ja fa uns dies, probablement a començaments de juny, perquè està ja reparat.

Vegeu les imatges de la mort fulminant del bosc (x7). Precisament, el bosc de ribera és, de llarg, el més esponerós i el de major biomassa entre els boscos que existeixen al Bages. En contraposició a la recuperació ràpida d’un bosc de ribera quan és afectat per una riuada, aquí el bosc de ribera tardarà a recuperar-se degut a la salinització de la terra, més o menys intensa i profunda depenent del volum de salmorra que s’hagi vessat. El rastre de sal encara ben evident no presagia res de bo.

Aquesta situació que pensaríeu anòmala, de fet no ho és tant. Seguint la riba cap al nord, les dues properes tapes del col·lector tenen sengles vessaments antics de salmorra, amb la consegüent mort de trams de bosc on vivien grans pollancres. Vegeu a les imatges anteriors de la galeria els resultats que perduren dels vessaments de salmorra poc més avall de la Gola del Bigaire i abans d’arribar a la casa de les Hortes. També aquests vessaments, al seu dia van matar grans pollancres. Precisament, els grans pollancres del tram proper a la casa de les Hortes eren catalogats com a arbreda d’interès municipal de Manresa. (06.2021)